La puissance des institutions ecclésiastiques dans les critères de hiérarchisation des villes: le cas du haut clergé séculier en Catalogne (XVe siècle)

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.3989/aem.2018.48.1.10

Palabras clave:

cathédrales, Catalogne, villes, hiérarchie, haut clergé séculier, XVe siècle

Resumen


Les cathédrales sont étroitement associées aux cités où elles sont localisées. Sommets de la hiérarchie ecclésiastique du diocèse, évêques et chanoines sont aussi, en Catalogne, susceptibles de participer à la vie politique du Principat, en siégeant aux assemblées de la Diputació del General et aux Corts. De ce fait, les chapitres cathédraux disposent d’une forme de rayonnement politique à travers la carrière de leurs membres. Ils entretiennent entre eux des relations de coopération qui dessinent un véritable réseau de sièges épiscopaux catalans. La puissance des institutions religieuses séculières s’érige alors en critère de hiérarchisation des villes: un critère souvent négligé par l’historiographie, qui s’ajoute aux critères économiques, politiques ou démographiques.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Agúndez San Miguel, Leticia (2014), Carreras eclesiásticas y redes clientelares en la Castilla bajomedieval: la provisión de beneficios menores en el cabildo de la catedral de Burgos (1456-1470), "Anuario de Estudios Medievales" 44/2, pp. 665-687.

Aldea Vaquero, Quintin ; Marín Martínez, Tomás ; Vives Gatell, José (dir.) (1972), Diccionario de historia eclesiástica de España, t. 1, Madrid, Instituto Enrique Flórez.

Arranz Guzmán, Ana (2001), Las elecciones episcopales durante el reinado de Pedro I de Castilla, "En la España medieval" 24, pp. 421-461.

Aventín, Mercè (2003), Miquel Samsó, dans Solé i Sabaté, Josep Maria (dir.), Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents (1359-1518), Barcelone, Generalitat de Catalunya, vol. 1, pp. 206-208.

Balossino, Simone (2014), Évêques, communes, identité urbaine: quelques questions, dans Gilli, Patrick ; Salvatori, Enrica (dir.), Les identités urbaines au Moyen Âge. Regards sur les villes du Midi français, Turnhout, Brepols, pp. 123-129.
https://doi.org/10.1484/M.SEUH-EB.5.101525

Barceló Crespí, Maria (1999), Conflicto entre los jurados y el obispo y cabildo de Mallorca (1478), "Anuario de Estudios Medievales" 29, p. 21-33.

Batlle Gallart, Carme (1988), L'expansió baixmedieval (segles XIII-XV), dans Vilar, Pierre (dir.), Història de Catalunya, vol. 3, Barcelone, Edicions 62.

Baucells i Reig, Josep (1998-2001), Pia Almoina, dans Corts i Blay, Ramon; Galtès i Pujol, Joan; Manent i Segimon, Albert (dir.), Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya, Barcelone, Barcelone, Generalitat de Catalunya - Editorial Claret, vol. III, p. 85.

Baydal Sala, Vicent (2009), La xarxa epistolar del Consell municipal de Barcelona, 1433-1550, dans XI Congrés d'Història de Barcelona. La ciutat en xarxa Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona 1-3 de desembre de 2009, Barcelone, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Bouchaud, Pauline (2016), Compte-rendu de la soutenance d'habilitation à diriger des recherches d'Anne Massoni: Chanoines et chapitres séculiers dans la France médiévale, "Revue d'Histoire de l'Église de France" 102/1, pp. 222-228.

Busqueta Riu, Joan (2004), Història de Lleida, vol III: Baixa Edat Mitjana, Lérida, Pagès.

Caby, Cécile (2008), Religion urbaine et religion civique en Italie au Moyen Âge. Lieux, acteurs, pratiques, dans Crouzet-Pavan, Élisabeth, Lecuppre-Desjardin, Élodie (dir.), Villes de Flandre et d'Italie (XIIIe-XVIe siècle).

Les enseignements d'une comparaison, Turnhout, Brepols, pp. 105-120.

Carocci, Sandro (1999), Il nepotismo nel medioevo. Papi, cardinali e famiglie nobili, Rome, Viella.

