Territorio, fiscalidad y actividad militar en la formación de un espacio fronterizo. La consolidación de Tortosa como límite extremo del al-Andalus omeya

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.3989/aem.2019.49.2.12

Palabras clave:

al-Andalus, territorio, fiscalidad, ejército, emirato, califato, fortificaciones

Resumen


El objetivo principal de este trabajo es el de analizar los cambios en el control territorial andalusí de la circunscripción de Tortosa durante el período omeya mediante el estudio de tres ejes principales: la organización administrativa de sus dominios; la implementación de una fiscalidad eficiente con sus correspondientes mecanismos recaudatorios; y, finalmente, la actividad militar en la frontera a través de la construcción de fortificaciones y los contingentes allí movilizados. Para ello, se ha realizado un análisis crítico de las fuentes escritas y arqueológicas de las que se dispone para este territorio.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

FUENTES

AMA = Al-Rāzī (887-955), Aḫbār mulūk al-Andalus:

Catalán, Diego; Andrés, M.ª Soledad de (ed.) (1975) Crónica del Moro Rasis. Versión del Ajbār mulūk al-Andalus de Aḥmad ibn Muḥammad ibn Mūsà al-Rāzī, 889-955; romanzada para el rey don Dionís de Portugal hacia 1300 por Mahomad, alarife, y Gil Pérez, clérigo de don Perianes Porçel, Madrid, Gredos.

ANT = Liutprando de Cremona (m. 972), Antapodosis:

Pertz, Georg Heinrich (ed.) (1839), Monumenta Germaniae Historica inde ab anno Christi quingentesimo usque ad annum millesimum et quingentesimum, Hanover, Impensis Bibliopolii Aulici Hahniani, vol. V, pp. 264-339.

ARF = Annales regni Francorum (c. 829):

Kurze, Friedrich (ed.) (1895), Annales regni Francorum inde ab a. 741 usque ad a. 829, qui dicuntur Annales Laurissenses maiores et Einhardi, Hanover, Impensis Bibliopolii Hahniani (Scriptores rerum Germanicarum in usum scholarum ex Monumentis Germaniae Historicis separatim editi).

BML = Ibn ʿIḏārī (c. 1312-1313), Al-Bayān al-Muġrib:

Colin, Georges Séraphin; Lévi-Provençal, Evariste (ed.) (1948-1951), Kitāb al-Bayān al-Muġrib fī aḫbār al-Andalus wa-l-Maġrib li-Ibn ʿIḏārī l-Marrākušī, 2 vols, Leiden, E. J. Brill.

BML III = Ibn ʿIḏārī (c. 1312-1313), Al-Bayān al-Muġrib III:

Lévi-Provençal, Evariste (ed.) (1930), Al-Bayān al-Muġrib fī aḫbār mulūk al-Andalus wa-l-Maġrib li-Ibn al-ʿAbbās Ibn ʿIḏārī l-Marrākušī. Al-ǧuzʾ al-ṯāliṯ, París, Libraire orientaliste Paul Geuthner.

CAR = Corpus Agrimensorum Romanorum (c. s. VI):

Thulin, Carl (ed.) (1913), Corpus Agrimensorum Romanorum. Opuscula Agrimensorum Veterum, Leipzig, Teubner.

CGpI = Cronica Gothorum pseudo-Isidoriana (s. XI):

González Muñoz, Fernando (trad.) (2000), Cronica Gothorum pseudo Isidoriana (ms. Paris BN 6113), Noia (A Coruña), Toxosoutos.

CSCV = Cartulario de Sant Cugat del Vallès (c. 875-1000):

Rius, Jose (ed.) (1945-1947), Cartulario de "Sant Cugat" del Vallès, Barcelona, CSIC. vol. I.

DCT = Diplomatari de la Catedral de Tortosa (1062-1193):

Virgili, Antoni (ed.) (1997), Diplomatari de la Catedral de Tortosa (1062- 1193), Barcelona, Fundació Noguera.

DHV = Diplomática Hispano-visigoda:

Canellas, Ángel (ed.) (1979), Diplomática Hispano-Visigoda, Zaragoza, Institución Fernando el Católico.

EN = Ermoldo el Negro (red. 826), Poema:

Faral, Edmond (ed.) (1932), Poème sur Louis le Pieux et épitres au roi Pèpin, París, Libraire ancienne Honoré Champion.

