Peregrinus et exorcista: el nacimiento legendario de san Bartolomé en la hagiografía y la cultura visual de la Edad Media

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.3989/aem.2021.51.2.03

Palabras clave:

hagiografía, san Bartolomé, changeling, destrucción de ídolos, sepulcro de Pedro I de Portugal, pintura gótica

Resumen


El objetivo de este artículo es estudiar la relación entre la leyenda apócrifa del nacimiento de san Bartolomé, el episodio folklórico del changeling y su representación en algunas obras de arte tardo-góticas dando a conocer una fuente inédita sobre el tema. Una aproximación comparativa entre literatura medieval, hagiografía e historia del arte, permitirá entender la razón porqué el changeling fue adoptado como exemplum para remarcar la santidad de Bartolomé. El punto inicial de la investigación será el análisis de la iconografía del retablo dedicado al santo conservado en el Museo Diocesano de la Catedral de Tarragona y del sepulcro de Pedro I de Portugal, que se halla en el monasterio cisterciense de Santa María de Alcobaça, ambos realizados en la segunda mitad del siglo XIV.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Alcoy Pedrós, Rosa (1992), Maestro de Santa Coloma de Queralt, retablo de los Santos Juanes, en Prefiguració del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya, pp. 233-237.

Alcoy Pedrós, Rosa (1996), El Mestre de Santa Coloma de Queralt i l'italianisme del segle XIV: el retaule dels sants Joans, "Recull. Associació Cultural Baixa Segarra" 4, pp. 7-26.

Alcoy Pedrós, Rosa; Buttà, Licia (2005), El Mestre de Santa Coloma de Queralt i els tallers italianitzants de Tarragona, en Alcoy Pedrós, Rosa (coord.), L'Art Gòtic a Catalunya. Pintura I. De l'inici a l'italianisme, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, pp. 216-220.

Bandini, Angelo-Maria (1961), Catalogus codicum Latinorum Bibliothecae Medicae Laurentianae, vol. IV, Leipzig, Zentralantiquariat der Deutschen Demokratischen Republik (2.ª edición).

Barceló Trigueros, Sergi (2013), L'estil i la llengua de Miquel Ortigues al Cançoner sagrat de vides de sants, "SCRIPTA, Revista de Literatura i Cultura Medieval i Moderna" 2, pp. 61-83. https://doi.org/10.7203/scripta.2.3102

Batlle Huguet, Pedro (1952), Las pinturas góticas de la Catedral de Tarragona y de su Museo Diocesano, "Boletín Arqueológico (Tarragona)" 52, pp. 197-218, cat. 8.

Berenson, Bernard (1926), Notes on Tuscan Painters of the Trecento in the Städel-Institut at Frankfurt, "Städel Jahrbuch" 5, pp. 17-28.

Berlioz, Jacques (1988), Les versions médiévales de l'histoire de Robert le Diable: présence du conte et sens des récits, en Martin, Jean-Baptiste (coord.), Le Conte. Tradition orale et identité culturelle. Actes des rencontres de Lyon (27-29 novembre 1986), Lyon, Association Rhône Alpes Conte - Agence Régionale d'Ethnologie, pp. 149-165.

Berlioz, Jacques (1980), Le récit efficace: l'exemplum au service de la prédication (XIIIe-XVe siècles), "Mélanges de l'École française de Rome. Moyen Age, Temps modernes" 92/1, pp. 113-146. https://doi.org/10.3406/mefr.1980.2540

Berlioz, Jacques; Brémond, Claude; Vellay-Valantin, Catherine (1989), Formes médiévales du conte merveilleux, París, Stock/Moyen Age.

Besson, Gisèle (2000), La collection dite du Pseudo-Abdias. Un essai de définition à partir de l'étude des manuscrits, "Apocrypha" 11, pp. 181-194. https://doi.org/10.1484/J.APOCRA.2.300751

Bibliotheca hagiographica latina antiquae et mediae aetatis. Supplementi editio altera auctior (1911), Bruselas, Société des Bollandistes (Subsidia Hagiographica; 12).

