Indicios de participación ḏimmí o muladí en los asedios carolingios a Tortosa (804/806-809)

Autores/as

  • Josep Suñé Arce Universitat de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.3989/aem.2016.46.2.12

Palabras clave:

Tortosa, Mauri, cives, baḥriyyūn, beréberes, muladíes, ḏimmíes

Resumen


El siguiente artículo analiza los conceptos utilizados en la Vita Hludowici imperatoris del Astrónomo para designar a los combatientes andalusíes que defendieron Tortosa de los ataques carolingios entre los años 804/806 y 809. De todos esos términos, el de Mauri y el de cives destacan por encima de los demás y, en consecuencia, reciben un trato especial. Tras compararlos con los datos ofrecidos por otras fuentes latinas, musulmanas y arqueológicas, el estudio concluye que con el primero de esos conceptos se hace referencia a grupos de marineros andalusíes, los conocidos en las obras árabes como baḥriyyūn, y con el segundo a las elites hispano-godas de la ciudad de Tortosa.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Abadal, Ramon d' (1986), El domini carolingi a Catalunya, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.

Abel, Sigurd; Simson, Bernhard (1883-1888), Jahrbücher des fränkischen Reiches unter Karl dem Grossen, vol. II, Leipzig, Duncker & Humblot.

Acién, Manuel (1994), Entre el feudalismo y el Islam. Umar ibn ?af??n en los historiadores, en las fuentes y en la historia, Jaén, Universidad de Jaén.

Acién, Manuel (1999), Poblamiento indígena en al-Andalus e indicios del primer poblamiento andalusí, "Al-Qan?ara" 20/1, pp. 47-64.

Aguadé, Jorge (1976), Algunos hadices sobre la ocupación de Alejandría por un grupo de hispano-musulmanes, "Boletín de la Asociación Española de Orientalistas" 12/2, pp. 159-180.

Almuni i Balada, Victòria; Bonet i Donato, Maria; Curto i Homedes, Albert (1995), De l'Edat Mitjana al Montsià: els castells, Amposta, Museu del Montsià.

Artigues i Conesa, Pere Lluís (2003), El ?i?n andalusí de Miravet. Segles X-XII (Miravet, Ribera d'Ebre), en II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002, Barcelona, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, pp. 755-764.

Ashley, Scott (2013), What did Louis the Pious see in the night sky? A new interpretation of the Astronomer's account of Halley's Comet, 837, "Early Medieval Europe" 21/1, pp. 27-49. https://doi.org/10.1111/emed.12008

Auzias, Léonce (1936), Les sièges de Barcelone, de Tortose et d'Huesca (801-811). Essai chronologique, "Annales du Midi. Revue de la France Méridionale" 48, pp. 5-28. https://doi.org/10.3406/anami.1936.5308

Auzias, Léonce (1937), L'Aquitaine Carolingienne (778-987), Tolosa, Édouard Privat - París, Henri Didier.

Azkarate, Agustín (2011), Repensando los márgenes circumpirenaicos-occidentales durante los siglos VI y VII d.C., en Baquedano, Enrique (ed.), Zona Arqueológica, nº15: 711. Arqueología e Historia entre dos mundos, Alcalá de Henares, Museo Arqueológico Regional, vol. I, pp. 241-253.

Azuar, Rafael (2004), El ribât en al-Andalus: espacio y función, "Ilu. Revista de ciencias de las religiones. Anejos" 10, pp. 23-38.

Ballestín, Xavier (1997), Tortosa i la frontera amb els cristians, en Catalunya Romànica, Barcelona, Enciclopedia Catalana, vol. XXVI, p. 36.

Ballestín, Xavier (1999), Els ba?riyy?n min ahl al-Andalus: un grup tribal a la mar, en Barceló, Miquel (coord.), Musulmans i Catalunya, Barcelona, Editorial Empúries, pp. 66-68.

