Huir de la ciudad en tiempos de pestilencia: de reacción atávica a indicador histórico (Cataluña, siglo XV)

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.3989/aem.2023.53.2.16

Palabras clave:

epidemia, traslado preventivo, gobierno municipal, centro urbano, Cataluña, siglo XV

Resumen


Los traslados preventivos de familias y autoridades fuera de las ciudades en periodos de epidemia son una constante histórica que puede comprobarse en la Cataluña de la baja Edad Media. A lo largo de la secuencia de brotes posteriores a la Peste Negra y hasta inicios del siglo XVI se documenta esta dinámica en el conjunto de la red urbana catalana y de otros territorios de la Corona de Aragón. En el presente artículo se examinan lo que no siempre fueron huidas desesperadas, sino reacciones que se acaban integrando con relativa normalidad en el funcionamiento de las instituciones. Asimismo, se evalúan el alcance y los límites de utilizar estos traslados al entorno rural en momentos de contagio como indicador para avanzar en la reconstrucción de la secuencia epidémica de la Cataluña del siglo XV centrándonos en los casos significativos de las ciudades de Barcelona y Girona a partir de dos fuentes complementarias, vinculadas a sus respectivos gobiernos municipales.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Fuentes editadas

Agramont, Jacme d', Regiment de preservació de la pestilencia. Segle XIV, ed. de Joan Veny, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1998.

Alcanyís, Lluís, Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència, ed. de Jon Arrizabalaga, Barcelona, Barcino, 2008.

Bruniquer, Esteve Gilabert, Rúbriques de Bruniquer. Ceremonial dels magnífichs consellers y regiment de la ciutat de Barcelona, ed. de Francesc Carreras Candi y Bartomeu Gunyalons Bou, Barcelona, Henrich y companyia, 1915.

Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de Valencia y principado de Cataluña. Cortes de Cataluña, vols. XI, XII, XVI, XXII, XXIII, Madrid, Real Academia de la Historia, 1907-1926.

Crònica del racional de Barcelona (1334-1417). Recull de documents i estudis, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1921.

Laliena Corbera, Carlos; Iranzo Muñío, M.ª Teresa (eds.) (2016), Acta Curiarum Regni Aragonum (ACRA). Tomo X. Cortes del reinado de Alfonso V/2 (1439-1450), vol. I, Zaragoza, Prensas de la Universidad de Zaragoza - Justicia de Aragón - Gobierno de Aragón - Grupo CEMA.

Miralles, Melcior, Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim, ed. de Mateu Rodrigo Lizondo, Valencia, Publicacions de la Universitat de València, 2011 (Col·lecció Fonts Històriques Valencianes).

Safont, Jaume, Dietari o Llibre de Jornades (1411-1484), ed. de Josep Maria Sans Travé, Barcelona, Fundació Noguera, 1992.

Sans Travé, Josep M.ª (coord.) (1992), Cort general de Montsó 1382-1384, Barcelona, Generalitat de Catalunya - Departament de Justícia (Textos jurídics catalans. Lleis i costums; 2/2).

Sans Travé, Josep M.ª (dir.) (1994), Dietaris de la Generalitat de Catalunya, vol. I, Barcelona, Generalitat de Catalunya.

Schwartz i Luna, Frederic; Carreres Candi, Francesc; Voltes i Bou, Pere (eds.) (1892-1894), Manual de novells ardits vulgarment apellat dietari de l'antich consell barceloní, vols. I-III, Barcelona, Impremta de Henrich y companyía.

Sesma Muñoz, José Ángel (ed.) (2009), Acta Curiarum Regni Aragonum (ACRA). Tomo V. Cortes de los reinados de Pedro IV y Juan I, Zaragoza, Ibercaja - Cortes de Aragón - Gobierno de Aragón - Grupo CEMA.

Referencias bibliográficas

Agresta, Abigail (2020), From Purification to Protection: Plague response in Late Medieval Valencia, "Speculum" 95/2, pp. 371-395. https://doi.org/10.1086/707682

Alfaro Pérez, Francisco José (2020), Los concejos y la administración frente a las epidemias españolas de los siglos XVI y XVII. Una aproximación general, "Revista de Demografía Histórica" 38/3, pp. 9-29.

