Les escoles de la Seu de Mallorca: l’escola de gramàtica i la lectura de teologia a l’edat mitjana (segles XIII-XV)
DOI:
https://doi.org/10.3989/aem.2025.55.2.1513Palabras clave:
Capítol catedralici de Mallorca, Educació medieval, Escola de gramàtica, Estudis universitaris, Lectura de teologia, Mestres i lectors medievalsResumen
[ct] Les catedrals medievals tenien una funció educativa. En el cas de la catedral de Mallorca, aquest rol es traduïa en l’existència d’una escola de gramàtica i una lectura de teologia. El present article estudia aquests dos centres formatius, poc coneguts per la historiografia. Així, es reconstrueix, fins on ha estat possible, la nòmina de mestres de gramàtica i lectors de teologia que exerciren a la Seu de Mallorca, i se n’ofereix una aproximació prosopogràfica, al mateix temps que s’examina l’evolució dels seus salaris entre els segles XIII i XV. Igualment, s’analitza la normativa relativa a les escoles i les mesures que va prendre el capítol per afavorir que els seus membres cursessin estudis universitaris. Tot plegat permet conèixer el funcionament de les escoles catedralícies medievals i, en conseqüència, avançar en l’estudi de la història de l’educació a Mallorca durant l’edat mitjana.
Descargas
Citas
Algaida, Samuel d'. «Fra Joan Exemeno, O. M. (1420). Autor místic». Estudis Franciscans 44 (1932): 339-388.
Amengual i Batle, Josep. «De la expansión mediterránea de la Corona a la marginalidad del Reino de Mallorca (1349-1581)». Dins Historia de las diócesis españolas, vol. 16, Iglesias de Mallorca, Menorca e Ibiza, coordinat per Josep Amengual i Batle, 215-378. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 2020.
Amengual i Batle, Josep. «Primera época: de la conquista de 1229 al final de la dinastía mallorquina, 1343». Dins Historia de las diócesis españolas, vol. 16, Iglesias de Mallorca, Menorca e Ibiza, coordinat per Josep Amengual i Batle, 51-214. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 2020.
Arranz Guzmán, Ana. «La cultura en el bajo clero: una primera aproximación». Anuario de Estudios Medievales 21 (1991): 591-605. https://doi.org/10.3989/aem.1991.v21.1128
Barceló Crespí, Maria i Gabriel Ensenyat Pujol. Els nous horitzons culturals a Mallorca al final de l'edat mitjana. Palma: Documenta Balear, 2000.
Barceló Crespí, Maria i Gabriel Ensenyat Pujol. Clergues il·lustrats. Un cercle humanista a l'entorn de la Seu de Mallorca (1450-1550). Palma: Publicacions Catedral de Mallorca, 2013.
Barceló Crespí, Maria i Gabriel Ensenyat Pujol. Escriure i llegir a Mallorca a l'edat mitjana. Palma: Lleonard Muntaner Editor, 2024.
Beltrán de Heredia, Vicente. «Los dominicos y la enseñanza de la teología en el Reino de Aragón». Estudis Franciscans 34 (1924): 38-58.
Bover de Rosselló, Joaquín María. Memoria de los pobladores de Mallorca después de la última conquista por D. Jaime I de Aragón, y noticia de las heredades asignadas a cada uno de ellos en el reparto general de la isla, sacada de varios códices, historias y documentos inéditos. Palma: Imprenta de los socios Gelabert y Villalonga, 1838.
Busqueta i Riu, Joan J. «L'Església i l'Estudi General a Lleida a la baixa edat mitjana». Dins Arrels cristianes. Presència i significació del cristianisme en la història i la societat de Lleida, vol. 2, Temps de consolidació. La baixa edat mitjana. Segles XIII-XV, coordinat per Prim Bertran i Roigé i Francesc Fité i Llevot, 231-260. Lleida: Pagès Editors - Bisbat de Lleida, 2008.
Camprubí i Pla, Xevi. Els mestres de minyons i l'ensenyament públic a la Catalunya moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Fundació Noguera, 2023.
