Una Legenda aurea suplementada per a la Catedral de Barcelona: un testimoni únic per a l’estudi de les col·leccions hagiogràfiques llatines a Catalunya
DOI:
https://doi.org/10.3989/aem.2024.54.2.1434Palabras clave:
Legenda aurea, Catedral de Barcelona, hagiografia, codicologia, història dels textosResumen
[ct] Aquest article presenta i analitza el Còdex 105 de l’Arxiu Capitular de Barcelona. Es tracta d’un manuscrit de mitjan segle XIV, llegat a la Catedral per un dels seus clergues, que conté el text llatí de la Legenda aurea de Jaume de Voràgine suplementat amb prop d’una setantena de textos més, molts dels quals d’origen local. Tenint en compte el mal estat de conservació dels manuscrits hagiogràfics a Catalunya, aquest és un testimoni excepcionalment complet i extens, que ens permet d’aportar noves pistes sobre la circulació dels textos i dels reculls hagiogràfics al nostre territori. L’article ofereix una descripció codicològica, seguida d’una perspectiva històrica des de la seva creació fins als nostres dies, i, finalment, conclou amb un examen detallat del contingut, primer de la Legenda aurea, i després dels textos afegits (dels que s’ofereix una descripció completa en apèndix).
Descargas
Citas
AASS = Acta Sanctorum. Anvers: Tongerloo - Société des Bollandistes, 1643-1940 (1.ª ed.).
Adó de Viena. Le martyrologe d'Adon: ses deux familles, ses trois recensions. Editat per Jacques Dubois i Geneviève Renaud. París: CNRS, 1984.
Anglès, Higini. La música a Catalunya fins al segle XIII. Barcelona: IEC, 1935.
Aurell, Martin. «Prédication, croisade et religion civique. Vie et miracles d'Oleguer († 1137), évêque de Barcelone». Revue Mabillon 10 (1999): 113-168. https://doi.org/10.1484/J.RM.2.305624
Baraut, Cebrià. «Les fonts documentals i hagiogràfiques de la vida i miracles de sant Ermengol, bisbe d'Urgell (1010-1035)». Urgellia 14 (1998-2001): 137-165.
Bibliotheca Sanctorum. Roma: Città Nuova Editrice, 1961-1969.
Bon, Bruno. «Les Sermons d'Adémar de Chabannes». Tesi doctoral, École Pratique des Hautes Études, 2009.
Calzolari, Valentina. «Une traduction latine médiévale de la légende arménienne de Thècle et la translation du bras de la sainte de l'Arméno-Cilicie à Tarragone en 1321». Analecta Bollandiana 123 (2005): 349-367. https://doi.org/10.1484/J.ABOL.4.00205
Coromines, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: IEC, 1983.
Coste, Florent. «Des modes d'existence de l'oeuvre littéraire médiévale: Genette peut-il aider les philologues?». Perspectives médiévales 42 (2021). https://doi.org/10.4000/peme.36868
Coste, Florent. Gouverner par les livres: les Légendes dorées et la formation de la société chrétienne (XIIIe-XVe siècles). Turnhout: Brepols, 2021. https://doi.org/10.1484/M.BHCMA-EB.5.122103
Diago, Francisco. Historia de los victoriosissimos antiguos condes de Barcelona. Vol. 1. Barcelona: Casa Sebastian de Cormellas, 1603.
Dinkova-Bruun, Greti. «The Three Marriages of St. Anne: Poems from Engelberg, Stiftsbibliothek 117». Mediaeval Studies 81 (2019): 1-27.
Dubois, Jacques. Le Martyrologe d'Usuard: texte et commentaire. Subsidia hagiographica 40. Brussel·les: Société des Bollandistes, 1965.
Fàbrega Grau, Àngel. «Còdex 105, primera meitat del segle XIV». Scrinium 1 (2022): 19-28.
Fàbrega Grau, Àngel i Josep Gudiol Reig. Catàleg-inventari general de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Barcelona: 2005. Mecanoscrit inèdit.
Fleith, Barbara. Studien zur Überlieferungsgeschichte der lateinischen Legenda Aurea. Brussel·les: Société des Bollandistes, 1991.
Flórez, Enrique. España Sagrada. Vol. 29. Madrid: Antonio de Sancha, 1775.
Gamboso, Vergilio, ed. Vita prima di s. Antonio o asidua, c. 1232. Pàdua: Messaggero, 1981.
García Villada, Zacarías. «La traslación del brazo de Santa Tecla desde Armenia a Tarragona (1319-1323): II. Actas desconocidas de Santa Tecla, traducidas del armeno al latín en 1320». Estudios eclesiásticos 1 (1922): 113-124, 215-228.