Aparici Martí, Joaquín (2009), Vicisitudes demográficas en Vila-real durante el siglo XV, "Saitabi" 59, pp. 97-116.

Armenteros Martínez, Ivan (2015), L'esclavitud a la Barcelona del Renaixement (1479-1516). Un port mediterrani sota la influència del primer tràfic negrer, Barcelona, Fundació Noguera.

Arrizabalaga, Jon (1983), Lluís d'Alcanyís y su Regiment de la pestilencia (Valencia, c. 1490), "Dynamis: Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque Illustrandam" 3, pp. 29-54.

Arrizabalaga, Jon (1994), Facing the Black Death: Perceptions and Reactions of University Medical Practitioners, en García-Ballester, Luís; French, Roger; Arrizabalaga, Jon; Cunningham, Andrew (eds.), Practical Medicine from Salerno to the Black Death, Cambridge, Cambridge University Press, pp. 237-288.

Batlle Gallart, Carme (1973), La crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo XV, Barcelona, CSIC.

Baydal Sala, Vicent (2021), Una capital mediterrània a través de les seves cartes: Barcelona (1381-1566), Barcelona, Ajuntament de Barcelona.

Benedictow, Ole J. (2004), The Black Death 1346-1353. The Complete History, Woodbridge, The Boydell Press.

Benhima, Yassir (2010), Epidémies et mouvements de populations au Maroc (XIVe-XVIe siècle), en Cavaciocchi, Simonetta (ed.), La interazione tra economia e ambiente biologico nell'Europa preindustriale. Secc. XIIIXVIII (Atti della XLI Settimana di Studi. Prato, 26-30 aprile 2009), Florencia, Istituto Internazionale di Storia Economica "F. Datini" - Firenze University Press, pp. 279-285.

Betrán Moya, José Luis (1996), La peste en la Barcelona de los Austrias, Lérida, Milenio.

Biraben, Jean-Noël (1976), Les hommes et la peste en France et dans les pays européens et méditerranéens, París - La Haya, Mouton. https://doi.org/10.3917/popu.p1975.30n6.1144

Cáceres Millán, Sandra (2020), Parlamentos en el Interregno: la gestión de los estamentos en la crisis política de la Corona de Aragón (1410-1412), en Navarro Espinach, Germán; Villanueva Morte, Concepción (coords.), Cortes y parlamentos en la Edad Media peninsular, Murcia, Sociedad Española de Estudios Medievales, pp. 39-68.

Campaner Fuertes, Alvaro (1881), Cronicón mayoricense: noticias y relaciones históricas de Mallorca desde 1229 a 1800, Palma de Mallorca, Juan Colamar Salas.

Camps Clemente, Manuel; Camps Surroca, Manuel (1998), La pesta del segle XV a Catalunya, Lérida, Edicions de la Universitat de Lleida.

Carmichael, Ann G. (1993), History of Public Health and Sanitation in the West before 1700, en Kiple, Kenneth F. (ed.), The Cambridge World History of Human Disease, Cambridge, Cambridge University Press, pp. 192-200. https://doi.org/10.1017/CHOL9780521332866.022

Carmichael, Ann G. (2016), Registering deaths and causes of death in Late Medieval Milan, en Rollo-Koster, Joelle (ed.), Death in Medieval Europe: Death Scripted and Death Choreographed, Abingdon, Routledge, pp. 208-236.

Carreras Panchón, Antonio (1976), La peste y los médicos en la España del Renacimiento, Salamanca, Universidad, Instituto de Historia de la Medicina.

Chía, Manuel de (1901), Contribución a la epidemiología histórica de la provincia de Gerona, Gerona, Imprenta de Paciano Torres.

Cipolla, Carlo M. (1972), I libri dei morti, en Le Fonti della demografia storica in Italia, vol. I, Roma, CISP, pp. 851-866.

