Culto y memoria de san Ot, obispo de Urgell (1095-1123): ¿un miles christi para la diócesis?

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.3989/aem.2025.55.2.1460

Palabras clave:

Ot de Urgell, Hagiografía, Memoria, Obispos guerreros, Estandarte

Resumen


El objetivo de este estudio es analizar la figura y recuerdo del obispo san Ot de Urgell (1095-1123) a través del prisma de la santidad guerrera. A partir del análisis de varias fuentes de diversa naturaleza (hagiográficas, documentales, iconográficas, etc.), especialmente dos vitae y un estandarte asociados al obispo, se plantean hipótesis y conclusiones en torno a la posible militarización de la identidad de este prelado urgelés. Esta actualización de su perfil hagiográfico tuvo como marco de desarrollo la tensión entre la teoría conciliar, contraria a la participación de clérigos y monjes en la violencia bélica del periodo, y la realidad práctica de sociedades intrínsecamente ligadas a la guerra. Para superar esta contradicción se recurrió a diversas estrategias narrativas plasmadas en dos escritos hagiográficos acerca del santo, así como a la producción de un elemento material complementario al discurso: el conocido como «estandarte de san Ot».

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Abenza, Verónica. «En torno a donantes y me fecit en los bordados medievales: la estola de san Narciso y el estandarte de san Ot». Archivo Español de Arte 94 (2021): 315-334. https://doi.org/10.3989/aearte.2021.18

Allen Smith, Katherine. «Ungirded for Battle: Knightly Conversion to Monastic Life and the Making of Weapon-Relics in the Central Middle Ages». En Between Sword and Prayer: Warfare and Medieval Clergy in Cultural Perspective, editado por Radoslaw Kotecki, Jacek Maciejewski y John Ott, 182-206. Leiden: Brill, 2017. https://doi.org/10.1163/9789004353626_008

Arnold, Thomas, ed. Symeonis Monachi Opera Omnia. Vol. 2. Cambridge: University Press, 2012.

Arranz Guzmán, Ana. «Cuando el clérigo va a la guerra: algunos ejemplos de obispos peleadores». En Guerra y paz en la Edad Media, editado por Ana Arranz Guzmán, Óscar Villarroel González y María del Pilar Rábade Obradó, 271-304. Madrid: Sílex, 2013.

Aurell, Martin. «Prédication, croisade et religion civique. Vie et Miracles d'Oleguer († 1137), évêque de Barcelone». Revue Mabillon 71 (1999): 113-168. https://doi.org/10.1484/J.RM.2.305624

Ayala Martínez, Carlos de. «Obispos, guerra y cruzada en los reinos de León y Castilla (s. XII)». En Cristianos y musulmanes en la Península Ibérica. La guerra, la frontera y la convivencia, editado por Juan de la Peña y Miguel Ángel Ladero Quesada, 219-256. Ávila: Fundación Sánchez-Albornoz, 2009.

Ayala Martínez, Carlos de. «The Episcopate and Reconquest in the Times of Alfonso VII of Castile and León». En Between Sword and Prayer: Warfare and Medieval Clergy in Cultural Perspective, editado por Radoslaw Kotecki, Jacek Maciejewski y John Ott, 207-232. Leiden: Brill, 2017. https://doi.org/10.1163/9789004353626_009

Bach Riu, Antoni. Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). Barcelona: Fundació Noguera, 2002.

Balañà i Abadia, Pere. «La frontera islàmica extrema, un territori d'excepció». En La transformació de la frontera al segle XI, editado por Flocel Sabaté, 67-88. Lérida: Edicions de la Universitat, 2000.

Baraut, Cebrià. «Els documents, dels anys 1076-1092, de l'Arxiu Capitular de La Seu d'Urgell». Urgellia 7 (1984-1985): 7-218.

Baraut, Cebrià. «Els documents, dels anys 1093-1100, de l'Arxiu Capitular de La Seu d'Urgell». Urgellia 8 (1987): 7-149.

Baraut, Cebrià. «Els documents, dels anys 1101-1150, de l'Arxiu Capitular de La Seu d'Urgell». Urgellia 9 (1989): 7-312.

Baraut, Cebrià, «Les fonts documentals i hagiogràfiques medievals de la Vida i Miracles de sant Ermengol, bisbe d'Urgell (1010-1035)». Urgellia 14 (1998-2001): 137-159.

Baraut, Cebrià, Jesús Castells, Enric Moliné y Benigne Marqués. «Episcopologi de l'Església d'Urgell, segles VI-XXI». Urgellia 14 (2001): 7-136.

Bertran, Prim. «El comtat d'Urgell i la conquesta de Balaguer». En Balaguer, 1105. Cruïlla de civilitzacions, editado por Flocel Sabaté, 161-176. Lérida: Pagès editors, 2007.