Ballestín, Xavier (en prensa), La segmentación de grupos clánicos bereberes y la actividad de los ba?riyy?n (gentes del mar) en el Mediterráneo Occidental durante la Alta Edad Media (Al-Andalus, Al-Ma?reb, ?iqiliyya), en De la sociedad islámica a la feudal. Veinte a-os de al-Andalus, homenaje a Pierre Guichard, Granada - València, 9-14 de mayo de 1996.

Barceló, Miquel (1988), Vísperas de feudales. La sociedad de Sharq al-Andalus justo antes de la conquista catalana, en Maíllo Salgado, Felipe (ed.), España. Al-Andalus. Sefarad: síntesis y nuevas perspectivas, Salamanca, Universidad de Salamanca, pp. 99-112.

Bazzana, André; Guichard, Pierre (1991), La frontière du ?arq al-Andalus, en Sénac, Philippe (ed.), La Marche Supérieure d'al-Andalus et l'Occident chrétien, Madrid, Casa de Velázquez - Universidad de Zaragoza, pp. 77-88.

Böhmer, Johann Friedrich; Mühlbacher, Engelbert (1908), Die Regesten des Kaiserreiches unter den Karolingern, vol. I., Innsbruch, Wagner.

Bramon, Dolors (2002), De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010, Vic, Eumo - Barcelona, Institut d'Estudis Catalans - Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives. PMCid:PMC1489849

Chalmeta, Pedro (1994), Reseña de Martínez-Gros Gabriel, L'idéologie Omeyyade, "Anaquel de Estudios Árabes" 5, pp. 181-184.

Chevedden, Paul E. (1998), The Hybrid Trebuchet: The Halfway Step to the Counterweight Trebuchet, en Kagay, Donald J.; Vann, Theresa M. (eds.), On the social origins of medieval institutions: essays in honor of Joseph F. O'Callaghan, Leiden, Brill, pp. 179-222.

Christides, Vassilios (1981), The raids of the moslems of Crete in the Aegean sea: piracy and conquest, "Byzantion" 51, pp. 76-111.

Curto, Albert; Loriente, Ana; Martínez, Rosario; Ros, Elisa (1986), Resultats de les excavacions arqueològiques portades a terme l'any 1984 a Tortosa (Baix Ebre), "Tribuna d'Arqueologia" 1984-1985, pp. 115-120.

Curto, Albert (1997), Castell de la Suda (o de Sant Joan), en Catalunya Romànica, Barcelona, Enciclopedia Catalana, vol. XXVI, pp. 114-117.

Diloli, Jordi; Bea, David; Ferré, Ramon; González, Aleix; Navarro, Sergi; Sardà, Samuel; Vilà, Jordi (2008), Intervencions arqueològiques a Tortosa en el marc del projecte "Anàlisi de l'evolució urbana de la ciutat de Tortosa des de la seva fundació fins a l'Alta Edat Mitjana". Anys 2003-2008, "Butlletí Arqueològic" 30, pp. 151-199.

Fernández Félix, Ana (2003), Cuestiones legales del Islam temprano: la ?Utbiyya y el proceso de formación de la sociedad islámica andalusí, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Fierro, Maribel (1993), L'idéologie Omeyyade de G. Martínez-Gros. Rese-a, "Al-Qan?ara" 14/2, pp. 523-526.

Fierro, Maribel (1995), Cuatro preguntas en torno a Ibn ?af??n, "Al-Qan?ara" 16/2, pp. 221-257.

Fierro, Maribel (1997), El alfaquí beréber Ya?y? b. Ya?y? al-Lay?? (m.234/848), "el inteligente de al-Andalus", en Ávila Navarro, María Luisa; Marín Ni-o, Manuela (eds.), Biografías y género biográfico en el occidente islámico, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, pp. 269-344.

Fierro, Maribel (1999), Los maw?l? de ?Abd al-Ra?m?n I, "Al-Qan?ara" 20/1, pp. 65-97.

