Estrella-corazón, estrella-cortador: una interpretación nueva del concepto de estrella-bābanī

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.3989/aem.2019.49.2.05

Palabras clave:

constelaciones, efectos de las estrellas, toponimia estelar, textos astrológicos árabes medievales

Resumen


Algunos textos astrológicos medievales escritos en lengua árabe aluden a las “estrellas-corazones” en referencia a tres estrellas de gran luminosidad pertenecientes a constelaciones del círculo del zodíaco: Qalb al-Ṯawr (El Corazón de Tauro, situada en el ojo de la figura del toro), Qalb al-Asad (El Corazón de Leo, en el pecho del león) y Qalb al-‘Aqrab (El Corazón de Escorpio, en el tórax del escorpión); en la constelación boreal de Andrómeda, hay una cuarta estrella-corazón, Qalb al-Ḥūt (El Corazón del Pez) que, sin embargo, no tuvo una significación astrológica tan importante. Este artículo ilustra las características astrológicas de una estrella-corazón, su asociación con el concepto astrológico «cortador» que las convertía en especialmente dañinas en los horóscopos, así como su relación con bābanī, un término de origen persa.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

MANUSCRITOS

al-Battānī, al-Arba' Maqālāt, Real Biblioteca del Monasterio, San Lorenzo de El Escorial, ms. 969.

Ibn Abī-l-Riŷāl, Kitāb al-bāri' fī aḥkām al-nuŷūm, Staatsbibliothek, Berlín, ms. Landberg 69, Ahlwardt 5892.

Ibn 'Azzūz, Kitāb al-fuṣūl fī ŷam' al-uṣūl, al-Jizāna al-Ḥasaniyya, Rabat, ms. 1110.

Ibn Hibintā, al-Mugnī fī aḥkām al-nuŷūm, Maktabat al-Ẓāhiriyya, Damasco, ms. '?mm 9354, edición facsímil de Sezgin 1987, vol. I.

Ibn Riḍwān, al-Arba' Maqālāt, Real Biblioteca del Monasterio, San Lorenzo de El Escorial, ms. 916.

Zarādušt, al-Mawālīd, Real Biblioteca del Monasterio, San Lorenzo de El Escorial, ms. 939.

FUENTES EDITADAS Y ESTUDIOS MODERNOS

Burnett, Charles; Yamamoto, Keiji; Yano, Michio (1994), Abū Ma'šar, The abbreviation of the introduction to astrology. Together with the medieval Latin translation of Adelard of Bath. Edited and translated, Leiden, Brill.

Comes, Mercè (1990), Al-Ṣūfī como fuente del libro de la "Ochaua Espera" de Alfonso X, en Comes, Mercè; Mielgo, Honorino; Samsó, Julio (eds.), "Ochava Espera" y "Astrofísica": textos y estudios sobre las fuentes árabes de la astronomía de Alfonso X, Madrid, Agencia Española de Cooperación Internacional - Barcelona, Universidad de Barcelona, pp. 11-113. Reimpresión: 2013, en Rius Piniés, Mònica Gómez Muns, Susana (coords.), Homenaje a Mercè Comes. Coordenadas del cielo y de la tierra, Barcelona, Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, pp. 13-111.

Comes, Mercè (1994), La primera tabla de estrellas documentada en al-Andalus, en Camarasa, Josep Maria; Mielgo, Honorino; Roca, Antoni (eds.), I Trobades d'història de la ciència i de la tècnica, Barcelona, SCHCT, pp. 95-109. Reimpresión: 2013, en Rius Piniés, Mònica; Gómez Muns, Susana (coords.), Homenaje a Mercè Comes. Coordenadas del cielo y de la tierra, Barcelona, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, pp. 123-137.

Díaz-Fajardo, Montse (2011), El capítulo sobre el tasyīr en al-Bāri' de Ibn Abī-l-Riŷāl y su traducción alfonsí, "Al-Qanṭara. Revista de Estudios Árabes" 32/2, pp. 333-368. https://doi.org/10.3989/alqantara.2011.v32.i2.260

Díaz-Fajardo, Montse (2016), Gestation Times Correlated with Lunar Cycles. Ibn al-Kammād's Animodar of Conception Across North Africa, "Suhayl. International Journal for the History of the Exact and Natural Sciences in Islamic Civilisation" 15, pp. 129-229.

Djebbār, Aḥmad; Aballāgh, Muḥammad (2001), Ḥayāt wa-mu'allafāt Ibn al-Bannā' al-murrākušī ma'a nuṣūṣ gayr manšūra, Casablanca, Publications de la Faculté des Lettres (Rabat).