Canellas López, Ángel. «Leyenda, culto y patronazgo en Aragón del señor san Jorge, mártir y caballero». Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita 20 (1966): 7-22.

Carbonell, Eduard y Alexandre Cirici. Grans monuments romànics i gòtics. De Sant Pere de Roda a la Catedral de Mallorca. Barcelona: Edicions 62, 1977.

Carrero Santamaría, Eduardo. «La Seu d'Urgell. El último conjunto de iglesias. Liturgia, paisaje urbano y arquitectura». Anuario de Estudios Medievales 40, n.º 1 (2010): 251-291. https://doi.org/10.3989/aem.2010.v40.i1.304

Chesé Lapeña, Ramon. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere d'Àger fins 1198. Barcelona: Fundació Noguera, 2011.

Curto Adrados, Iván. «Lidiando con la transgresión: mecanismos de adaptación de la belicosidad episcopal al discurso historiográfico eclesiástico galaicoportugués de los siglos XI-XIV». En Castilla y Portugal en la Edad Media: relaciones, contactos, influencias (siglos XII-XV), editado por César Olivera Serrano, 169-189. Madrid: Dykinson, 2023. https://doi.org/10.2307/jj.8500794.8

Dennis, Chris. «De clericis qui pugnaverunt, aut pugnandi gratia armati fuerunt. Bishop Geoffrey of Coutances (1048-1093) and Clerical Participation in the Battle of Hastings». En Between Sword and Prayer: Warfare and Medieval Clergy in Cultural Perspective, editado por Radoslaw Kotecki, Jacek Maciejewski y John Ott, 88-116. Leiden: Brill, 2017. https://doi.org/10.1163/9789004353626_005

Dorronzoro Ramírez, Pablo. «El episcopado batallador en tiempos de Alfonso I de Aragón y Pamplona». Estudios Medievales Hispánicos 3 (2014): 7-42.

Duggan, Lawrence. «The Evolution of Latin Canon Law on the Clergy and Armsbearing to the Thirteenth Century». En Between Sword and Prayer: Warfare and Medieval Clergy in Cultural Perspective, editado por Radoslaw Kotecki, Jacek Maciejewski y John Ott, 497-516. Leiden: Brill, 2017. https://doi.org/10.1163/9789004353626_018

Edwards, Anthony. The Life of St Edmund, King and Martyr: A Facsimile (Londres: The British Library, 2004).

Folch, Joaquim. «L'estendard de Sant Ot». Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 6 (1920): 1-7.

Gerrard, Daniel. The Church at War: The Military Activities of Bishops, Abbots and Other Clergy in England, c. 900-1200. Londres: Routledge, 2016. https://doi.org/10.4324/9781315614670

Heffernan, Thomas. Sacred Biography: Saints and their Biographers in the Middle Ages. Oxford: Oxford University Press, 1988.

Howlett, Richard, ed. Chronicles of the Reigns of Stephen, Henry II and Richard I. Vol. 4. Londres: Longman & Co., 1884.

Jaritz, Gerhard y Ana Marinkovic, eds. Violence and the Medieval Clergy. Budapest: CEU, 2010. https://doi.org/10.4324/9781003723691

Jones, Robert. Bloodied Banners: Martial Display on the Medieval Battlefield. Woodbridge: The Boydell Press, 2011.

Junyent, Eduardo. Diplomatari i escrits literaris de l'abat i bisbe Oliba. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1992.

Körntgen, Ludger y Dominik Wassenhoven, eds. Patterns of Episcopal Power: Bishops in Tenth and Eleventh Century Western Europe. Berlín: De Gruyter, 2011. https://doi.org/10.1515/9783110262032

Kotecki, Radoslaw. «With the Sword of Prayer or How the Medieval Bishop Should Fight». Quaestiones Medii Aevi Novae 21 (2016): 341-369.

Kotecki, Radoslaw, Jacek Maciejewski y John Ott, eds. Between Sword and Prayer: Warfare and Medieval Clergy in Cultural Perspective. Leiden: Brill, 2017. https://doi.org/10.1163/9789004353626

Laliena Corbera, Carlos. «Encrucijadas ideológicas. Conquista feudal, cruzada y reforma de la Iglesia en el siglo XI hispánico». En La reforma gregoriana y su proyección en la cristiandad occidental. Siglos XI-XII. XXXII Semana de Estudios Medievales, Estella 18-22 de julio 2005. Pamplona: Gobierno de Navarra, 2006.

Marquès, Benigne. «Els textos hagiogràfics de la Vida i Miracles de Sant Ot, bisbe d'Urgell (1095-1123)». Urgellia 20 (2021): 337-357.

Marquès i Planagumà, Josep Maria. «La reforma gregoriana a Girona». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins 55 (2014): 585-602.