Boglioni, Pietro (2012), Hagiographie et folklore. Quelques coordonnées de leur rapport, en Golinelli, Paolo (coord.), Agiografia e culture popolari. Hagiography and popular cultures. Atti del Convegno Internazionale di Verona (28-30 ottobre 2010). In ricordo di Pietro Boglioni, Bolonia, CLUEB, pp. 389-416.

Bonnet Max (1898), Passio sancti Bartholomaei apostoli, en Lipsius, Richard Adalbert

Bonnet, Max, Acta apostolorum apocrypha 2.1, Leipzig, repr. Hildesheim 1990, pp. 128-150.

Brémond, Claude; Le Goff, Jacques; Schmitt, Jean-Claude (1982), L'«Exemplum», Turnhout, Brepols.

Buttà, Licia (2014), Un Maestro para el ciclo de la Vera Cruz: nuevas observaciones sobre las pinturas murales del trascoro de la Catedral de Tarragona, "Medievalia" 17, pp. 9-38.

Cacho Blecua, Juan Manuel (1986), Estructura y difusión de Roberto el Diablo, en Fonquerne, Yves-René; Egido, Aurora (coords.), Formas breves del relato, Zaragoza - Madrid, Secretariado de publicaciones de la Universidad de Zaragoza - Casa de Velázquez, pp. 35-55.

Casanova, Maria Letizia (1962), Iconografia di San Bartolomeo, en Bibliotheca Sanctorum, vol. II, Roma, Istituto Giovanni XXIII nella Pontificia Università lateranense, pp. 862-877.

Coll i Rosell, Gaspar (1988), El retaule dels Sants Joans de Santa Coloma de Queralt: noves aportacions a la seva cronologia, "Acta Historica et Archeologica Mediaevalia" 9, pp. 261-280.

Coll i Rosell, Gaspar (1994), Les pintures murals del reracor de la Catedral de Tarragona. Arguments per a una filiació trescentista italianitzant, "D'Art" 20, pp. 253-266.

Companys i Farrerons, Isabel (1992), Carrer lateral del retaule de Sant Bartolomé, en Pallium. Exposició d'Art i Documentació. Catedral de Tarragona, Tarragona, Catedral de Tarragona - Diputació de Tarragona, pp. 99, 242.

Companys i Farrerons, Isabel; Montardit Bofarull, Núria (1981-1982), El Mestre pintor trecentista Joan de Tarragona, "Universitas Tarraconensis" 2, pp. 23-36.

Companys i Farrerons, Isabel; Virgili Gasol, Maria Joana; Montardit Bofarull, Núria (1995), Catalunya Romanica, XXI: Tarragonès, el Baix Camp, l'Alt Camp, el Priorat, la Conca de Barberà, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.

D'Agostino, Alfonso (2004), Il patto col diavolo nelle letterature medievali (elementi per un'analisi narrativa), "Studi Medievali" 45/2, pp. 699-770.

Da Varazze, Iacopo; Maggioni, Giovanni Paolo (eds.) (1998), Legenda Aurea, edizione critica, Florencia, Sismel - Edizioni del Galluzzo.

Davis, Stephen J. (2001), The Cult of Saint Thecla. A Tradition of Women's Piety in Late Antiquity, Oxford, Oxford University Press.

De Gaiffier, Baudoin (1968), La nativité de S. Étienne. A propos des fresques de Tivoli, "Atti e memorie della Società Tiburtina di Storia e d'Arte" 41, pp. 105-112.

De Tervarent, Guy; De Gaiffier, Baudoin (1936), Le diable, voleur d'enfants. A propos de la naissance de Saint Étienne, Laurent et Barthélemy, "Analecta Sacra Tarraconensia" 12, pp. 33-58.

Degl'Innocenti, Antonella (1992), Un'inedita epitome agiografica: la Vita di Giovanni Gualberto del ms. Laurenziano Plut. 35 sin. 9, "Studi Medievali", 33/3, pp. 909-933.