Cassanyes Roig, Albert. «El capítol catedralici de Ramon Llull (1232-1316)». Dins Ramon Llull i la Seu de Mallorca, coordinat per Pere Fullana Puigserver i Mercè Gambús Saiz, 43-77. Palma: Publicacions Catedral de Mallorca, 2016.
Cassanyes Roig, Albert. «Franciscanismo y lulismo en Lérida durante la Edad Media (siglos XIII-XV)». Archivo Ibero-Americano 76, núm. 282 (2016): 53-82.
Cassanyes Roig, Albert. «El capítol catedralici de Mallorca a la segona meitat del segle XV (1450-1495)». Anuario de Estudios Medievales 48, núm. 2 (2018): 587-614. https://doi.org/10.3989/aem.2018.48.2.02
Cassanyes Roig, Albert. «El capítol catedralici de Mallorca durant el Cisma d'Occident (1378-1429): una aproximació prosopogràfica als seus membres». Dins La Corona d'Aragona e l'Italia. Atti del XX Congresso di Storia della Corona d'Aragona. Roma-Napoli, 4-8 ottobre 2017, coordinat per Guido D'Agostino, Salvatore Fodale, Massimo Miglio, Anna Maria Oliva, Davide Passerini i Francesco Senatore, 389-401. Roma: Istituto Storico Italiano per il Medio Evo, 2020.
Cassanyes Roig, Albert. «El sistema de elección de los canónigos del cabildo de Mallorca: una historia de intereses (1240-1492)». Dins La construcción del espacio diocesano en la Europa medieval: actores, dinámicas y conflictos, coordinat per Susana Guijarro González, Leticia Agúndez San Miguel i Iván García Izquierdo, 191-208. Gijón: Ediciones Trea, 2023.
Cassanyes Roig, Albert. «Donde habitan los canónigos: las residencias canonicales en Mallorca (siglos XIII a XV)». Carthaginensia 40, núm. 77 (2024): 247-267. https://doi.org/10.62217/carth.499
Cassanyes Roig, Albert. «L'educació no universitària a Mallorca en el llindar de la modernitat». Dins El llindar de la modernitat: Mallorca a la tardor medieval i al Renaixement (1412-1598), editat per Rafael Ramis Barceló, 517-536. Madrid: Editorial Sindéresis, 2024.
Conesa Soriano, Julia. Entre l'Église et la ville. Pouvoirs et réseaux des chanoines de Barcelone (1472-1516). Madrid: Casa de Velázquez, 2020. https://doi.org/10.4000/books.cvz.24600
Contreni, John J. The Cathedral School of Laon from 850 to 930. Its Manuscripts and Masters. Múnic: Arbeo-Gesellschaft, 1978.
Epalza Ferrer, Míkel de. «Catalan Translations of the Qur'ān». Dins Written Jewels. Arabic Bibliographical Sources of Catalonia, dirigit per Josep Giralt i Balagueró, 101-113. Barcelona: Institut Català de la Mediterrània - Lunwerg, 2002.
Escolano Benito, Agustín. «Tiempo y educación. Notas para una genealogía del almanaque escolar». Revista de Educación 298 (1992): 55-79.
Febrer Romaguera, Manuel V. «Catedráticos de Cánones y Literatura Canónica en la Universidad de Valencia anterior a la provisión de las cátedras pavordías (1499-1589)». Saitabi 50 (2000): 45-67.
Ferme, Brian Edwin. «From Cathedral Schools to Studia Generalia: Ex Corde Ecclesia». Communio 182 (2013): 140-153. http://theo-logos.pl/xmlui/handle/123456789/19908.
Gort Riera, Roser. L'Estudi General de Lleida al segle XIV. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2016.
Gros i Pujol, Miquel dels Sants. «Els textos d'ensenyament en l'escola catedralícia de Vic al segle XI». Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 24 (1991): 19-26.
Guijarro González, Susana. «Las escuelas y la formación del clero de las catedrales en las diócesis castellano-leonesas (siglos XI al XV)». Dins La enseñanza en la Edad Media. X Semana de Estudios Medievales. Nájera, 1999, coordinat per José Ignacio de la Iglesia Durate, 61-95. Logronyo: Instituto de Estudios Riojanos, 2000.