Martín Iglesias, José Carlos, «El expediente hagiográfico latino de san Ramón de Roda († 1126) (BHL 7074-7078)». Analecta Bollandiana 141, n.º 2 (2023): 359-402. https://doi.org/10.1484/J.ABOL.5.137892

Massé, Marjolaine. «Représenter la victoire militaire d'une femme: le cas de l'étendard de la reine Gerberge». Les Cahiers de l'École du Louvre 15 (2020): 1-13- https://doi.org/10.4000/cel.9017

Meijins, Brigitte y Steven Vanderputten, eds. Bishops in the Long Tenth Century. Episcopal Authorities in France and Lotharingia, c. 900 - c. 1050. Turnhout: Brepols, 2019.

Monge Simeón, Laila. «El estandarte y el frontal de sant Ot: ¿El ajuar funerario del santo obispo de la catedral de La Seu d'Urgell?». Anales de Historia del Arte 24 (2014): 9-25. https://doi.org/10.5209/rev_ANHA.2014.v24.48688

Monsalvo Antón, José María. «Zamora y Salamanca en la Alta Edad Media según la cronística cristiana (de Sampiro a la Estoria de España)». En Mundos Medievales. Espacios, sociedades y poder: homenaje al profesor José Ángel García de Cortázar y Ruiz de Aguirre, 769-783. Santander: Editorial de la Universidad de Cantabria, 2012.

Montagna von Zeschau, Gustavo. «Disparar a un santo: análisis del accionar militar de Ulrico de Augsburgo en la batalla de Lechfeld (955) y sus representaciones en fuentes germanas y húngaras». Temas Medievales 29 (2021): 1-35.

Montaner Frutos, Alberto. «El pendón de San Isidoro o de Baeza: sustento legendario y constitución emblemática». Emblemata 15 (2009): 29-70.

Ott, John. Bishops, Authority and Community in Northwestern Europe, c. 1050-1150. Cambridge: Cambridge University Press, 2015. https://doi.org/10.1017/CBO9781139084703

Pagès Paretas, Montserrat. «Nova mirada al penó romànic de Sant Ot, de la catedral d'Urgell». Urgellia 20 (2021): 427-446.

Pujol, Pere. «Culte de sant Ot en l'església d'Urgell». Urgellia 20 (2021): 359-378.

Pérez López, Segundo. «San Rosendo: obispo de Mondoñedo e Iria, reformador del monacato y pacificador de Galicia». Nalgures 3 (2006): 297-328.

Puig i Ferreté, Ignasi. El cartoral de Santa Maria de Lavaix: el monestir durant els segles XI-XIII. La Seu d'Urgell: Societat Cultural Urgel·litana, 1984.

Puig i Ferreté, Ignasi. El monestir de Santa Maria de Gerri (segles XI-XV). Col·lecció diplomàtica. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1991.

Puig Ventosa, Ignasi. «L'ascendència pallaresa dels bisbes d'Urgell Bernat Guillem (1076-1092) i Guillem Arnau de Montferrer (1092-1095)». Urgellia 3 (1980): 185-193.

Reuter, Timothy. «A Europe of Bishops. The Age of Wulfstan of York and Burchard of Worms». En Patterns of Episcopal Power: Bishops in Tenth and Eleventh Century Western Europe, editado por Ludger Körntgen y Dominik Wassenhoven, 17-38. Berlín: De Gruyter, 2011. https://doi.org/10.1515/9783110262032.17 PMid:21288343 PMCid:PMC3039581

Sabaté, Flocel. L'expansió territorial de Catalunya (segles IX-XII). ¿Conquesta o repoblació? Lérida: Edicions de la Universitat, 1996.

Sabaté, Flocel. La feudalización de la sociedad catalana. Granada: Universidad de Granada, 2007.

Treharne, Elaine. «Aelfric's Account of St Swithun: Literature of Reform and Reward». En Narrative and History in the Early Medieval West, editado por Elizabeth Tyler y Ross Balzaretti, 167-188. Turnhout: Brepols, 2006. https://doi.org/10.1484/M.SEM-EB.3.3767

Vergés Pons, Oliver. «El obispo Ermengol y la (re)invención de la historia de Urgell». Estudios Medievales Hispánicos 6 (2018): 7-28. https://doi.org/10.15366/emh2018.6.001

Villanueva, Jaime. Viage literario a las iglesias de España. Vol. 9. Valencia: Imprenta de Oliveres, 1821.

Descargas

Publicado

2025-12-30

Cómo citar

Acal Maravert, P. (2025). Culto y memoria de san Ot, obispo de Urgell (1095-1123): ¿un miles christi para la diócesis?. Anuario De Estudios Medievales, 55(2), 1460. https://doi.org/10.3989/aem.2025.55.2.1460

Número

Sección

Estudios Misceláneos

Datos de los fondos

Universidad de Cantabria
Números de la subvención UC-21-01

Ministerio de Ciencia e Innovación
Números de la subvención PID2020-115365GB-I00