Foss, Rudolf (1858), Ludwig der Fromme vor seiner Thronbesteigung, Berlín, T.C.F. Enslin.

García Fitz, Francisco (2012), Las Navas de Tolosa, Barcelona, Ariel.

Ganz, David (1997), Thegan, Die Taten Kaiser Ludwigs (Gesta Hludowici imperatoris). Astronomus, Das Leben Kaiser Ludwigs (Vita Hludowici imperatoris), hg. und übersetzt von E. Tremp, 1995, "Francia" 24/1, pp. 208-210.

Guichard, Pierre (1973-1981), Toponymie et histoire de Valence à l'èpoque musulmane: un chef berbère valencien du IXème siècle à la conquête de la Sicile?, en Primer Congreso de Historia del País Valenciano (14-18 abril 1971), Valencia, Universidad de Valencia, vol. II, pp. 399-409.

Guichard, Pierre (1976), Al-Andalus. Estructura antropológica de una sociedad islámica en Occidente, Barcelona, Barral.

Guichard, Pierre (1977), Structures sociales "orientales" et "occidentales" dans l'Espagne musulmane, París - La Haya, Mouton.

Guichard, Pierre (1979), Animation maritime et développement urbain des côtes de l'Europe orientale et du Languedoc au Xème siècle, en Occident et Orient au Xe siècle, actes des congrès de la Société des historiens médiévistes de l'enseignement supérieur public, Dijon, 2-4 juin, 1978, París, Les Belles Lettres, pp. 187-201.

Guichard, Pierre (1980), Le problème de l'existence de structures de type "féodal" dans la société d'al-Andalus (l'exemple de la région valencienne), en Structures féodales et féodalisme dans l'Occident mé diterranéen (Xe-XIIIe siècles), Actes du Colloque de Rome (10-13 octobre 1978), Roma, École Française de Rome, pp. 699-725.

Guichard, Pierre (1983), Géographie historique et histoire sociale des habitats fortifiés ruraux de la région valentienne, en Bazzana, André; Guichard, Pierre; Poisson, Jean-Michel (eds.), Habitats fortifiés et organisation de l'espace en Méditerranée médiévale, Table ronde tenue à Lyon les 4 et 5 mai 1982, Lyon, Maison de l'Orient et de la Méditerranée Jean Pouilloux, pp. 97-93.

Guichard, Pierre (1987a), Los inicios de la piratería andalusí en el Mediterráneo occidental (798-813), en Estudios sobre historia medieval, Valencia, Edicions Alfons el Magnànim, pp. 73-103 [Pub. Or.: "Revue de l'Occident et de la Méditerranée" 35 (1983), pp. 55-76].

Guichard, Pierre (1987b), L'intégration des Baléares au pouvoir omeyyade de Cordove, en Rosselló-Bordoy, Guillem (ed.), Les Illes orientals d'Al-Andalus i les seves relacions amb Sharq Al-Andalus, Magrib i Europa cristiana (ss. VIII-XIII), Palma de Mallorca, Institut d'Estudis Baleàrics - Govern Balear - Consellería d'Educació i Cultura, pp. 55-71.

Guichard, Pierre (1996), Note sur quelques recherches en cours à propos de l'organisation collective des communautés rurales en al-Andalus, "Revue du monde musulman et de la Méditerranée" 79-80, pp. 257-262. https://doi.org/10.3406/remmm.1996.1749

Guichard, Pierre (2001), Al-Andalus frente a la conquista cristiana. Los musulmanes de Valencia (siglos XI-XIII), Madrid, Biblioteca Nueva - Valencia, Universitat de València.

