Los primeros concentradores de tierras: la hacienda Ballester. Mallorca, 1362-1511

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.3989/aem.2023.53.2.11

Palabras clave:

historia medieval, campesinado, crédito, crisis económica, acumulación

Resumen


La crisis bajo medieval produjo intensos procesos de acumulación de tierras, atribuidos generalmente a la acción de grupos sociales ajenos al mundo rural, a la nobleza y el patriciado urbano, agentes que imprimieron desde arriba y desde fuera una nueva racionalidad a la economía agraria. Sin embargo, como reivindicó M. Bloch, en esta precoz acumulación de tierras tuvo un papel relevante el campesinado acomodado. Este estudio quiere mostrar como mediante su intervención en los mercados de tierra, trabajo y capital los miembros de los estratos superiores del campesinado pudieron acumular extensos patrimonios, y poner el fermento del capitalismo agrario. El análisis se centra en la documentación de una familia del este de la isla de Mallorca durante el siglo XV, donde se produjo un intenso proceso de acumulación de tierras y creación de la gran explotación comercial.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Abulafia, David (1996), Un emporio mediterráneo. El Reino catalán de Mallorca, Madrid, Ediciones Omega.

Alfonso, Isabel (ed.) (2007), The Rural History of Medieval European Societies: Trends and Perspectives, Turnhout, Brepols Publishers.

Badhuri, Amit (1987), La estructura económica de la agricultura atrasada, México, Fondo de Cultura Económica.

Barceló, Miquel; Kichner, Helena (1995), Terra de Felanis. Felanitx quan no ho era. Assentaments Andalusins al Territori de Felanitx, Palma de Mallorca, Edicions Universitat de les Illes Balears.

Berstein, Henry (2010), Class Dynamics of Agrarian Change, Halifax - Winnipeg, Fernwood Publishing.

Bloch, Marc (1978), La historia rural francesa. Caracteres originales, Barcelona, Crítica.

Bois, Guy (1976), La crise du féodalisme. Economie rurale et démographie en Normandie orientale du début du XIV siècle au milieu du XV siècle, París, Presses de Sciences Politiques.

Brenner, Robert (1988), Estructura de clases agraria y desarrollo económico en la Europa preindustrial, en Aston, Trevor H.; Philpin, Charles E. (eds.), El debate Brenner. Estructura de clases agrarias y desarrollo económico en la Europa preindustrial, Barcelona, Crítica.

Byres, Terence J. (2006), Differentiation of the Peasantry under Feudalism and the Transition to Capitalism: In Defence of Rodney Hilton, “Journal of Agrarian Change” 5/1, pp. 17-68.

Byres, Terence J. (2009), The Landlord Class, Peasant Differentiation, Class Struggle and the Transition to Capitalism: England, France and Prussia Compared, “Journal of Agrarian Change” 36/1, pp. 33-54.

Cateura, Pau (1982), Política y finanzas del Reino de Mallorca bajo Pedro IV de Aragón, Palma de Mallorca, Institut d’Estudis Baleàrics.

Cateura, Pau (2003), Sociedad y sistema fiscal del Reino de Mallorca (1360-1499), Palma de Mallorca, El Tall.

Cateura, Pau (ed.) (2006), Comprar, vendre y pagar al Rei. Els impostos indirectes al Regne de Mallorca, s. XIV-XV, Palma de Mallorca, El Tall.

Cateura, Pau (2008), Crédito y fiscalidad en las villas rurales de Mallorca (1315-1410), en Vallejo Pousada, Rafael (ed.), Los tributos de la tierra. Fiscalidad y agricultura en España (siglos XII-XX), Valencia, Publicacions Universitat de València, pp. 59-80.

Deyá, Miguel (1995), La manufactura de la lana en la Mallorca del siglo XV, Palma de Mallorca, El Tall.

Dodds, Ben (2007), Peasants and Production in the Medieval North-East: The Evidence from Tithes, 1270-1536, Woodbridge, Boydell Press.

Duran, Eulàlia (1982) Les germanies als Països Catalans, Barcelona, Curial. Dyer, Christopher (2005), An Age of Transition? Economy and Society in England in the Later Middle Ages, Oxford, Oxford University Press.

Dyer, Christopher (2007), A Suffolk Farmer in the Fifteenth Century, “Agricultural History Review” 55/1, pp. 1-22.

Dyer, Christopher (2012), A Country Merchant, 1495-1520. Trading and Farming at the End of Middle Ages, Oxford, Oxford University Press.

Enseñat de Villalonga, Alfonso (2004), ¿Quién era Miquel Ballester, el hombre de confianza de Colón en el Nuevo Mundo?, “Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana” 60, pp. 161-180.