Cohn, Samuel K.; Alfani, Guido (2007), Households and Plague in Early Modern Italy, "Journal of Interdisciplinary History" 38/2, pp. 177- 205. https://doi.org/10.1162/jinh.2007.38.2.177

Cohn, Samuel K. (2008), Epidemiology of the Black Death and Successive Waves of Plague, "Medical History Supplement" 27, pp. 74-100. https://doi.org/10.1017/S0025727300072100

Cohn, Samuel K (2009), Cultures of Plague: Medical Thinking at the End of the Renaissance, Cambridge, Cambridge University Press.

Cohn, Samuel K. (2017), Plague Violence and Abandonment from the Black Death to the Early Modern Period, "Annales de démographie historique" 2/134, pp. 39-61. https://doi.org/10.3917/adh.134.0039

Conrad, Lawrence J. (1992), Epidemic Disease in Formal and Popular Thought in Early Islamic Society, en Ranger, Terence; Slack, Paul (eds.), Epidemics and Ideas. Essays on the Historical Perception of Pestilence, Cambridge, Cambridge University Press, pp. 77-99. https://doi.org/10.1017/CBO9780511563645.005

Contreras Mas, Antoni (1978-1979), Legislación frente a la peste en Mallorca bajomedieval, "Asclepio" 30-31, pp. 167-176.

Coomans, Janna (2021), Community, Urban Health and Environment in the Late Medieval Low Countries, Cambridge, Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/9781108924344

Cuadrada, Coral (2012), El llibre de la pesta, Barcelona, Rafael Dalmau.

Dols, Michael W. (1977), The Black Death in the Middle East, Princeton, Princeton University Press.

Español Solana, Darío (2020), Monzón, ciudad de cortes: la sede de las Cortes Generales de la Corona de Aragón, en Navarro Espinach, Germán; Villanueva Morte, Concepción (coords.), Cortes y parlamentos en la Edad Media peninsular, Murcia, Sociedad de Estudios Medievales, pp. 97-148.

Falcón Pérez, M.ª Isabel (1980), Sanidad y beneficencia en Zaragoza en el siglo XV, "Aragón en la Edad Media" 3, pp. 183-226. https://doi.org/10.26754/ojs_aem/aem.198035290

Feliu Montfort, Gaspar (1999), La demografia baixmedieval catalana: estat de la qüestió i propostes de futur, "Revista d'Història Medieval" 10, pp. 13-43.

Fernández Sánchez, David (2022), Evolución de la Peste Negra en la Corona de Castilla: nuevos datos para la reconstrucción histórica, "Meridies. Estudios de Historia y Patrimonio de la Edad Media" 13, pp. 69-93. https://doi.org/10.21071/meridies.vi13.15072

Furió, Antoni (2016-2017), La gran depressió baixmedieval. Una mirada des dels Països Catalans, "Recerques" 72-73, pp. 45-103.

Fusco, Idamaria (2017), The Importance of Prevention and Institutions. Governing the Emergency in the 1690-1692. Plague Epidemic in the Kingdom of Naples, "Annales de démographie historique" 2/134, pp. 39-61. https://doi.org/10.3917/adh.134.0095

Gottfried, Robert S. (1978), Epidemic Disease in Fifteenth Century England: The Medical Response and the Demographic Consequences, Leicester, Leicester University Press.

Guilleré, Christian (1984), La peste noire à Gérone (1348), "Annals de l'Institut d'Estudis Gironins" 27, pp. 87-164.

Guilleré, Christian (1993-1994), Girona al segle XIV, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Günzberg, Jordi (1989), Las crisis de mortalidad en la Barcelona del siglo XIV, "Revista de Demografía Histórica" 2, pp. 9-36.

Günzberg, Jordi (2010), Epidemias y mortalidad en la Cataluña medieval: 1300-1500, en Cavaciocchi, Simonetta (coord.), La interazione tra economia e ambiente biologico nell'Europa preindustriale. Secc. XIIIXVII (Atti della XLI Settimana di Studi. Prato, 26-30 aprile 2009), Florencia, Istituto Internazionale di Storia Economica "F. Datini" - Firenze University Press, pp. 57-80.