FM = Ibn ʿAbd al-Ḥakam (m. 871), Futūḥ Miṣr wa-l-Magrib:

Torray, Charles (ed.) (2002), The History of the Conquest of Egypt, North Africa and Spain Known as the Futūḥ Miṣr of ʿAbd al-Ḥakam, Piscataway, Gorgias Press. https://doi.org/10.31826/9781463208653

IAG = Ibn al-Ḫaṭīb (m. 1374), Al-Iḥāṭa fī aḫbār Ġarnāṭa:

ʿInān, Muḥammad ʿAbd Allāh (ed.) (1973-1977), Al-iḥāṭa fī aḫbār Ġarnāṭa, 4 vols, El Cairo, Maktabat al-Ḫānǧī.

IS = Pseudo Ibn Qutayba (s. IX), Al-imāma wa-l-siyāsa, al-ma'ruf bi-tārīj al-julafā: Šīrī, ʿAlī (ed.) (1990), Al-imāma wa-l-siyāsa, al-ma'ruf bi-tārīj al-julafā, Beirut, Dār al-Aḍwāʾ.

KA = Ibn al-Ḫaṭīb (m. 1374), Kitāb aʿmāl al-aʿlām:

Lévi-Provençal, Evariste (ed.) (1956), Taʾrīḫ Isbāniyyat al-Islāmiyya awkitāb aʿmāl al-aʿlām fī man buwīʿ qabla l-iḥtilām min mulūk al-Islām, Beirut, Dār al-Makšūf.

KB = Al-Yaʿqūbī (s. IX), Kitāb al-Buldān:

Wiet, Gaston (trad.) (1937), Textes et traductions d'auteurs orientaux. Tome premier: Yaʿkubi, Les Pays, El Cairo, Institut Français d'Archéologie Orientale.

KGZ = Al-Zuhrī (s. XII), Kitāb al-Ǧaʿrāfi yya:

Ḥāǧǧ Ṣādiq, Muḥammad (ed.) (1989), Kitāb al-Ǧaʿrāfi yya, Puerto Saíd - El Zahir, Maktabat al-Ṯaqāfa al-Dīniyya.

KSA = Ibn Ḥawqal (s. X), Kitāb ṣūrat al-arḍ: desc. (ed.) (1992), Kitāb ṣūrat al-arḍ li-Ibn Ḥawqal, Beirut, Dār maktabat al-ḥayāt

Kramers, Johannes Hendrik (ed.) (1938), Opus geographicorum auctore Ibn Hauḳal, Leiden, Brill.

KR = Al-Ḥimyarī (m. 1327), Kitāb ar-Rawḍ:

ʿAbbās, Iḥsān (ed.) (1984), Al-Rawḍ al-miʿṭār fī ḫabar al-aqṭar, Beirut, Maktabat Lubnān.

KTI = Ibn al-Qūṭiyya (m. 977), Kitāb tārīḫ iftitāḥ al-Andalus li-bn al Qūṭiyya al-Qurṭubī:

Al-Ibyārī, Ibrāhīm (ed.) (1982) Tārīḫ iftitāḥ al-Andalus, Beirut - El Cairo. MII/1 = Ibn Ḥayyān (m. 1076), Al-Muqtabas II/1:

Makkī, Maḥmūd ʿAlī (ed.) (2003), Al-safr al-ṯānī min Kitāb al-Muqtabas li-Ibn Ḥayyān al-Qurṭubī, Riad, Markaz al-malik Fayṣal li-l-buḥūṯ wa-l-dirāsāt al-islāmiyya

Vallvé, Joaquín (ed.) (1999), Muqtabis II. Anales de los Emires de Córdoba Alhaquém I (180-206 H. / 796-822 J. C.) y Abderramán II (206-232 / 822-847). Edición facsímil de un manuscrito árabe de la Real Academia de la Historia, Madrid, Real Academia de la Historia.

MII/2 = Ibn Ḥayyān (m. 1076), Al-Muqtabas II/2:

Makkī, Maḥmūd ʿAlī (ed.) (1973), Al-Muqtabas min anbāʾ ahl al-Andalus li-Ibn Ḥayyān al-Qurṭubī, Beirut, Dār al-Kitāb al-ʿArabī.