Di Palma, Enrico Maria (2011-2012), Il Legendarium di Pietro Calò (sezione 649-667): fonti, strategie, tradizione, Milán, Università di Milano (tesis de licenciatura).

El-Hanany, Efrat (2006), Beating the Devil: Images of the Madonna del Soccorso in Italian Renaissence Art, Bloomington, Indiana University.

Ferrari, A. M. (2004), San Bartolomeo, en Cassanelli, Roberto; Guerriero, Elio (eds.), Iconografia e Arte Cristiana, vol. II, Cinisello Balsamo, San Paolo, pp. 209-210.

Foulché-Delbosc, Raymond; Massó Torrents, Jaume (eds.) (1912), Cançoner sagrat de vides de sants, Barcelona, Societat Catalana de Bibliòfils.

Frugoni, Chiara (2017), Vivere nel medioevo. Donne, uomini e soprattutto bambini, Bolonia, Il Mulino.

García Avilés, Alejandro (2012), Estatuas poseídas: ídolos demoniacos en el arte de la edad media, "Codex Aquilarensis" 28, pp. 231-254.

Gábor, Klaniczay (2012), "Popular Culture" in Medieval Hagiography and in Recent Historiography, en Golinelli, Paolo (ed.), Agiografia e culture popolari. Hagiography and popular cultures. In ricordo di Pietro Boglioni, Bolonia, CLUEB, pp. 17-43.

Gracia Alonso, Paloma (1991), Las señales del destino heroico, Barcelona, Montesinos.

Gamboso, Vergilio (1992), Tre panegirici di s. Antonio di Jacopo di Pietro Santi o da Tresanti OMin (†1340), "Il Santo" 32 , pp. 3-29.

Graf, Arturo (1890), Il diavolo, Milán, Fratelli Treves.

Hiller von Gaertringen, Rudolf (2002), Seven scenes of the Life of Saint Stephen by Martino di Bartolomeo in Frankfurt: a proposal for their provenance, function, and relationship to Simone Martini's Beato Agostino Novello Monument, en Schmit, Victor M. (ed.), Italian panel painting of the Duecento and Trecento, Studies in the History of Art, vol. DXI, Washington, National Gallery of Art, pp. 314-339.

Inguanez, Mauro (ed.) (1923), Codicum Casinensium Manuscriptorum Catalogum, vol. I-2, Roma, Montis Casini.

Kaftal, George (1943), An Apocryphal Legend Relating to the Birth of several Saints, "Folklore" 54/2, pp. 308-309. https://doi.org/10.1080/0015587X.1943.9717677

Kaftal, George (1952), Iconography of the saints in Tuscan painting, Florencia, Sansoni.

Kaftal, George (1965), Iconography of the saints in Central and South Italian schools of painting, Florencia, Sansoni.

Kaftal, George (1973), The Fabulous Life of a Saint, "Mitteilungen des Kunsthistorischen Institutes in Florenz" 2/3, pp. 295-300.

Kaftal, George (1978), Iconography of the saints in the painting of North East Italy, Florencia, Sansoni.

Kanter, Laurence B. (1994), Italian Paintings in the Museum of Fine Arts, Boston, vol. I: 13th-15th centuries, Boston, Museum of Fine Arts.

Krüger, Astrid (2010), De Ortu Sancti Bartholomei. Legenden über Herkunft und bekehrung des heiligen Bartholomäus, "Analecta Bollandiana" 128, pp. 87-162. https://doi.org/10.1484/J.ABOL.5.102055

Lacarra Ducay, María del Carmen (1996), Pinturas murales góticas de origen aragonés en Sitges (Barcelona): la capilla de San Bartolomé de Villalba de Peregiles (Zaragoza), "Artigrama" 12, pp. 359-371.

Lechner, Martin (1973), Bartholomäus, en Kirschbaum, Engelbert; Braunfels, Wolfgang (eds.), Lexikon der christlichen Ikonographie, vol. V, Roma - Friburgo, Herder, pp. 320-334.

