Anuario de Estudios Medievales, Vol 48, No 2 (2018)

El conflicte de Mir Geribert en el marc de la feudalització del Penedès (1041-1058)


https://doi.org/10.3989/aem.2018.48.2.09

Rosa Lluch Bramon
Universitat de Barcelona, España
orcid http://orcid.org/0000-0003-0250-423X

Resumen


Al llarg del segle XI i a diversos llocs d’Europa, es van produir assalts de nobles contra els poders polítics establerts en el que va ser batejat com a revoltes feudals. Al sud del comtat de Barcelona, Mir Geribert, un noble i senyor de castells del Penedès, va desafiar el poder del comte Ramon Berenguer I entre 1041 i 1058. L’objectiu d’aquest article és analitzar aquest enfrontament, les seves implicacions i la seva resolució, partint d’una nova edició de documents i de les aportacions de la historiografia anterior. Arreu d’Europa el resultat va ser el mateix: el feudalisme s’havia imposat.

Palabras clave


feudalisme; revoltes feudals; comtat de Barcelona; Mir Geribert; noblesa; Penedès

Texto completo:


PDF

Referencias


Aurell, Martin (1995), Les noces du comte. Mariage et pouvoir en Catalogne (785-1213), París, Publications de la Sorbonne.

Batet, Carolina (1996), Castells termenats i estratègies d’expansió comtal. La Marca de Barcelona al segle X-XI, Vilafranca del Penedès, Institut d’Estudis Penedesencs.

Batet, Carolina (2005), El Castell Termenat d’Olèrdola, Barcelona, Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Benito Ruano, Eloy (1990), El principado de Asturias: notas y lecciones de un centenario, “Espacio, Tiempo y Forma” 3, pp. 49-82.

Bonnassie, Pierre (1979-1981), Catalunya mil anys enrera, 2 vols., Barcelona, Ed. 62.

Cingolani, Stefano Maria (2008a), Estratègies de legitimació del poder Comtal: l’abat Oliba, Ramon Berenguer I, la seu de Barcelona i les Gesta Comitum Barchinonensium, “Acta Historica et Archaeologica Medievalia” 29, pp. 135-175.

Cingolani, Stefano Maria (2008b), Llibre dels Reis, València, Universitat de València.

Cingolani, Stefano Maria (2011-2013), L’Abat Oliba, el poder i la paraula, “Acta historica et archaeologica mediaevalia” 31, pp. 115-162.

Abadal, Ramon d’ (1969), Dels visigots als catalans. La formació de la Catalunya independent, 2 vols., Barcelona, Ed. 62.

Feliu, Gaspar (1996), La pagesia catalana abans de la feudalització, “Anuario de Estudios Medievales” 26, pp. 19-42.

Feliu, Gaspar (2000), Aspectes de la formació del feudalisme a Catalunya, “Recerques” 41, pp. 177-220.

Feliu, Gaspar (2003), Feudalisme: llibertat i servitud, en Barceló, Miquel (ed.), El feudalisme comptat i debatut. Formació i expansió del feudalisme català, València, Universitat de València, pp. 45-70.

Feliu, Gaspar (2010), La llarga nit feudal. Mil anys de pugna entre senyors i pagesos, València, Universitat de València.

Feliu, Gaspar; Salrach, Josep M. (dirs.) (1999), Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I, Barcelona, Fundació Noguera.

Fité, Francesc (2010), Arnau Mir de Tost: un senyor de frontera al segle XI, Lleida, Universitat de Lleida.

Fontana, Josep (2014), La formació d’una identitat. Una història de Catalunya, Vic, Eumo editorial.

Kosto, Adam J. (1998), The convenientiae of the Catalan Counts in the Eleventh Century: a Diplomatic and Historical Analysis, “Acta Historica et Archaeologica Medievalia” 19, pp. 191-228.

Kosto, Adam J. (2001), Making Agreements in Medieval Catalonia. Power, Order and the Writen Word, 1000-1200, Cambridge, Cambridge University Press.

Laliena, Carlos (1996), La Formación del estado feudal: Aragón y Navarra en la época de Pedro I, Huesca, Instituto de Estudios Altoaragoneses.

Lladonosa, Josep (1974), Arnau Mir de Tost, Barcelona, R. Dalmau.

Mínguez, José María (2004), La España de los siglos VI al XIII: guerra, expansión y transformaciones en busca de una frágil unidad, San Sebastián, Nerea.

