Los Salort (1429-1523). Una familia de carpinteros de la Mallorca bajomedieval

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.3989/aem.2019.49.2.03

Palabras clave:

Mallorca, Baja Edad Media, carpintería, oficios de la construcción, arquitectura gótica

Resumen


Este estudio da a conocer una familia de carpinteros de la Mallorca bajomedieval, documentada entre 1429 y 1523, los Salort. El interés en este linaje reside en su monopolio del cargo de mestre fuster major de la catedral a lo largo de ochenta años. A partir de fuentes directas y de algunos estudios previos, se aporta un análisis centrado en el entorno laboral de la fábrica catedralicia, así como también en otros aspectos relativos al trabajo y a los contextos socioeconómico y cultural de estos artesanos.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Almuni Balada, Victòria (2007), La catedral de Tortosa als segles del gòtic, 2 vols., Benicarló, Onada.

Argilés, Caterina (2010), Una ciutat catalana en época de crisi: Lleida 1358-1500. El treball, els salaris, la producció agrícola i els preus a través dels llibres d'obra de la Seu Vella, Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs - Diputació de Lleida.

Alomar, Gabriel (1970), Guillem Sagrera y la arquitectura gótica del siglo XV, Barcelona, Blume.

Barceló Crespí, Maria (1988), Ciutat de Mallorca en el trànsit a la modernitat, Palma, Institut d'Estudis Baleàrics.

Barceló Crespí, Maria (2001), Els Llitrà. Una nissaga de notaris a la Mallorca baixmedieval, Palma, Lleonard Muntaner.

Barceló Crespí, Maria (2002), La talla de la ciutat de Mallorca, 1512, Palma, Universitat de les Illes Balears.

Barceló Crespí, Maria (2007), Nous documents sobre l'art de la construcció. II, "Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana" 63, pp. 209-226.

Bernardi, Philippe (1993), Apprentissage et transmission du savoir dans les métiers du bâtiment à Aix-en-Provence à la fi n du Moyen Âge (1400-1550), en Apprentissages, éducation, initiation au Moyen Âge. Actes du premier colloque du CRISIMA, Montpellier, Université Paul-Valéry, pp. 69-79.

Bernardi, Philippe (1995), Métiers du bâtiment et techniques de construction à Aix-En-Provence à la fi n de l'époque gotique (1400-1550), Aix-en-Provence, Publications de l'Université de Provence Aix-Marseille I.

Bernardi, Philippe (1996), Relations familiales et rapports professionnels chez les artisans du bâtiment en Provence à la fin du Moyen Âge, "Médiévales" 30, pp. 55-68. https://doi.org/10.3406/medi.1996.1352

Bernat i Roca, Margalida (2011), Algunes notes històriques sobre l'ofi ci de fusters (Mallorca, segles XIII-XVII), en Coll, Kika (ed.), El moble a Mallorca: segles XIII-XX: estat de la qüesti., Palma, Consell de Mallorca, Departament de Cultura i Patrimoni, pp. 15-41.

Bernat i Roca, Margalida; Serra i Barceló, Jaume (2008), La veu de la revolta: sermonadors i profetes a les Germanies de Mallorca, 1521-1523, Palma, Lleonard Muntaner.

Bonnassie, Pierre (1975), La organización del trabajo en Barcelona a finales del siglo XV, Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Bracons Clapés, Josep; Terés i Tomàs, M.ª Rosa (2002), La catedral de Barcelona, en Pladevall i Font, Antoni (dir.), L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, pp. 274-301.

Carreras Candi, Francesc (1913), Les obres de la catedral de Barcelona. 1298- 1445, "Boletín de la Real Academia de Buenas Letras" 7, pp. 22-30.

Carbonell i Buades, Marià (2007-2008), Sagreriana Parva, "Locus Amoenus" 9, pp. 61-78. https://doi.org/10.5565/rev/locus.182

Cassagnes-Brouquet, Sophie (2004a), Le statut des artistes et l'activité des ateliers, en Les princes des fl eurs de lis: l'art à la cour de Bourgogne. Le mécénat de Philippe le Hardi et de Jean sans Peur (1364-1419), París, Éditions de la Réunion des musé es nationaux, pp. 282-287.

Cassagnes-Brouquet, Sophie (2004b), Les liens familiaux au coeur du fonctionnement des milieux artistiques en Europe du Nord-Ouest à la fin du Moyen Âge, en Aurell, Martin (ed.), Le Médiéviste et la monographie familiale: sources, méthodes et problématiques, Turnhout, Brepols, pp. 213-233. https://doi.org/10.1484/M.HIFA-EB.3.1756

Cassagnes-Brouquet, Sophie (2012), Le métier de sculpteur à Londres à la fin du Moyen Âge, en Daussy, Stéphanie Diane; Timbert, Arnaud (dir.), Architecture et sculpture gothiques. Renouvellement des méthodes et des regards, Rennes, Presses Universitaires de Rennes, pp. 217-230.