Lozano López, Esther; García de Castro Valdés, César (2019), Tecla, Pablo y el frontal del altar de la Catedral de Tarragona en el contexto creativo del tardorrománico hispano: propuesta de datación e interpretación, "Anuario de Estudios Medievales" 49/2, pp. 645-682. https://doi.org/10.3989/aem.2019.49.2.10

Luna Mariscal, Karla Xiomara (2011), De la mujer infecunda a la madre del héroe. El motivo de la dificultad en la concepción en algunas historias caballerescas breves, "Atalaya" 12. https://doi.org/10.4000/atalaya.733

Maggioni, Giovanni Paolo (2012), Riletture e riscritture agiografiche del XIII secolo: i leggendari abbreviate, en Garcia Sempere, Mariangela; Llorca Tonda, M. Àngels, Vides medievals de sants: difusió, tradició i llegenda, Alicante, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pp. 11-33.

Marqués, Josep Maria (1994), Cultes de Sants medievals, "Societat d'onomàstica. Butlletí interior" 59, pp. 11-30.

Martínez Romero, Tomàs (2014), Creación y devoción en cancioneros catalanes: el Cançoner sagrat de vides de sants, "Revista de poética medieval" 28, pp. 77-92. https://doi.org/10.37536/RPM.2014.28.0.53193

Mata de la Cruz, Sofía (2015), Iconografia de Pau i Tecla a la catedral de Tarragona, en Puig i Tàrrech, Armand; Pérez de Mendiguren, Antoni; Gavaldà, Josep Maria (eds.), El culte de Tecla, Santa d'Orient i d'Occident, Barcelona, Ateneu Universitari Sant Pacià - Facultat Antoni Gaudí d'Història, Arqueologia i Arts Cristianes - Facultat de Teologia de Catalunya, pp. 243-266.

Melero Moneo, Marisa (2005), La pintura sobre tabla del gótico lineal. Frontales, laterales de altar y retablos en el reino de Mallorca y los concados catalanes, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona.

Mirabile. Archivio digitale della cultura medievale [en línea], http://www.mirabileweb.it/search-saint/severinus-septempedanus-episcopus-etvictorinus-fr-saint/12/912 [consulta: 26/01/2020].

Mittman, Asa Simon; Sciacca, Christine (2017), Robed in Martyrdom: the flaying of Saint Bartholomew in the Laudario of Sant'Agnese, en Tracy, Larissa (ed.), Flaying in the pre-modern world, Woodbridge, Boydell, pp. 141-172. https://doi.org/10.1017/9781782049258.007

Molina i Figueras, Joan (1996), Hagiografía y mentalidad popular en la pintura tardogótica barcelonesa (1450-1500), "Locus Amoenus" 2, pp. 125-139. https://doi.org/10.5565/rev/locus.53

Pérez Martínez, Meritxell (2015), Sancta Virgo Thecla. La introducció del culte de Tecla a Tarragona, en Puig i Tàrrech, Armand; Pérez de Mendiguren, Antoni; Gavaldà, Josep Maria (eds.), El culte de Tecla, Santa d'Orient i d'Occident, Barcelona, Ateneu Universitari Sant Pacià - Facultat Antoni Gaudí d'Història, Arqueologia i Arts Cristianes - Facultat de Teologia de Catalunya, pp. 113-146.

Philippart, Guy (1994), Martirologi e leggendari, en Cavallo, Guglielmo; Leonardi, Claudio; Menestò, Enrico (eds.), Lo spazio letterario del Medioevo, I. Il Medioevo latino, II. La circolazione del testo, Roma, Salerno Editrice, pp. 605-648.

Pierguidi, Stefano (2006), Lorenzo di Niccolò, en Dizionario Biografico degli Italiani, vol. LXVI, Roma, Istituto dell'Enciclopedia Italiana [en línea], http://www.treccani.it/enciclopedia/lorenzo-diniccolo_%28Dizionario_Biografico%29/ [consulta: 06/05/2015].

