Un cercle poètic al bisbat de Girona de 1250-1280: pistes documentals
DOI:
https://doi.org/10.3989/aem.2023.53.2.02Palabras clave:
Cerverí de Girona, trobadors, Girona, Guillem Ramon de Gironella, noblesa, Corona d’AragóResumen
[ca] L’article proposa un replantejament del paper de les terres gironines en la cultura trobadoresca, centrat sobretot en les circumstàncies de la possible etapa inicial de l’activitat de Cerverí (el moment en què es va convertir en Cerverí de Girona), la interpretació del sentit de la ruta de la seva Recepta de xarob i, finalment, la reconstrucció d’un cercle poètic entorn de la catedral de Girona. Per a tots aquests aspectes, combina l’anàlisi literària amb les dades històriques, tot recollint informació dispersa i inèdita sobre els personatges rellevants. En resulten exemples evidents de la implicació de la noblesa amb la cultura trobadoresca i de la manera com la lírica dels trobadors reflecteix les xarxes familiars i polítiques, i així complementa la visió que tradicionalment s’ha tingut de les relacions entre la noblesa i la reialesa en moments de conflicte.
Descargas
Citas
Alvar, Carlos (1977), La poesía trovadoresca en España y Portugal, Madrid, CUPSA.
Alvira Cabrer, Martín (2010), Pedro el Católico, Rey de Aragón y Conde de Barcelona (1196-1213). Documentos, Testimonios y Memoria Histórica, Saragossa, Institución "Fernando el Católico".
Asperti, Stefano (1995), Carlo I d'Angiò e i trovatori. Componenti "provenzali" e angioine nella tradizione manoscritta dei trovatori, Ravenna, Longo.
Asperti, Stefano (dir.) (2003), Bibliografia elettronica dei trovatori [en línia], http://www.bedt.it [consulta: 30/05/2022].
Asperti, Stefano (2006), Generi poetici di Cerveri de Girona, a Beltrán, Vicenç; Simó, Meritxell; Roig, Elena (eds.), Trobadors a la Península Ibèrica, Barcelona, PAM, pp. 29-72.
Badia Homs, Joan (1977), L'arquitectura medieval de l'Empordà, Girona, Diputació provincial.
Batlle Prats, Lluís (1979), La cultura a Girona de l'Edat Mitjana al Renaixement, Girona, Institut d'Estudis Gironins.
Baydal, Vicent (2012), La croada d'Almeria, 1309-1310. La host de Jaume II i el finançament de la campanya, Saarbrücken, Editorial Académica Española.
Bertran, Prim (1992), Els senyors de Mataplana, "Revista de Girona" 152, pp. 57-62.
Bertran, Prim (1994), Aproximació històrica al castell i als senyors de Mataplana, a El castell de Mataplana. L'evolució d'una fortificació senyorial (s. XI-XV) (Gombrèn, Ripollès), Barcelona, Universitat de Barcelona, pp. 11-18.
Bertran, Prim (2002), Estudiants catalans a la universitat de Bolonya (segle xiii ), "Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia" 23-24, pp. 123-143.
Bisson, Thomas N. (1984), Fiscal Accounts of Catalonia under the Early Count-Kings (1151-1213), Berkeley - Los Angeles, University of California Press.
Bosom Isern, Sebastià; Forns de Rivera, Cristina (eds.) (2007), Catàleg de pergamins de l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Barcelona, Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura.
Bourin, Monique; Martínez Sopena, Pascual (eds.) (2010), Anthroponymie et migrations dans la Chrétienté médiévale, Madrid, Casa de Velázquez.
Cabré, Miriam (2011), Cerverí de Girona: un trobador al servei de Pere el Gran, Barcelona, Universitat de Barcelona - Palma de Mallorca, Universitat de les Illes Balears.
Cabré, Miriam (2013), La lírica d'arrel trobadoresca, a Badia, Lola (dir.), Història de la Literatura Catalana. Literatura Medieval. Vol. I. Dels orígens al segle xiv, Barcelona, Enciclopèdia Catalana - Barcino - Ajuntament de Barcelona, pp. 219-296.
