Hacia una caracterización de la transmisión aristotélica en la Cataluña medieval

Autores/as

  • Ángel Escobar Universidad de Zaragoza

DOI:

https://doi.org/10.3989/aem.2015.45.1.10

Palabras clave:

aristotelismo catalán, Cataluña medieval, tradición clásica

Resumen


Sobre la base de una transmisión textual prolongada e intensa como la que se produce en Cataluña –tanto en latín como en catalán– durante la Edad Media y los albores del Renacimiento, el aristotelismo, entendido en el sentido más amplio del término, ofrece en este ámbito una serie de vicisitudes que intentamos analizar sumariamente, atendiendo a sus hitos más definitorios. Esta síntesis, que procura valorar los datos en su contexto peninsular, constituye un pequeño esbozo de la sección que dedicamos al aristotelismo catalán, ya con carácter exhaustivo, en nuestro “Aristoteles Hispanus”. Transmisión textual y pervivencia de Aristóteles en España hasta 1600.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Alberni, Anna (ed.) (2012), El saber i les llengu.es vernacles a l'època de Llull i Eiximenis. Estudis ICREA sobre vernacularització, Barcelona, Abadia de Montserrat.

Archer, Robert (1991), Una font aristotèlica d'Ausiàs March, en Ferrando, Antoni; Hauf, Albert G. (eds.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de Llengua i Literatura, IV, Valencia, Universitat de València - Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 59-74.

Archer, Robert (1997), Ausiàs March. Obra completa, 2 vols., Barcelona, Barcanova.

Archer, Robert (1999-2000), Las coplas De las calidades de las donas de Pere Torroella y la tradición lírica catalana, "Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona" 47, pp. 405-423.

Avenoza, Gemma (1999), El manuscrito catalán de la Visión deleitable de A. de la Torre, en Fortu-o Llorens, Santiago; Martínez Romero, Tomàs (coords.), Actes del VII Congrés de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval (Castelló de la Plana, 22-26 de setembre de 1997), vol. I, pp. 275-292.

Beer, Rudolf (1909-1910), Los manuscrits del Monastir de Santa Maria de Ripoll, "Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona" 5, pp. 492-520.

Benton, John F. (1982), The birthplace of Arnold of Vilanova: a case for Villanueva de Jiloca near Daroca, "Viator" 13, pp. 245-257. http://dx.doi.org/10.1484/J.VIATOR.2.301470

Bescós Prat, Pere (2012), Aportacions a l'estudi de tres traductors catalans quatrecentistes: Ferran Valentí, Arnau d'Alfarràs i Aleix de Barcelona, "Iberoromania" 75, pp. 232-249. http://dx.doi.org/10.1515/ibero-2012-0030

Bianchi, Luca; Randi, Eugenio (1990), Le verità dissonanti. Aristotele alla fine del Medioevo, pref. de Mariateresa Fumagalli Beonio Brocchieri, Roma - Bari, Laterza.

Boadas Llavat, Agustín (2009), Joan Duns Escot i els escotistes catalans, "Enrahonar" 52, pp. 47-63.

Boadas Llavat, Agustín (2013), Trovadores, filósofos y traductores franciscanos catalanes a través de los siglos, en Bueno García, Antonio (coord.), La labor de traducción de los franciscanos, Madrid, Cisneros, pp. 263-280.

Boccassini, Daniella (2007), I sogni di Aristotele e l'ombra di Dante: rifl essioni sulla fenomenologia della visione nel De ignorantia di Petrarca, "Italica" 84, pp. 137-161.

Bonillo Hoyos, Xavier (2006), Edició crítica i estudi dels llibres I, II, IX i X del Llibre de meravelles de Ramon Llull, Barcelona, Universitat de Barcelona (tesis doctoral) (cf. http://www.tdx.cat/handle/10803/1682 [consulta: 13/04/2015]).

Bordoy Fernández, Antonio (2009), Ramón Llull y la crítica al aristotelismo parisino de finales del siglo XIII: en torno a la cuestión de la pluralidad, "Revista de Hispanismo Filosófi co" 14, pp. 25-41.

Bosch-Veciana, Antoni (2013), Les referències a Plató en el De sui ipsius et multorum ignorantia de Francesco Petrarca, "Revista Catalana de Teologia" 38, pp. 415-438.

Butinyà, Júlia (2011a), Al voltant del concepte de l'home en el Libre de meravelles. (Rere la projecció de Llull), "Estudis de llengua i literatura catalanes" 62 [Miscel·lània Albert Hauf, 1], Barcelona, Abadia de Montserrat, pp. 9-36.