Epstein, Stephan R. (2001), Freedom and Growth. The Rise of States and Markets in Europe, 1300-1750, Londres, Routledge.

Fernández Trabal, Josep (1995), Una família catalana medieval. Els Bell-lloc de Girona, 1267-1533, Barcelona, Abadia de Montserrat.

Furió, Antoni (1998), Endettement paysan et crédit dans la Péninsule Ibérique au bas Moyen âge, “Flaran” 17, pp. 139-167.

Furió, Antoni (2007), Las elites rurales en la Europa medieval y moderna. Una aproximación de conjunto, Rodríguez, Ana (ed.), El lugar del campesino. En torno a la obra de Reyna Pastor, Valencia, Publicacions de la Universitat de València, pp. 391-421.

Fuster, Gabriel (1966), Historia de Manacor, Manacor, Ajuntament de Manacor.

Fuster, Gabriel (1999), L’Alçament Forà de 1450 (Defensa dels pagesos), Manacor, Ajuntament de Manacor.

Gallego, Domingo (1992), Precios y circulación del excedente en las economías rurales: una aproximación analítica, “Noticiario de Historia Agraria” 3, pp. 7-32.

Garcia-Oliver, Ferran (2017), Élites campesinas en el entorno de la ciudad de Valencia: los Castrellenes, “Studia Historica. Historia medieval” 35/2, pp. 119-144.

Gili, Antoni (1983), Artà en el segle XV, Mallorca, Gràfiques Miramar.

Gili, Antoni (2000), De Santa Maria de Bellver a Sant Llorenç des Cardassar, Sant Llorenç, Ajuntament de Sant Llorenç.

Hilton, Rodney Howard (1975), The English Peasantry in the Middle Ages. The Ford Lectures for 1973 and Related Studies, Oxford, Oxford University Press.

Jover-Avellà, Gabriel (1994), La crisi tardomedieval i el desenvolupament d’una ramaderia senyorial. Mallorca, segles XIV-XVI, “Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics” 5, pp. 81-100.

Jover-Avellà, Gabriel (1996), Endeutament, desigualtat econòmica i despossessió pagesa. El cas de la parròquia de Petra, 1443-1524, “Recerques” 33, pp. 9-32.

Jover-Avellà, Gabriel (2018), Les bifurcacions de les estructures agràries durant el regnat de Ferran II (1452-1516): Mallorca i Catalunya, en Belenguer, Ernest (ed.), Ferran II I la Corona d’Aragó, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, pp. 63-87.

Jover-Avellà, Gabriel (2023), La pagesia benestant i la crisi del segle XV: reflexions a partir de l’alqueria Cardell de Llucmajor, Mallorca, “Recerques” 82, pp. 5-34.

Jover-Avellà, Gabriel; Mas-Forners, Antoni; Soto Company, Ricard (2002), Feus, reserva senyorial i esclavitud. Mallorca a la segona meitat del segle XIV, en Control social i quotidianitat. 3 eres. Jornades sobre sistemes agraris, organització social i poder local, Lérida, Institut

d’Estudis Ilerdencs, pp. 141-181.

Jover-Avellà, Gabriel; Mas-Forners, Antoni; Soto Company, Ricard (2006), Colonització feudal i esclavitud. Mallorca 1230-1350, “Recerques” 52-53, pp. 19-48.

Jover-Avellà, Gabriel; Mas-Forners, Antoni; Soto Company, Ricard; Tello, Enric (2019), Socioecological Transition in Land and Labour Exploitation in Mallorca: From Slavery to a Low-Wage Workforce, 1229-1576, “Sustainability” 11/1, p. 168,

Jover-Avellà, Gabriel; Pons Pons, Jerònia (2013), Notes sobre resistència pagesa i paisatges agraris en els dominis de Lloseta-Aiamans i l’alqueria s’Estorell, 1428- 1532, “Estudis d’Història Agrària” 25, pp. 125-160.

Kriedte, Peter (1994), Feudalismo tardío y capital mercantil: líneas maestras de la historia económica europea desde el siglo XVI hasta finales del XVIII, Barcelona, Crítica, 1994.

Lachman, Richard (2000), Capitalist in Spite of Themselves. Elite conflict and economic Transitions in Early Modern Europe, Oxford, Oxford University Press.

Marx, Karl (1983), El capital (I), Barcelona, Edicions 62 - Diputació de Barcelona.

Marx, Karl (1984), El capital (II), Barcelona, Edicions 62 - Diputació de Barcelona.

Marx, Karl (1990), El capital (VI), Barcelona, Edicions 62 - Diputació de Barcelona.

