Anuario de Estudios Medievales, Vol 45, No 1 (2015)

Del regiment de sanitat a la literatura. El cas d’Arnau de Vilanova

Antònia Carré

DOI: http://dx.doi.org/10.3989/aem.2015.45.1.08

Resumen


[ct] Anàlisi de l’evolució del lèxic en els dos testimonis que han conservat la traducció catalana que Berenguer Sarriera va fer del Regimen sanitatis ad regem Aragonum d’Arnau de Vilanova. La comparació del lèxic dels dos manuscrits, copiats amb un segle de diferència, demostra l’esforç d’adaptació dels copistes als usos contemporanis. L’adaptació de la scripta als usos temporals de cada copista indica la utilitat del gènere dels regimina sanitatis i l’existència d’un públic disposat a adquirir aquest tipus d’obres, sobretot si estan traduïdes a la llengua vulgar. Un altre indicador de l’èxit i la difusió d’aquest gènere mèdic és la presència de conceptes i de terminologia que li són propis en les obres literàries. S’aporten alguns exemples extrets del Llibre de meravelles de Ramon Llull, Lo Crestià de Francesc Eiximenis, el Curial e Güelfa, el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell i l’Espill de Jaume Roig.

Palabras clave


lèxic; regimen sanitatis; Arnau de Vilanova; difusió del coneixement; traducció; literatura; segles XIV-XV

Texto completo:


PDF

Referencias


Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de Borja (1968-1969), Diccionari catalàvalencià-balear, 10 vols., Palma, Moll.

Arnau de Vilanova (1947), Obres catalanes. Vol. II. Escrits mèdics, ed. Miquel Batllori, Barcelona, Barcino (Els nostres clàssics. Col·lecció A; 56).

Arnau de Vilanova (1985), De amore heroico. De dosi tyriacalium medicinarum, ed. Michael McVaugh, Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona (Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia; 8).

Arnau de Vilanova (1994), Regimen sanitatis ad regem Aragonum. Un tractat de dietètica de l’any 1305, ed. crítica, comentaris i notes a cura d’Anna Trias Teixidor, Barcelona, ETD.

Arnau de Vilanova (1996), Regimen sanitatis ad regem Aragonum, ed. Luis García Ballester, Michael R. McVaugh. Estudi introductori de Pedro Gil-Sotres, amb la col·laboració de Juan Antonio Paniagua i Luis García Ballester, Barcelona, Fundació Noguera - Universitat de Barcelona (Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia; 10.1).

Arnau de Vilanova (2011), Tractat sobre l’amor heroic, ed. Michael McVaugh, Sebastià Giralt, Barcelona, Barcino (Biblioteca Barcino; 7).

Badia, Lola (1996), Textos catalans tardomedievals i “ciència de natures”, discurs llegit el dia 21 de novembre de 1996 en l’acte de recepció pública a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres.

Badia, Lola; Santanach, Joan; Soler, Albert (2010), Els manuscrits lul·lians de primera generació als inicis de la scripta librària catalana, en Alberni, Anna; Badia, Lola; Cabré, Lluís (eds.), Translatar i transferir. La transmissió dels textos i el saber (1200-1500), Santa Coloma de Queralt, Obrador Edèndum - Publicacions URV, pp. 61-90.

Baile, Eduard (2009), Repertori d’aliments en el Tirant lo Blanc: e “dinarense ab molt gran plaer”, “Tirant” 12, pp. 5-31.

Bolòs, Jordi (2000), La vida quotidiana a Catalunya en l’època medieval, Barcelona, Edicions 62.

Bonner, Antoni (ed.) (1989), Obres selectes de Ramon Llull (1232-1316), 2 vols, Palma, Moll.

Brennan, Robert E. (1959), Thomistic Psychology, Nova York, McMillan, [trad. cast. Psicologí a Tomista, Barcelona, Científi co Mé dica, 1960].

Buridant, Claude (1980), Les binômes synonymiques. Esquisse d’une histoire des couples de synonymes du Moyen Âge au Xè siècle, “Bulletin d’analyse du discurs” 4, pp. 5-79.

