Culto y memoria de san Ot, obispo de Urgell (1095-1123): ¿un miles christi para la diócesis?
DOI:
https://doi.org/10.3989/aem.2025.55.2.1460Palabras clave:
Ot de Urgell, Hagiografía, Memoria, Obispos guerreros, EstandarteResumen
El objetivo de este estudio es analizar la figura y recuerdo del obispo san Ot de Urgell (1095-1123) a través del prisma de la santidad guerrera. A partir del análisis de varias fuentes de diversa naturaleza (hagiográficas, documentales, iconográficas, etc.), especialmente dos vitae y un estandarte asociados al obispo, se plantean hipótesis y conclusiones en torno a la posible militarización de la identidad de este prelado urgelés. Esta actualización de su perfil hagiográfico tuvo como marco de desarrollo la tensión entre la teoría conciliar, contraria a la participación de clérigos y monjes en la violencia bélica del periodo, y la realidad práctica de sociedades intrínsecamente ligadas a la guerra. Para superar esta contradicción se recurrió a diversas estrategias narrativas plasmadas en dos escritos hagiográficos acerca del santo, así como a la producción de un elemento material complementario al discurso: el conocido como «estandarte de san Ot».
Descargas
Citas
Abenza, Verónica. «En torno a donantes y me fecit en los bordados medievales: la estola de san Narciso y el estandarte de san Ot». Archivo Español de Arte 94 (2021): 315-334. https://doi.org/10.3989/aearte.2021.18
Allen Smith, Katherine. «Ungirded for Battle: Knightly Conversion to Monastic Life and the Making of Weapon-Relics in the Central Middle Ages». En Between Sword and Prayer: Warfare and Medieval Clergy in Cultural Perspective, editado por Radoslaw Kotecki, Jacek Maciejewski y John Ott, 182-206. Leiden: Brill, 2017. https://doi.org/10.1163/9789004353626_008
Arnold, Thomas, ed. Symeonis Monachi Opera Omnia. Vol. 2. Cambridge: University Press, 2012.
Arranz Guzmán, Ana. «Cuando el clérigo va a la guerra: algunos ejemplos de obispos peleadores». En Guerra y paz en la Edad Media, editado por Ana Arranz Guzmán, Óscar Villarroel González y María del Pilar Rábade Obradó, 271-304. Madrid: Sílex, 2013.
Aurell, Martin. «Prédication, croisade et religion civique. Vie et Miracles d'Oleguer († 1137), évêque de Barcelone». Revue Mabillon 71 (1999): 113-168. https://doi.org/10.1484/J.RM.2.305624
Ayala Martínez, Carlos de. «Obispos, guerra y cruzada en los reinos de León y Castilla (s. XII)». En Cristianos y musulmanes en la Península Ibérica. La guerra, la frontera y la convivencia, editado por Juan de la Peña y Miguel Ángel Ladero Quesada, 219-256. Ávila: Fundación Sánchez-Albornoz, 2009.
Ayala Martínez, Carlos de. «The Episcopate and Reconquest in the Times of Alfonso VII of Castile and León». En Between Sword and Prayer: Warfare and Medieval Clergy in Cultural Perspective, editado por Radoslaw Kotecki, Jacek Maciejewski y John Ott, 207-232. Leiden: Brill, 2017. https://doi.org/10.1163/9789004353626_009
Bach Riu, Antoni. Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). Barcelona: Fundació Noguera, 2002.
Balañà i Abadia, Pere. «La frontera islàmica extrema, un territori d'excepció». En La transformació de la frontera al segle XI, editado por Flocel Sabaté, 67-88. Lérida: Edicions de la Universitat, 2000.
Baraut, Cebrià. «Els documents, dels anys 1076-1092, de l'Arxiu Capitular de La Seu d'Urgell». Urgellia 7 (1984-1985): 7-218.
Baraut, Cebrià. «Els documents, dels anys 1093-1100, de l'Arxiu Capitular de La Seu d'Urgell». Urgellia 8 (1987): 7-149.
Baraut, Cebrià. «Els documents, dels anys 1101-1150, de l'Arxiu Capitular de La Seu d'Urgell». Urgellia 9 (1989): 7-312.
Baraut, Cebrià, «Les fonts documentals i hagiogràfiques medievals de la Vida i Miracles de sant Ermengol, bisbe d'Urgell (1010-1035)». Urgellia 14 (1998-2001): 137-159.
Baraut, Cebrià, Jesús Castells, Enric Moliné y Benigne Marqués. «Episcopologi de l'Església d'Urgell, segles VI-XXI». Urgellia 14 (2001): 7-136.
Bertran, Prim. «El comtat d'Urgell i la conquesta de Balaguer». En Balaguer, 1105. Cruïlla de civilitzacions, editado por Flocel Sabaté, 161-176. Lérida: Pagès editors, 2007.
Canellas López, Ángel. «Leyenda, culto y patronazgo en Aragón del señor san Jorge, mártir y caballero». Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita 20 (1966): 7-22.
