L’activitat quotidiana d’un mestre de cases medieval. Bernat Gual, 1405-1453

Jacobo Vidal Franquet

doi:10.3989/aem.2013.43.2.14

Autores/as

Jacobo Vidal Franquet Universitat de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.3989/aem.2013.43.2.14

Palabras clave:

arquitectura gòtica, Tortosa, Corona d’Aragó, pont, assut

Resumen

[ca] En aquest article es repassa l’activitat del mestre de cases Bernat Gual, des que va signar un contracte d’aprenentatge amb el mestre d’aixa Domingo Ferrer, l’any 1405, fi ns que desapareix de la documentació municipal, l’any 1453. En aquests quaranta-vuit anys d’activitat, Gual es va fer càrrec de grans obres (com ara l’assut de Xerta-Tivenys), però també d’una gran quantitat de petits treballs, sempre al servei del Consell de la Ciutat. La seva tasca s’emmarca en el context arquitectònic de la Tortosa medieval, determinat per la catedral i el palau del bisbe, però també pel Pont de Barques, una important infraestructura de fusta que era conservada per artesans especialitzats.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Alanyà, Josep, Notícia de la Seu i Capítol de Tortosa a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (segles XIV-XV), “Anuario de Estudios Medievales” 28 (1998), pp. 567-618.

Almuni, Victòria, L’obra de la Seu de Tortosa (1345-1441), Tortosa, Edicions Dertosa, 1991.

Almuni, Victòria, Pere de Moragues, mestre major de la Seu de Tortosa, “Anuario de Estudios Medievales”, 30/1 (2000), pp. 423-449.

Almuni, Victòria, La catedral de Tortosa, dins L’art gòtic a Catalunya, I. Arquitectura, 1-2. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos, Barcelona, 2002, pp. 325-345.

Almuni, Victòria, El palau episcopal de Tortosa, dins L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura, III. Dels palaus a les masies, Barcelona, 2003, pp. 176-178.

Almuni, Victòria, La catedral de Tortosa als segles del gòtic, 2 vol., Benicarló, Onada Edicions, 2007.

Arízaga, Beatriz; Solórzano, Jesús Á. (ed.), Construir la ciudad en la Edad Media, Logroño, Instituto de Estudios Riojanos, 2010.

Bacci, Michele, Artisti, corti, comuni, dins Castelnuovo, Enrico; Sergi, Giuseppe (dir.), Arti e storia nel Medioevo, I. Tempi, Spazi, Istituzioni, Torí, Einaudi, 2003, pp. 631-700.

Bernaus, Magda, Barcelona. Capítols, privilegis i ordinacions dels mestres de cases al final de l’edat mitjana, dins Garofalo, Emmanuela (ed.), Le arti del costruire. Corporazioni edili, mestieri e regole nel Mediterraneo aragonese (XV-XVI secolo), Palerm, Caracol, 2010, pp. 67-88.

Blázquez, Carlos; Pallaruelo, Severino, Maestros del agua, 2 vol., Saragossa, Gobierno de Aragón, 1999. Boato, Anna, Costruire “alla moderna”. Materiali e tecniche a Genova tra XV e XVI secolo, Florència, All’insegna del Giglio, 2005.

Carbonell, Marià, Marc Safont (ca. 1385-1458) en l’arquitectura barcelonina del segle XV. Documents per a un esbós biogràfi c, “Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols” 22 (2003), pp. 181-225.

Carbonell, Marià, De Marc Safont a Antoni Carbonell: la pervivencia de la arquitectura gótica en Cataluña, “Artigrama” 23 (2008), pp. 97-148.

Conejo, Antoni, L’Antic Hospital de Santa Maria. Seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 2002. PMCid:PMC132737

Conejo, Antoni, Assitència i hospitalitat a l’edat mitjana. L’arquitectura dels hospitals catalans: Del gòtic al primer renaixement, Universitat de Barcelona, 2002, (tesi doctoral inèdita).

Contreras, Gemma Maria, Las Atarazanas del Grao de la Mar, València, Ajuntament de València, 2002.