MIII = Ibn Ḥayyān (m. 1076), Al-Muqtabas III:

Martínez Antuña, Melchor (ed.) (1937), Al-qism al-ṯāliṯ min Kitāb al Muqtabas fī taʾrīḫ riǧāl al-Andalus, París, Libraire orientaliste Paul Geuthner

Makkī, Maḥmūd ʿAlī (ed.) (2009), Al-safr al-ṯulāṯ min kitāb al muqtabas min abnāʾ ahl al-Andalus li-Ibn Ḥayyān al-Qurṭūbī, Riyad, Markaz al-Malik Fayṣal li-l-Buḥūṯ wa-l-Dirāsāt al-Islāmiyya.

MV = Ibn Ḥayyān (m. 1076), Al-Muqtabas V:

Chalmeta, Pedro; Corriente, Federico; Ṣubḥ, Maḥmūd (ed.) (1979), Al-Muqtabas li-Ibn Ḥayyān al-Qurṭubī (al-ǧuzʾ al-ḫāmis), Madrid - Rabat, Instituto Hispano-Árabe de Cultura - Kulliyat al- dāb.

MVII = Ibn Ḥayyān (m. 1076), Al-Muqtabas VII:

Al-Ḥaǧǧī, ʿAbd al-Raḥmān ʿAlī (ed.) (1965), Al-Muqtabas fī aḫbār balad al-Andalus, Beirut, Dār al-Ṯaqāfa.

MD = Al-Masʿūdī (m. 957), Murūǧ al-ḏahab:

Barbier, C.; Pavet, A. (ed. y trad.) (1861-1877), Les prairies d'or, París, Imprimerie Impériale; Marʿī, Kamāl Ḥasan (ed.) (2005), Murūǧ al-ḏahab wa-maʿādin al-ǧawhar, 4 vols.,Beirut, al-Maktaba al-ʿAṣriyya.

NT = Al-Maqqarī (1577-1632), Nafḥ al-ṭīb:

ʿAbbās, Iḥsān (ed.) (1988), Nafḥ al-ṭīb min ġuṣn al-Andalus al-raṭīb, 8 vols., Beirut, Dār Ṣādir.

RACGG = Ravennatis Anonymi Cosmographia et Guidonis Geografi ca (s. VII-IX):

Pinder, Moritz; Parthey, Gustav (ed.) (1860), Ravennatis anonymi cosmographia et Guidonis geographica, Berlín, Friderici Nicolai.

TA = Al-ʿUḏrī (1003-1085), Tarṣīʿ al-aḫbār:

Al-Ahwānī, ʿAbd al-ʿAzīz (ed.) (1965), Nuṣūṣ ʿan al-Andalus min kitāb tarṣīʿ al-aḫbār wa-tanwīʿ al-āṯār wa-l-bustān fī ġarāʾib al-buldān wa lmasālik ilà ǧamīʿ al-mamālik, Madrid, Instituto de Estudios Islámicos.

TI = Ibn Ḫaldūn (c. 1375-1378), Kitāb al-ʿibar:

Ḫ. Šiḥāda, S. Zakkār (ed.) (2000-2001), Taʾrīḫ Ibn Ḫaldūn al-musamma Dīwān al-mubtadaʾ wa-l-ḫabar fī taʾrīḫ al-ʿarab wa-l-barbar waman ʿāṣara-hum man ḏawī l-šaʾn al-akbar, 8 vols., Beirut, Dār al-Fikr.

TKS = Ibn al-Abbār (1199-1260) Takmila li kitāb aṣ-ṣila:

Alarcón, Maximiliano y González, Cándido Ángel (ed.) (1915) Apéndice a la edición Codera de la "Tecmila" de Aben al-Abbar, "Miscelánea de Estudios y Textos Árabes", pp. 147-690 Madrid, Centro de Estudios Históricos

al-ʿAṭṭār al-Ḥusaynī, ʿIzzat (ed.) (1955) Al-takmila li kitāb al-ṣila, El Cairo, Maktab Našr al-Taqāfa al-Islāmiya, 2 vols.

UM = Al-Idrīsī (1100-1165), Uns al-muhağ wa-rawḍ al-furağ:

Mizal, Jassim Abid (ed.) (1989) Los caminos de al-Andalus en el siglo XII, Madrid, CSIC.