Horrox, Rosemary (1994), The Black Death, Manchester, Manchester University Press. https://doi.org/10.7765/MMSO.34985 PMid:7831751

Illanes Zubieta, Ximena (2017), Pobres, locos, contrechos, heridos y otras miserables personas de distintas naciones y condiciones. Los enfermos del Hospital de la Santa Creu de Barcelona durante el siglo XV, "Intus-Legere Historia" 11/1, pp. 46-73.

Iradiel Murugarren, Paulino (2006), Consecuencias demográficas y económicas de las epidemias del siglo XV en la Corona de Aragón, en Le epidemie nei secoli XVI-XVII. Atti delle giornatte di studio (Fisciano, Università degli Studi di Salerno, 13-14 maggio 2005), Salerno, Laveglia, pp. 159-187.

Juncosa Bonet, Eduard (2008), Segles XV i XVI, en Risques Corbella, Manel (dir.), Història de l'Ajuntament de Barcelona, vol. I, Barcelona, Grup Enciclopèdia Catalana, pp. 104-163.

Juncosa Bonet, Eduard (2009), Barcelona 1453-1460: ¿la fugaz experiencia de un gobierno democrático?, "Res publica: Revista de filosofía política" supl. 1, pp. 83-90.

Juncosa Bonet, Eduard (2016), La població de Tarragona de la crisi baixmedieval a la de l'Antic Règim. Aproximació a la demografia històrica, Tarragona, Arola Editors.

Kermode, Jennifer (1982), Urban Decline? The Flight from Office in Late Medieval York, "The Economic History Review" 35/2, pp. 179-198. https://doi.org/10.1111/j.1468-0289.1982.tb01192.x

Llobet Portella, Josep M.ª (1983), Les epidèmies a Cervera durant l'Edat Mitjana, "Miscel·lània cerverina" 1, pp. 39-40.

Maltas Montoro, Joan (2019), Caresties, fams i crisis de mortalitat a Catalunya: 1283-1351. Anàlisi d'indicadors i reconstrucció dels cicles econòmics i demogràfics, Lérida, Universitat de Lleida (tesis doctoral).

Maltas Montoro, Joan (2022), Caresties, fams i epidèmies a Catalunya: de la conquesta de Sicília a la Pesta Negra, Barcelona, Fundació Noguera.

Marafioti, Martin (2018), Storytelling as Plague Prevention in Medieval and Early Modern Italy: The Decameron Tradition, Londres, Routledge. https://doi.org/10.4324/9781315610887

Miquel Milian, Laura (2022), El día a día del Consell municipal de Barcelona: las reuniones entre 1433 y 1479, en Aguiar Andrade, Amélia;

Silva, Gonçalo Melo da (eds.), A vida quotidiana da cidade na Europa medieval, Lisboa, Instituto de Estudos Medievais - Câmara Municipal de Castelo de Vide, pp. 157-171.

Miquel Milian, Laura (2023), Regir la ciutat: el govern municipal de Barcelona durant el regnat de Joan II, Barcelona, Fundació Noguera.

Nadal Oller, Jordi (1966), La población española (siglos XVI a XX), Barcelona, Ariel.

Narbona Vizcaíno, Rafael (2007), Algunas reflexiones sobre la participación vecinal en el gobierno de las ciudades de la Corona de Aragón (ss. XII-XV), "Res publica" 17, pp. 113-150.

Orti Gost, Pere (2023), Els indicadors fiscals de la crisi baixmedieval a Catalunya, en Orti Gost, Pere

Verdés Pijuan, Pere (eds.), Barcelona en crisi? La ciutat al segle XV, Barcelona, MUHBA (en prensa). Péquignot, Stéphane (2010), "De bones et très gracieuses paroles": les entretiens d'Antoni Vinyes, syndic de Barcelone, avec le roi d'Aragon Alphonse le Magnanime (Naples, 1451-1452), en Andretta, Stefano (dir.), Paroles de négociateurs. L'entretien dans la pratique diplomatique de la fin du Moyen Âge à la fin du XIXe siècle, Roma, École française de Rome, pp. 27-50.

