Anuario de Estudios Medievales, Vol 50, No 1 (2020)

Noves perspectives per a una qüestió no resolta: per què Catalunya fou un principat i no un regne?


https://doi.org/10.3989/aem.2020.50.1.12

Cristian Palomo Reina
Universitat Autònoma de Barcelona, España
orcid https://orcid.org/0000-0002-3593-2903

Resumen


[ca] En aquest article abordarem per què durant el període baixmedieval Catalunya esdevingué un principat. Temàtica que inevitablement s’incardina en el fet que el territori català no comptés ofi cialment amb la categoria política de ‘regne’ i que ens mena a revisar i qüestionar l’explicació canònica d’aquest fet, bastida pel medievalista Ramon d’Abadal fa més de mig segle. A continuació, oferim noves perspectives i hipòtesis a partir de la darrera historiografia que ha tractat el tema.

Palabras clave


principat de Catalunya; Ramon d’Abadal; regne; tractat de Corbeil; història conceptual

Texto completo:


PDF

Referencias


Abadal, Ramon d’ (1965), Els Primers comtes catalans, Barcelona, Vicens Vives (1a ed., Teide, 1958).

Abadal, Ramon d’ (1987), Pere el Cerimoniós i els inicis de la decadència política de Catalunya, Barcelona, Edicions 62 (1ª ed., pòstuma 1972).

Abadal, Ramon d’ (1997), Catalunya fa mil anys: notes històriques en ocasió del mil·lenari, Barcelona, Generalitat de Catalunya (ed., pòstuma).

Belenguer, Ernest (2007), Jaume I i el seu regnat, Lleida, Pagès.

Benito i Monclús, Pere (2009), L’expansió territorial ultrapirinenca de Barcelona i la Corona d’Aragó: guerra, política i diplomàcia (1067-1213), a Ferrer i Mallol, Maria Teresa; Rius, Manuel (dirs.), Tractats i negociacions diplomàtiques de Catalunya i de la Corona catalanoaragonesa a l’edat mitjana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, vol. 1/1, pp. 13-150.

Cingolani, Stefano Maria (2007), Jaume I. Història i mite d’un rei, Barcelona, Edicions 62.

Cingolani, Stefano Maria (2008), Estratègies de legitimació del poder comtal: l’abat Oliba, Ramon Berenguer I, la Seu de Barcelona i les Gesta Comitum Barchinonensium, “Acta historica et archaeologica mediaevalia” 29, pp. 135-175.

Cingolani, Stefano Maria (2010), Tradiciones e idiosincrasias. Las relaciones entre Cataluña y Aragón en la historiografía (siglos XI-XIII), a Sesma, José Ángel (coord.), La Corona de Aragón en el centro de su Historia. 1208-1458. La Monarquía aragonesa y los reinos de la Corona, Saragossa, Gobierno de Aragón, pp. 219-252.

Cingolani, Stefano Maria (2012), Introducció, a Cingolani, Stefano Maria (ed.), Gestes dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó. Gesta Comitum Barchinone et Regum Aragonie, Santa Coloma de Queralt, Obrador Edèndum, pp. 11-53.

Cingolani, Stefano Maria (2015), La formació nacional de Catalunya i el fet identitari dels catalans (785 1410), Barcelona, Generalitat de Catalunya.

Ferran, Elisabet (2001), El Jurista Pere Albert i les Commemoracions, Barcelona, Universitat Pompeu Fabra (tesi doctoral).

Ferrando, Antoni (1980), Consciència idiomàtica i nacional dels valencians, València, Universitat de València.

Ferro, Víctor (1999), Dret públic català: les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta, Vic, Eumo (1ª ed. 1987).

Font i Rius, Josep M.; Mundó, Anscari M.; Riu i Riu, Manuel; Udina i Martorell, Frederic; Vernet i Ginés, Joan (1989), Procés d’independència de Catalunya (ss. VIII-XI). La fi ta del 988, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Comissió del Mil·lenari del naixement polític de Catalunya.

Garrido Valls, Josep-David (2014), Ramon Berenguer IV, Barcelona, Rafael Dalmau.

Isla, Amancio (1995), Consideraciones sobre la monarquía Astur, “Hispania. Revista española de historia” 189, pp. 151-168.

Isla, Amancio (2011), La construcción de la monarquía en León, siglos X y XI: historias y leyes, a Martínez Sopena, Pascual; Rodríguez, Ana (eds.), La construcción medieval de la memoria regia, València, Publicacions de la Universitat de València, pp. 33-44.

Lalinde, Jesús (1997), Depuración histórica del concepto de Corona de Aragón, a Sarasa, Esteban; Serrano, Eliseo (coords.), La Corona de Aragón y el Mediterráneo: siglos XV-XVI, Zaragoza, Institución Fernando el Católico, pp. 433-458.

Maravall, José Antonio (1954), Sobre el sistema de datación por los reyes francos en los diplomas catalanes, “Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos” 60, pp. 361-374.

Narbona, Rafael (2015), En l’horitzó de la història ibèrica. Pobles, terres, sobiranies (segles V-XV), Catarroja, Afers.

Palomo, Cristian (2018a), Identitat i vocabulari polítics a Catalunya durant la Guerra de Successió, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona (tesi doctoral inèdita).

Palomo, Cristian (2018b), A propòsit de de les teories de la creació de la Corona d’Aragó mitjançant el “casamiento en casa” i l’extinció del llinatge barceloní el 1137, “Revista de Dret Històric Català” 17, pp. 11-58.

Sabaté, Flocel (1997), El territori de la Catalunya medieval: percepció de l’espai i divisió territorial al llarg de l’edat mitjana, Barcelona, Rafael Dalmau.

Sabaté, Flocel (2005), El poder soberano en la Cataluña bajomedieval: definición y ruptura, a Foronda, François; Genet, Jean-Philippe; Nieto, José Manuel (dirs.), Coups d’État à la fi n du Moyen Âge? Aux fondements du pouvoir politique en Europe occidentale, Madrid, Casa de Velázquez, pp. 483-527.

Sabaté, Flocel (2010), La Catalunya dels segles X-XII i la defi nició historiogràfica del feudalisme, “Catalan Historical Review” 3, pp. 163-184.

Salrach, Josep Maria (2011), Legitimación del poder condal en los orígenes de Cataluña, a Martínez Sopena, Pascual; Rodríguez, Ana (eds.), La construcción medieval de la memoria regia, València, Publicacions de la Universitat de València, pp. 21-32.

Sobrequés, Jaume (2015), Consolidació i majoria d’edat del fet identitari català (1410-1714), Barcelona, Generalitat de Catalunya.

Soldevila, Ferran (1962), Història de Catalunya, 3 vols., Barcelona, Alpha.

Villacañas, José Luis (2003), Jaume I el Conquistador, Madrid, Espasa Calpe.

Villanueva, Jesús (1994), Los orígenes carolingios de Cataluña en la historiografía y el pensamiento político del siglo XVII, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona (tesina).

Zimmermann, Michel (1989), En els orígens de Catalunya: emancipació política y afi rmació cultural, Barcelona, Edicions 62.

Zimmermann, Michel (1991), Hugues Capet et Borrell. Á propos de l’independence de la Catalogne, a Barral, Xavier (dir.), Catalunya i França meridional a l’entorn de l’any Mil. Actes del col·loqui internacional Hug Capet, Barcelona, Generalitat de Catalunya, pp. 59-64.




Copyright (c) 2020 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Licencia de Creative Commons
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional.


Contacte con la revista aem@imf.csic.es

Soporte técnico soporte.tecnico.revistas@csic.es