Mas-Forners, Antoni (2000), De pagesos a cavallers: l’extracció social i el patrimoni del Cardenal Antoni Cerdà i del Canonge Gabriel Cerdà (segles XV-XVI), en Barceló, Maria (ed.), Al tombant de l’edat mitjana. Tradició medieval humanista i cultura humanista. XVIII Jornades d’Estudis d’Històrics Locals, Palma de Mallorca, Institut d’Estudis Baleàrics, pp. 437-450.

Mas-Forners, Antoni (2003), Petits senyors i grans pagesos. Diferenciació i conflictivitat social a la ruralia de Mallorca (1229-1350), en Barceló, Miquel; Feliu, Gaspar; Sobrequés, Jaume (eds.), El feudalisme comptat i debatut, Valencia, Publicacions de la Universitat de València, pp. 465-502.

Mas-Forners, Antoni (2008), Endeutament pagès i alienació de la terra a Mallorca durant la segona meitat del segle XV. L’exemple del terme de Maria de la Salut, “Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana” 64, pp. 89-114.

Mayol, Antoni (2001), La fiscalitat directa en el món rural medieval: la vila de Muro a finals del segle XIV, “Mayurqa” 27, pp. 133-157.

Mayol, Antoni (2005), Comerç marítim entre Alcúdia i Ciutadella en la baixa edat mitjana, 1300-1526, Alcúdia, Ajuntament d’Alcúdia.

Mayol, Antoni (2009), De l’origen del deute públic a la crisi financera. Alcúdia i les estratègies inòqües de reducció del deute (1350-1460), en Cateura, Pau (coord.), El crèdit i el sistema financer del Regne de Mallorca (segles XIV-XV), Palma de Mallorca, El Tall, pp. 41-64.

Mayol Rullan, Guillem (2015), La conflictivitat social a Manacor al principi del segle XV: el cas de Bellver (1395?-1403), en Ferrer Febrer, Antoni; Salas i Burguera, Magdalena (eds.), Religiositat i moviments socials a Manacor. VIII Jornades d’Estudis Locals de Manacor: 11 i 12 de maig de 2014, Manacor, Ajuntament de Manacor, pp. 191-206.

Mayol Rullan, Guillem (2019), Bàndols i política local a Manacor (1371-1392), en Ferrer Febrer, Antoni (coord.), Fora vila i espais urbans a Manacor: X Jornades d’Estudis Locals de Manacor: 13 i 14 d’abril de 2018, Manacor, Ajuntament de Manacor, pp. 107-120.

Montaner, Pere de (1986), Las franquicias de una baronía mallorquina: Sant Martí d’Alanzell, “Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana” 45, pp. 302-320.

Montaner, Pere de (1994), Els orígens de l’aristocràcia vella mallorquina. Un estat de la qüestió, “Afers” 18, pp. 405-425.

Mora, Pau; Adrinal, Lorenzo (1985), Diplomatari del monestir de Santa Maria la Reial de Mallorca, vol. II, Lérida, Pagès Editors.

Morro, Guillem (1997), Mallorca a mitjan segle XV. El Sindicat i l’Alçament Forà, Palma de Mallorca, Documenta Balear.

Morro, Guillem (2001), El context ideològic de la revolta (1450-53): poder i repressió les conseqüències Manacor, en Manacor. Cultura i Territori. I Jornades d’estudis locals de Manacor, Manacor, Ajuntament de Manacor, pp. 161-180.

Mut, Antoni; Rosselló, Guillem (1993), La remembrança de Nunyo Sanç. Una relació de les seves propietats a la ruralia de Mallorca, Palma de Mallorca, Govern Balear.

Nell, Edward J. (1984), Historia y teoría económica, Barcelona, Crítica.

Padrós, Joan A. (1997), Els masos i el crèdit. Moments de l’endeutament a la vall d’en Bas (segle XVI), “Recerques: història, economia, cultura” 35, pp. 7-25.

Padrós, Joan A. (2000), Endeudamiento y límites de la solidaridad campesina en la Cataluña del siglo XVI, “Historia Agraria: revista de agricultura e historia rural” 20, pp. 41-60.

Padrós, Joan A. (2022), Frau pagès i pressió senyorial. El cas de la Vall d’en Bas a Catalunya, segle XVI, “Estudis d’història agrària” 34, pp. 185-222.

Palou Santandreu, Jaume (2000a), El problema del deute públic i l’enfrontament del poder reial a la Mallorca del darrer terç del segle XV: l’ambaixada de Jaume de Montanyans de 1478 a la cort de Joan II, “Mayurqa” 26, pp. 197-208.

Palou Santandreu, Jaume (2000b), Els Montanyans i el cerde d’humanistes: una família poderosa a finals de l’edat mitjana (1465-1545), en Al tombant de l’edat mitjana. Tradició medieval i cultura humanista. XVIII Jornades d’Estudis Històrics Locals, Palma de Mallorca, Institut d’Estudis Baleàrics, pp. 451-468.