Butinyà, Júlia (2011b), "Què veets en la difinició de la ànima racional que no pogués ésser dit de les ànimes dels bruts?" Tècniques humanístiques de Lo somni (I), "eHumanista" 18, pp. 267-286.

Buti-á Jiménez, Julia; Ysern i Lagarda, Josep-Antoni (coords.) (2013), Adentrándonos en la literatura catalana. Edad Media, Madrid, UNED.

Cabré, Lluís (1996), Aristotle for the layman: sense perception in the poetry of Ausias March, "Journal of the Warburg and Courtauld Institutes" 59, pp. 48-60. http://dx.doi.org/10.2307/751397

Cabré, Lluís (1998), Notas sobre la memoria de Santillana y los poetas de la Corona de Aragón, en Deyermond, Alan (ed.), Cancionero. Studies in Honour of Ian Macpherson, Londres, Queen Mary and Westfield College, pp. 25-38.

Cabré, Lluís; Ferrer, Montserrat (eds.) (2014), Cens de traduccions al català medieval fins a 1500, en http://translatdb.narpan.net/ [consulta: 30/07/2014].

Calvet, Antoine (2003), Recherches sur le platonisme médiéval dans les æuvres alchimiques attribuées à Roger Bacon, Thomas d'Aquin et Arnaud de Villeneuve, "Revue des sciences philosophiques et théologiques" 87, pp. 457-498. http://dx.doi.org/10.3917/rspt.873.0457

Cantavella, Rosanna (2010), Sobre la poesía antifemenina de Ausiàs March: el poema 71, "Revista de literatura medieval" 22, pp. 85-104.

Cardelle de Hartmann, Carmen (2011), Die Leser des "Secretum" im 15. Jahrhundert außerhalb Italiens. Beobachtungen anhand der Handschriften, "Beiträge zur Geschichte der Deutschen Sprache und Literatur" 133, pp. 100-120 (http://dx.doi.org/10.5167/uzh-47939 [consulta: 13/04/2015]).

Cifuentes i Comamala, Lluís (1997), "Translatar sciència en romans catalanesch": la difusió de la medicina en català a la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement, "Llengua & Literatura" 8, pp. 7-42.

Cifuentes i Comamala, Lluís (2002), La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement, Barcelona, Universitat de Barcelona - Palma de Mallorca, Universitat de les Illes Balears (la segunda ed., de 2006, incluye addenda en pp. 411-454; un segundo suplemento, de 2007, puede consultarse en http://www.sciencia.cat/suplements.htm [consulta: 13/04/2015]).

Cifuentes i Comamala, Lluís (2007), L'ús del català en les obres científi ques i pràctiques a fi nals de l'Edat Mitjana, en Alberni, Anna (ed.), Speculum al foder, Bellcaire d'Empordà, Edicions Vitel·la, pp. 115-127.

Coll, José M. (1947), El Beato Dalmacio Moner, O. P. Ensayo cronológico de su vida, sus estudios y ense-anza en la Orden Dominicana, "Annals de l'Institut d'Estudis Gironins" 2, pp. 229-243.

Colomer i Pous, Eusebi (1997), El pensament als Països Catalans durant l'Edat Mitjana i el Renaixement, Barcelona, Institut de Estudis Catalans - Abadia de Montserrat.

Cuenca i Almenar, Salvador (2005), El seny contra l'enteniment al poema 4 d'Ausiàs March, "Llengua & Literatura" 16, pp. 33-55.

Cuenca i Almenar, Salvador (2008), La fantasia i el poema 18 d'Ausiàs March, "Llengua & Literatura" 19, pp. 27-47.

Cuenca i Almenar, Salvador (2012), L'Ètica nicomaquea d'Aristòtil en un compendi català del segle XV, "Anuari de la Societat Catalana de Filosofia" 23, pp. 7-119

Cuenca i Almenar, Salvador (2013), Sobre la fi losofi a de l'humanista valencià Joan Serra al De contemplatione amicicie. Notes a una traducció catalana, "Scripta" 1, pp. 1-36.

Di Girolamo, Costanzo (ed.) (2004), Ausiàs March. Páginas del Cancionero, Introducción, edición y notas de Idem, traducción de José María Micó, Valencia, Pre-textos.