VHI = Astrónomo (c. 840-841), Vita Hludowici imperatoris:

Tremp, Ernst (ed.) (1995), Die Taten Kaiser Ludwigs / Thegan. Das Leben Kaiser Ludwigs / Astronomus, Hanover, Hahnsche Buchhandlung (Monumenta Germaniae Historica: Scriptores: 7, Scriptores rerum Germanicarum in usum scholarum separatim editi; 64).

ESTUDIOS

Acién, Manuel (2000), La herencia del protofeudalismo visigodo frente a la imposición del estado islámico, "Anejos de AEspA" 23, pp. 429-441.

Acién, Manuel; Manzano, Eduardo (2009), Organización social y administración política en Al-Ándalus bajo el emirato, "Territorio, Sociedad y Poder" Anejo 2, pp. 331-348.

Adserias, Maria; Pociña, César A.; Remolà, Josep Anton (2000), L'hàbitat suburbà portuari al sector afectat pel PERI 2 (Jaume I - Tabacalera). en Tarraco 99. Arqueologia d'una capital provincial romana, Tarragona, Universitat Rovira i Virgili, pp. 137-154.

Aguadé, Jorge (1976), Algunos hadices sobre la ocupación de Alejandría por un grupo de hispano-musulmanes, "Boletín de la Asociación Española de Orientalistas" 12/2, pp. 159-180.

Aguilar, Victoria (1997), Instituciones militares: el ejército, en Viguera, María Jesús (coord.), El retroceso territorial de al-Andalus: almorávides y almohades siglos XI al XIII, Madrid, Espasa Calpe, pp. 187-208. (Historia de España Menéndez Pidal; VIII-2).

Andreu, Ricard (2012), Edició crítica, traducció i estudi de l'Ars Gromatica siue Geometria Gisemvndi, Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona (tesis doctoral).

Artigues, Pere (2003), El hisn andalusí de Miravet. Segles X-XII (Miravet, Ribera d'Ebre), en Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Sant Cugat del Vallès, ACRAM,

pp. 755-764.

Azuar, Rafael (1992-1993), La Taifa de Denia en el comercio mediterráneo del siglo XI, "Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval" 9, pp. 39-52.

Ballestín, Xavier (1994), Prosopografi a dels fuqahāʾ i ʿulamāʾ de la zona oriental del Taġr al-Aʿlà: Balaġà, Lārida, Ṭurṭūša, en Marín, Manuela (ed.), Estudios onomástico-biográfi cos de al-Andalus (homenaje a José M.ª Fórneas), Madrid, CSIC, pp. 55-119.

Ballestín, Xavier (1999), Els baḥriyyūn min ahl al-Andalus: un grup tribal a la mar, en Barceló, Miquel (coord.), Musulmans i Catalunya, Barcelona, Empúries, pp. 66-68.

Ballestín, Xavier (en prensa), La segmentación de grupos clánicos bereberes y la actividad de los baḥriyyūn (gentes del mar) en el Mediterráneo Occidental durante la Alta Edad Media (Al-Andalus, Al Maġreb, Ṣiqiliyya), en De la sociedad islámica a la feudal. Veinte años de al-Andalus, homenaje a Pierre Guichard, Granada - València, 9-14 de mayo de 1996.

Barceló Perelló, Miquel (1978), Sobre la divisió administrativa de Mayurqa, "Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana" 36, pp. 238-245.

Barceló Torres, Carmen (2009), Los falsos Sagunt de las fuentes árabes, "Al-Qanṭara" 30/1, pp. 237-243. https://doi.org/10.3989/alqantara.2009.v30.i1.77

Benet, Albert (1988), El procés d'independència de Catalunya (897-989), Sallent, Institut d'Arqueologia - Història i Ciències Naturals.

Bramon, Dolors (2000), De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010, Barcelona, Eumo.

Bravo, Salvador; Vila, Miguel; Trinidad, David; Dorado, Rafael (2009), Resultados de la actividad arqueológica preventiva en Avenida de la Marina, esquina calles Segismundo Moret y Teniente Riera de Algeciras (Cádiz), "Caetaria" 6-7, pp. 131-156.

Chalmeta, Pedro (1976), Simancas y Alhandega, "Hispania. Revista española de historia" 36/133, pp. 359-446.

Chalmeta, Pedro (1988), Las campañas califales en al-Andalus, en Bazzana, André (ed.), Guerre, fortifi cation et habitat dans le monde méditerranéen au Moyen Âge, Madrid, Casa de Velázquez - Roma, École Française de Rome, pp. 33-42 (Castrum; 3).