Carrère, Claude (1967), Barcelone centre économique à l'époque des difficultés. 1380-1462, 2 vols., Paris-La Haye, Mouton & Co, Cassanyes Roig, Albert (à paraître), El Capítol catedralici de Mallorca a la segona meitat del segle XV (1450-1495), "Anuario de Estudios Medievales".

Conde y Delgado de Molina, Rafael (1995), Fondos monásticos dispersos del Archivo de la Corona de Aragón, dans Memoria ecclesiae VI. Órdenes monásticas y archivos de la Iglesia (I), Oviedo, Asociación de archiveros de la Iglesia en España, pp. 147-156.

Conesa Soriano, Julia (2016), Le haut clergé dans les réseaux de l'élite dirigeante urbaine du bas Moyen Âge: chanoines, liens familiaux et réseaux politiques à Barcelone à la fin du XVe siècle, dans Lemaître, Nicole (dir.), Réseaux formels et informels: du Moyen Âge à nos jours, Paris, éditions du CTHS, p. 43-53.

Conesa Soriano, Julia (2017), Entre l'Église et la ville: le chapitre et les chanoines de Barcelone au sortir de la guerre civile catalane (1472-1500), Université Paris-Sorbonne (thèse de doctorat).

Les Corts a Catalunya: Actes del Congrés d'Historia Institucional, 28, 29 i 30 d'abril de 1988, Barcelone, Generalitat de Catalunya, 1991.

Del Treppo, Mario (1972), I mercanti catalani e l'espansione della Corona d'Aragona nel secolo XV, Naples, L'Arte tipografica.

Díaz Rodríguez, Antonio J. (2009a), El precio del nepotismo. Coadjutoría y resigna en las catedrales andaluzas (ss. XVI-XVIII), "Chronica Nova" 35, pp. 287-309.

Díaz Rodríguez, Antonio J. (2009b), Inversión económica y gestión patrimonial particular entre los prebendados de la España moderna: Córdoba (1500-1800), "Obradoiro de Historia Moderna" 21, pp. 157-189.

Díaz Rodríguez Antonio J. (2012), El clero catedralicio en la España moderna: los miembros del cabildo de la catedral de Córdoba (1475-1808), Murcie, Universidad de Murcia.

Dumolyn, Jan (2010), Une idéologie urbaine bricolée en Flandre médiévale: les sept portes de Bruges dans le manuscrit Gruuthuse (début du XVe siècle), "Revue Belge De Philologie et d'Histoire" 88/4, pp. 1039-1084.

Eubel, Conradus (1914), Hierarchia Catholica Medii Aevi sive Summorum Pontificum, S.R.E. Cardinalium, Ecclesiarum Antistitum Series: abanno 1431 usque ad annum 1503 perducta: et documentis tabularii praesertim Vaticani collecta, digesta. Monasterii, Sumptibus et typis Librariae Regensbergianae.

Farelo, Mário (2005), A quem são teúdos o barões e sages cónegos? Perspectivas sobre as redes de solidariedade no cabildo da sé de Lisboa (1277-1377), "Lusitania Sacra" 2ª série, 27, pp. 141-183.

Farelo, Mário (2012), Les pouvoirs du parvis: pour une comparaison des élites ecclésiastique et municipale à Lisbonne (1325-1377), dans Soares da Cunha, Mafalda; Farrica, Fátima; Vasconcelos Vilar, Hermínia (dir.), Centros Periféricos de Poder na Europa do Sul (séculos XII-XVIII), Lisbonne, Edições Colibri - CIDEHUS-UÉ, pp. 115-141.

Fatjó Gómez, Pedro (2001), La Catedral de Barcelona en el siglo XVII: las estructuras y los hombres, Universitat de Barcelona (thèse de doctorat).

Fernández de Córdova Miralles, Álvaro (2005), Alejandro VI y los Reyes Católicos. Relaciones político-eclesiásticas (1492-1503), Rome, Edizioni Università della Santa Croce.

Ferrer i Mallol, Maria Teresa (2011), Història de la Generalitat de Catalunya. Dels orígens medievals a l'actualitat, 650 anys, Barcelone, Generalitat de Catalunya.

Ferro, Víctor (1987), El dret públic català. Les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta, Vic, Eumo Editorial.

Freedman, Paul H. (1983), The Diocese of Vic. Tradition and regeneration in Medieval Catalonia, New Brunswick, Rutgers University Press.

