No es pot negar l’admiració del professor Ladero Quesada pel personatge de Ferran el Catòlic. I no és estrany, ja que esdevé el primer monarca a reunir sobre la seva testa les corones dels reialmes de la Corona d’Aragó i, com a rei consort, també les de Castella, Navarra i Granada. Gairebé tota la península ibèrica, bona part de territoris del Mediterrani occidental, les places al nord d’Àfrica, les illes Canàries i els territoris recentment descoberts a Amèrica, que quedaran vinculats a la corona castellana. Veiem, doncs, com el darrer dels Trastàmares, per circumstàncies no sempre favorables i amb grans dosis d’intel·ligència política i diplomàcia, és capaç d’assumir aquests reptes. El protagonista de l’estudi no només és Ferran. També ho són Isabel, la seva difunta esposa; Joana, la seva filla, hereva del tron de Castella; Felip, el seu gendre i, sobretot, Francisco Jiménez de Cisneros, franciscà, confessor de la reina Isabel I de Castella, arquebisbe de Toledo i cardenal del papa Juli II.
L’estudi es divideix en dos pròlegs, el segon arran de la segona edició; sis capítols, les reflexions finals i les referències. Dels sis capítols, el primer ens emmarca la situació de la monarquia de Ferran i Isabel explicant la situació d’ambdós reialmes, Castella i Corona d’Aragó, en els aspectes de demografia, economia, institucions, poder reial i societat, acabant amb unes referències a les terres d’Amèrica, fins a l’any 1506. A la resta del llibre, ressegueix des del testament d’Isabel I a l’arribada de Carles I. En el segon capítol (1505-1506) inclou la successió d’Isabel, a mans de Joana, la reacció del seu espòs Felip d’Habsburg, l’estat de salut de Joana, l’arribada de la parella reial, hereva de Castella, al seu reialme, i la mort inesperada de Felip el Bell. El tercer capítol (1507-1508) recull les activitats de Cisneros davant la falta de govern fins a l’arribada de Ferran el Catòlic, com a governador de Castella. En el quart capítol (1509-1512), es narren les actuacions de Ferran al nord d’Àfrica, a Itàlia, a Navarra i els nous viatges a les terres descobertes de fa poc. En el cinquè apartat (1512-1515), tracta de la darrera etapa del Rei Catòlic i del el seu testament, destacant la seva visió unitària dels territoris peninsulars, que conviuran en pau bo i mantenint les constitucions polítiques i administratives de cada reialme. En el sisè (1516-1517), destaca la tasca de Cisneros per dur a terme la voluntat de Ferran el Catòlic i lliurar el poder al seu net Carles, qui comptarà amb molts altres territoris per governar, no només els peninsulars. En el darrer apartat, l’autor ens informa sobre com era vist Ferran a través dels testimonis de Castiglioni, Guicciardini o Maquiavelo. Així mateix, també reflexiona sobre la imatge que d’ell tingueren autors posteriors, com ara Gracián o Vicens Vives. No podem oblidar que Ferran actua com monarca des de 1475 fins a 1515, quaranta anys regnant. Al llarg de la seva vida coneixerà cinc papes de Roma, tres reis de França, tres reis de Portugal, dos d’Anglaterra i dos emperadors del Sacre Imperi Germànic. La dimensió de la seva figura com a governant i polític fou molt rellevant.
En cada període de temps, Ladero Quesada no oblida referir-se a «Las Indias», com un territori més per analitzar la situació política i social; en el capítol quart conté de 1509 a 1512 i en el darrer de 1514 a 1517.
L’obra es llegeix sense entrebancs, la redacció és clara i rigorosa, les notes estan recollides en l’apartat de referències, al darrere del text.
De les 366 pàgines de l’obra, quasi un terç són notes: sis-centes cinquanta-una, exactament. Destaquem el detall, per la tasca que suposa actualitzar la versió anterior de la mateixa obra, editada el 2016. És d’utilitat la llista de títols nobiliaris tant de Castella com de la Corona d’Aragó i Portugal, inclosa dins l’apartat de referències. Tan sols es troba a faltar un índex onomàstic i topogràfic.