Chalmeta, Pedro (1991), El concepto de tagr, en Sénac, Philippe (ed.), La Marche supérieure d'al-Andalus et l'Occident chrétien, Madrid, Casa de Velázquez - Zaragoza, Universidad de Zaragoza, pp. 15-28.

Cressier, Patrice (1984), Le chateau et la division territoriale dans l'Alpujarra médiévale: du hisn à la Taʿa, "Mélanges de la Casa de Velázquez" 20, pp. 115-144. https://doi.org/10.3406/casa.1984.2413

Falomir, Ferran; Negre, Joan; Aguilella, Gustau; Arquer, Neus (en prensa), Noves perspectives en l'estudi del període andalusí als districtes meridionals de Tortosa. Resultats preliminars als jaciments castellonencs del Tossal de la Vila (Serra d'en Galceran), Xivert i Santa Llúcia (Alcalà de Xivert), en Sabaté, Flocel; Negre, Joan; Brufal, Jesús (eds.), Fortaleses medievals (segles VII-XI), Lleida, Pagès.

Flors, Enric (2010), Torre la Sal (Ribera de Cabanes, Castelló), Evolución del paisaje antrópico desde la prehistoria hasta el medioevo, Castelló de la Plana, Diputació de Castelló.

Folch, Cristian; Gibert, Jordi; Gonzalo, Xavier; Martí, Ramon; Martínez, Núria (2018), La fortifi cació antiga i medieval de Castellví de la Marca (Barcelona), primeres dades arqueològiques, "Treballs d'arqueologia" 22, pp. 83-105. https://doi.org/10.5565/rev/tda.77

Gibert, Jordi (2011), L'Alta Edat Mitjana a la Catalunya Central (segles VIXI). Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona (tesis doctoral).

Gonzalo, Xavier (2013), La integración de Ṭarrakūna y su territorio en al-Andalus (s. VIII), "Arqueología y Territorio Medieval" 20, pp. 11-30. https://doi.org/10.17561/aytm.v20i0.1444

Gonzalo, Xavier (2015), El poblament altmedieval del territori de Tarragona: campanyes de prospecció arqueològica a l'Alt Camp i la Conca de Barberà (2012-2013). Primers resultats, en Actes del V Congrés d'Arqueologia medieval i moderna a Catalunya, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, pp. 721-728.

Granja, Fernando de la (1966) La Marca Superior en la obra de al-ʿUdrī, Zaragoza, Escuela de Estudios Medievales - Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Guichard, Pierre (1979), Animation maritime et développement urbain des côtes de l'Europe orientale et du Languedoc au Xe siècle, en Occident et Orient au Xe siècle. Actes du IXe Congrès de la Société des historiens médiévistes de l'Enseignement Supérieur Public, Dijon, 2-4 juin, 1978, París, Les Belles Lettres, pp. 187-201. https://doi.org/10.3406/shmes.1978.1285

Guichard, Pierre (1983), Les débuts de la piraterie andalouse en Méditerranée occidentale (798-813), "Revue de l'Occident Musulman et de la Méditerranée" 35/1, pp. 55-76. https://doi.org/10.3406/remmm.1983.1981

Guichard, Pierre (2007), Le Castellar de la Morera d'Elche est il la Madîna d'al-Askar des textes arabes?, "MARQ, Arqueología y Museos" 2, pp. 99-105.

Lirola, Jorge (1993), El poder naval de Al-Andalus en la época del califato Omeya, Granada, Universidad de Granada.

Lorenzo, Jesús (en prensa), El tagr al-Andalus según los geógrafos y los compiladores musulmanes (ss. IX-XI), en Sabaté, Flocel; Negre, Joan; Brufal, Jesús (eds.), Fortaleses medievals (segles VII-XI), Lleida, Pagès.

Manzano, Eduardo (1991), La frontera de al-Andalus en la época de los Omeyas, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científi cas.

Manzano, Eduardo (1993), El asentamiento y la organización de los ŷund-s sirios en al-Andalus, "Al-Qanṭara" 14/2, pp. 327-359.

Manzano, Eduardo (2006) Conquistadores, emires y califas: los omeyas y la formación de al-Andalus, Barcelona, Crítica.

Marín, Manuela (2004), La práctica del ribāṭ en al-Andalus (ss. III-V/IX XI), en Azuar Ruiz, Rafael (coord.), El ribāṭ califal. Excavaciones y estudios (1984-1992), Madrid, Casa de Velázquez, pp. 191-201.