Péquignot, Stéphane (2012a), La pràticha de aquesta ciutat e principat: réflexions sur l'action diplomatique des autorités catalanes à la veille et au début de la guerre civile (1461-1464), en Naegle, Gisela (ed.), Faire la paix et se défendre à la fin du Moyen Âge, Múnich, Oldenbourg Verlag, pp. 163-188.

Péquignot, Stéphane (2012b), Le travail de négociation à Barcelone au XVe siècle, "Revue de Synthèse" 133/2, pp. 215-233. https://doi.org/10.1007/s11873-012-0188-1 PMid:22684931

Péquignot, Stéphane (2017), Les langues des négociations au XVe siècle. L'exemple de Barcelone, en Couto, Dejanirah; Péquignot, Stéphane (dirs.), Les langues de la négociation. Approches historiennes, Rennes, Presses Universitaires de Rennes, pp. 97-127. https://doi.org/10.4000/books.pur.155787

Pérez i Pastor, Plàcid (1991), Actituds i reaccions davant les epidèmies a la baixa edat mitjana de Mallorca: les pestes dels anys 1467 i 1475, "Randa" 29, pp. 141-162.

Preto, Paolo (1978), Peste e società a Venezia nel 1576, Vicenza, Neri Pozza.

Reixach Sala, Albert (2019), Institucions locals i elits a la Catalunya baixmedieval (Girona, 1345-1445), Barcelona, Fundació Noguera.

Reixach Sala, Albert (2023a), De l'horizon méditerranéen à l'arrière-pays catalan (milieu XIVe-milieu XVe siècle): les réseaux de la diplomatie interurbaine de Barcelone, en Bottazzi, Marialuisa; Cammarosano, Paolo; Jamme, Armand (eds.), La diplomazia delle città (Europa latina, mondi mussulmani e bizantini - secoli XII-XVI). Quarta sessione: Réseaux diplomatiques et politiques urbaines, Atti del convegno di Lyon, 24-25 giugno 2021, vol. I, Trieste, CERM, pp. 193-224 (en prensa).

Reixach Sala, Albert (2023b), Frenar el contagio por tierra y por mar en Cataluña y Mallorca en el siglo XV: en los albores de los cordones sanitarios, "Reti Medievali Rivista" 24/2, DOI: 10.6093/1593-2214/10211.

Reixach Sala, Albert (2023c), Urban diplomacy, information management and epidemics in Late Medieval Crown of Aragon (c. 1350 - c. 1500), en Viúla de Faria, Tiago (ed.), State-Making and Diplomacy in Europe, 1050-1550, Coimbra, Coimbra University Press (en prensa).

Ribas Puntí, Francesc (1995), L'ús de les dades epidèmiques del Manual de Novells Ardits, "Gimbernat" 23, pp. 207-217.

Riera Viader, Sebastià; Rovira Solà, Manuel (2013), Gabriel Canyelles i el redreç de l'escrivania major del consell de Barcelona de 1433, en

Sánchez Martínez, Manuel; Gómez Rabal, Ana; Salicrú i Lluch, Roser; Verdés Pijuan, Pere (coords.), A l'entorn de la Barcelona medieval: estudis dedicats a la doctora Josefina Mutgé i Vives, Barcelona, CSIC, pp. 387-398.

Roca Cabau, Guillem (2010), Ferits o infectes de pesta: la gestión de las epidemias en Lleida y Barcelona durante el siglo XVI, "Revista de la CECEL" 20, pp. 7-38.

Roca Cabau, Guillem (2018), Medidas municipales contra la peste en la Lleida del siglo XIV e inicios del XV, "Dynamis" 38/1, pp. 15-39.

Rocafiguera Garcia, Francesc de (2021), Les epidèmies als acords del consell municipal de Vic dels segles XV I XVI, "Ausa" 30, pp. 75-121.

Rodrigo Lizondo, Mateu (2019), Dietarios y libros de memorias en los reinos de la Corona de Aragón (siglos XIV-XV), en Bautista, Francisco; Laliena, Carlos; Tomás, Guillermo (eds.), Cultura y poder del Estado en la Corona de Aragón: historiadores e historiografía en los siglos XIIIXVI, Zaragoza, Prensas Universitarias Zaragoza, pp. 61-72.