Faulhaber, Charles B. (2004), Semitica Iberica: translations from Hebrew and Arabic into the medieval Romance vernaculars of the Iberian Peninsula, "Bulletin of Spanish Studies" 81, pp. 873-896. http://dx.doi.org/10.1080/1475382042000297754

Fenzi, Enrico (2012), Lo somni di Bernat Metge e Petrarca: Platone e Aristotele, oppinió e sciència çerta, en Cabré, Lluís; Coroleu, Alejandro; Kraye, Jill (eds.), Fourteenth-century classicism: Petrarch and Bernat Metge, Londres, Warburg Institute - Turín, Nino Aragno Editore, pp. 85-108.

Fidora, Alexander (2015), Guido Terreni, O. Carm. (†1342): studies and texts, Barcelona - Madrid, Fédération Internationale des Instituts d'Études Médiévales (Textes et Études du Moyen Âge; 78).

García Ballester, Luis (1996), Naturaleza y ciencia en la Castilla del siglo XIII. Los orígenes de una tradición: los Studia franciscano y domi nico de Santiago de Compostela (1222-1230), "Arbor" 604-605, pp. 69-126.

Gensler, Marek (1997), The philosophical issues in Antonius Andreae's Scriptum in artem veterem and Abbreviatio operis Oxoniensis Scoti, "Anuari de la Societat Catalana de Filosofi a" 9, pp. 51-61.

Gil Fernández, Luis (2003), Formas y tendencias del humanismo valenciano quinientista, prólogo de Antonio Mestre Sanchis, Madrid, Instituto de Estudios Humanísticos.

Gómez, Francesc J. (2010), Ficció i heterodòxia en Lo somni de Bernat Metge a la llum del Liber de spiritu et anima, "Llengua & Literatura" 21, pp. 7-54.

González, Sara (2011), Catálogo de las bibliotecas escolásticas barcelonesas en los siglos XIII y XIV, "Atalaya" 12, §§1-86 (http://atalaya.revues. org/861 [consulta: 13/04/2015]).

Gonzálvez Ruiz, Ramón (1997), Hombres y libros de Toledo, I (1086-1300), Madrid, Fundación Ramón Areces.

Grau Torras, Sergi (2014), Aristotle in the medical works of Arnau de Vilanova (ca. 1240-1311), "Early Science and Medicine" 19, pp. 236-257. http://dx.doi.org/10.1163/15733823-00193p02

Gros i Pujol, Miquel S. (2001), La biblioteca particular del sacerdot i jutge Salomó, "Revista Catalana de Teologia" 26, pp. 51-70.

Gros i Pujol, Miquel S. (2005), La biblioteca de la Catedral de la Seu d'Urgell als segles X-XII, "Acta historica et archaeologica mediaevalia" 26, pp. 101-124.

Harvey, W. Zeev (1990), L'ànima: un tema comú a Rabí Hasday Cresques i Bernat Metge, "Calls" 4, pp. 53-68.

Heiple, Daniel L. (1983), The accidens amoris in lyric poetry, "Neophilologus" 67, pp. 55-64. http://dx.doi.org/10.1007/BF01956988

Hernando Delgado, Josep (1991), La transmisión de textos clásicos de la Catalunya bajomedieval. Los escritos de teoría económica. El ms. 42 de la Biblioteca del monasterio de Sant María de Ripoll, en Pecere, Oronzo (ed.), Itinerari dei testi antichi, Roma, "L'Erma" di Bretschneider, pp. 29-54.

Hernando Delgado, Josep (1995-1996), Una biblioteca privada pluridisciplinar del segle XIV. La biblioteca del jurista Ramon Vinader (†1351), "Acta historica et archaeologica mediaevalia" 16-17, pp. 9-32.

Heusch, Carlos (1992), La version catalane du Liber de pomo seu de morte Aristotelis, "Atalaya" 3, pp. 139-153.

Higuera Rubió, José G. (2001), Honor y dialéctica (sobre la representación caballeresca de Ramón Llull en el Breviculum de Tomás Le Myésier), en Fidora, Alexander; Higuera Rubió, José G. (eds.), Ramon Llull, caballero de la fe. El arte luliana y su proyección en la Edad Media, Pamplona, Universidad de Navarra, pp. 81-109.

Higuera Rubió, José G. (2009), La perspectiva sincrónico-diacrónica en el estudio de la recepción de las Categorías en el pensamiento luliano, "Anuario de Historia de la Iglesia" 18, pp. 393-398.

Higuera Rubió, José G. (2014), Física y Teología (atomismo y movimiento en el arte luliano), Almería, Círculo Rojo.