Guijarro González, Susana. Maestros, escuelas y libros. El universo cultural de las catedrales en la Castilla medieval. Madrid: Universidad Carlos III - Dykinson, 2004.
Guijarro González, Susana. «El saber de los claustros: las escuelas monásticas y catedralicias en la Edad Media». Arbor. Ciencia, Pensamiento y Cultura 731 (2008): 443-455. https://doi.org/10.3989/arbor.2008.i731.195
Guijarro González, Susana. «La escuela catedralicia, germen de la Universidad». Dins La catedral, símbolo del renacer en Europa, coordinat per Francisco Antonio Chacón Gómez-Monedero i Manuel Joaquín Salamanca López, 43-64. Conca: Alderabán, 2010.
Hauf i Valls, Albert Guillem. «Fra Joan Eixemeno, OFM, i la seva Quarentena de Contemplació. Aproximació a l'home i l'obra». Randa 17 (1985): 15-63.
Hillgarth, Jocelyn N. Ramon Llull i el naixement del lul·lisme. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998.
Jeauneau, Edouard. Rethinking the School of Chartres. Toronto: University of Toronto Press, 2020.
Llompart Moragues, Gabriel. «Libreros y maestros en la Mallorca medieval: nombres y hombres de una mediación cultural». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 38 (1981): 261-278.
Lop Otín, María José. «El cabildo catedralicio de Toledo en el siglo XV: aspectos institucionales y sociológicos». Tesi doctoral, Universidad Complutense de Madrid, 2002. https://hdl.handle.net/20.500.14352/56141.
Lop Otín, María José. «De catedrales, escuelas y niños: el ejemplo del Toledo bajomedieval». Studia Historica. Historia Medieval 36, núm. 2 (2018): 39-60. https://doi.org/10.14201/shhme20183623960
Lop Otín, María José. «Catedrales y cabildos hispanos en la Edad Media. Nueva aproximación quince años después». Dins La ciudad medieval. Nuevas aproximaciones, editat per Àngela Muñoz Fernández i Francisco Ruiz Gómez, 175-188. Cadis: Editorial Universidad de Cádiz, 2020.
Mansi, Joannes Dominicus. Sacrorum Conciliorum nova, et amplíssima collectio. Venècia: Apud Antonium Zatta, 1778.
Martí Bonet, Josep Maria. «L'illa exempta. Privilegi papal dirigit a l'Església de Mallorca ara fa 750 anys». Comunicació. Revista del Centre d'Estudis Teològics de Mallorca 104 (2002): 45-65.
Martínez Ángel, Lorenzo. «Instituciones educativas medievales leonesas. La escuela catedralicia». Estudios Humanísticos. Geografía, Historia, Arte 18 (1996): 147-160. https://doi.org/10.18002/ehgha.v0i18.6719
Masnou Pratdesaba, Josep M. «L'escola de la catedral de Vic al segle XI». Dins Actes del Congrés Internacional Gerbert d'Orlhac i el seu temps: Catalunya i Europa a la fi del 1r mil·lenni (Vic-Ripoll, 10-13 de novembre de 1999), coordinat per Imma Ollich i Castanyer, 621-634. Vic: Eumo, 1999.
Menzel Sansó, Cristina. «La música a Mallorca en el segle XVII. Fonts musicals de la catedral: estudi i edició crítica». Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 2012. http://hdl.handle.net/10803/126402.
Morro Veny, Guillem. Bartomeu Catany. Un teòleg al servei del compromís i la concòrdia. Palma: Ajuntament de Palma, 2008.
Oliver Moragues, Manuel. «Mallorquines obispos de Malta y grandes priores de San Juan de Jerusalén». Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics 7 (1997): 7-22.
Perarnau i Espelt, Josep. «L'Ordinacio Studii Barchinone et Rectoris Ejusdem del bisbe Ponç de Gualba (8 novembre 1309)». Revista Catalana de Teologia 2 (1977): 151-188.