Cabré, Miriam (2017), Un Catalan à Rodez: la contribution du troubadour Cerverí aux débats ruthénois, "Revue des langues romanes" 121, pp. 599-621. https://doi.org/10.4000/rlr.473
Cabré, Miriam (2021), Troubadour Selves Under Debate, a Gilbert, Jane; Griffin, Miranda (eds.), Futures of Medieval French, Londres, Boydell & Brewer, pp. 34-48. https://doi.org/10.2307/j.ctv1grbb1t.9
Cabré, Miriam (2023), Cerverí de Girona, Recepta de xarob, "De Palau a Torosela" (PC 434a,17), "Lecturae tropatorum" (en premsa).
Cabré, Miriam; Reixach Sala, Albert (2018), L'Empordà dels trobadors, "Anuari de l'Institut d'Estudis Empordanesos" 49, pp. 183-198.
Canal, Eduard (ed.) (2004), Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l'època medieval, vol. II, Girona, Ajuntament de Girona.
Canal Roquet, Josep (ed.) (2010), Girona en el segle xiii (1190-1285): cartografia i descripció de la ciutat medieval, Girona, Ajuntament de Girona (Història Urbana de Girona; 9).
Carreras Candi, Francesc (1906), Rebelió de la noblesa catalana contra Jaume I en 1259, a Miscelánea histórica catalana, vol. II, Barcelona, Imprenta de la Casa Provincial de Caridad, pp. 361-374.
Carreras Candi, Francesc (1912), Rebelió de la noblesa catalana contra Jaume I en 1259 (Acabament), "Butlletí de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres" 6/48, pp. 502-540.
Catalunya romànica (1984), Barcelona, Enciclopèdia catalana.
Cingolani, Stefano M. (2006), Historiografia, propaganda i comunicació al segle xiii: Bernat Desclot i les dues redaccions de la seva crònica, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.
Cingolani, Stefano M. (2011), Diplomatari de Pere el Gran, Barcelona, Fundació Noguera.
Cingolani, Stefano M. (2016), Joglars, ministrers i xantres a la Corona d'Aragó (segles xiii-xv). Observacions i perspectives de recerca a propòsit d'un diplomatari en curs, a Alberni, Anna; Ventura, Simone (eds.), Cobles e lays, danses e bon saber, Roma, Viella, pp. 239-270.
Cluzel, Irénée (1961), Les troubadours catalans Guilhem Raimon de Gironella et Poncet, a Actes et mémoires du 11 Congrès international de Langue et Littérature du Midi de la France, Aix en Provence, Centre d'études provençales de la Faculté des Lettres, pp. 65-73.
Coll i Alentorn, Miquel (1992), Girona a les Quatre Grans Cròniques, a Obres completes de Miquel Coll i Alentorn. Història: I, Barcelona,
Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 156-167.
Coromines, Joan (1985), Cerverí de Girona. I. Narrativa, Barcelona, Curial.
Costa, M.ª Mercè (1959), Comentario a siete lápidas del Museo Arqueológico Provincial, "Revista de Girona" 7, pp. 83-86.
Cura Curà, Giulio (2011), Un fautore catalano del "trobar ric": Guilhem Raimon de Gironella, "Il confronto letterario" 55, pp. 7-46.
Flórez, Enrique (1832), España Sagrada, Madrid, Imp. de José del Collado.
Gironella Granés, Josep M. (2010), Els molins i les salines de Castelló d'Empúries al segle xiv, Barcelona, Fundació Noguera.
González Hurtebise, Eduardo (1913), Jofre de Foxá (...1267-1295...), a Congrés d'Història de la Corona d'Aragó dedicat al rey Jaume I y a la seva època, vol. II, Barcelona, Altés, pp. 521-535.
Grifoll, Isabel (2017), Guillem de Berguedà: de la cançó satírica al sirventès, a Carrera, Aitor; Grifoll, Isabel (eds.), Occitània en Catalonha: de tempses novèls, de novèlas perspectives. Actes de l'XIen Congrès de l'Associacion Internacionala d'Estudis Occitans, Lleida, Generalitat de Catalunya - Diputació de Lleida, pp. 529-542.
Guida, Saverio (1979), Per il profilo biografico di Berenguer de Palazol, "Medioevo romanzo" 6, pp. 22-36.