Gutiérrez, Sonia (2007), La islamización de Tudm?r: balance y perspectivas, en Sénac, Philippe (ed.), Villes et campagnes de Tarraconaise et d'al-Andalus (VIe-XIe siècles): la transition, Tolosa, Centre National de la Recherche Scientifique - Université de Toulouse - Le Mirail, pp. 275-318. PMid:17136098

Lévi-Provençal, Évariste (1957), España musulmana. 711-1031, en Menéndez Pidal, Ramón (dir.), Historia de España, vol. IV, Madrid, Espasa- Calpe.

Lirola, Jorge (1993), El poder naval de Al-Andalus en la época del califato Omeya, Granada, Universidad de Granada.

Luppi, Bruno (1973), I Saraceni in Povenza in Liguria e nelle Alpi Occidentale, Bordighera, Istituto Iternazionale di Studi Liguri - Miseo Bicknell. PMid:4591323

Maíllo Salgado, Felipe (1997), ¿Por qué desapareció al-Andalus?, Buenos Aires, Cálamo de Sumer.

Maíllo Salgado, Felipe (1998), Guerra y sociedad a fines del siglo XI, en Laliena Corbera, Carlos; Utrilla Utrilla, Juan Fernando (coord.), De Toledo a Huesca. Sociedades Medievales en transición a finales del siglo XI (1080-1100), Zaragoza, Institución Fernando el Católico, pp. 11-27.

Manzano, Eduardo (1991), La frontera de al-Andalus en la época de los Omeyas, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Manzano, Eduardo (1993), El asentamiento y la organización de los ?und-s sirios en al-Andalus, "Al-Qan?ara" 14/2, pp. 327-359.

Martínez-Gros, Gabriel (1992), L'idéologie Omeyyade: la construction de la légitimité du Califat de Cordoue (Xe-XIe siècles), Madrid, Casa de Velázquez.

Martínez, Juan; Miró, Núria (1993), Les excavacions arqueològiques a la plaça de Sant Jaume de Tortosa (Baix Ebre), "Tribuna d'Arqueologia" 1991-1992, pp. 129-135.

Martínez i Tomàs, Joan (1997), Tortosa, des de la fide l'imperi Romà a l'ocupació musulmana, en Catalunya Romànica, Barcelona, Enciclopedia Catalana, vol. XXVI, p. 108.

Mazzoli-Guintard, Christine (2002-2003), Des pouvoirs dans les villes d'al- Andalus: du pouvoir politique aux intentions citadines (IVe/Xe-IXe/XVe siècles), "Al-Andalus Magreb" 10, pp. 129-151.

Menchon i Bes, Joan (2003), El ?i?n de Siurana o l'oblit del passat, en II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Sant Cugat del Vallès, 18-21 d'abril de 2002, Barcelona, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, pp. 643-651.

Meouak, Mohamed (1993), Hiérarchie des fonctions militaires et corps d'armée en al-Andalus umayyade (IIe/VIIe-IVe/Xe siècles): nomenclature et essai d'interprétation, "Al-Qan?ara" 14/2, pp. 361-392.

Millàs, Josep Maria (1987), Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya carolíngia, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.

Miquel, André (1966), L'Europe occidentale dans la relation arabe d'Ibrâhîm b. Ya?qûb (Xe s.), "Annales. Économies, Sociétés, Civilisations" 21/5, pp. 1048-1064.

Miravall, Ramon (1969), Atacs franco-catalans contra Tortosa, Barcelona, Rafael Dalmau.

Monta-és, Maria Cinta (2003), Noves dades arqueològiques per al coneixement de la Tortosa Andalusina, "Recerca" 7, pp. 109-120.

Negre, Joan (2013), De Dertosa a ?ur???a. L'extrem oriental d'al-?agr al- A?là en el context del procés d'islamització d'al-Andalus, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona (tesis doctoral).

Planhol, Xavier de (2000), L'Islam et la mer. La mosquée et le matelot, VIIe-XXe siècle, París, Perrin.

Picard, Christophe (1997), La mer et les musulmans d'Occident au Moyen Âge, VIIIe-XIIIe siècle, París, Presses Universitaires de France.