Fajr al-Dīn, Ŷawdat (1991), Al-Juwārizmī, Mafātīḥ al-'ulūm, li-l-imām aladīb al-lugawī al-šayj Abū 'Abd Allāh Muḥammad b. Aḥmad b. Yūsuf al-kātib al-Juwārizmī, Introducción de Fajr al-Dīn, Ŷawdat, Beirut, Dar al-Manahel.

Forcada, Miquel (1993), Ibn ' ṣim (m. 403/1013), Kitāb al-anwā' wa-l azmina-al-qawl fī l-šuhūr- (Tratado sobre los anwā' y los tiempos capítulo sobre los meses-). Estudio, traducción y edición crítica, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto de Cooperación con el Mundo Árabe - Barcelona, Instituto "Millás Vallicrosa" de Historia de la Ciencia Árabe (Fuentes Arábico Hispanas;15).

García Campos, Joaquín (1953), De toponimia arábigo-estelar. Estudio compendiado de los nombres árabes de las constelaciones y estrellas del firmamento y de los accidentes astronómicos más frecuentes, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto de Estudios Africanos.

Goldstein, Bernard R.; Chabás, José (1996), Ibn al-Kammād's star list, "Centaurus" 38, pp. 317-334. https://doi.org/10.1111/j.1600-0498.1996.tb00019.x

Kunitzsch, Paul (1964), Das Fixsternverzeichnis in der "Persischen Syntaxis" des Georgios Chrysokokkes, "Byzantinische Zeitschrift" 57, pp. 382-411. Reimpresión: 1989, The Arabs and the Stars, Aldershot, Ashgate (Variorum Collected Studies Series). https://doi.org/10.1515/byzs.1964.57.2.382

Kunitzsch, Paul (1980), Two Star Tables from Muslim Spain, "Journal for the History of Astronomy" 11, pp. 192-201. Reimpresión: 1989, The Arabs and the Stars, Aldershot, Ashgate (Variorum Collected Studies Series). https://doi.org/10.1177/002182868001100304

Kunitzsch, Paul (1981), Stelle beibenie, al-kawākib al-biyābānīya. Ein Nachtrag, "Zeitschrift der Deutschen Morgenländischen Gesellschaft" 131, pp. 263-267. Reimpresión: 1989, The Arabs and the stars, Aldershot, Ashgate (Variorum Collected Studies Series).

Kunitzsch, Paul (1986), The Star Catalogue Commonly Appended to the Alfonsine Tables, "Journal for the History of Astronomy" 17, pp. 89-98. Reimpresión: 1989, The Arabs and the Stars, Aldershot, Ashgate (Variorum Collected Studies Series). https://doi.org/10.1177/002182868601700202

Kunitzsch, Paul (1987), Al-manāzil, Encyclopaedia of Islam, Leiden, Brill, vol. VI, pp. 374-376. Reimpresión: 1989, The Arabs and the Stars, Aldershot, Ashgate (Variorum Collected Studies Series).

Kunitzsch, Paul (1993), Al-Nudjūm, Encyclopédie de l'Islam, Leiden, Brill, vol. VIII, pp. 99-107.

Kunitzsch, Paul (1993a), The Chapter on the Fixed Stars in Zarādusht's Kitāb al-mawālīd, "Zeitschrift für Geschichte der Arabisch-Islamischen Wissenschaften" 8, pp. 241-249. Reimpresión: 2004, Stars and Numbers, Aldershot, Ashgate (Variorum Collected Studies Series).

Labarta, Ana; Mestres, Àngel (2005), Mūsà ibn Nawbajt, Kitāb al azmina wa-l-duhūr. Tratado de astrología mundial, Valencia, Universidad de Valencia.

Lemay, Richard (1995), Abū Ma'šar al-Balkhī [Albumasar]. Kitāb al-madkhal al-kabīr ilà 'ilm aḥkām al-nudjūm. Liber introductorii maioris ad scientiam judiciorum astrorum. Édition critique, Nápoles, Istituto Universitario Orientale.

Matar, Zaynab (1992), The Chapter on Death-Prediction (qaṭ'/quṭū') from the Kitāb farağ al-mahmūm by Ibn Ṭāwūs, "Bulletin d'Études Orientales" 44, pp. 120-125.

Mestres, Àngel (1996), Maghribī Astronomy in the 13th Century: A Description of Manuscript Hyderabad Andra Pradesh State Library 298, en Casulleras, Josep; Samsó, Julio (eds.), From Baghdad to Barcelona: Studies in the Islamic Exact Sciences in Honour of Prof. Juan Vernet, Barcelona, Instituto "Millás Vallicrosa" de Historia de la Ciencia Árabe, pp. 383-443 (Anuari de Filologia; 19, B-2).