Cerdà Garriga, Magdalena (2016), L'inventari de béns de mestre Bartomeu Pol, fuster (1523), "Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana" 72, pp. 265-275.

Cerdà Garriga, Magdalena (2019), Fusters i imaginaires a la Mallorca medieval (1229-1520). Els artífexs de l'escultura en fusta, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Cerdà Garriga, Magdalena; Juan Vicens, Antònia (2015), La participación de los oficios de la construcción en las Germanías de Mallorca, "Medievalismo" 25, pp. 85-102. https://doi.org/10.6018/j/241331

Chédeau, Catherine (1999), Réfl exions sur l'organisation des ateliers de sculpteurs en Bourgogne et en France aux XVe et XVIe siècles: les modèles d'atelier, en Pierre, lumière, couleur. Études d'histoire de l'art du Moyen Âge en honneur d'Anne Prache, París, Presses de l'Université Paris-Sorbonne, pp. 487-499.

Crusafont i Sabater, Miquel (1996), Història de la moneda catalana: interpretació i criteris metodològics, Barcelona, Crítica.

Domenge i Mesquida, Joan (1990), Entorn als oficis artístics de Mallorca. Una aproximació als treballs i ocupacions dels artistes medievales (segles XIV-XVI), en Barceló Crespí, Maria (coord.), La manufactura urbana i els menestrals (s. XIII-XVI). IX Jornades d'Estudis Històrics Locals, Palma, Institut d'Estudis Baleàrics, pp. 381-398.

Domenge i Mesquida, Joan (1997), L'obra de la Seu: el procés de construcció de la catedral de Mallorca en el tres-cents, Palma, Institut d'Estudis Baleàrics.

Domenge i Mesquida, Joan (2001), Guillem Sagrera, maître d'oeuvre de la cathédrale de Majorque: aspects métriques et económiques du travail de la pierre (1422-1446), "Histoire & Mesure" 16/3-4, pp. 373-403. https://doi.org/10.4000/histoiremesure.144

Domenge i Mesquida, Joan (2008), La arquitectura en el reino de Mallorca, 1450-1550. Impresiones desde un mirador privilegiado, "Artigrama" 23, pp. 185-239.

Domenge i Mesquida, Joan (2010), La construcción de la catedral de Mallorca entre 1400 y 1460. L'obra de les dues archades majós, en Serra Desfilis, Amadeo (coord.), Arquitectura en construcción en Europa en época medieval y moderna, Valencia, Universidad de Valencia, pp. 147-186.

Domenge i Mesquida, Joan (2015), Antonius Duboys d'Albavilla y Philipus Fillo de Orlenis en la catedral de Mallorca (1514-1519), en Bresc-Bautier, Geneviève; Crépin-Leblond, Thierry; Taburet-Delahaye, Elisabeth (dir.), La France et l'Europe autour de 1500. Croisements et échanges artistiques, París, École du Louvre, pp. 255-272.

Español Bertran, Francesca (1997), La transmisión del conocimiento artístico en la Corona de Aragón (siglos XIV-XV), "Cuadernos del CEMYR" 5, pp. 73-113.

Español Bertran, Francesca (2016), El artífi ce y sus habilidades. La transmisión del conocimiento artístico medieval, en Miquel Juan, Matilde; Pérez Monzón, Olga; Bueso Manzanas, Miriam (eds.), Ver y crear. Obradores y mercados pictóricos en la España gótica (1350-1500), Madrid, La Ergástula, pp. 97-134.

Fité, Francesc (2003), Els mestres d'obra d'època medieval (segles XIII-XV), en Seu Vella. L'esplendor retrobada, Lleida, Fundació La Caixa, pp. 51-66.

Gambús, Mercè (2007), La incidencia artística del taller de Damián Forment en Mallorca: Fernando de Coca (1512-15), Antoine Dubois (1514), Philippe Fullau (1514-1519) y Juan de Salas (1526-1536), "Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana" 63, pp. 63-92.

García Marsilla, Juan Vicente; Izquierdo Aranda, Teresa (2013), Abastecer la obra gótica. El Mercado de materiales de construcción y la ordenación del territorio en la Valencia bajomedieval, Valencia, Generalitat Valenciana.

Guadán, Antonio Manuel de (1980), Comentario numismático al Manual Mallorquín de Mercadería (último tercio del siglo XV). 1ª parte, "Acta Numismática" 10, pp. 97-116.