Gams, Pius Bonifacius (1873), Series Episcoporum ecclesiae catholicae quotquot innotuerunt a beato Petro Apostolo, Ratisbonne, Manz.

Gaudemet, Jean (1979), Le gouvernement de l'Église à l'époque classique, tome VIII-2, de Le Bras, Gabriel; Gaudemet, Jean (dir.), Histoire du droit et des institutions de l'Église en Occident, Paris, Cujas.

Gazzaniga, Jean-Louis (1992), Les clercs au service de l'État dans la France du XVe siècle, dans Krynen, Jacques; Rigaudière, Albert (dir.), Droits savants et pratiques françaises du pouvoir (XIe-XVe siècle), Bordeaux, PUB, pp. 253-278.

Guijarro González, Susana (2008), Jerarquía y redes sociales en la Castilla medieval: la provisión de beneficios eclesiásticos en el cabildo de la catedral de Burgos (1390-1440), "Anuario de Estudios Medievales" 38/1, pp. 271-299.

Hermann, Christian (1988), L'Église d'Espagne sous le patronage royal (1476-1834), Madrid, Casa de Velázquez.

Hurtado, Victor; Mestre, Jesús; Miserachs, Toni (1995), Altes d'història de Catalunya, Barcelone, Edicions 62.

Jaspert, Nikolas (2001), El Consell de Cent i les institucions eclesiàstiques, "Barcelona Quaderns d'Història" 4, pp. 108-127.

Jorge, Ana Maria (2001-2002), Fasti Ecclesiae Portugaliae: prosopografia do clero catedralício português: 1071-1325, "Lusitania Sacra" 13-14, pp. 665-666.

Juncosa, Eduard (2015), Estructura y dinámicas de poder en el señorío de Tarragona: creación y evolución de un dominio compartido (ca. 1180-1462), Barcelone, CSIC.

Leloup, Julien (2013), Les chanoines de la cathédrale du Mans et le cumul des bénéfices au XIVe siècle (1294-1378), "Annales de Bretagne et des Pays de l'Ouest" 120/1, p. 33-58.

Lind, Gunner (1996), Grands et petits amis: clientélisme et élites du pouvoir, dans Reinhard, Wolfgang (dir.), Les élites du pouvoir et la construction de l'État en Europe, Paris, PUF, pp. 163-203.

Lop Otín, María José (2003), Las catedrales y los cabildos catedralicios de la Corona de Castilla durante la Edad Media. Un balance historiográfico, "En la España medieval" 26, pp. 371-404.

López Pizcueta, Tomàs (1998), La Pia Almoina de Barcelona (1161-1350). Estudi d'un patrimoni eclesiàstic català baixmedieval, Barcelone, Fundació Noguera.

Mai i Forners, Antoni (2000), De pagesos a cavallers: l'extracció social i el patrimoni del cardenal Antoni Cerdà i del canonge Gabriel Cerdà (segles XV-XVI), dans Barceló Crespí, Maria (dir.), Al tombant de l'edat mitjana. Tradició medieval i cultura humanista. Palma, del 15 al 17 de desembre de 1999, Palma, Institut d'Estudis Baleàrics, pp. 437-450.

Mazel, Florian (2008), Cujus dominus eius episcopatus? Pouvoir seigneurial et territoire diocésain (Xe-XIIIe siècle), dans Mazel, Florian (dir.), L'espace du diocèse. Genèse d'un territoire dans l'Occident médiéval (Ve-XIIIe siècle), Rennes, Presses Universitaires de Rennes, pp. 213-252.

Millet, Hélène (1982), Les chanoines du chapitre cathédral de Laon, 1272-1412, Rome, École Française de Rome.

Millet, Hélène (1996), Les Fasti Ecclesiae Gallicanae: des clés pour l'histoire des élites urbaines, dans Actes des congrès de la Société des historiens médiévistes de l'enseignement supérieur public, 27e congrès, Rome, [s.n.], pp. 319-333.

Millet, Hélène (2005), Les Fasti Ecclesiae Gallicanae, dans Vaccaro, Luciano (dir.), Storia della Chiesa in Europa tra ordinamento politico-amministrativo e strutture ecclesiastiche, Brescia, École française de Rome et Fondazione Ambrosiana Paolo VI, p. 73-86.

Monjas Manso, Lluís (2008), La reforma eclesiàstica i religiosa de la província eclesiàstica tarraconense al llarg de la baixa edat mitjana. A través dels qüestionaris de visita pastoral, Barcelone, Fundació Noguera.