Planas, Antoni (1995), El Sindicat de Fora. Corporación representativa de las villas de Mallorca (1315-1834), Palma de Mallorca, Miquel Font.

Quadrado, José M. (1986), Forenses y ciudadanos. Historia de las disensiones civiles en Mallorca en el siglo XV, Palma de Mallorca, Miquel Font.

Ramis de Ayreflor, Josep (1933), Antigues possessions d’Artà: notices de les notices i dels seus senyors en els segles XIII, XIV i XV, Palma de Mallorca, s. n.

Ramis de Ayreflor, Josep (1935), Militars, Generosos, Ciutadans i Prohoms de Mallorca amb honors de cavallers de l’any, 1362, “Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana” 26, pp. 124-136.

Ramis de Ayreflor, Josep (1952), Memorias medievales de una villa mallorquina, Palma de Mallorca, Sagrados Corazones.

Ramis de Ayreflor, Josep (1953), Estament militar i prohoms amb honors de cavallers de Mallorca de mitjan segle XIV (1332-1362), “Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana” 26, pp. 650-651.

Ramis de Ayreflor, Josep (1998), Alistamiento noble de Mallorca del año 1762, Madrid, E y P Libros Antiguos.

Rosselló Vaquer, Ramon (1974), Notícies històriques de Manacor, Palma de Mallorca, Felanitx.

Rosselló Vaquer, Ramon (1978a), Història de Manacor, segle XIV, Palma de Mallorca, Caja de Ahorros y Monte de Piedad de las Baleares.

Rosselló Vaquer, Ramon (1978b), Inventari dels béns de Jaume Llull de 1385, “Fontes Rerum Balearum” 2/1, pp. 6-8.

Rosselló Vaquer, Ramon (1979), Història de Manacor. Segle XV, Palma de Mallorca, G. Miramar.

Sales i Favà, Lluis (2023), Crèdit privat i morositat a la Catalunya baixmedieval: baronia de Llagostera, 1330-1395, Madrid, CSIC.

Santamaría, Álvaro (1972-1973), La deuda pública en la parte foránea de Mallorca al finalizar el siglo XV, “Anuario de Estudios Medievales” 8, pp. 165-238.

Sastre, Jaume (1982), Dos tallas levantadas a finales del siglo XIV, en Estudi de prehistòria, d’història de Mayurqa, Palma de Mallorca, Museu de Mallorca.

Scott, Tom (ed.) (1998), The Peasantries of Europe: From the Fourteenth to the Eighteenth Centuries, Londres, Longman Publishing.

Sevillano Colom, Francisco (1973), Demografía y esclavos en el siglo XV en Mallorca, “Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana” 33, pp. 160-197.

Smith, Robert E. F. (1977), Peasant Faming in Muscovy, Cambridge, Cambridge University Press.

Soto Company, Ricard (1992), Ovelles, vaques, porcs i eclesiàstics. Algunes consideracions sobre la ramaderia balear a l’Edat Mitjana, segles XI-XIV, “Estudis d’Història Econòmica”, pp. 13-29.

Soto Company, Ricard (1994), La porció de Nunó Sanç. Repartiment i repoblació de les terres del Sud-Est de Mallorca, “Afers” 18, pp. 347-365.

Tello, Enric (1994), El papel del crédito en la agricultura del Antiguo Régimen: desarrollo y crisis de las modalidades crediticias, “Noticiario de Historia Agraria” 7, pp. 9-38.

Tello, Enric; Jover-Avellà, Gabriel; Murray, Ivan; Fullana, Onofre; Soto, Ricard (2018), From Feudal Colonization to Agrarian Capitalism in Mallorca: Peasant Endurance under the Rise and Fall of Large Estates (1229-1900), “Journal of Agrarian Change” 18/3, pp. 483-516.

Van Der Ploeg, Jan D. (2015), El campesinado y el arte de la agricultura. Un manifiesto chayanoviano, Barcelona, Icaria.

Vaquer Bennasar, Onofre (2001), El comerç Marítim de Mallorca, 1448-1531, Palma de Mallorca, El Tall.

Descargas

Publicado

2023-12-30

Cómo citar

Jover Avellà, G. (2023). Los primeros concentradores de tierras: la hacienda Ballester. Mallorca, 1362-1511. Anuario De Estudios Medievales, 53(2), 789–828. https://doi.org/10.3989/aem.2023.53.2.11

Número

Sección

Estudios Misceláneos

Datos de los fondos

Ministerio de Ciencia e Innovación
Números de la subvención PID2022-139652NB-I00

Agencia Estatal de Investigación
Números de la subvención PID2022-139652NB-I00

European Regional Development Fund
Números de la subvención PID2022-139652NB-I00