Harvey, John H. (1938), The Mediaeval Carpenter and his Work as an Architect, "Journal of the Royal Institute of British Architects" 45/15, pp. 733-743.

Izquierdo Aranda, Teresa (2013), Carpintero y maestro constructor en la arquitectura gótica valenciana (siglos XIV-XV), "Espacio, tiempo y forma" 1, pp. 199-221. https://doi.org/10.5944/etfvii.1.2013.5350

Izquierdo Aranda, Teresa (2014a), La fusteria a la València medieval (1238-1520), Castellón de la Plana, Universitat Jaume I. https://doi.org/10.6035/Humanitats.2014.41

Izquierdo Aranda, Teresa (2014b), Veedors, marquejadors, maestros: el valor de la experiencia en la carpintería medieval. El ejemplo valenciano, "Anuario de Estudios Medievales" 44/2, pp. 885-910. https://doi.org/10.3989/aem.2014.44.2.07

Juan Vicens, Antònia (2010), La fi gura del Maestro de las obras de la ciudad de una Urbs medieval: el caso de Mallorca, en Arízaga Bolumburu, Beatriz; Solórzano Telechea, Jesús Ángel (coord.), Construir la ciudad en la Edad Media, Logroño, Instituto de Estudios Riojanos, pp. 357-371.

Juan Vicens, Antònia (2013), El estatus social del artesano de la piedra a finales de la Edad Media. Un análisis sobre fuentes documentales mallorquinas, "Medievalismo" 23, pp. 241-264.

Juan Vicens, Antònia (2014), Lapiscida vel ymaginairus. L'art de la pedra a la Mallorca a la baixa edat mitjana, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Lardin, Philippe (1999), Le niveau de vie des ouvriers du bâtiment en Normandie orientale dans la seconde moitié du XVe siècle, en Sosson, Jean-Pierre; Thiry, Claude; Thonon, Sandrine; Van Hemelryck, Tania (eds.), Les niveaux de vie au Moyen Âge. Mesures, perceptions et représentations, Louvain-la-Neuve, Academia-Bruylant, pp. 141-173.

Llompart, Gabriel (1978), El Davallament de Mallorca, una paraliturgia medieval, "Miscel·lània litúrgica catalana" 1, pp. 109-133.

Llompart, Gabriel (1999), Miscelánea documental de pintura y picapedrería medieval mallorquina, Palma, Museo de Mallorca.

Llompart, Gabriel; Mateo, Isabel; Palou, Joana Maria (1995), El cor, en Pascual, Aina (coord.), La Seu de Mallorca, Palma, José J. de Olañeta editor, pp. 107-121.

Manote Clivilles, Maria Rosa (1987), El contrato y pleito de la Lonja entre Guillem Sagrera y el Colecio de mercaderes de Ciutat de Mallorca, en Barral i Altet, Xavier (coord.), Artistes, Artisans et production Artistique au Moyen Âge, París, Picard, vol. I, pp. 577-589.

Massip, Francesc (1993), El descendimiento de la cruz: la vitalidad de una tradición, "Hispanorama" 65, pp. 26-41.

Massip, Francesc (2013), L'escenifi cació de la passió a l'edat mitjana. Espais, decorats i efectes escènics, "Capcorral. La revista del Museu Comarcal de Cervera" 8, pp. 11-21.

Miquel Juan, Matilde (2010), Martí Lobet en la catedral de Valencia (1417-1439). La renovación del lenguaje gótico, en Murad Mateu, Málek; Taberner, Francisco (eds.), Historia de la ciudad VI. Proyecto y complejidad, Valencia, Colegio Territorial de Arquitectos de Valencia -Ayuntamiento de Valencia, pp. 104-126.

Montero Tortajada, Encarna (2015), La transmisión del conocimiento en los oficios artísticos. Valencia, 1370-1450, Valencia, Institució Alfons el Magnànim.

Palou, Joana Maria (1998), Antoni Oliva. Dormició, en Mallorca gòtica. Catàleg d'exposició, Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya - Palma, Govern Balear, pp. 251-252.

Pevsner, Nikolaus (1942), The Term Architect in the Middle Ages, "Speculum" 17, pp. 549-562. https://doi.org/10.2307/2856447

Piferrer, Pablo; Quadrado, Josep Maria (1969), Islas Baleares, Palma, El Ayer. Piña Homs, Román (1977), El Gran i General Consell. Asamblea del Reino de Mallorca, Palma, Diputación Provincial de Baleares - Instituto de Estudios Baleáricos - Patronato José Maria Quadrado - Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Quadrado, Josep Maria (1896-1930), Informacions judicials sobre'ls adictes á la germanía en la ciutat é illa de Mallorca, é penas de cos é d'haver á ells imposadas aprés la reducció de 1523, Palma, Estampa de Felip Guasp.