Mestres, Àngel (1999), Materials andalusins en el zīj d'Ibn Isḥāq al-Tūnisī. Edició crítica i estudi del manuscrit 298 de la Andra Pradesh State Library de Hyderabad, Barcelona, Universitat de Barcelona (tesis doctoral).

Parra, María José (2012), La tabla de estrellas de Ibn al-Raqqām en una versión árabe del almanach perpetuum de Abraham Zacuto, "Archives Internationales d'Histoire des Sciences/International Archive of the History of Science" 62/168, pp. 27-41. https://doi.org/10.1484/J.ARIHS.1.102976

Pingree, David (1976), Dorotheus Sidonius, Carmen astrologicum. Interpretationem arabicam in linguam anglicam versam una cum Dorothei fragmentis et graecis et latinis, Lipsia, Biblioteca scriptorum graecorum et romanorum Teubneriana.

Pingree, David (1989), Classical and Byzantine Astrology in Sassanian Persia, "Dumbarton Oaks Papers" 43, pp. 227-239. https://doi.org/10.2307/1291610

Ramsay-Wright, Robert (1934), The Book of Instruction in the Elements of the Art of Astrology by Abū-l-Rayḥān Muḥammad ibn Aḥmad al-Bīrūnī: The Translation Facing the Text, Londres, Luzac & Co.

Rico y Sinobas, Manuel (comp.) (1863-1867), Libros del saber de astronomía del Rey D. Alfonso X de Castilla. Copilados, anotados y comentados por Manuel Rico y Sinobas, Madrid, E. Aguado.

Robbins, Frank Egleston (ed.) (1980), Ptolemy, C., Tetrabiblos: Edited and Translated into English, Cambridge, Massachusetts, Harvard University Press. (1.ª ed. 1940).

Samsó, Julio (1999), Horoscopes and History: Ibn 'Azzūz and his Retrospective Horoscopes Related to the Battle of El Salado (1340), en Nauta, Lodi; Vanderjagt, Arjo (eds.), Between Demonstration and Imagination: Essays in the History of Science and Philosophy Presented to John D. North, Leiden, Brill, pp. 101-124. https://doi.org/10.1163/9789004247505_004 PMCid:PMC2156178

Samsó, Julio (2000), Maslama al-Majrīṭī and the Star Table in the Treatise De Mensura Astrolabii, en Folkerts, Menso

Lorch, Richard (eds.), Sic itur ad astra: Studien zur geschichte der mathematik und naturwissenschaften, Wiesbaden, Verlag, pp. 506-522. Reimpresión: 2007, Astronomy and Astrology in al-Andalus and the Maghrib, Aldershot, Ashgate (Variorum Collected Studies Series).

Samsó, Julio (2004), Cuatro horóscopos sobre muertes violentas en al-Andalus y el Magrib, en Fierro, Maribel (ed.), De muerte violenta. Política, religión y violencia en al-Andalus. Estudios onomástico-biográficos de al-Andalus, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, vol. XIV, pp. 479-519. Reimpresión: 2008, Astrometeorología y astrología medievales, Barcelona, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

Schjellerup, Hans C.F.C. (1874), Description des étoiles fixes composée au milieu du dixième siècle de notre ère par l'astronome persan 'Abdal-Raḥmān al-Ṣūfī: traduction littérale avec des notes, San Petersburgo, Académie Impériale des Sciences. Réimpression par: Sezgin, Fuat (1986), Fráncfort del Meno, Institut für Geschichte der Arabisch- Islamischen Wissenschaften.

Sezgin, Fuat (1987), Ibn Hibintā, al-Mughnī fī aḥkām al-nujūm (The Complete Book on Astrology), Fráncfort del Meno, Publications of the Institute for the History of Arabic-Islamic Science.

Toomer, Gerald J. (trad.) (1984), Ptolemy's Almagest, Princeton, Princeton University Press.

Vernet, Juan; Català, María Asunción (1965), Las obras matemáticas de Maslama de Madrid, "Al-Andalus" 30/1, pp. 15-45.

Wright, William (1985), A Grammar of the Arabic Language: Translated from the German of Caspari and edited with Numerous Additions and Corrections, Cambridge, University Press. (1.ª ed. 1859-1862, reprinted 1985).

Yano, Michio (ed.) (1997), Kūšyār ibn Labbān's Introduction to Astrology: Edited and translated, Tokio, Institute for the study of languages and cultures of Asia and Africa.

Descargas

Publicado

2019-12-30

Cómo citar

Díaz-Fajardo, M. (2019). Estrella-corazón, estrella-cortador: una interpretación nueva del concepto de estrella-bābanī. Anuario De Estudios Medievales, 49(2), 509–531. https://doi.org/10.3989/aem.2019.49.2.05

Número

Sección

Estudios Misceláneos