Monnet, Pierre (2010), Pour en finir avec la religion civique?, "Histoire urbaine" 27, pp. 107-120.

Morales Roca, Francisco José (1999), Prelados, abades mitrados, dignidades capitulares y caballeros de las Ordenes militares habilitados por el brazo eclesiástico en las Corts del Principado de Catalu-a: dinastía Trastámara y de Austria: siglos XV y XVI, 2 vols., Madrid, Hidalguía.

Orti Gost, Pere (2000), El consell de Cent durant l'Edat Mitjana, "Barcelona Quaderns d'Història" 4, pp. 21-48.

Pellegrini, Michele (2004), Chiesa e città. Uomini, comunità e istituzioni nella società senese del XII e XIII secolo, Rome, Herder.

Péquignot, Stéphane (2012a), La pràticha de aquesta ciutat e principat. Réflexions sur l'action diplomatique des autorités catalanes à la veille et au début de la guerre civile (1461-1464), dans Naegle, Gisela (dir.), Frieden schaffen und sich verteidigen im Spätmittelalter/Faire la paix et se défendre à la fin du Moyen Âge, Munich, Oldenbourg, pp. 163-188 (Pariser Historische Studien; 98).

Péquignot, Stéphane (2012b), Le travail de négociation à Barcelone au XVe siècle, "Revue de synthèse" 133/6-2, pp. 215-233.

Péquignot, Stéphane (2016), "No hay nada" ou "la Catalogne, source intarissable"? Réflexions sur une expérience de recherche entre abondance et absence d'archives, dans Grévin, Benoît; Mairey, Aude (éd.), Le Moyen Âge dans le texte. Cinq ans d'histoire textuelle au Laboratoire de médiévistique occidentale, Paris, Publications de la Sorbonne, pp. 193-212.

Ramon i Vi-es, Salvador (1999-2000), Canonges, comensals i beneficiats de la Seu de Tarragona, "Butlletí Arqueològic de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense" 21-22, pp.241-338.

Reglà Joan (dir.) (1969), Història de Catalunya, t. I, Barcelone, Editorial Aedos.

Riera i Melis Antoni (2011), La Diputació del General de Catalunya, 1412-1458. Desenvolupament de les estructures i ampliació de les competències, dans Ferrer i Mallol, Maria Teresa (dir.), Història de la Generalitat de Catalunya. Dels orígens medievals a l'actualitat, 650 anys, Barcelone, Generalitat de Catalunya, pp. 43-73.

Rius i Serra, Josep (1927), Catalanes y aragoneses en la corte de Calixto III, "Analecta Sacra Tarraconensia" 3 pp. 193-330.

Rosé, Isabelle (2008), Construire une société seigneuriale. Itinéraire et ecclésiologie de l'abbé Odon de Cluny (fin du IXe-milieu du Xe siècle), Turnhout, Brepols.

Sabanés i Fernàndez, Roser (2009), Els concilis ilerdenses de la província eclesiàstica tarraconense a l'edat mitjana (546-1460), Barcelone, Fundació, Noguera.

Salicrú i Lluch, Roser (2003), Anys de transició, dans Solé i Sabaté, Josep Maria (dir.), Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents, Barcelone, Enciclopèdia Catalana, vol.1, pp. 233-287.

Sánchez de Movellán Torent, Isabel (2004), La Diputació del General de Catalunya, 1413-1479, Barcelone, Institut d'Estudis Catalans.

Sans Travé, Josep María (éd.) (1994), Dietaris de la Generalitat de Catalunya (1411-1714), vol. I (1411-1539), Barcelone, Generalitat de Catalunya.

Solé i Sabaté, Josep Maria (dir.) (2003), Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents, vol.1, Barcelone, Enciclopèdia Catalana.

Stabel, Peter (2000), Urbanization and its Consequences: the Urban Region in Late Medieval Flanders, dans Ainsworth, Peter; Scott, Tom (dir.), Regions and Landscapes: Reality and Imagination in Late Medieval and Early Modern Europe, Bern, Peter Lang, pp. 177-203.

Sureda Jubany, Marc (2007), La Catedral i la Ciutat, dels orígens medievals al segle XVIII, dans Església, societat i poder a Girona. Segles XVIXX, Gérone, Ajuntament de Girona, pp. 37-92.