Gesiot, Jacopo. «La Legenda aurea in catalano e la sua tradizione manoscritta: un'ipotesi ricostruttiva». Medioevo romanzo 42 (2018): 400-432.
Gesiot, Jacopo i Fabio Zinelli. «La Legenda aurea nello spazio catalano-occitanico: traduzioni e diffusione ». En L'oro dei santi. Percorsi della Legenda aurea in volgare, editat per Speranza Cerullo i Laura Ingalinella, 367-401. Florència: SISMEL - Edizioni del Galluzzo, 2023.
Gijsel, Jan, ed. Libri de nativitate Mariae. Pseudo-Matthaei evangelium. Corpus christianorum. Series Apocryphorum 9. Turnhout: Brepols, 1997.
Gregori de Tours. La gloire des martyrs. Editat per Luce Pietri. Les classiques de l'histoire au Moyen Âge 57. París: Les Belles Lettres, 2020.
Gregori el Gran. Dialogues. Vol. 2. Editat per Adalbert de Vogüé y traduït per Paul Antin. Sources chrétiennes 260. París: Éditions du Cerf, 1979.
Gros Pujol, Miquel dels Sants. «Fragments de passioner i de leccionari del santoral de la Biblioteca Episcopal de Vic dels segles IX-XIII». Miscel·lània litúrgica catalana 26 (2018): 97-145.
Guerreiro, Rosa. «Un archétype ou des archétypes du passionnaire hispanique? Prudence et le métier d'hagiographe». Mélanges Jacques Fontaine 1 (1992): 15-27.
Iglesias Fonseca, J. Antoni. «Una catedral de lletres. Llibres, lectors i llibreries a la Catedral de Barcelona (ss. XI-XIII)». En La Basílica de la Santa Creu i Santa Eulàlia: la catedral abans de la catedral, editat per Júlia Heredia Bercero, 109-136. Barcelona: Ateneu Universitari Sant Pacià, 2020.
Lanéry, Cécile. «Manuscrits hagiographiques à usage liturgique et manuscrits liturgiques à contenu hagiographique. Quelques pistes de réflexion». En Décrire le manuscrit liturgique. Méthodes, problématiques, perspectives, editat per Laura Albiero i Eleonora Celora, 13-39. Bibliologia 171. Turnhout: Brepols, 2021. https://doi.org/10.1484/M.BIB-EB.5.124774
Lemaitre, Jean-Loup. «Martyrologes et cultes des saints en Languedoc». En Hagiographie et culte des saints en France méridionale, 63-111. Cahiers de Fanjeaux 37. Toulouse: Éditions Privat, 2002. https://doi.org/10.3406/cafan.2002.2051
Maggioni, Giovanni Paolo. Ricerche sulla composizione e sulla trasmissione della Legenda aurea. Spoleto CISAM, 1995.
Martin, Henry. «La parenté de Notre-Dame». Bulletin monumental 82 (1923): 162-170. https://doi.org/10.3406/bulmo.1923.11732
Martín Iglesias, José Carlos. «Une nouvelle édition critique de la Vita Desiderii de Sisebut, accompagnée de quelques réflexions concernant la date des Sententiae et du De uiris illustribus d'Isidore de Séville». Hagiographica 7 (2000): 127-180.
Martín Iglesias, José Carlos. «Códices hagiográficos latinos de origen hispánico de los siglos IX-XIV. Con un apéndice sobre el siglo XV. Ensayo de inventario». Analecta Bollandiana 127, núm. 2 (2009): 313-363. https://doi.org/10.1484/J.ABOL.5.102094
Martín Iglesias, José Carlos i Salvador Iranzo Abellán. «Dos nuevos fragmentos manuscritos del s. XI de la Vita uel passio s. Desiderii (BHL 2148) de Sisebuto de Toledo (612-621): transcripción y estudio». Analecta Bollandiana 138 (2020): 338-367. https://doi.org/10.1484/J.ABOLL.5.123834
Mas, Josep. «Nota històrica. Inventari de la sagristia de la Seu de Barcelona. Peces en 1522». Butlletí de a Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 8 (1916): 330-345.
Mazel, Florian, ed. La fabrique d'une légende. Saint Julien du Mans et son culte au Moyen Âge (IXe-XIIIe siècle). Rennes: Presses universitaires de Rennes, 2021.
MGH SS rer. Merov. I, 2 = Krusch, Bruno, ed. Monumenta Germaniae Historica. Scriptores rerum Merovingicarum. Vol. 1, part 2. Hannover: Hahn, 1885.