Hillgarth, J. N. (1971), Ramon Lull and Lullism in fourteenth-century France, Oxford, Clarendon Press.

Ibarburu Asurmendi, María Eugenia (1999), De capitibus litterarum et aliis figuris, Barcelona, Universidad de Barcelona.

Icardo, Juan Antonio (2010), La presencia de Aristóteles en Ausiàs March, en Bellveser, Ricard (ed.), La poesia d'Ausiàs March i el seu temps, Valencia, Institució Alfons el Magnànim, pp. 373-378.

Iglesias i Fonseca, J. Antoni (1996), Llibres i lectors a la Barcelona del segle XV. Les biblioteques de clergues, juristes, metges i altres ciutadans a través de la documentació notarial (anys 1396-1475), Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona (tesis doctoral).

Imbach, Ruedi (1987), Lulle face aux Averroïstes parisiens, en Raymond Lulle et le Pays d'Oc, Fanjeaux, CNRS - Édouard Privat, pp. 261-282.

Johnston, Mark (1978), Scholastic psychology as a literary tradition in Ausias March, "Romance Notes" 19, pp. 383-387.

Kiviharju, Jukka (1995), Las glosas del mestre Aleix de Barcelona en su edición catalana del De regimine principum de Egidio Romano y su versión navarroaragonesa, Helsinki, Academia Scientiarum Fennica.

Lafl eur, Claude (1997), L'enseignement de la philosophie au XIIIe siècle: autour du Guide de l'étudiant du ms. Ripoll 109, col. Joanne Carrier, Turnhout, Brepols.

Leclercq, Jean (1949), Un tratado sobre los nombres divinos en un manuscrito de Córdoba, "Hispania Sacra" 2, pp. 327-338.

Lehmann-Hartleben, Karl (1943), Cyriacus of Ancona, Aristotle, and Teiresias in Samothrace, "Hesperia" 12, pp. 115-134. http://dx.doi.org/10.2307/146868

Lloret, Albert (2013), Printing Ausiàs March: material culture and Renaissance poetics, Madrid, Centro para la Edición de los Clásicos Espa-oles.

Lohr, Charles H. (1967), Medieval Latin Aristotle Commentaries, "Traditio" 23, pp. 313-413.

Lohr, Charles H. (1987), Les fondements de la logique nouvelle de Raymond Lulle, en Raymond Lulle et le Pays d'Oc, Fanjeaux, CNRS - Édouard Privat, pp. 233-248.

Lohr, Charles H. (1995), Latin Aristotle commentaries, III: Index initiorum - Index finium, Florencia, Leo S. Olschki Editore.

López Alcalde, Celia (2010), El Liber de anima rationali, ¿primera obra antiaverroísta de Ramon Llull?, "Revista de lenguas y literaturas catalana, gallega y vasca" 15, pp. 345-359.

López Alcalde, Celia (2012), Liber novus de anima rationali de Ramon Llull. Edición crítica y estudio, Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona (Tesis Doctoral).

López Rueda, José (1973), Helenistas espa-oles del siglo XVI, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científi cas.

Martínez Romero, Tomàs (2009), Bruni, Martí de Viciana i el pròleg a la traducció de l'Econòmica aristotèlica, "Caplletra" 47, pp. 41-54.

Mensa i Valls, Jaume (2009), Arnau de Vilanova, la fi losofi a i la sentència condemnatòria de les seves obres (Tarragona, 1316), "Enrahonar" 42, pp. 21-46.

Mestre, Marina (2009), El papel de la antropología augustiniana en la poesía de Ausias March, "Criticón" 107, pp. 11-27.

Minio-Paluello, Lorenzo (1972), Opuscula. The Latin Aristotle, Amsterdam, Adolf M. Hakkert.

Montoliu, Manuel de (1959), Eiximenis, Turmeda i l'inici de l'humanisme a Catalunya: Bernat Metge, Barcelona, Alpha.

Navarro Sánchez, Francisca (2009), Petri Hispani Questiones super libro De animalibus Aristotelis. Estudio, edición y traducción del ms. 1877 de la B. N. de Madrid, vol. I, Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona (tesis doctoral) (cf. ddd.uab.cat/pub/tesis/2009/tdx-0324110-124956/fns2de6.txt; [consulta: 30/07/2014]).