Mínguez, José María (2007), Pacto privado feudal y estructura pública en la organización del poder político en la alta Edad Media, “Res publica” 17, pp. 59-80.

Ordeig, Ramon (2005), Diplomatari de la Catedral de Vic: segle XI, Vic, Publicacions del Patronat d’Estudis Osonencs.

Pladevall, Antoni (1975), Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, Girona i d’Osona: esbós biogràfic en el mil·lenari del seu naixement, Barcelona, Impr. Subirana.

Planes, Ramon (1984), Un príncep per a Olèrdola (L’aventura de Mir Geribert), Vilafranca del Penedès, Institut d’Estudis Penedesencs.

Rovira Virgili, Antoni (1922-1934), Història nacional de Catalunya, vol. III, Barcelona, Pàtria.

Ruiz-Domènec, José Enrique (1985), L’estructura feudal: sistema de parentiu i teoria de l’aliança en la societat catalana (c. 980-c. 1220), Barcelona, Edicions del Mall.

Ruiz-Domènec, José Enrique (2001), Ricard Guillem o el somni de Barcelona, Barcelona, Ed. 62.

Ruiz-Domènec, José Enrique (2006), Quan els vescomtes de Barcelona eren: història, crònica i documents d’una família catalana dels segles X, XI i XII, Barcelona, Fundació Noguera.

Ruiz, Vicenç (2011), Homines de Terracia. Cultura escrita i hegemonia feudal (Terrassa, ca. 950-1150), Barcelona, Generalitat de Catalunya.

Sabaté, Flocel (2007), La feudalización de la sociedad catalana, Granada, Universidad de Granada.

Sabaté, Flocel (2010), La Catalunya dels segles X-XII i la definició historiogràfica del feudalisme, “Catalan Historical Review” 3, pp. 163-184.

Salrach, Josep M. (1987), El procés de feudalització (segles III-XII), Història de Catalunya, vol. II, Barcelona, Ed. 62.

Salrach, Josep M. (1992), Formació, organització i defensa del domini de Sant Cugat en els segles X-XII, “Acta Historica et Archaeologica Medievalia” 13, pp. 127-173.

Salrach, Josep M. (2000), Multa placita et contenciones. Conflictos de los siglos X-XII en el Cartulario de Sant Cugat del Vallès, en Pérez, Joseph; Aguadé Nieto, Santiago (comp.), Les origines de la feodalité. Hommage à Claudio Sánchez Albornoz, Madrid, Casa de Velázquez

- Universidad de Alcalá, pp. 197-229.

Salrach, Josep M. (2003), Tradicions jurídiques en l’administració de justícia a l’edat mitjana: el cas de l’ariscara-harmiscara i la humiliació penitencial, en Barceló, Miquel (ed.), El feudalisme comptat i debatut. Formació i expansió del feudalisme català, València, Universitat de València, pp. 71-102.

Salrach, Josep M. (2004), La comunitat pagesa, en Giralt i Raventós, Emili (dir.), Història Agrària dels Països Catalans. Vol. II. Edat Mitjana, Barcelona, Universitats dels Països Catalans - Fundació Catalana per a la Recerca, pp. 505-540.

Salrach, Josep M. (2013), Justícia i poder a Catalunya abans de l’any mil, Vic, Eumo editorial.

Sanahuja, Pere (1943-1946), Arnau Mir de Tost, caudillo de la reconquista en tierras de Lérida, “Ilerda” I, II, IV.

Sobrequés, Santiago (2011a), Els Barons de Catalunya, Barcelona, Editorial Base (primera edició 1957).

Sobrequés, Santiago (2011b), Els Grans Comtes de Barcelona, Barcelona, Editorial Base (primera edició 1961).

Sobrequés, Jaume; Morales, Mercè (2011), Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya, Barcelona, Editorial Base.

Soler, Maria (2015), Del forum Granate a la fira de Vilafranca. Origen, creació i articulació d’una xarxa de mercats al Penedès feudal (segles IXXII), “SVMMA. Revista de Cultures Medievals” 6, pp. 67-86.

Zimmermann, Michel (1991-1992), Catalogne et Regnum Francorum: les enseignements de la titolature comtale, en Symposium Internacional sobre els orígens de Catalunya: segles VIII-XI, Barcelona, Generalitat de Catalunya, pp. 209-263.




Copyright (c) 2018 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Licencia de Creative Commons
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional.


Contacte con la revista aem@imf.csic.es

Soporte técnico soporte.tecnico.revistas@csic.es