Guida, Saverio (2014), Il signore rossiglionese Pons de Vernet fra trovatori e catari, a Beltran, Vicenç; Martínez, Tomàs; Capdevila, Irene (eds.), 800 anys després de Muret: els trobadors i les relacions catalanooccitanes, Barcelona, Universitat de Barcelona, pp. 149-170.
Guida, Saverio; Larghi, Gerardo (2014), Dizionario Biografico dei Trovatori, Modena, Mucchi.
Guilleré, Christian (1993-1994), Girona al segle xiv, Girona, Ajuntament de Girona - Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Guinot Rodríguez, Enric (2002), Sobre prenoms i cognoms. L'antroponímia medieval, eina d'anàlisi històrica, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.
Harvey, Ruth; Paterson, Linda (2010), The Troubadour Tensos and Partimens: A Critical Edition, Londres, Boydell & Brewer.
Homs Brugarolas, Mercè; Cingolani, Stefano M. (2017), Els orígens familiars dels Cartellà al llarg de deu generacions (s. X-XIV), "Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics" 28, pp. 281-311.
Huici Miranda, Ambrosio; Cabanes Pecourt, M.ª Desamparados (1976-2017), Documentos de Jaime I de Aragón, vols. I-VII, València, Anubar.
Iglesia Ferreirós, Aquilino (1988), Individuo y familia: una historia del derecho privado español, a Artola Gallego, Miguel (dir.), Enciclopedia de historia de España, vol. I, Madrid, Alianza, pp. 433-536.
Li Gotti, Ettore (1952), Jofre de Foixà. Vers e Regles de trobar, Modena, Mucchi.
Llabrés, Gabriel (1907), Estudi històric y literari escrit per en Gabriel Llabres sobre'l Cançoner dels comtes d'Urgell, Barcelona, Societat catalana de bibliòfils.
Madurell Marimon, Josep M. (1968-1969), La lezda de Gerona (contribución a su estudio), "Annals de l'Institut d'Estudis Gironins" 19, pp. 65-106.
Mallorquí, Elvis (1999), La vila de Monells, del segle ix al xii, "Estudis del Baix Empordà" 18, pp. 35-54.
Mallorquí, Elvis (2013), Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants (911-1300), Barcelona, Fundació Noguera.
Mallorquí, Elvis (2015), Col·lecció diplomàtica dels Cartellà, cavallers de Maçanet de la Selva (1106-1301), Barcelona, Fundació Noguera.
Marquès, Josep M. (1993), Cartoral, dit de Carlemany, del bisbe de Girona (s. IX-XIV), Barcelona, Fundació Noguera.
Marquès, Josep M. (1995), Escriptures de Santa Maria de Vilabertran (968-1300), Figueres, Institut d'Estudis Empordanesos.
Marquès, Josep M. (1997), Col·lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona (924-1300), Barcelona, Fundació Noguera.
Marquès, Josep M., Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324), ed. de Jaume de Puig i Oliver i Albert Serrat i Torrent, Barcelona, Fundació Noguera, 2009.
Martínez Giralt, Alejandro (2014), Marquesa, una Cabrera al comtat d'Empúries, "Mot so razo" 13, pp. 35-46. https://doi.org/10.33115/udg_bib/msr.v13i0.1486
Martínez Giralt, Alejandro (2019), Els vescomtes de Cabrera a la Baixa Edat Mitjana. Identitat familiar, dinàmica patrimonial i projecció sociopolítica, Madrid, CSIC.
Massó i Torrents, Jaume (1932), Repertori de l'antiga literatura catalana. Vol. I. La poesia, Barcelona, Alpha.
Miret i Sans, Joaquim (1915), Escolars catalans al Estudi de Bolonia en la XIII centúria, a "Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de
Barcelona" 59, pp. 137-155.
Miret i Sans, Joaquim (2004), Itinerari de Jaume I el Conqueridor, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.
Montsalvatje Fossas, Francisco (1919), Los castillos del condado de Besalú, Olot, R. Bonet.
Negre Pastell, Pelai (1949), La villa de Torroella de Montgrí y sus primitivos señores, "Annals de l'Institut d'Estudis Gironins" 4, pp. 78-128.