Pérez González, Silvia María i Juan Carlos Arboleda Goldaracena. «El acceso a la cultura y la formación intelectual en Andalucía durante la Baja Edad Media». Studia Historica. Historia Medieval 36, núm. 2 (2018): 61-81. https://doi.org/10.14201/shhme20183626181
Pérez Pastor, Plàcid. «La cavalleria armada de la Calobra. Origen, dotació econòmica, administració i transmissió secular». Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics 33 (2023): 151-190.
Planas Rosselló, Antonio. «La abogacía en Mallorca (siglos XIII-XVIII)». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 50 (1994): 329-366.
Pons Guri, Josep Maria. «Constitucions conciliars tarraconenses (1229 a 1330)». Analecta Sacra Tarraconensia 47 (1974): 65-128.
Pons Pastor, Antoni. «Fr. Pedro Cima, décimo obispo de Mallorca (1378-1390)». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 15 (1915): 246-255.
Ramis Barceló, Rafael. «Un esbozo cartográfico del lulismo universitario y escolar en los reinos hispánicos». Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija 15, núm. 1 (2012): 61-103.
Ramis Barceló, Rafael. «Peregrinatio academica: legistas y canonistas de la Corona de Aragón en las universidades italianas durante el Renacimiento». Miscellanea Historico-Iuridica 13, núm. 1 (2014): 35-66. https://doi.org/10.15290/mhi.2014.13.01.02
Robles, Laureano. «Estudiantes dominicos de la provincia de Aragón en los Studia Generalia europeos (siglos XIII-XIV)». Revista Española de Teología 45 (1985): 201-237.
Rodrigo Estevan, María Luz. «La vivienda urbana bajomedieval: arquitecturas, conflictos vecinales y mercado inmobiliario (Daroca, siglo XV)». Stvdium. Revista de humanidades 11 (2005): 39-74.
Rosselló Lliteras, Juan. «Escuelas de gramática medievales. Notas para su historia». Mayurqa 21 (1985-1987): 133-146.
Rosso, Paolo. La scuola nel Medioevo. Secoli VI-XV. Roma: Carocci, 2018.
Rovira i Virgili, Antoni. Història nacional de Catalunya. Barcelona: Edicions Pàtria, 1922-1934.
Ruiz Hernando, José Antonio. «La catedral en la ciudad medieval». Dins Medievalismo y neomedievalismo en la arquitectura española. Aspectos generales, coordinat per José Luis Gutiérrez Robledo i Pedro Navascués Palacio, 81-114. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 1990.
Schwinges, Rainer Christoph. «Admission». Dins A History of the University in Europe, vol. 1, in the Middle Ages, editat per Hilde de Ridder-Symoens, 171-194. Cambridge: Cambridge University Press, 1992.
Sevillano Colom, Francisco. «Pesas y medidas en Mallorca desde el siglo XIII al siglo XIX». Mayurqa 12 (1974): 67-86.
Vázquez Janeiro, Isaac. «Repertorio de franciscanos españoles graduados en teología durante la edad media». Dins Repertorio de Historia de las Ciencias Eclesiásticas en España, 235-320. Salamanca: Universidad Pontificia de Salamanca, 1971.
Villanueva, Jaime. Viage literario a las iglesias de España. Vol. 21, Viage á Mallorca. Madrid: Real Academia de la Historia, 1851.
Xamena Fiol, Pere, i Francesc Riera Montserrat. Història de l'Església a Mallorca. Mallorca: Editorial Moll, 1986.
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2025 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
© CSIC. Los originales publicados en las ediciones impresa y electrónica de esta Revista son propiedad del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, siendo necesario citar la procedencia en cualquier reproducción parcial o total.
Salvo indicación contraria, todos los contenidos de la edición electrónica se distribuyen bajo una licencia de uso y distribución “Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional ” (CC BY 4.0). Consulte la versión informativa y el texto legal de la licencia. Esta circunstancia ha de hacerse constar expresamente de esta forma cuando sea necesario.
No se autoriza el depósito en repositorios, páginas web personales o similares de cualquier otra versión distinta a la publicada por el editor.
Datos de los fondos
Ministerio de Ciencia e Innovación
Números de la subvención PID2022-136257NB-I00