Bruguera, Jordi (1985), Història del lèxic català, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.

Cantavella, Rosanna (1993), Terapèutiques de l’amor hereus a la literatura catalana medieval, en Alemany, Rafael; Ferrando, Antoni; Meseguer, Lluís B. (eds.), Actes del novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant-Elx, 9-14 de setembre de 1991), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, vol. II, pp. 191-207.

Carré, Antònia (1996), La medicina com a rerefons cultural a l’Espill de Jaume Roig, en Carré, Antònia; Solervicens, Josep, Jaume Roig i Cristòfor Despuig: dos assaigs sobre cultura i literatura dels segles XV i XVI, Vic, Eumo Editorial, pp. 7-71.

Carré, Antònia (en premsa), La traducció catalana abreujada del Regiment de sanitat d’Arnau de Vilanova és un abreujament de la traducció de Berenguer Sarriera?, en Miscel·lània Curt Wittlin. C asanova, Emili (1988), El lèxic d’Antoni Canals, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat - València, Publicacions de la Universitat de València.

Cifuentes i Comamala, Lluís (2006), La ciència en català a l’Edat Mitjana i el Renaixement. Barcelona, Universitat de Barcelona - Palma, Universitat de les Illes Balears [2a edició revisada i ampliada de l’original de 2002, amb una Addenda a les pp. 411-454]. Suplements a Sciència. cat, http://www.sciencia.cat/suplements.htm.

Cifuentes i Comamala, Lluís (2014), La bibliografi a mèdica catalana d’Arnau de Vilanova: estat de la qu.esti. i nous textos (amb una nota sobre la difusió a Catalunya d’una Vida d’Arnau), en Perarnau i Espelt, Josep (ed.), Actes de la III Trobada Internacional d’Estudis sobre Arnau de Vilanova, Barcelona octubre de 2011, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans - Facultat de Teologia de Catalunya (Treballs de la Secció de Filosofi a i Ciències Socials; 46), pp. 191-238.

Colon, Germà (1981), Sinonímia i diatopisme, Barcelona, Curial.

Colon, Germà (1993), El lèxic català dins la Romània, València, Publicacions de la Universitat de València.

Colon, Germà; Soberanas, Amadeu J. (1986), Panorama de la lexicografi a catalana: de les glosses medievals a Pompeu Fabra, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.

Coromines, Joan (1980-2001), Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, 10 vols., Barcelona, Curial.

Curial e Güelfa (2011), ed. Lola Badia, Jaume Torró, Barcelona, Quaderns Crema.

Eiximenis, Francesc (1983), Com usar bé de beure i menjar, introducció i edició de Jorge J.E. Gracia, Barcelona, Curial.

Eiximenis, Francesc (1986-2005), Dotzè Llibre del Crestià, ed. Kurt Witllin, Xavier Renedo et al., 3 vols., Girona, Col·legi Universitari de Girona - Diputació de Girona.

Fabian, Claudia; Haller, Klaus (2000), Personennamen des Mittelalters / Personal names of the Middle Ages / Nomina scriptorum Middi Aevi (PMA), Munic, Bayerische Staatsbibliothek.

Ferragud, Carmel (2014), Medicina i religió a la Baixa Edat Mitjana: rerefons mèdic de les pràctiques penitencials en els sermons de sant Vicent Ferrer, “SCRIPTA, Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna” 3, pp. 27-45.

Flandrin, Jean-Louis (2004), Condimentación, cocina y dietética durante los siglos XIV, XV y XVI, en Flandrin, Jean-Louis; Montanari, Massimo (dirs.), Historia de la Alimentación, Gijón, Trea, pp. 623-645.

García Ballester, Luis (1972), Galeno en la sociedad y en la ciencia de su tiempo (c. 130-c. 200 d. de C), Madrid, Guadarrama.

García Ballester, Luis; French, Roger; Arrizabalaga, Jon; Cunningham, Andrew (1994), Practical Medicine from Salerno to the Black Death, Cambridge, Cambridge University Press.