Rubio Vela, Agustín (1979), Peste Negra, crisis y comportamientos sociales en la España del siglo XIV: la ciudad de Valencia (1348-1401), Granada, Universidad de Granada.

Rubio Vela, Agustín (1994-1995), Las epidemias de peste en la ciudad de Valencia durante el siglo XV. Nuevas aportaciones, "Estudis Castellonencs" 6, pp. 1179-1221.

Slack, Paul (2012), Plague: A Very Short Introduction, Oxford, Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/actrade/9780199589548.001.0001

Smith, Robert S. (1936), "Bills of Mortality" and Population, 1457-1590, "Journal of Political Economy" 44/1, pp. 84-93. https://doi.org/10.1086/254886

Soler Sala, Maria (2003), El Consell de Cent i la pesta: prevenció i lluita contra l'epidèmia, en Claramunt, Salvador (coord.), El món urbà a la Corona d'Aragó. Del 1137 als Decrets de Nova Planta (Actes del XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, Barcelona-Lleida, 7-12 setembre 2000), vol. II, Barcelona, Publicacions Universitat de Barcelona, pp. 433-443.

Varlik, Nükhet (2013), From Bête Noire to le Mal de Constantinople: Plagues, Medicine, and the Early Modern Ottoman State, "Journal of World History" 24/4, pp. 741-770. https://doi.org/10.1353/jwh.2013.0104

Verdés Pijuan, Pere (2022), Hacia un estudio crítico de la contabilidad municipal en Cataluña a fines de la Edad Media, en Lafuente Gómez, Mario; Iranzo Muñío, M.ª Teresa (coords.), En pro del común: la fiscalización de las cuentas públicas en la Corona de Aragón en la baja Edad Media, Zaragoza, Prensas de la Universidad de Zaragoza, pp. 301-335.

Villalba Guitarte, Joaquín, Epidemiología Española o Historia cronológica de las pestes, contagios, epidemias y epizootias que han acaecido en España desde la venida de los cartaginenses hasta el año 1801, Madrid, Imprenta de Fermín Villalpando, 1803.

Viñas Cusí, Ferran (1965), La peste bubónica: epidemia de Porto (1899) y epidemias de peste ocurridas en Barcelona. Datos históricos sobre las epidemias de peste ocurridas en Barcelona. Medidas adoptadas por el Consell de Cent para prevenirlas y dominarlas, Barcelona, Ayuntamiento - Instituto Municipal de Historia.

Wray, Shona Kelly (2004), Tracking Families and Flight in Bologna during the Black Death, "Medieval Prosopography" 25, pp. 145-160.

Descargas

Publicado

2023-12-30

Cómo citar

Reixach Sala, A. (2023). Huir de la ciudad en tiempos de pestilencia: de reacción atávica a indicador histórico (Cataluña, siglo XV). Anuario De Estudios Medievales, 53(2), 955–990. https://doi.org/10.3989/aem.2023.53.2.16