Poncelet, Albert (1910), Le légendier de Pierre Calo, "Analecta Bollandiana" 29, pp. 5-116. https://doi.org/10.1484/J.ABOL.4.02427

Rodríguez Barral, Paulino (2004), Purgatorio y culto a los santos en la plástica catalana bajomedieval, "Locus Amoenus" 7, pp. 35-51. https://doi.org/10.5565/rev/locus.138

Rose, Els (2007), Erant enim sine deo vero: iconoclash in apocryphal and liturgical apostle traditions of the Medieval West, en van Asselt, Willem; van Geest, Paul; Müller, Daniela; Salemink, Theo (eds.), Iconoclasm and Iconoclash: Struggle for Religious Identity, Leiden - Boston, Brill, pp. 217-233. https://doi.org/10.1163/ej.9789004161955.i-538.93

Rose, Els (2009), Ritual memory. The Apocryphal Acts and Liturgical Commemoration in the Early Medieval West (c. 500-1215), Leiden, Brill. https://doi.org/10.1163/ej.9789004171718.i-336

Rose, Els (2011), Clash of altars, clash of cults: the foundation of Christianity in apocryphal and liturgical texts, "Bulletin du centre d'études médiévales d'Auxerre" n.º extra 4. https://doi.org/10.4000/cem.11844

Ruiz i Quesada, Francesc (1999), Art Medieval: una col·lecció del Museu, Terrasa, Museu de Terrassa.

Scoon Eberly, Susan (1988), Fairies and the folklore of disability: changelings, hybrids and the solitary fairy, "Folklore" 99/1, pp. 58-77. https://doi.org/10.1080/0015587X.1988.9716425

Sousa, Ana Cristina; Rosas, Lucía María (2014), La iconografía de San Bartolomé en el sepulcro de D. Pedro I (Monasterio de Alcobaça, Portugal), "Revista Digital de Iconografía Medieval" 6/12, pp. 81-104.

Sureda, Joan (1986), El retaule de Sant Bartomeu, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.

Thesaurus Exemplorum Medii Aevi s. v. Saint Bartholomée [en línea], http://lodel.ehess.fr/gahom/thema/index.php?lg=fr&idindex=360 [consulta: 20/04/2019].

Thompson, Stith (1955-1958), Motif-Index of Folk-Literature. A Classification of Narrative Elements in Folktales, Ballads, Myths, Fables, Mediaeval Romances, Exempla, Fabliaux, Jest-Books, and Local Legends, vol. VI, Copenhague, Rosenkilde and Bagger.

Tubach, Frederic C. (1969), Index exemplorum: a handbook of medieval religious tales, Helsinki, Suomalainen Tiedeakatemia.

Urbano Afonso, Luís (2003), O ser e o tempo. As idades do homem no gótico português, Lisboa, Caleidoscópio.

Urbano Afonso, Luís (2012), Eros et Thanatos, The tomb of King Pedro in Alcobaça, and its Wheel of Life and Fortune (1358-1363), "Artibus et Historiae" 65, pp. 9-41.

Von Miller, Dorothea Ana Maria (2012), Die gotischen Wandmalereien in St. Stephan bei Obermontani. Der Stephanszyklus, Viena, Universität Wien (tesis de licenciatura).

Wilson, Stephen (ed.) (1983), Saints and their cult: studies in religious sociology, folklore and history, Cambridge, Cambridge University Press.

Descargas

Publicado

2021-12-27

Cómo citar

Buttà, L. . (2021). Peregrinus et exorcista: el nacimiento legendario de san Bartolomé en la hagiografía y la cultura visual de la Edad Media. Anuario De Estudios Medievales, 51(2), 563–600. https://doi.org/10.3989/aem.2021.51.2.03

Número

Sección

Estudios Misceláneos

Datos de los fondos

Generalitat de Catalunya
Números de la subvención 2017 SGR 1514