Martí, Ramon (1992), La primera expansió comtal a ponent del Llobregat. Una xarxa de castells originals. Qui són els pobladors?, en Pladevall, Antoni (dir.), Catalunya Romànica, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, vol. 19, pp. 28-35.

Martí, Ramon (1995), Territoria en transició al Pirineu medieval, en Actes del 3er Curs d'Arqueologia d'Andorra, Andorra la Vella, Ministeri d'Afers Socials i Cultura, pp. 37-83.

Martí, Ramon (2017), Els Castellvell durant el segle X, artífexs i veguers de la Marca de Barcelona, "Anuario de Estudios Medievales" 47/2, pp. 679-705. https://doi.org/10.3989/aem.2017.47.2.07

Martí, Ramon; Negre, Joan (2014), Fortifi caciones y edilicia de prestigio en el extremo oriental de la Marca Superior: Tortosa y su entorno, en Sabaté, Flocel; Brufal, Jesús (ed.), Arqueologia medieval: la ciutat, Lleida, Pagès.

Meouak, Mohamed (1993), Hiérarchie des fonctions militaires et corps d'armée en al-Andalus umayyade (IIe/VIIe-IVe/Xe siècles): nomenclature et essai d'interprétation, "Al-Qanṭara" 14/2, pp. 361-392.

Meouak, Mohamed (1995), Toponymie, peuplement et division du territoire dans la province d'Almería à l'époque médiévale: l'apport des textes arabes, "Mélanges de la Casa de Velázquez" 31/1, pp. 173-222. https://doi.org/10.3406/casa.1995.2732

Meouak, Mohamed (2000), Administration des provinces et gouverneurs (wulāʿ/ʿummāl) dans l'Espagne umayyade, "Miscelánea de Estudios Árabes y Hebraicos" 49, pp. 105-116.

Miquel, André (2001), La géographie humaine du monde musulman jusqu'au milieu du 11e siècle. Tome 1: Géographie et géographie humaine dans la littérature arabe des origines à 1050, París, École des Hautes Études en Sciences Sociales. https://doi.org/10.4000/books.editionsehess.537

Molénat, Jean-Pierre (2005), L'organisation militaire des almohades, en Cressier, Patrice; Fierro, Maribel; Molina, Luis (eds.), Los almohades: problemas y perspectivas, Madrid, CSIC, vol. II, pp. 547-565.

Molina, Luis; Ávila, María Luisa (1985), La división territorial en la Marca Superior de al-Andalus, "Historia de Aragón" 3, pp. 11-30.

Molist, Núria; Bosch, Josep M. (2012), El cementiri medieval de Sant Miquel d'Olèrdola (Olèrdola, Alt Penedès), en Arqueologia funerària al nord-est peninsular (segles VI-XII), Barcelona, Museu d'Arqueologia de Catalunya, pp. 469-494.

Mu'nis, Ḥusayn (1957) La división politico-administrativa de la España musulmana, "Revista del Instituto Egipcio de Estudios Islámicos" 5, pp. 79-135.

Negre, Joan (2013a), De Dertosa a Ṭurṭūša. L'extrem oriental d'al-Tagr al-Aʿlà en el context del procés d'islamització d'al-Andalus, 2 vols., Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona (tesis doctoral).

Negre, Joan (2013b), Evolució de la xarxa viària del territori de Tortosa entre l'Antiguitat i l'Edat Mitjana, "Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló" 31, pp. 209-228.

Negre, Joan (2015), Espacios religiosos en el medio rural: rábidas, mezquitas y necrópolis en el ḥawz de Ṭurṭūša, en Sabaté, Flocel; Brufal, Jesús (eds.), Els espais sagrats, Lleida, Pagès.

Negre, Joan (en prensa), Sobre els orígens del castell d'Ulldecona: ḥiṣn, castrum o alguna cosa diferent?, "Recerca" 18.

Negre, Joan; Lozano, Luís; Selma, Sergi (2018), Una primera aproximació als contextos ceràmics de cronologia andalusina de la fortalesa d'Orpesa, "Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló" 36, pp. 231-256.