Noy, Francisco (1975-1976), Estudio histórico sobre el trovador Berenguer de Palou, "Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona" 36, pp. 15-104.
Orti, Pere (2015), Els remences i l'exercici de la jurisdicció als segles xiv i xv: una lluita pel poder polític, a Lluch Bramon, Rosa; Orti Gost, Pere; Panero, Francesco; To Figueras, Lluís (eds.), Migrazioni interne e forme di dipendenza libera e servile nelle champagne bassomedievali dall' Italia nord-occidentale alla Catalogna, Cherasco, CISIM - Università di Torino, pp. 125-153.
Puig, Jaume de; Marquès, Josep M. (2007), Lletres del bisbe de Girona, segle xiv , vol. I, Girona, Ajuntament de Girona - Institut d'Estudis Catalans.
Puig i Cadafalch, Josep (1915), Missió per estudiar els banys dits aràbics i el monestir de Sant Daniel, a Girona, "Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans" 2, pp. 866-870.
Pujol, Miquel (2001), Poesia occitanocatalana de Castelló d'Empúries, Figueres, Institut d'Estudis Empordanesos.
Radaelli. Anna (2007), La dansa en llengua d'oc: un gènere d'èxit entre Occitània i Catalunya, "Mot so razo" 6, pp. 49-60. https://doi.org/10.33115/udg_bib/msr.v6i0.1444
Redondo, Esther (2011), Mapes de l'itinerari de Jaume I (1208-1276) durant tota la seva vida, a Ferrer Mallol, M.ª Teresa (ed.), Jaume I. Commemoració del VIII Centenari del naixement de Jaume I, vol. II, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, pp. 857-875.
Riera Sans, Jaume (2014), Santa Bàrbara de Pruneres i la seva col·lectoria d'almoines, "Annals de l'Institut d'Estudis Gironins" 55, pp. 103- 158.
Riquer, Martí de (1947), Obras completas del trovador Cerverí de Girona, Barcelona, Instituto Español de Estudios Mediterráneos.
Riquer, Martí de (1951), Un trovador valenciano: Pedro el Grande de Aragón, "Revista Valenciana de Filología" 23, pp. 273-311.
Riquer, Martí de (1972), El trovador Huguet de Mataplana a Studia Hispanica in honorem R. Lapesa, vol. I, Madrid, Gredos, pp. 455-494.
Riquer, Martí de (1984), Història de la literatura catalana. Part antiga, Barcelona, Ariel.
Riquer, Martí de (1991), Els Verses proverbials de Cerverí de Girona, "Revista de Catalunya" 54, pp. 115-133.
Rodrigo Lizondo, Mateu (ed.) (2013), Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó. Textos en llengua catalana (1291-1420), València, Publicacions de la Universitat de València.
Rodríguez Bernal, Francesc (2009), Els vescomtes de Cardona al segle xii: una història a través dels seus testaments, Lleida, Edicions de la Universitat de Lleida.
Rodríguez Bernal, Francesc (2016), Col·lecció diplomàtica de l'Archivo Ducal de Cardona (965-1230), Barcelona, Fundació Noguera.
Serra Vilaró, Joan (1962-1966), Història de Cardona, Tarragona, Sugrañes.
Sobrequés i Vidal, Santiago (2011), Els Barons de Catalunya, Barcelona, Editorial Base.
Soler, Joan (2008), La formació de la Pobla de Santa Pau a redós del castell dels barons (1248-1331), Barcelona, Fundació Noguera.
Soldevila, Ferran (2008), Les quatre grans cròniques. Vol. II. Crònica de Bernat Desclot, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.
Soldevila, Ferran (1995), Pere el Gran, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.
Soldevila, Xavier (2003), Una vila empordanesa a l'edat mitjana. Torroella de Montgrí, segles xii-xiv, "Quaderns de la Selva" 15, pp. 89-103.
Soldevila, Xavier (2005), El Montgrí i les Illes Medes a l'edat mitjana, "Papers del Montgrí" 26, pp. 47-96.
Sureda Jubany, Marc (2010), La memòria escrita d'un clergue il·lustre. Documents de Guillem de Montgrí, a Vila, Pep; Figueras, Narcís (eds.), Miscel·lània Josep M. Marquès, Barcelona, PAM, pp. 197-211.
