El projecte fundacional del monestir de Santa Maria de Pedralbes i el palau de la reina Elisenda de Montcada a través de dos inventaris del 1364
DOI:
https://doi.org/10.3989/aem.2014.44.1.04Palabras clave:
monestir, Pedralbes, reina Elisenda, sepulcre, abadessa, murals, inventarisResumen
[ca] Aquest treball pretén dur a terme una relectura de dos inventaris ja coneguts del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, redactats a la mort de la reina i de l’abadessa Francesca Saportella l’any 1364. La posada en comú dels dos textos, amb el suport d’altres documents i estudis complementaris, en el marc actual dels coneixements de què es disposa sobre l’evolució històrica i arquitectònica de l’indret, permet observar amb tota claredat que la fundació i confi guració del conjunt inicial va respondre a un pla preconcebut en la seva globalitat, rere del qual s’endevina de forma clara el projecte vital i devocional de la sobirana, compartit per la comunitat religiosa, representada per la seva abadessa, Francesca Saportella, i per algunes dones de la noblesa, que les van acompanyar en el seu propòsit.
Descargas
Citas
Anzizu, Eulàlia, Fulles Historiques del Real Monestir de Santa Maria de Pedralbes, Barcelona-Sarrià, 1897 (1a. edició); Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat - Monestir de Pedralbes, 2007 (reed. facsímil).
Baqué, Natàlia, Les claus de volta de l'església de Santa Maria de Pedralbes, dins Balasch, Ester; Español, Francesca, Elisenda de Montcada. Una reina lleidatana i la fundació del Reial Monestir de Pedralbes, Lleida, Publicacions dels Amics de la Seu Vella de Lleida, 1997, pp. 59-105.
Bazzochi, Flavia, Las vidrieras góticas mediterráneas: composición química, técnica y estilo. El caso concreto de Barcelona y Siena en el siglo XIV, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2012 (tesi doctoral). http://www.tdx.cat/handle/10803/97218
Bazzochi, Flavia, Las vidrieras góticas: estado de la cuestión y fuentes documentales, dins Els vitralls del monestir de Pedralbes i la seva restauració, Barcelona, Museu d'Història de Barcelona, 2011, pp. 24-37.
Beltrán de Heredia, Julia, Terminologia i ús dels atuells ceràmics de cuina a la Baixa Edat Mitjana, dins Del rebost a la taula. Cuina i menjar a la Barcelona gòtica, Barcelona, Museu d'Història de la Ciutat, 1995, pp. 46-56.
Beseran, Pere, Un taller escultòric a la Barcelona del segon quart del segle XIV i una proposta per a Pere de Guines, "Lambard: estudis d'art medieval" 6 (1991-1993), pp. 215-245.
Beseran, Pere, Noves aportacions a l'entorn del sepulcre d'Elisenda de Montcada, a Jornades de Recerca Històrica de Les Corts, Barcelona, Arxiu Municipal del Districte de les Corts, 1998, pp. 87-99.
Bofarull y Sans, Francisco de, El castillo y la Baronia d'Aramprunyà, Barcelona, Imprenta de Heinrich, 1911, pp. 96-97.
Cantarell, Elena; Comas, Mireia; Muntaner, Carme, El llibre de la Baronia d'Eramprunyà, Lleida, Pagès editors, 2011.
Cabestany, Joan-F., Aportació a la biografi a de la reina Elisenda de Montcada, dins Martínez Ferrando, archivero. Miscelánea de estudios dedicados a su memoria, Madrid, Asociación Nacional de Bibliotecarios, Archiveros y Arqueólogos, 1968.
Castellano i Tresserra, Anna, Origen i formació d'un monestir femení, Pedralbes al segle XIV (1327-1411), Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 1996, pp. 589-603.
Castellano i Tresserra, Anna, Pedralbes a l'edat mitjana: història d'un monestir femení, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998. (Biblioteca Abat Oliba; 198).
Castellano Tresserra, Anna, Notícies documentals entorn dels vitralls, dins Els vitralls del Monestir de Pedralbes i la seva Restauració, Barcelona, Museu d'Història de Barcelona, 2011, pp. 14-15.
Castellano i Tresserra, Anna, La reina Elisenda de Montcada i el monestir de Pedralbes. Un model de promoció espiritual femenina al segle XIV, dins Garí, Blanca (ed.), Redes femeninas de promoción espiritual en los reinos peninsulares (s. XIII-XVI), Roma, Viella, 2013, pp. 109-131. (IRCVM-Medieval Cultures; 1).
Escudero i Ribot, Assumpta, Descubrimiento del palacio de la reina Elisenda en Pedralbes, dins "La Vanguardia Española", Barcelona, 7 d'abril de 1974.