MGH SS rer. Merov. 3 = Krusch, Bruno, ed. Monumenta Germaniae Historica. Passiones vitaeque sanctorum aevi merovingici et antiquorum aliquot. Vol. 3. Hannover: Hahn, 1896.
Mundó, Anscari Manuel. «L'autenticitat del sermó d'Oliba de Vic sobre sant Narcís de Girona». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins 22 (1974): 97-114.
Neugaard, Edward J. i Charlotte S. Maneikis, ed. Vides de sants rosselloneses. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1977.
Novokhatko, Ekaterina. «Religion, Imagination and Politics in Post-Carolingian Catalonia (10th-12th centuries)». Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 2021.
Peloux, Fernand, ed. Le légendier de Moissac et la culture hagiographique méridionale autour de l'an mil. Turnhout: Brepols, 2018. https://doi.org/10.1484/M.HAG-EB.5.116111
Peloux, Fernand. «Un témoin ancien de la première translation d'Eulalie parmi les fragments de Vic (ABEV, fragm. X/30, BHL 2697)». Miscel·lània litúrgica catalana 29 (2021): 187-222.
Peloux, Fernand. «Ancrage et circulation d'un culte au Moyen Âge. Le dossier hagiographique de saint Baudile de Nîmes». Revue d'Histoire de l'Eglise de France 107, núm. 259 (2022): 185-210. https://doi.org/10.1484/J.RHEF.5.129637
Peloux, Fernand i Clara Renedo Mirambell. «Du nouveau sur le dossier hagiographique de saint Baudile de Nîmes. Notes à propos d'un manuscrit barcelonais». Annales du Midi 135, núm. 323-324 (2023): 457-488.
Philippart, Guy. Les légendiers latins et autres manuscrits hagiographiques. Turnhout: Brepols, 1977.
Puig i Ferreté, Ignasi M. i M. Assumpta Giner Molina. Índex codicològic del Viage literario de Jaume Villanueva. Barcelona: IEC, 1998.
Quentin, Henri. Les martyrologes historiques du Moyen Âge. Étude sur la formation du martyrologe romain. París: J. Gabalda, 1908 (reimpr. Spoleto: Centro Italiano di Studi sull'alto Medioevo, 2002).
Renaud, Geneviève. «Une Passion de saint Baudèle, sous-diacre à Orléans et martyr à Nîmes (XIe s.)». Analecta Bollandiana 96, núm. 1-2 (1978): 153-166. https://doi.org/10.1484/J.ABOL.4.01971
Renedo Mirambell, Clara. «Tracing the Footprints of Ado's Martyrology in Hagiographic Collections of the Cathedral of Barcelona». Imago Temporis. Medium Aevum. En premsa.
Surius, Laurentius. De probatis sanctorum vitis. Vol. 6. Colònia: J. Kreps et H. Mylii, 1618.
Tischler, Matthias M. «Using the Carolingian Past in a Society of Transformation: The Case of Early Medieval Septimania/Catalonia in the Long Tenth Century (900-1050)». Medieval Worlds 10 (2019): 72-86. https://doi.org/10.1553/medievalworlds_no10_2019s72
Viard, Paul. «Palladio». En Bibliotheca Sanctorum, vol. 10 (Roma: Società Nuova Editrice, 1968), cols. 58-59.
Villanueva, Jaime. Viage literario a las iglesias de España. Madrid: Imprenta Real, 1803-1852.
«Vita s. Ludovici, episcopi Tolosani. Conscripta a Iohanne de Orta». Analecta Bollandiana 9 (1890): 278-353. https://doi.org/10.1484/J.ABOL.4.02245
Voràgine, Jaume de. Legenda aurea. Editat per Giovanni Paolo Maggioni. Florència: SISMEL - Edizioni del Galluzzo, 1998 (2.ª ed.).
Yarza Urquiola, Valeriano, ed. Passionarium Hispanicum. Corpus Christianorum. Series Latina 171- 171A. Turnhout: Brepols, 2020.
Zecca, Vinzenzo. Memorie artistiche istoriche della Badia di S. Spirito sul monte Maiella. Nàpols: Tipografia all'insegna del Diogene, 1858.
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2025 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
© CSIC. Los originales publicados en las ediciones impresa y electrónica de esta Revista son propiedad del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, siendo necesario citar la procedencia en cualquier reproducción parcial o total.
Salvo indicación contraria, todos los contenidos de la edición electrónica se distribuyen bajo una licencia de uso y distribución “Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional ” (CC BY 4.0). Consulte la versión informativa y el texto legal de la licencia. Esta circunstancia ha de hacerse constar expresamente de esta forma cuando sea necesario.
No se autoriza el depósito en repositorios, páginas web personales o similares de cualquier otra versión distinta a la publicada por el editor.