Talfani, Camilla (2023), Cerverí de Girona, Per ço con hom carnal no pot sens mort passar, BEdT 434a,V (en preparació).
To Figueras, Lluís (1995), Antroponimia de los condados catalanes (Barcelona, Girona y Osona, siglos X-XIII), a Marínez Sopena, Pascual (coord.), Antroponimia y sociedad: sistemas de identificación hispanocristianos en los siglos IX a XIII, Valladolid, Universidad de Santiago de Compostela - Universidad de Valladolid, pp. 371-394.
To Figueras, Lluís (2011), La Girona carolíngia i feudal (segles viii-xi), a Torres Sans, Xavier (ed.), El govern de la ciutat (I): de la Gerunda romana (segle i a. C.) a la Girona borbònica (segle xviii), Girona, Ajuntament de Girona, pp. 89-113.
To Figueras, Lluís (2013), Pillage seigneurial et plaintes paysannes en Catalogne (xiie-xive siècles), a Feller, Laurent; Rodríguez, Ana (dirs.), Objets sous contrainte. Circulation des objets et valeur des choses au Moyen Âge, París, Publications de la Sorbonne, pp. 283-305. https://doi.org/10.4000/books.psorbonne.26856
Tréton, Rodrigue (2013), Liber Feudorum A. Les investigacions sobre els feus dels reis Jaume I i Jaume II de Mallorca. 1263-1294, vol. I, Barcelona, Fundació Noguera.
Trob-Eu: Trobadours and European Identity [en línia], http://www.troub-eu.net/ [consulta: 30/05/2022].
Vallet, Edoardo (2003), II senhal nella lirica trobadorica (con alcune note su Bel/Bon Esper in Gaucelm Faidit) (prima parte), "Rivista di Studi Testuali" 5, pp. 111-167.
Vallet, Edoardo (2010), A Narbona: studio sulle tornadas trobadoriche, Alessandria, Edizioni dell'Orso.
Vera, Ivan (2020), El casal d'Urgell a la lírica trobadoresca i les cròniques catalanes medievals: segles xii-xiii, Girona, Universitat de Girona (treball final de grau).
Verdés Pijuan, Pere (2004), Per ço que la vila no vage a perdició. La gestió del deute públic en un municipi català (Cervera, 1387-1516), Barcelona, CSIC.
Vidal de Besalú, Ramon, Obra completa, ed. de Anton M. Espadaler, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2018.
Villanueva, Jaime (1850), Viaje literario a las Iglesias de España, vol. XIV, Madrid, RAH.
Viñolas, Mariona (2017), Els trobadors de Pere el Gran, a Carrera, Aitor; Grifoll, Isabel (eds.), Occitània en Catalonha: de tempses novèls, de novèlas perspectivas. Actes de l'XIen Congrès de l'Associacion Internacionala d'Estudis Occitans, Lleida, Generalitat de Catalunya - Diputació de Lleida, pp. 661-675.
Vinyoles Vidal, Teresa M. (2013), La vida quotidiana i l'espai domèstic al segle xiii, a Ferrer Mallol, M.ª Teresa (coord.), Jaume I: commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I, vol. II, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, pp. 133-169.
Descargas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2024 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
© CSIC. Los originales publicados en las ediciones impresa y electrónica de esta Revista son propiedad del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, siendo necesario citar la procedencia en cualquier reproducción parcial o total.Salvo indicación contraria, todos los contenidos de la edición electrónica se distribuyen bajo una licencia de uso y distribución “Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional ” (CC BY 4.0). Puede consultar desde aquí la versión informativa y el texto legal de la licencia. Esta circunstancia ha de hacerse constar expresamente de esta forma cuando sea necesario.
No se autoriza el depósito en repositorios, páginas web personales o similares de cualquier otra versión distinta a la publicada por el editor.
Datos de los fondos
Ministerio de Ciencia e Innovación
Números de la subvención PID2019-109214GB-I00
'la Caixa' Foundation
Números de la subvención Recercaixa 2015 ACUP 00127
Associació Catalana d'Universitats Públiques
Números de la subvención Recercaixa 2015 ACUP 00127