García Marsilla, Juan Vicente (2013), Alimentación y salud en la Valencia medieval. Teorías y prácticas, “Anuario de Estudios Medievales” 43/1, pp. 115-158. http://dx.doi.org/10.3989/aem.2013.43.1.05

Gimeno Blay, Francisco (1991), A propósito del manuscrito vulgar del Trescientos: el Escurialense K.I.6 y la minúscula cursiva libraria de la Corona de Aragón, “Scrittura e Civiltà” 15, pp. 205-245 [tr. catalana en Ferrando, Antoni; Hauf, Albert G. (eds.), Miscel·lània Joan Fuster: estudis de llengua i literatura, Barcelona - València, Departament de Filologia Catalana - PAM - Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, 1994, vol. 8, pp. 25-78].

Gimeno Blay, Francisco M.; Gozalbo, Daniel; Trenchs, Josep (eds.) (2009), Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós, València, Publicacions de la Universitat de València.

Hernando Delgado, Josep (1988), Els moralistes i l’alimentació a la baixa Edat Mitjana, en Riera, Antoni (ed.), Alimentació i societat a la Ca talunya medieval, Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, pp. 271-293.

Iborra, Josep (1990), El tinell del Tirant. La cuina clàssica del segle XV, Oliva, Colomar.

Iglesias, J. Antoni (2000), Un bifoli en pergamí de la parròquia barcelonina de Vilanova del Vallès: el testimoni en català més antic del Llibre de conservació de sanitat de Joan de Toledo (s. XIV), “Arxiu de Textos Catalans Antics” 19, pp. 399-428.

Jaume d’Agramont (1998), Regiment de preservació de la pestilència (segle XIV), estudis introductoris i glossari de Jon Arrizabalaga, Luis García Ballester, Joan Veny, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.

Llull, Ramon (2002), Començaments de medicina. Tractat d’astronomia, ed. Lola Badia, Palma, Patronat Ramon Llull (Nova edició de les obres de Ramon LLull ; 5).

Martínez Ferrando, Ernesto (1948), Jaime II de Aragón. Su vida familiar, 2 vols., Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Martorell, Joanot (1979), Tirant lo Blanc, ed. Martí de Riquer, Barcelona, Ariel.

McVaugh, Michael R. (1986), The births of the children of Jaime II, “Medievalia” 6, pp. 11-16.

McVaugh, Michael R. (1993), Medicine before the plague. Practitioners and their patients in the Crown of Aragon, 1285-1345, Cambridge, Cambridge University Press.

McVaugh, Michael R. (1994), Royal surgeons and the value of medical learning: the Crown of Aragon, 1300-1350, en García Ballester, Luis et al., Practical Medicine from Salerno to the Black Death, Cambridge, Cambridge University Press, pp. 211-236.

Metge, Bernat (1983), Obra completa, ed. Lola Badia, Xavier Lamuela, Barcelona, Selecta.

Mensa i Valls, Jaume (2012), Arnau de Vilanova i les teories medievals de l’amor, Barcelona, Editorial Cruïlla - Fundació Joan Maragall.

Nicoud, Marilyn (2007), Les régimes de santé au Moyen Âge: naissance et diffusion d’une écriture médicale en Italie et en France (XIIIe-XVe siècle), 2 vols., Roma, École française de Rome.

Polanco, Lluís B. (2003), L’humanisme gastronòmic i la Corona d’Aragó. El cas de Bartolomeo Sacchi, Il Platina, en Grau Codina, Ferran et al. (ed.), La Universitat de València i l’Humanisme: Studia Humanitatis i renovació cultural a Europa i el món, València, Publicacions de la Universitat de València, pp. 513-536.

Renedo, Xavier (1996), Turpia feminarum incesta lascivarum (El joc teatral en el capítol 283 del Tirant lo Blanc), en Francesc Massip (ed.), Formes teatrals de la tradició medieval. Actes del VII Col·loqui de la Société Internationale pour l’Étude du Théâtre Médiéval (Girona, juliol de 1992), Barcelona, Institut del Teatre, pp. 209-216.

Renedo, Xavier (2002), Eiximenis i el bon ús del vi, “Estudi General” 22, pp. 251-277.