Picard, Christophe (2007), Ba?riyy?n, émirs et califes: l'origine des equipages des flottes musulmanes en Méditerranée occidentale (VIIIe-Xe siècle), "Medieval Encounters" 13, pp. 413-451. https://doi.org/10.1163/157006707X222722

Rouighi, Ramzi (2010), The Andalusi origins of the Berbers?, "Journal of Medieval Iberian Studies" 2/1, pp. 93-108. https://doi.org/10.1080/17546551003619647

Salrach, Josep Maria (1978), El procés de formació nacional de Catalunya (segles VIII-IX), el domini carolingi, Barcelona, Edicions 62, vol. I.

Salvatierra, Vicente; Montilla, Irene (2011), El 711 en el Alto Guadalquivir, en Baquedano, Enrique (ed.), Zona Arqueológica, Nº15: 711. Arqueología e Historia entre dos mundos, Alcalá de Henares, Museo Arqueológico Regional, vol. II, pp. 159-173.

Sénac, Philippe (1982), Provence et piraterie sarrasine, París, Maisonneuve et Larose.

Sénac, Philippe (2000), La Frontière et les hommes (VIIIe-XIIe siècle). Le peuplement musulman au nord de l'Ebre et les débuts de la reconquête aragonaise, París, Maisonneuve et Larose.

Sénac, Philippe (2002), Les Carolingiens et al-Andalus (VIIIe-IXe siècles), París, Maisonneuve et Larose.

Souto Lasala, Juan Antonio (2005), El noroeste de la frontera superior de Al-Andalus en época omeya: poblamiento y organización territorial, en Iglesia Duarte, José Ignacio de la (coord.), García Sánchez III "el de Nájera" un rey y un reino en la Europa del siglo XI, XV Semana de Estudios Medievales, Nájera, Tricio y San Millán de la Cogolla del 2 al 6 de agosto de 2004, Logro-o, Instituto de Estudios Riojanos, pp. 253-268.

??ha, ?Abdulw??id Dhan?n (1989), The Muslim conquest and settlement of North Africa and Spain, Londres - Nueva York, Routledge.

Tor, Deborah (2005), Privatized Jihad and public order in the pre-Seljuq period: the role of the Mutatawwi'a, "Iranian Studies" 38/4, pp. 555-573. https://doi.org/10.1080/00210860500338358

Torró, Josep (2012), Was the Christian conquest of al-Andalus irreversible?, "Journal of Medieval Iberian Studies" 4/1, pp. 59-65. https://doi.org/10.1080/17546559.2012.677178

Versteegh, Kees (1990), The Arab presence in France and Switzerland in the 10th century, "Arabica" 37/3, pp. 359-388. https://doi.org/10.1163/157005890X00041

Viguera, María Jesús (1988), Aragón musulmán: la presencia del Islam en el Valle del Ebro, Zaragoza, Mira Editores.

Viguera, María Jesús (2001), La organización militar en al-Andalus, "Revista de Historia Militar" 45, pp. 17-60.

Villalbí, María del Mar; Forcadell, Toni; Monta-és, Maria Cinta (2000), El castell d'Amposta: resultats d'unes excavacions urbanes, en 1r. Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, 13, 14 i 15 de novembre de 1998, Barcelona, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, pp. 90-99.

Wolff, Philippe (1965), Les événements de Catalogne de 798-812 et la chronologie de l'Astronome, "Anuario de Estudios Medievales" 2, pp. 451-458.

Descargas

Publicado

2016-12-30

Cómo citar

Suñé Arce, J. (2016). Indicios de participación ḏimmí o muladí en los asedios carolingios a Tortosa (804/806-809). Anuario De Estudios Medievales, 46(2), 975–1008. https://doi.org/10.3989/aem.2016.46.2.12

Número

Sección

Estudios Misceláneos