Quetglas Gayá, Bartolomé (1980), Los gremios de Mallorca: breve estudio histórico-sociológico de los colegios de honorables menestrales que florecieron en Mallorca desde el siglo XIII hasta el XIX, Palma, Cort.

Quiroga Conrado, Soledad (a cura de) (2008), La reforma de l'església de Santa Eulàlia de Palma (1899-1912): la Memoria sobre las obras del Marquès de Vivot, Palma, Ajuntament de Palma, Servei d'Arxius i Biblioteques.

Rosselló Lliteras, Joan (1981-1982), Registra sponsalium ecclesiae maioricensis: concessos, Palma, Arxiu Diocesà.

Sabater Rebassa, Tina (2003), El programa escultórico, en Climent Guimerà, Federico (coord.), La Lonja de Palma, Palma, Direcció General d'Arquitectura i Habitatge - José J. de Olañeta editor, pp. 107-125.

Sastre Moll, Jaume (1991), Pere Johan fuster: un carpintero trecentista mallorquín: 1309-1348, en Barceló Crespí, Maria (coord.), La manufactura urbana i els menestrals (segles XIII-XVI). IX Jornades d'Estudis Històrics Locals, Palma, Institut d'Estudis Baleàrics, pp. 403-416.

Sastre Moll, Jaume (2007), La Seu de Mallorca (1390-1430): la prelatura del bisbe Lluís de Prades i d'Arenós, Palma, Consell de Mallorca, Departament de Cultura.

Seguí Trobat, Gabriel (2015), La Consueta de sagristia de 1511 de la Seu de Mallorca, 2 vols., Palma, Catedral de Mallorca.

Serra Desfi lis, Amadeo (2005), El precio del saber: técnica, conocimiento y organización de la obra en la Valencia del siglo XV, en L'edilizia prima della Rivoluzione Industriale. Secc. XIII-XVIII, Florencia, Istituto Internazionale di Storia economica 'F. Datini' - Le Monnier, pp. 709-721.

Serra Desfi lis, Amadeo (2016), Diventare maestro nei mestieri della costruzione a Valencia, secoli XIV-XV. Apprendistato, practica e mobilità, "Lexicon" 22-23, pp. 13-23.

Sevillano Colom, Francisco (1971), Mallorca y la defensa de Bugía (1515), "Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana" 33, pp. 332-370.

Valero Molina, Joan (2004-2006), Una reunió d'arquitectes inèdita a la catedral de Barcelona, "Seu Vella: anuari d'història i cultura" 5, pp. 233-251.

Victor, Sandrine (1996), Les salaires des ouvriers du bâtiment à Gérone au XVème siècle, "Anuario de Estudios Medievales" 26, pp. 365-390. https://doi.org/10.3989/aem.1996.v26.i1.692

Victor, Sandrine (2013), Experts et expertises sur les chantiers cathédraux. L'exemple de Gérone au bas Moyen Âge, en Denjean, Claude; Feller, Laurent (eds.), Expertise et valeur des choses au Moyen Âge. I. Le besoin d'expertise, Madrid, Casa de Velázquez, pp. 131-137.

Victor, Sandrine (2014), Les formes de salaires sur les chantiers de construction: exemple de Gérone au bas Moyen Âge, en Beck, Patrice; Bernardi, Philippe; Feller, Laurent (dirs.), Rémunérer le travail au Moyen Âge. Pour une histoire sociale du salariat, París, Picard, pp. 247-260.

Wethey, Harold Edwin (1939), Guillermo Sagrera, "The Art Bulletin" 21/1, pp. 44-60. https://doi.org/10.1080/00043079.1939.11408714

Yarza Luaces, Joaquín (1983-1985), Artista-artesano en el gótico catalán, "Lambard. Estudis d'Art Medieval" 3, pp. 129-169.

Yarza Luaces, Joaquín (1999), Artista-artesano en la Edad Media hispana, en

Yarza Luaces, Joaquín; Fité i Llevot, Francesc (ed.), L'artista-artesà medieval a la Corona d'Aragó, actes: Lleida 14-15-16 de gener de 1998, Lleida, Edicions de la Universitat de Lleida, pp. 7-58.

Descargas

Publicado

2019-12-30

Cómo citar

Cerdà Garriga, M. (2019). Los Salort (1429-1523). Una familia de carpinteros de la Mallorca bajomedieval. Anuario De Estudios Medievales, 49(2), 453–478. https://doi.org/10.3989/aem.2019.49.2.03

Número

Sección

Estudios Misceláneos