Carbonell, Eduard y Alexandre Cirici. Grans monuments romànics i gòtics. De Sant Pere de Roda a la Catedral de Mallorca. Barcelona: Edicions 62, 1977.
Carrero Santamaría, Eduardo. «La Seu d'Urgell. El último conjunto de iglesias. Liturgia, paisaje urbano y arquitectura». Anuario de Estudios Medievales 40, n.º 1 (2010): 251-291. https://doi.org/10.3989/aem.2010.v40.i1.304
Chesé Lapeña, Ramon. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere d'Àger fins 1198. Barcelona: Fundació Noguera, 2011.
Curto Adrados, Iván. «Lidiando con la transgresión: mecanismos de adaptación de la belicosidad episcopal al discurso historiográfico eclesiástico galaicoportugués de los siglos XI-XIV». En Castilla y Portugal en la Edad Media: relaciones, contactos, influencias (siglos XII-XV), editado por César Olivera Serrano, 169-189. Madrid: Dykinson, 2023. https://doi.org/10.2307/jj.8500794.8
Dennis, Chris. «De clericis qui pugnaverunt, aut pugnandi gratia armati fuerunt. Bishop Geoffrey of Coutances (1048-1093) and Clerical Participation in the Battle of Hastings». En Between Sword and Prayer: Warfare and Medieval Clergy in Cultural Perspective, editado por Radoslaw Kotecki, Jacek Maciejewski y John Ott, 88-116. Leiden: Brill, 2017. https://doi.org/10.1163/9789004353626_005
Dorronzoro Ramírez, Pablo. «El episcopado batallador en tiempos de Alfonso I de Aragón y Pamplona». Estudios Medievales Hispánicos 3 (2014): 7-42.
Duggan, Lawrence. «The Evolution of Latin Canon Law on the Clergy and Armsbearing to the Thirteenth Century». En Between Sword and Prayer: Warfare and Medieval Clergy in Cultural Perspective, editado por Radoslaw Kotecki, Jacek Maciejewski y John Ott, 497-516. Leiden: Brill, 2017. https://doi.org/10.1163/9789004353626_018
Edwards, Anthony. The Life of St Edmund, King and Martyr: A Facsimile (Londres: The British Library, 2004).
Folch, Joaquim. «L'estendard de Sant Ot». Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 6 (1920): 1-7.
Gerrard, Daniel. The Church at War: The Military Activities of Bishops, Abbots and Other Clergy in England, c. 900-1200. Londres: Routledge, 2016. https://doi.org/10.4324/9781315614670
Heffernan, Thomas. Sacred Biography: Saints and their Biographers in the Middle Ages. Oxford: Oxford University Press, 1988.
Howlett, Richard, ed. Chronicles of the Reigns of Stephen, Henry II and Richard I. Vol. 4. Londres: Longman & Co., 1884.
Jaritz, Gerhard y Ana Marinkovic, eds. Violence and the Medieval Clergy. Budapest: CEU, 2010. https://doi.org/10.4324/9781003723691
Jones, Robert. Bloodied Banners: Martial Display on the Medieval Battlefield. Woodbridge: The Boydell Press, 2011.
Junyent, Eduardo. Diplomatari i escrits literaris de l'abat i bisbe Oliba. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1992.
Körntgen, Ludger y Dominik Wassenhoven, eds. Patterns of Episcopal Power: Bishops in Tenth and Eleventh Century Western Europe. Berlín: De Gruyter, 2011. https://doi.org/10.1515/9783110262032
Kotecki, Radoslaw. «With the Sword of Prayer or How the Medieval Bishop Should Fight». Quaestiones Medii Aevi Novae 21 (2016): 341-369.
Kotecki, Radoslaw, Jacek Maciejewski y John Ott, eds. Between Sword and Prayer: Warfare and Medieval Clergy in Cultural Perspective. Leiden: Brill, 2017. https://doi.org/10.1163/9789004353626
Laliena Corbera, Carlos. «Encrucijadas ideológicas. Conquista feudal, cruzada y reforma de la Iglesia en el siglo XI hispánico». En La reforma gregoriana y su proyección en la cristiandad occidental. Siglos XI-XII. XXXII Semana de Estudios Medievales, Estella 18-22 de julio 2005. Pamplona: Gobierno de Navarra, 2006.
Marquès, Benigne. «Els textos hagiogràfics de la Vida i Miracles de Sant Ot, bisbe d'Urgell (1095-1123)». Urgellia 20 (2021): 337-357.
Marquès i Planagumà, Josep Maria. «La reforma gregoriana a Girona». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins 55 (2014): 585-602.