Sureda i Jubany, Marc (2010), La catedral de Vic a les darreries del segle XIV. Edició i comentari de la visita pastoral de 1388, "Miscel·lània litúrgica catalana" 18, pp. 323-361.

Tabbagh, Vincent (2015), Les évêques dans le royaume de France au XIVe siècle, Dijon, Éditions Universitaires de Dijon.

Torra Pérez, Alberto (1995), Fondos documentales monásticos en el Archivo de la Corona de Aragón, dans Memoria ecclesiae VI. Órdenes monásticas y archivos de la Iglesia (I), Oviedo, Asociación de archiveros de la Iglesia en España, pp. 121-146.

Vauchez, André (1995), Introduction, dans Vauchez, André (dir.), La religion civique à l'époque médiévale et moderne (chrétienté et islam): actes du colloque, Nanterre, 21-23 juin 1993, Rome, École française de Rome.

Verger Jacques, Le transfert de modèles d'organisation de l'Église à l'État à la fin du Moyen Âge, dans Genet, Jean-Philippe; Vincent, Bernard (dir.), État et Église dans la genèse de l'État moderne, Madrid, Casa de Velázquez, 1986, pp. 31-41.

Viader, Roland (2003), L'Andorre du IXe au XIVe siècle: montagne, féodalité et communautés, Toulouse, Presses universitaires du Mirail.

Vicens Vives, Jaume (1936-1937), Ferran II i la ciutat de Barcelona, 1479-1516, 3 vols., Barcelone, Tipografia Emporium.

Wilkin, Alexis (2005), Fratres et canonici. Le problème de la dissolution de la vie commune des chanoines, "Le Moyen Âge" 111, pp. 41-58.
https://doi.org/10.3917/rma.111.0041

Descargas

Publicado

2018-06-30

Cómo citar

Conesa Soriano, J. (2018). La puissance des institutions ecclésiastiques dans les critères de hiérarchisation des villes: le cas du haut clergé séculier en Catalogne (XVe siècle). Anuario De Estudios Medievales, 48(1), 301–329. https://doi.org/10.3989/aem.2018.48.1.10

Número

Sección

Temas Monográficos

Artículos más leídos del mismo autor/a

  • Iñaki Martín Viso, Amparo Rubio Martínez, Carlos M. Reglero de la Fuente, Daniel Piñol, Roberto J. González Zalacaín, Juan A. Prieto Sayagués, Pol Junyent Molins, Jordi Morelló Baget, Joan Maria Jaime Moya, Maria Barceló Crespí, Gonzalo Pérez Castaño, Albert Reixach Sala, Monserrat Casas Nadal, Olatz Villanueva Zubizarreta, Alejandro García Sanjuán, Daniela Santoro, Jorge Lebrero Cocho, Eduard Juncosa Bonet, Juan Vicente García Marsilla, Esther Tello Hernández, Patrícia Santacruz, Julia Conesa Soriano, Laura Miquel Milian, Imanol Vitores Casado, Fabrizio Alias, Marta Manso Rubio, Chiara Mancinelli, Germán Gamero Igea, Ana María Rivera Medina, Isabel Ruiz de la Peña González, Notas bibliograficas , Anuario de Estudios Medievales: Vol. 46 Núm. 1 (2016)
  • Juan Vicente García Marsilla, Jaume Marcé Sánchez, Clara Almagro Vidal, J. Fernando Tinoco Díaz, Dillon Brian Thomas Webster, Anass Benmokhtar, Laura Miquel Milian, Ana Paula Leite Rodrigues, Sergio Tognetti, María Narbona Cárceles, José M. Triano, José Antonio Munita Loinaz, Elvis Mallorquí, Sebastian Roebert, Carlos Crespo Amat, Máximo Diago Hernando, Francisco de Paula Cañas Gálvez, Albert Reixach Sala, Pablo Sanahuja Ferrer, Mireia Comas Via, Pol Bridgewater Mateu, Maria Soler Sala, Fabrizio Alias, Matilde Miquel Juan, Víctor Torres Rubio, Julia Conesa Soriano, Carla Arbó Nieto, Álvaro Solano Fernández-Sordo, Notas bibliográficas , Anuario de Estudios Medievales: Vol. 48 Núm. 1 (2018)