Rico, Albert; Solà, Joan (1995), Gramàtica i lexicografi a catalanes: síntesi històrica, València, Publicacions de la Universitat de València.

Riera, Antoni (ed.) (1988), Alimentació i societat a la Catalunya medieval, Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Riquer, Isabel de (2000), Il Novellino. El Novelino, introducció, traducció, notes i índex temàtic d’Isabel de Riquer, pròleg de María Jesús Lacarra, París - Roma, Nemini.

Riquer, Martí de (1949), Un nuevo manuscrito con versiones catalanas de Arnau de Vilanova, “Analecta Sacra Tarraconensia” 22, pp. 1-20.

Riquer, Martí de (1964), Història de la Literatura Catalana Medieval. Part antiga, 3 vols., Barcelona, Ariel.

Robles, Adolfo (1996), Obras y escritos de San Vicente Ferrer, València, Ajuntament de València.

Roig, Jaume (2006), Espill, edició, traducció i comentaris d’Antònia Carré, Barcelona, Quaderns Crema.

Roig, Jaume (2014), Espill, ed. Antònia Carré, Barcelona, Barcino (Els nostres clàssics. Autors medievals; 33).

Salmón, Fernando (2011), Consumo y salud: la comida y la bebida en la medicina medieval, en López Ojeda, Esther (ed.), Comer, beber, vivir: consumo y niveles de vida en la Edad Media hispánica. XXI Semana de Estudios Medievales (Nájera, del 2 al 6 de agosto de 2010), Logroño, Instituto de Estudios Riojanos, pp. 411-432.

Serrano Larráyoz, Fernando (2002), La Mesa del rey. Cocina y régimen alimentario en la corte de Carlos III el Noble de Navarra (1411-1425), Pamplona, Gobierno de Navarra.

Siraisi, Nancy (1990), Medieval and Early Renaissance Medicine: An Introduction to Knowledge and Practice, Chicago - Londres, The University of Chicago Press. http://dx.doi.org/10.7208/chicago/9780226761312.001.0001

Speculum al foder (2007), a cura d’Anna Alberni, Bellcaire d’Empordà, Edicions Vitel·la.

Temkin, Oswei (1973), Galenism. Rise and decline of a medical philosophy, Ithaca - Londres, Cornell University Press.

Trias, Sebastià (1995), La cuina lul·liana. Criteris dietètics i nivells socials, en Primer Col·loqui d’Història de l’Alimentació a la Corona d’Aragó, Edat Mitjana, Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, vol. II, pp. 845- 856.

Trovato, Paolo (1991), Con ogni diligenza corretto. La stampa e le revisioni editoriali dei testi letterari italiani (1470- 1570), Bolonya, Il Mulino, [reimpr. 2009].

Valsalobre, Josep (2005), Apotecaris i receptes en la literatura catalana antiga, “Mot so razo” 4, pp. 34-46.

Vinyoles i Vidal, Teresa-M. (1994), El menjar a la Barcelona gòtica: necessitat primària i ritu social, en Del rebost a la taula. Cuina i menjar a la Barcelona gòtica, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Museu d’Història de la Ciutat, pp. 19-29.

Wittlin, Curt J. (1991), Repertori d’expressions multinominals i de grups de sinònims en traduccions catalanes antigues, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Wittlin, Curt J. (1992), Els grups de sinònims dels traductors medievals: una font important per a la lexicografi a catalana, en Kobbervig, Karl I.; Pacheco, Arseni; Massot, Josep (eds.), Actes del Sisè Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica (Vancouver 1990), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 89-99.

Zamuner, Ilaria (2004), Il ms. Barb. Lat. 311 e la transmissione dei regimina sanitatis (XIII-XV sec.), “Cultura Neolatina” 1/2, pp. 207-250.




Copyright (c) 2015 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Licencia de Creative Commons
Este obra está bajo una licencia Creative Commons Reconocimiento 3.0 España (CC-by).


Contacte con la revista aem@imf.csic.es

Soporte técnico soporte.tecnico.revistas@csic.es