Domenge, Joan, Santa Maria del Mar i la historiografi a del gòtic meridional, “Barcelona Quaderns d’Història” 8 (2003), pp. 179-200.

Domenge, Joan; Conejo, Antoni (dir.), Cubiertas de madera en la construcción histórica: materiales, transporte, estructuras (EH-2008-010-00). Informe fi nal del proyecto, Barcelona, CEHOPU-Universitat de Barcelona, 2009, (text inèdit).

Domenge, Joan; Vidal, Jacobo, Documents relatifs à la décoration picturale des plafonds dans la Couronne d’Aragon (1313-1515), dins Aux sources des plafonds peints médiévaux. Provence, Languedoc, Catalogne, Capestang, RCPPM, 2011, pp. 177-218.

Duran i Sanpere, Agustí; Ainaud de Lasarte, Joan, Escultura gótica, Madrid, Plus Ultra, 1956. (Ars Hispaniae; 8).

Español, Francesca, Guillem Seguer de Montblanc. Un mestre trescentista escultor, pintor i arquitecte, Montblanc, Consell Comarcal de la Conca de Barberà, 1994.

Fabregat, Emeteri, Viatge per l’Ebre. Setembre de 1849, Benicarló, Onada Edicions, 2007.

Fabregat, Emeteri; Vidal, Jacobo, La canalització de l’Ebre a la regió de Tortosa (1347-1849), “Quaderns d’Història de l’Enginyeria” 8 (2007), pp. 3-50.

Fumanal, Miquel, El palau episcopal de Tortosa, dins Carbonell, Jordi; Vidal, Jacobo (coord.), Art i cultura, Tarragona, Universitat Rovira i Virgili, 2010, pp. 72-76. (Història de les Terres de l’Ebre; 5).

Fumanal, Miquel; Vidal, Jacobo L’escultura medieval, dins Carbonell, Jordi; Vidal, Jacobo (coord.), Art i cultura, Tarragona, Universitat Rovira i Virgili, 2010, pp. 61-72. (Història de les Terres de l’Ebre; 5).

Garofalo, Emmanuela (ed.), Le arti del costruire. Corporazioni edili, mestieri e regole nel Mediterraneo aragonese (XV-XVI secolo), Palerm, Caracol, 2010.

Haines, Margaret; Riccetti, Lucio, (ed.), Opera, carattere e ruollo delle fabbriche cittadine fi no all’inizio dell’Età Moderna. Atti della tavola rotonda, Florència, Leo S. Olschki, 1996.

Heers, Jacques, La città nel medioevo in occidente. Paessaggi, poteri e confl itti, Milà, Jaca Book, 1995 [París, 1990].

Juan, Antònia, La fi gura del “Maestro de las obras de la ciudad” de una Urbs medieval: el caso de Mallorca, dins Arízaga, Beatriz; Solórzano, Jesús Á. (ed.), Construir la ciudad en la Edad Media, Logroño, Instituto de Estudios Riojanos, 2010, pp. 357-371.

Los Veintiún libros de los Ingenios y Máquinas de Juanelo Turriano, Madrid, Fundación Juanelo Turriano, 1996.

Matamoros, Josep, La catedral de Tortosa, Tortosa, Editorial Católica, 1932. Mestre, Francesc El palacio episcopal de Tortosa. Guía histórica y descriptiva, Tortosa, J. Zaragoza, 1900.

Nuere, Enrique, Carpintería de armar española, Madrid, Ministerio de Cultura, 2003.

Raventós, Manel, Els ponts flotants o de barques, dins Lo pont de barques. L’antic pas de l’Ebre a Tortosa, Barcelona, Índex, 1993, pp. 11-16.

Rubió i Lluch, Antoni, Documents per l’història de la cultura catalana migeval, II, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1921.

Serra Desfi lis, Amadeo, Al servicio de la ciudad: Joan del Poyo y la práctica de la arquitectura en Valencia (1402-1439), “Ars longa” 5 (1994), pp. 111-119.