Escudero i Ribot, Assumpta, El monestir de Santa Maria de Pedralbes, Barcelona, Terra Nostra, 1988.
Español, Francesca, El gótico catalan, Barcelona, Angle editorial, 2002.
Hoch, A.S., The "Passion" cycle: images to contemplate and imitate amid Clarissan clausura, dins Elliot, Janis; Warr, Cordelia (eds.), The Church of Santa Maria Donna Regina. Art, Iconography and Patronage in Fourteenth-Century Naples, Adershot, Ashgate, 2004, pp. 129-153.
Jornet, Núria, El monestir de Sant Antoni de Barcelona. L'origen i l'assentament del primer monestir de clarisses a Catalunya, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007. (Scripta et Documenta; 76).
Manote, Rosa M.; Terés, Rosa, El mestre de Pedralbes i l'activitat barcelonina els anys centrals del segle XIV dins L'Art Gòtic a Catalunya, vol. I, Barcelona, Enciclopèdia catalana, 2007, pp.181-182.
Martin, Therese, Exceptions and Assumptions: Women in Medieval Art History, dins idem (ed.) Reassessing the Roles of Women as 'Makers' of Medieval Art and Architecture, vol. I, Leiden - Boston, Brill, 2012, pp. 1-33.
Martínez Ferrando, J. Ernesto, Jaime II de Aragón. Su vida familiar, Barcelona, CSIC, 1948.
Martínez Ferrando, J. Ernesto, La cámara real en el reinado de Jaime II (1291-1327). Relaciones de entradas y salidas de objectos artisticos, "Anales y Boletín de los Museos de Artes de Barcelona" 1 (1953-1954), pp. 168-206.
Martorell y Trabal, Francesc, Inventari dels béns de la cambra reyal en temps de Jaume Segon (1323), "Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans" (1911-1912), pp. 553-567.
McKiernan González, Eileen, Reception, Gender, and Memory: Elisenda de Montcada and Her Dual-Effi gy Tomb at Santa Maria de Pedralbes, dins Martin, Therese (ed.), Reassessing the Roles of Women as 'Makers' of Medieval Art and Architecture, vol. I, Leiden - Boston, Brill, 2012, pp. 309-354.
Nolasco, Núria, Els atuells de fusta i metall als segles XIV i XV. Notes per al seu estudi, dins Del rebost a la taula. Cuina i menjar a la Barcelona gòtica, Barcelona, Museu d'Història de la Ciutat, 1995, pp. 67-70.
Nualart i Torroja, Anna, Les pintures murals negres del monestir de Pedralbes, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2006. (Tesi doctoral).
Rius Serra, Josep, Ferrer Peyrón y el Monasterio de Pedralbes, "Analecta Sacra Tarraconensia" 13 (1937), pp. 75-77.
Rodrigues, Ana Maria S.A, The Treasures and Foundations of Isabel, Beatriz, Elisenda and Leonor, dins Martin, Therese (ed.), Reassessing the Roles of Women as 'Makers' of Medieval Art and Architecture, vol. II, Leiden - Boston, Brill, 2012, pp. 903-935.
Rubert, C., Dos diplomas de Jaime II de Aragón referentes al monasterio de Santa María de Pedralbes, "Archivo Ibero-Americano", any XIII (juliol-desembre 1926), pp. 375-387.
Rubió, Josep; Alós, Ramon d'; Martorell, Frederic, Inventaris inèdits de l'orde del temple a Catalunya, "Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans" (1907), pp. 385-407.
Sanjust i Latorre, Cristina, L'obra del reial monestir de Santa Maria de Pedralbes des de la seva fundació fi ns al s. XVI: un monestir reial per a l'ordre de les clarisses a Catalunya, Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 2010.
Sanpere i Miquel, Salvador, La pintura mig-eval catalana: l'art barbara. Discursos leidos en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona en la recepción publica de Salvador Sanpere y Miquel, el dia 14 de junio de 1908, Barcelona, Tip. L'Avenç, 1908.
Trens, Manuel, Ferrer Bassa i les pintures de Pedralbes, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans,1936.
Descargas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2014 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
© CSIC. Los originales publicados en las ediciones impresa y electrónica de esta Revista son propiedad del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, siendo necesario citar la procedencia en cualquier reproducción parcial o total.
Salvo indicación contraria, todos los contenidos de la edición electrónica se distribuyen bajo una licencia de uso y distribución “Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional ” (CC BY 4.0). Consulte la versión informativa y el texto legal de la licencia. Esta circunstancia ha de hacerse constar expresamente de esta forma cuando sea necesario.
No se autoriza el depósito en repositorios, páginas web personales o similares de cualquier otra versión distinta a la publicada por el editor.