Martín Iglesias, José Carlos, «El expediente hagiográfico latino de san Ramón de Roda († 1126) (BHL 7074-7078)». Analecta Bollandiana 141, n.º 2 (2023): 359-402. https://doi.org/10.1484/J.ABOL.5.137892
Massé, Marjolaine. «Représenter la victoire militaire d'une femme: le cas de l'étendard de la reine Gerberge». Les Cahiers de l'École du Louvre 15 (2020): 1-13- https://doi.org/10.4000/cel.9017
Meijins, Brigitte y Steven Vanderputten, eds. Bishops in the Long Tenth Century. Episcopal Authorities in France and Lotharingia, c. 900 - c. 1050. Turnhout: Brepols, 2019.
Monge Simeón, Laila. «El estandarte y el frontal de sant Ot: ¿El ajuar funerario del santo obispo de la catedral de La Seu d'Urgell?». Anales de Historia del Arte 24 (2014): 9-25. https://doi.org/10.5209/rev_ANHA.2014.v24.48688
Monsalvo Antón, José María. «Zamora y Salamanca en la Alta Edad Media según la cronística cristiana (de Sampiro a la Estoria de España)». En Mundos Medievales. Espacios, sociedades y poder: homenaje al profesor José Ángel García de Cortázar y Ruiz de Aguirre, 769-783. Santander: Editorial de la Universidad de Cantabria, 2012.
Montagna von Zeschau, Gustavo. «Disparar a un santo: análisis del accionar militar de Ulrico de Augsburgo en la batalla de Lechfeld (955) y sus representaciones en fuentes germanas y húngaras». Temas Medievales 29 (2021): 1-35.
Montaner Frutos, Alberto. «El pendón de San Isidoro o de Baeza: sustento legendario y constitución emblemática». Emblemata 15 (2009): 29-70.
Ott, John. Bishops, Authority and Community in Northwestern Europe, c. 1050-1150. Cambridge: Cambridge University Press, 2015. https://doi.org/10.1017/CBO9781139084703
Pagès Paretas, Montserrat. «Nova mirada al penó romànic de Sant Ot, de la catedral d'Urgell». Urgellia 20 (2021): 427-446.
Pujol, Pere. «Culte de sant Ot en l'església d'Urgell». Urgellia 20 (2021): 359-378.
Pérez López, Segundo. «San Rosendo: obispo de Mondoñedo e Iria, reformador del monacato y pacificador de Galicia». Nalgures 3 (2006): 297-328.
Puig i Ferreté, Ignasi. El cartoral de Santa Maria de Lavaix: el monestir durant els segles XI-XIII. La Seu d'Urgell: Societat Cultural Urgel·litana, 1984.
Puig i Ferreté, Ignasi. El monestir de Santa Maria de Gerri (segles XI-XV). Col·lecció diplomàtica. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1991.
Puig Ventosa, Ignasi. «L'ascendència pallaresa dels bisbes d'Urgell Bernat Guillem (1076-1092) i Guillem Arnau de Montferrer (1092-1095)». Urgellia 3 (1980): 185-193.
Reuter, Timothy. «A Europe of Bishops. The Age of Wulfstan of York and Burchard of Worms». En Patterns of Episcopal Power: Bishops in Tenth and Eleventh Century Western Europe, editado por Ludger Körntgen y Dominik Wassenhoven, 17-38. Berlín: De Gruyter, 2011. https://doi.org/10.1515/9783110262032.17 PMid:21288343 PMCid:PMC3039581
Sabaté, Flocel. L'expansió territorial de Catalunya (segles IX-XII). ¿Conquesta o repoblació? Lérida: Edicions de la Universitat, 1996.
Sabaté, Flocel. La feudalización de la sociedad catalana. Granada: Universidad de Granada, 2007.
Treharne, Elaine. «Aelfric's Account of St Swithun: Literature of Reform and Reward». En Narrative and History in the Early Medieval West, editado por Elizabeth Tyler y Ross Balzaretti, 167-188. Turnhout: Brepols, 2006. https://doi.org/10.1484/M.SEM-EB.3.3767
Vergés Pons, Oliver. «El obispo Ermengol y la (re)invención de la historia de Urgell». Estudios Medievales Hispánicos 6 (2018): 7-28. https://doi.org/10.15366/emh2018.6.001
Villanueva, Jaime. Viage literario a las iglesias de España. Vol. 9. Valencia: Imprenta de Oliveres, 1821.
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2026 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
© CSIC. Los originales publicados en las ediciones impresa y electrónica de esta Revista son propiedad del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, siendo necesario citar la procedencia en cualquier reproducción parcial o total.
Salvo indicación contraria, todos los contenidos de la edición electrónica se distribuyen bajo una licencia de uso y distribución “Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional ” (CC BY 4.0). Consulte la versión informativa y el texto legal de la licencia. Esta circunstancia ha de hacerse constar expresamente de esta forma cuando sea necesario.
No se autoriza el depósito en repositorios, páginas web personales o similares de cualquier otra versión distinta a la publicada por el editor.
Datos de los fondos
Universidad de Cantabria
Números de la subvención UC-21-01
Ministerio de Ciencia e Innovación
Números de la subvención PID2020-115365GB-I00