Número

Sección

Estudios Misceláneos

Datos de los fondos

Ministerio de Ciencia e Innovación
Números de la subvención PID2020-117839GB-I00

Artículos más leídos del mismo autor/a

  • Iñaki Martín Viso, Amparo Rubio Martínez, Carlos M. Reglero de la Fuente, Daniel Piñol, Roberto J. González Zalacaín, Juan A. Prieto Sayagués, Pol Junyent Molins, Jordi Morelló Baget, Joan Maria Jaime Moya, Maria Barceló Crespí, Gonzalo Pérez Castaño, Albert Reixach Sala, Monserrat Casas Nadal, Olatz Villanueva Zubizarreta, Alejandro García Sanjuán, Daniela Santoro, Jorge Lebrero Cocho, Eduard Juncosa Bonet, Juan Vicente García Marsilla, Esther Tello Hernández, Patrícia Santacruz, Julia Conesa Soriano, Laura Miquel Milian, Imanol Vitores Casado, Fabrizio Alias, Marta Manso Rubio, Chiara Mancinelli, Germán Gamero Igea, Ana María Rivera Medina, Isabel Ruiz de la Peña González, Notas bibliograficas , Anuario de Estudios Medievales: Vol. 46 Núm. 1 (2016)
  • Magda Bernaus, Araceli Rosillo Luque, Eduardo Daniel Chehin, Marina Navas, Albert Reixach Sala, Ramon Martí Castelló, Ricardo Córdoba de la Llave, Máximo Diago Hernando, Teresa Huguet-Termes, Raúl González Arévalo, Carles Vela Aulesa, Carlos Barquero Goñi, Cristina Segura Graiño, Jose Luis Pascual Cabrero, Linda G. Jones, Iván Armenteros Martínez, Ferran Esquilache Martí, José Alberto Moráis Morán, Victor Farias Zurita, Oscar Cruz de la Palma, Simonetta Sitzia, Jacobo Vidal Franquet, Fermín Miranda García, Angeles Garcia de la Borbolla, Xavier Marcí i Masferrer, Joan Negre Pérez, Antoni Udina i Abelló, Vera Isabell Schwarz-Ricci, Daniela Santoro, Mauro Sanna, Lluís To Figueras, Miquel Forcada, Marion Coderch, Carmel Ferragud, Francesc Fité Llevot, Reseñas , Anuario de Estudios Medievales: Vol. 41 Núm. 1 (2011)
  • Miguel Ángel Pallarés Jiménez, Jacobo Vidal Franquet, Ferran Esquilache Martí, José Ángel Lema Pueyo, Laura Molina López, Peter Linehan, Maria Teresa Ferrer I Mallol, Diana Lucía Gómez-Chacón, Lluis To Figueras, Raúl González Arévalo, Máximo Diago Hernando, César Olivera Serrano, Beatriz Majo Tomé, Germán Gamero Igea, Ferran Esquilache Martí, Ana Echevarria, Íñigo Mugueta Moreno, Margarita Cantera Montenegro, Jordi Morelló Baget, Albert Reixach Sala, Fermín Miranda García, Montserrat Casas Nadal, Mario Lafuente Gómez, Guillermo Tomás Faci, Pere J. Quetglas, Alejandro Martínez Giralt, Notas bibliograficas , Anuario de Estudios Medievales: Vol. 42 Núm. 1 (2012)
  • Albert Reixach Sala, Marta Sancho i Planas, Victor Torres Rubio, Imanol Vitores Casado, Enrique Cantera Montenegro, Christian Alexander Neumann, Vincent Baydal Sala, Esther Pascua Echegaray, Alejandro Martínez Giralt, Mercé Puig Rodríguez-Escalona, Victor Farías Zurita, Salvador Cuenca Almenar, Ana Hernández Ferreirós, Sandra Cáceres Millán, María Barceló Crespí, José Alberto Moráis Morán, Prim Bertran Roigé, Elisabet Bonilla Sitja, Mario Orsi Lázaro, Daniela Santoro, Albert Martí Arau, Josefina Mutgé i Vives, Ángeles García de la Borbolla, Marta Segarrés Gisbert, Marta Punsola Munárriz, Máximo Diago Hernando, Óscar Calvé Mascarell, Pere J. Quetglas Nicolau, Teresa Izquierdo Aranda, Pol Junyent Molins, Notas bibliográficas , Anuario de Estudios Medievales: Vol. 42 Núm. 2 (2012)