Negre, Joan; Martí, Ramon (2015), Urbanismo en la Marca Oriental de al-Andalus durante el Califato (940-974): el ejemplo de Madina Ṭurṭūša a través de las fuentes arqueológicas y escritas, "Sagvntvm" 47, pp. 187-201. https://doi.org/10.7203/SAGVNTVM.47.5170

Picard, Christophe (2007), Baḥriyyūn, émirs et califes: l'origine des equipages des flottes musulmanes en Méditerranée occidentale (VIIIe-Xe siècle), "Medieval Encounters" 13, pp. 413-451. https://doi.org/10.1163/157006707X222722

Rodríguez, Francesc; Macias, Josep M. (2016), Nuevo contexto cerámico de la segunda mitad del s. VII en Tarraco (Tarraconensis, RegnumVisigothorum), en Járrega, Ramon; Berni, Piero (eds.), Amphorae ex Hispania: paisajes de producción y consumo, Tarragona, ICAC-SECAH, pp. 936-952.

Rodríguez, Francesc; Macias, Josep M. (2018), Buscando el siglo VIII en el puerto de Tarracona: entre la residualidad y el desconocimiento, en Martín Viso, Iñaki; Fuentes, Patricia; Sastre, José Carlos; Catalán, Raúl (eds.), Cerámicas altomedievales en Hispania y su entorno (s. V-VIII d.C.), Valladolid, Glyphos, pp. 573-589.

Royo, Vicent (2017), Els origens del Maestrat històric. Identitat, convivència i conflictes en una societat rural de frontera (s. XIII-XV), Benicarló, Onada Edicions.

Selma, Sergi (2014), Les torres nord i sud-oest del Castell d'Orpesa (La Plana Alta), intervencions i recuperació, "Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló" 32, pp. 223-234.

Selma, Sergi; Negre, Joan; Lozano, Luís (en prensa), La fortalesa andalusina d'Orpesa (segles X-XIII). Elements defensius, metrologia i registre material, en Sabaté, Flocel; Negre, Joan; Brufal, Jesús (eds.), Fortaleses medievals (segles VII-XI), Lleida, Pagès.

Sénac, Philippe (2000), La frontière et les hommes (VIIIe-XIIe siècle). Le peuplement musulman au nord de l'Èbre et les débuts de la reconquête aragonaise, París, Maisonneuse & Larose.

Souto, Juan Antonio (1992), El poblamiento del término de Zaragoza (siglos VIII-X): los datos de las fuentes geográficas e históricas, "Anaquel de Estudios Árabes" 3, pp. 113-152.

Souviron, Sebastián (2009), Fiscalidad y control eclesiástico en la Hispania visigoda: supervisión de almas e impuestos, "Baetica. Estudio de Arte, Geografía e Historia" 31, pp. 275-289.

Suñé, Josep (2017), Ğihād, fi scalidad y sociedad en la Península Ibérica (711-1172): evolución de la capacidad militar andalusí frente a los reinos y condados cristianos, Barcelona, Universitat de Barcelona (tesis doctoral).

Vallvé, Joaquin (1986), La división territorial de la España musulmana, Madrid, CSIC,

Valor, Magdalena; Ramírez, José (2001), La división geográfico administrativa de al-Andalus, en Viguera, María Jesús; Castillo, Concepción (eds.), El esplendor de los Omeyas cordobeses. La civilización musulmana de Europa Occidental, Granada, Junta de Andalucía, pp. 264-273.

Viguera, María Jesús (1997), Historiografía, en Viguera, María Jesús (coord.), El retroceso territorial de al-Andalus: almorávides y almohades siglos XI al XIII, Madrid, Espasa Calpe pp. 1-37 (Historia de España Menéndez Pidal; VIII-2).

Viguera, María Jesús (2001), La organización militar en al-Andalus, "Revista de Historia Militar" 45/1, pp. 17-60.

Vizcaíno, David; Bravo, Eva María; De Antonio, José Manuel; Barrachina, Amparo (2000), Memoria de la intervención arqueológica en el castillo de Cervera del Maestre (Castellón), "Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló" 21, pp. 357-396.

Descargas

Publicado

2019-12-30

Cómo citar

Negre, J., & Suñé, J. (2019). Territorio, fiscalidad y actividad militar en la formación de un espacio fronterizo. La consolidación de Tortosa como límite extremo del al-Andalus omeya. Anuario De Estudios Medievales, 49(2), 705–740. https://doi.org/10.3989/aem.2019.49.2.12

Número

Sección

Estudios Misceláneos