Novoa, James W. Nelson (2010), Ms. Parma Pal. 2666 as a document of Sephardi literary and philosophical expression in fi fteenth-century Spain, "European Judaism" 43, pp. 20-36. http://dx.doi.org/10.3167/ej.2010.430204

Pagès, Amédée (1912), Auzias March et ses prédécesseurs. Essai sur la poésie amoureuse et philosophique en Catalogne aux XIVe et XVe siècles, París, Librairie Honoré Champion [reimpr. Ginebra, Slatkine Reprints, 1974].

Puig i Oliver, Jaume de (1978), Escriptura i actitud humanística en el Liber creaturarum de Ramon Sibiuda, "Revista Catalana de Teologia" 3, pp. 127-151.

Puig i Oliver, Jaume de (2006), El tractat Confessio fi dei christianae de Nicolau Eimeric, O. P. Edició i estudi, "Arxiu de textos catalans antics" 25, pp. 7-192.

Puigvert i Planagumà, Gemma (1995), Estudi dels manuscrits científics del monestir de Santa Maria de Ripoll. Notes per a un estat de la qu.esti. (I), "Faventia" 17, pp. 89-118.

Puigvert i Planagumà, Gemma (2000), Astronomia i astrologia al monestir de Ripoll: edició i estudi dels manuscrits científi cs astronomicoastrològics del monestir de Santa Maria de Ripoll, Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona.

Ramírez i Molas, Pere (1980), El problemàtic cant 128 d'Ausiàs March i la tradició manuscrita, "Estudis Universitaris Catalans" 24 [Estudis de llengua i literatura catalanes oferts a R. Aramon i Serra en el seu setantè aniversari, vol. II], Barcelona, Curial, pp. 497-512.

Ramis Barceló, Rafael (2013), En torno al escoto-lulismo de Pere Daguí, "Medievalia" 16, pp. 235-264.

Rico, Francisco (1982), Primera cuarentena y Tratado general de literatura, Barcelona, El Festín de Esopo.

Rico, Francisco (2002), Petrarca y el “humanismo catalán”, en Estudios de literatura y otras cosas, Barcelona, Destino, pp. 147-178 [=Tavani, G.; Pinell, J. (eds.), Actes del sisè col.loqui internacional de llengua i literatura catalanes, Roma, 28 setembre - 2 octubre 1982, Barcelona, Abadía de Monserrat, 1983, pp. 257-291].

Robles Carcedo, Laureano (1974), Escritores dominicos de la Corona de Aragón (s. XIII-XV), en Repertorio de Historia de las Ciencias Eclesiásticas en España, III: siglos XIII-XVI, Salamanca, Instituto de Historia de la Teología Española, pp. 11-177.

Robles Carcedo, Laureano (1979), Aristoteles Latinus. Repertorio de manuscritos españoles, en Actas del V Congreso internacional de fi losofía medieval, vol. I, Madrid, Editora Nacional, pp. 333-460.

Robles Carcedo, Laureano (1992), Tomás de Aquino, Salamanca, Universidad de Salamanca.

Rubio, Josep E. (2009), Salvar Aristòtil? La teologia davant la cultura pagana a la tardor medieval, “eHumanista” 13, pp. 173-194.

Shwartz, Louis (2012), The Quodlibet secundum of Ferrarius Catalanus, O. P., Parisian master and successor of St. Thomas Aquinas, “Mediaeval Studies” 74, pp. 51-99.

Soler, Albert (2006), Editing texts with a multilingual tradition. The case of Ramon Llull, “Variants” 5 [Texts in multiple versions. Histories of editions], pp. 53-72.

Tubau Moreu, Xavier (1999), Textos y contextos de una polémica: Petrarca y la escolástica (o Los modernos), “Medievalismo. Boletín de la Sociedad Española de Estudios Medievales” 9, pp. 105-146.

Wingate, Sybil Douglas (1931), The mediaeval Latin versions of the Aristotelian scientific corpus, with special reference to the biological woks, Londres, Courier Press.

Zimmermann, Michel (2003), Écrire et lire en Catalogne (IXe-XIIe siècle), 2 vols., prefacio de Pierre Toubert, Madrid, Casa de Velázquez.

Zuccato, Marco (2005), Gerbert of Aurillac and a tenth-century Jewish channel for the transmission of Arabic science to the West, “Speculum” 80, pp. 742-763. http://dx.doi.org/10.1017/S0038713400007958

Descargas

Publicado

2015-06-30

Cómo citar

Escobar, Ángel. (2015). Hacia una caracterización de la transmisión aristotélica en la Cataluña medieval. Anuario De Estudios Medievales, 45(1), 299–330. https://doi.org/10.3989/aem.2015.45.1.10

Número

Sección

Temas Monográficos