Remences senyors de remences: la família Tria d’Arenys

Gaspar Feliu

doi:10.3989/aem.2019.49.2.06

Autores/as

Gaspar Feliu Universitat de Barcelona - Institut d’Estudis Catalans https://orcid.org/0000-0002-9191-0119

DOI:

https://doi.org/10.3989/aem.2019.49.2.06

Palabras clave:

Catalunya, Baixa Edat Mitjana, família, remences, batlles

Resumen

[ca] La finalitat d’aquest article és estudiar l’evolució de la família Tria d’Arenys durant els tres darrers segles de l’Edat Mitjana. La característica principal d’aquesta família és que era una família de remences que a la vegada eren batlles jurisdiccionals i senyors de remences. L’existència de remences senyors de remences és coneguda des de ja fa alguns anys, però ha tingut una difusió escassa. L’article permet estudiar per primer cop l’evolució a llarg termini d’una família de pagesos benestants i la seva actuació com a remences, senyors de remences i batlles. La conclusió principal és que la remença no era una servitud clàssica, sinó una categoria jurídica: comportava càrregues servils i econòmiques, però no implicava cap tipus de segregació ni impedia l’enriquiment ni l’ascens social.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Alsina, Claudi; Feliu, Gaspar; Marquet, Lluís (1990), Pesos, mides i mesures dels Països Catalans, Barcelona, Curial.

Aventín i Puig, Mercè (1996), La societat rural a Catalunya en temps feudals, Vallès oriental, segles XIII-XVI, Barcelona, Columna.

Benito i Monclús, Pere (2012), Élites rurales et intermédiaires de la seigneurie en Catalogne (XIIe-XIVe siècle), “Mélanges de l’École Française de Rome - Moyen Âge” [en línea] 124/2. https://doi.org/10.4000/mefrm.874

Cerdà Subirachs, Jordi (2006), Les misses de Sant Amador, purgatori i cultura popular, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Cobos Fajardo, Antoni (ed. i trad.) (2001), Costums de Girona, [compilació] de Tomàs Mieres, Girona, CCG Edicions.

Codina, Jaume (1990), Els santboians de 1490. Com es vivia fa 500 anys a la vila de Sant Boi de Llobregat, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Feliu i Montfort, Gaspar (2011), Rellegint la Història dels remences, de Jaume Vicens Vives, “Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics” 22, pp. 33-64.

Fernández Trabal, Josep (2002), El confl icte remença a la Catalunya del segle XV (1388-1486), “Afers: fulls de recerca i pensament” 42/43, pp. 587-624.

Freedman, Paul H. (1993), Els orígens de la servitud pagesa a la Catalunya medieval, Vic, Eumo (ed. original 1991).

Lluch Bramon, Rosa (2004), Les viles medievals. Franqueses i mals usos, “Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics” 19, pp. 9-28.

Lluch Bramon, Rosa (2005), Els remences. La senyoria de l’Almoina de Girona als segles XIV i XV, Girona, Documenta Universitaria.

Lluch Bramon, Rosa (2014), Remences pauvres, remences riches: les inégalités économiques (Vieille Catalogne, XIV-XVI), en Cavaciocchi, Simonetta (ed.), Schiavitù e servaggio nell’economia europea. Secc. XI-XVIII = Serfdom and Slavery in the European Economy. 11th-18th Centuries: atti della “Quarantecinquesima settimana di studi”, 14-18 aprile 2013, Florència, Firenze University Press, pp. 173-184 (Atti delle “Settimane di Studi” e altri Convegni; 45).

Marcó Masferrer, Xavier (2008), La diferenciació pagesa a la Catalunya baixmedieval: la revisió del cas de la vall d’Aro, “Estudis d’Història Agrària” 21, pp. 125-149.

Martínez Giralt, Alejandro (2012), El poder feudal, els seus agents i el territori. El vescomtat de Cabrera (1199-1423), Santa Coloma de Farners, Centre d’Estudis Selvatans (estudis i textos; 15).

Ortí i Gost, Pere; To Figueras, Lluís (2014), Serfdom and Standard of Living of the Catalan Peasantry before and after the Black Death of 1348 en Cavaciocchi, Simonetta (ed.), Schiavitù e servaggio nell’economia europea. Secc. XI-XVIII = Serfdom and Slavery in the European Economy. 11th-18th Centuries: atti della “Quarantecinquesima settimana di studi”, 14-18 aprile 2013, Florència, Firenze University Press, pp. 155-169 (Atti delle “Settimane di Studi” e altri Convegni; 45).

Pons i Guri, Josep Maria (1982), Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar, dins Guia dels Arxius Històrics de Catalunya, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, vol. 1, pp. 7-33.

Pons i Guri, Josep Maria (1984), Inventari dels pergamins de l’arxiu històric Fidel Fita d’Arenys de Mar, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Pons i Guri, Josep Maria (1989a), Un cartoral de la Milícia Hospitalària, dins

Pons i Guri, Josep Maria, Recull d’estudis d’Història Jurídica Catalana, Barcelona, Fundació N oguera, vol. III, pp. 416-436 (Textos i Documents; 22), reedició de Pons i Guri, Josep Maria (1962), Un cartoral de la Milícia Hospitalària, “Circular n. 14 (setembre 1962) de l’Arxiu Històric Fidel Fita”.

Pons i Guri, Josep Maria (1989b), Nous documents de la comanda hospitalària de Sant Celoni, dins Pons i Guri, Josep Maria, Recull d’estudis d’Història Jurídica Catalana, Barcelona, Fundació Noguera, vol. III. pp. 437-457 (Textos i Documents; 22), reedició de Pons i Guri, Josep Maria (1964) Nous documents de la comanda hospitalària de Sant Celoni, “Circular n. 18 de l’Arxiu Històric Fidel Fita”.

Pons i Guri, Josep Maria (2002), Hostalric, capital i arxiu del Vescomtat de Cabrera, “Quaderns de la Selva” 14, pp. 7-20.

Pons i Guri, Josep Maria; Rodríguez Blanco, Jesús (1990), Inventari dels Pergamins de l’Arxiu Històric Municipal de Calella, Barcelona, Fundació Noguera (Textos i Documents; 23).

Richou i Llimona, Montserrat (2012), La terra, la familia i la mort al Baix Maresme (1348-1486), Barcelona, Fundació Noguera (Estudis; 62).

Vicens Vives, Jaume (1945), Historia de los remensas en el siglo XV, Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Jerónimo Zurita.

Vicens Vives, Jaume (1954), El Gran Sindicato Remensa (1488-1508). La última etapa del problema agrario catalán durante el reinado de Fernando el Católico, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Patronato Marcelino Menéndez y Pelayo.