Isabel de Villena i família: una reconsideració biogràfica

Autores/as

  • Rosanna Cantavella Universitat de València - Clare Hall, University of Cambridge

DOI:

https://doi.org/10.3989/aem.2015.45.2.03

Palabras clave:

Isabel de Villena, Enric de Villena, Alfons el Vell, Casa de Barcelona, dinastia Trastàmara, Regne de València

Resumen


[ct] Aquest article pretèn sistematitzar les notícies historiogràfiques de les últimes dècades en allò que pot ser aplicat a augmentar el nostre coneixement de la vida d’Isabel de Villena. En primer lloc es mostra que, lluny de ser una orfeneta desvalguda, la fi lla d’Enric de Villena comptava amb una signifi cativa xarxa d’oncles, ties i cosins, i aquesta ajuda a entendre l’opció de l’autora pel franciscanisme. En la segona part s’analitzen les autèntiques raons de per què Isabel de Villena, que comptava amb una considerable fortuna, va ser integrada a la cort de la reina Maria a la mort del seu pare, que havia estat desterrat pels Trastàmares: com a filla de l’últim descendent masculí legítim d’un dels aspirants al tron d’Aragó a la mort de Martí l’Humà, el seu futur havia de ser supervisat amb compte.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

AA.DD. (1655), Cenotafio funeral del doctor Melchor de Villena, València, Geronimo Villagrassa.

Amorós, León (1960), El monasterio de Santa Clara de Gandía y la familia ducal de los Borja, “Archivo Ibero-Americano” 20, pp. 441-486.

Benito Goerlich, Daniel (1998), El Real Monasterio de la Santísima Trinidad, València, Consell Valencià de Cultura.

Bofarull, Manuel de (1869), Guerra entre Castilla, Aragón y Navarra: compromiso para terminarla, año 1431, “Colección de Documentos Inéditos del Archivo de la Corona de Aragón” 37, pp. 1-489.

Cantavella, Rosanna (2011), Intellectual, Contemplative, Administrator: Isabel de Villena and the Vindication of Women, dins Hazbun, Geraldine; Ros, Xon de (eds.) A Companion to Spanish Women’s Studies, Londres, Tamesis, pp. 97-107.

Cantavella, Rosanna (ed.) (2012), Alfons el Vell Lletra a sa filla Joana, de càstig e de bons nodriments, Gandia, CEIC Alfons el Vell.

Caruana y Reig, José (1926), Litología blasonada, València, Tip. Moderna.

Castillo Sainz, Jaume (1999), Alfons el Vell, duc reial de Gandia, Gandia, CEIC Alfons el Vell.

Catalá Sanz, Jorge; Pérez García, Pablo (2002), Los moriscos de Cortes y los Pallás: documentos para su estudio, València, Universitat de València.

Cátedra, Pedro M. (1981), Para la biografía de Enrique de Villena, “Estudi General” 1-2, pp. 29-33.

Cátedra, Pedro M. (1983), Enrique de Villena y algunos humanistas, dins García de la Concha, Víctor (ed.), Nebrija y la introducción del Renacimiento en España, Salamanca, Universidad de Salamanca, pp. 187-203.

Cátedra, Pedro M. (ed.) (1994), Enrique de Villena Obras completas, 3 vols., Madrid, Turner Libros.

Cátedra, Pedro M.; Carr, Derek (eds.) (2001), Epistolario de Enrique de Villena, Londres, University of London.

Cortés, Josepa, i Pons, Vicent (1993), La biblioteca jurídica de Jaume d’Eixarc, “Saitabi” 43, pp. 181-194.

Cotarelo y Mori, Emilio (1896), Don Enrique de Villena: su vida y obras, Madrid, Est. Tipográfi co Sucesores de Rivadeneyra.

Courcelles, Dominique de (2000), En Mémoire d’elle et en mémoire du sang: la Vita Christi de Sor Isabel de Villena, abbesse des clarisses de Valence au XVe siècle, “Le Journal de la Renaissance” 1, pp. 103-120. http://dx.doi.org/10.1484/J.JR.2.301879

Fort i Cogul, Eufemià (1970), La llegenda sobre Margarida de Prades, Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana.

García Sempere, Marinela (ed.) (2002), Lo Passi en cobles (1493): estudi i edició, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana - Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

García-Oliver, Ferran; Aparisi, Frederic; Rangel, Noelia; Royo, Vicent (eds.) (2009-2010), Hug de Cardona: col·lecció diplomàtica (1407-1482), 2 vols, València, Universitat de València.

López, Atanasio (1943), El franciscanismo en España durante los pontifi cados de Calixto II, Pío II y Paulo II a la luz de los documentos vaticanos, “Archivo Ibero-Americano” 3, pp. 496-570.

López Rodríguez, Carlos (1991), El brazo militar del reino de Valencia a comienzos del siglo XV, “Hidalguía” 226-227, pp. 616-640.

López Rodríguez, Carlos (2005), Nobleza y poder político en el Reino de Valencia (1416- 1446), València, Universitat de València.

Mata López, Manuel (ed.) (1991), Relación de limosnas para la construcción del Monasterio de la Trinidad de Valencia, Saragossa, Anubar.

Narbona Cárceles, María (2009), Noblas donas: las mujeres nobles en la casa de María de Castilla, reina de Aragón, “Studium Revista de Humanidades” 15, pp. 89-113.

Orts i Bosch, Pere Maria (2011), Isabel de Villena (Elionor d’Aragó i de Castella), dins Escartí, Vicent Josep (ed.), Isabel de Villena Vita Christi, València, Alfons el Magnànim, pp. 7-13.

Pastor Zapata, José Luis (1992), Gandia en la Baixa Edat Mitjana: la vila i el senyoriu dels Borja, Gandia, CEIC Alfons el Vell, 1992.

Péreç, Jaume (1485), Expositio super cantica evangelica, València, Alphonsus Fernandez de Corduba.

Péreç, Miquel (1491), Gerson: De menyspreu del món [traducció de Thomas à Kempis Imitatio Christi], València, Pere Hagenbach e Leonard Hutz.

Riquer, Martí de (1984), Vida i aventures de don Pero Maça, Barcelona, Quaderns Crema.

Rubió i Balaguer, Jordi (1990), Humanisme i Renaixement (Obres de J. Rubió i Balaguer, vol. VIII), Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya - Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Tate, Robert Brian (ed.) (1965), Fernán Pérez de Guzmán, Generaciones y semblanzas, Londres, Támesis.

Teixidor, José (1949-52), Capillas y sepulturas del Real Convento de Predicadores de Valencia, 3 vols., València, Acción Bibliográfi ca Valenciana.

Zaforteza Musoles, Diego (1970), Segundas nupcias y viudez de una reina aragonesa (1409-1451), dins IV Congreso de historia de la Corona de Aragó, Mallorca 1955: actas y comunicaciones, Barcelona, Archivo de la Corona de Aragón, pp. 517-538.

Zurita, Jerónimo (1977), Anales de la Corona de Aragón, vol. V, Saragossa, Institución Fernando el Católico, 1977.

Descargas

Publicado

2015-12-30

Cómo citar

Cantavella, R. (2015). Isabel de Villena i família: una reconsideració biogràfica. Anuario De Estudios Medievales, 45(2), 715–732. https://doi.org/10.3989/aem.2015.45.2.03

Número

Sección

Estudios Misceláneos