Serra Desfilis, Amadeo, El mestre de les obres de la ciutat de València (1370- 1480), dins Yarza, Joaquín; Fité, Francesc (ed.), L’Artista-Artesà Medieval a la Corona d’Aragó, Lleida, Universitat de Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 1999, pp. 399-417.

Tramoyeres, Luis, Los artesonados de la antigua Casa Municipal de Valencia. Notas para la historia de la escultura decorativa en España, “Archivo de Arte Valenciano” (1917), pp. 31-71.

Utgés, Maria, La construcció i manteniment del pont de barques a l’època baixmedieval, dins Lo pont de barques. L’antic pas de l’Ebre a Tortosa, Barcelona, Índex, 1993, pp. 45-74.

Vidal, Jacobo, Notes sobre la contribució municipal a l’obra de la Seu de Tortosa (ca. 1406-1455), “Recerca” 6 (2002), pp. 151-196

Vidal, Jacobo, Pere Compte, mestre major de l’obra de la Seu de Tortosa, “Anuario de Estudios Medievales” 35/1 (2005), pp. 403-431 http://dx.doi.org/10.3989/aem.2005.v35.i1.145

Vidal, Jacobo, Assaig de panorama de les arts a la Tortosa del Renaixement, dins Cultura i art a la Tortosa del Renaixement, Tortosa, Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre, 2005, pp. 125-269.

Vidal, Jacobo, L’església de Sant Jaume de Tortosa. Documents sobre la promoció artística del municipi a la baixa edat mitjana, “Recerca” 9 (2005), pp. 171-198.

Vidal, Jacobo, La construcció de l’assut de Xerta-Tivenys (Tortosa) a la baixa edat mitjana. De la promoció municipal a l’episcopal, Benicarló, Onada Edicions, 2006.

Vidal, Jacobo, L’assut i les sèquies del tram baix de l’Ebre als segles XIV i XV, “Recerca” 10 (2006), pp. 59-102

Vidal, Jacobo, Unes notes sobre arquitectura defensiva a la Tortosa medieval, “Recerca” 11 (2007), pp. 43-112

Vidal, Jacobo (ed.), Les muralles de Tortosa a la Baixa Edat Mitjana, Tortosa, Amics dels Castells – Museu de l’Ebre, 2007.

Vidal, Jacobo, Les obres de la ciutat. L’activitat constructiva i urbanística de la Universitat de Tortosa a la baixa edat mitjana, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008.

Vidal, Jacobo, La construcció del paisatge urbà a la Tortosa medieval. Unes notes, dins Visions del paisatge de les Terres de l’Ebre, Benicarló, Onada Edicions, 2008, pp. 81-106. PMid:17953509

Vidal, Jacobo, Sobre la personalitat i l’activitat de Joan de Frenoy. Apunts, dins Alcoy, Rosa (ed.), El Trecento en obres. Art de Catalunya i art d’Europa al segle XIV, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2009, pp. 397-407.

Vidal, Jacobo, La continuidad de una obra medieval: azud, acequias, molinos y pesquera del Bajo Ebro en la época del Renacimiento, “Quaderns d’Història de l’Enginyeria”, 11 (2010), pp. 129-174.

Vidal, Jacobo, Un trienni liberal en època d’Alfons el Magnànim (activitat constructiva i promoció artística del Consell de Tortosa, 1440-1442), dins Terés, Rosa (coord.), Capitula facta et fi rmata. Inquietuds artístiques en el quatre-cents, Valls, Cossetània, 2011 [2009], pp. 375-410.

Vidal, Jacobo; Fumanal, Miquel, L’arquitectura a l’edat mitjana, dins Carbonell, Jordi; Vidal, Jacobo (coord.), Art i cultura, Tarragona, Universitat Rovira i Virgili, 2010, pp. 13-29. (Història de les Terres de l’Ebre; 5).

Vilella, Francisca, La lleuda de Tortosa en el siglo XV: aportación al comercio interior y exterior de la Corona de Aragón, Tortosa, Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre, 2007.

Zaragozá, Arturo, Arquitectura gótica valenciana, València, Generalitat Valenciana, 2004 [2000].