  • Montserrat Casas Nadal, Eduardo Aznar, Mercè Puig Rodríguez-Escalona, Albert Reixach Sala, Josep David Garrido I Valls, Máximo Diago Hernando, Francisco García-Fitz, Fernando Serrano Larráyoz, Eguzki Urteaga, Mário Farelo, Jerrilynn Dodds, Federico Gálvez Gambero, Ingrid Houssaye Michienzi, Gemma Teresa Colesanti, Marta Segarrés Gisbert, Daniel Piñol Alabart, Ramón Martí Castelló, Esther Tello Hernández, Hildegard Elisabeth Keller, Marion Coderch, Jordi Morelló Baget, Arsenio Dacosta, Reseñas , Anuario de Estudios Medievales: Vol. 44 Núm. 1 (2014)
  • Francisco de Asís García García, María del Carmen García Herrero, Elena Paulino Montero, Raúl González Arévalo, Nicolas Pluchot, Maria Teresa Ferrer i Mallol, Léonard Courbon, Eloísa Ramírez Vaquero, Juan José Larrea, Albert Martí Arau, Máximo Diago Hernando, Fernando Serrano Larráyoz, Diana Pelaz Flores, Isabel García Caparrós, José Ángel Lema Pueyo, Christine Mazzoli-Guintard, Antoni Rossell, Mª Aitana Monge Zapata, Vicent Baydal Sala, Araceli Rosillo Luque, Maria Elisa Soldani, Michelina di Cesare, Jordi Morelló Baget, Albert Reixach Sala, José Antonio Munita Loinaz, Carmel Ferragud, Reseñas , Anuario de Estudios Medievales: Vol. 42 Núm. 1 (2012)
  • Juan Vicente García Marsilla, Jaume Marcé Sánchez, Clara Almagro Vidal, J. Fernando Tinoco Díaz, Dillon Brian Thomas Webster, Anass Benmokhtar, Laura Miquel Milian, Ana Paula Leite Rodrigues, Sergio Tognetti, María Narbona Cárceles, José M. Triano, José Antonio Munita Loinaz, Elvis Mallorquí, Sebastian Roebert, Carlos Crespo Amat, Máximo Diago Hernando, Francisco de Paula Cañas Gálvez, Albert Reixach Sala, Pablo Sanahuja Ferrer, Mireia Comas Via, Pol Bridgewater Mateu, Maria Soler Sala, Fabrizio Alias, Matilde Miquel Juan, Víctor Torres Rubio, Julia Conesa Soriano, Carla Arbó Nieto, Álvaro Solano Fernández-Sordo, Notas bibliográficas , Anuario de Estudios Medievales: Vol. 48 Núm. 1 (2018)
  • Fernando Serrano Larráyoz, María Teresa Ferrer i Mallol, Annamaria Annicchiarico, Ramón Martí, Marion Coderch, Fernando Luis Corral, M. Isabel del Val Valdivieso, Juan Vicente García Marsilla, Carolina Obradors Suazo, Iñaki Martín Viso, Albert Estrada-Rius, Montserrat Cabré i Pairet, María Bonet Donato, Francisco García Fitz, Albert Reixach Sala, Juan Miguel Valero Moreno, Albert Martí Arau, Enrico Basso, Alejandro García Sanjuán, Máximo Diago Hernando, Amparo Rubio Martínez, Fermín Miranda García, Victoria Pineda, Cristina Santos Ozores, Reseñas , Anuario de Estudios Medievales: Vol. 42 Núm. 2 (2012)
  • Elena de la Cruz Vergari, Marta Punsola Munárriz, Máximo Diago Hernando, Sebastià Riera Viader, Sergi Grau Torras, Karen Stöber, Jacobo Vidal Franquet, Mercè Viladrich, Prim Bertran Roigé, Daniel Piñol Alabart, Daniel Genís i Mas, Elena Maccioni, Esther Tello Hernández, Albert Reixach Sala, Montserrat Casas Nadal, Jorge Díaz Ibáñez, Teresa Vinyoles Vidal, Marta Segarrés Gisbert, Julia Pavón Benito, Fiorella Fragnoli, Roberto J. González Zalacaín, Eva Izquierdo Molinas, Ramon Martí Castelló, Ramon J. Pujades i Bataller, Marion Coderch, Notas bibliográficas , Anuario de Estudios Medievales: Vol. 43 Núm. 1 (2013)
  • Albert Reixach Sala, Esther Tello Hernández, Prim Bertran I Roigé, Raúl González Arévalo, José Manuel Triano Milán, Montserrat Casas Nadal, Máximo Diago Hernando, Jaume Aurell, Vicent Baydal, Diana Pelaz Flores, Ramon Martí Castelló, Ramón A. Banegas López, Ferrán Esquilache Martí, Pedro Martínez García, Fernando Martín Pérez, Notas bibliográficas , Anuario de Estudios Medievales: Vol. 44 Núm. 1 (2014)
1 2 > >>