La iglesia del monasterio de Sant Pere de les Puel·les a través de la visita pastoral de la abadesa Violant d’Espés (1585-1587)

Marta Crispí i Canton

doi:10.3989/aem.2020.50.1.04

Autores/as

Marta Crispí i Canton Universitat Internacional de Catalunya https://orcid.org/0000-0003-0824-6964

DOI:

https://doi.org/10.3989/aem.2020.50.1.04

Palabras clave:

monasterio de Sant Pere de les Puel·les, arquitectura románica, arquitectura gótica, orden benedictina, espacios litúrgicos, mobiliario litúrgico, visita pastoral

Resumen

La iglesia del monasterio de Sant Pere de les Puel·les (Barcelona), consagrada en 1145, es uno de los escasos templos románicos conservados en Barcelona y, lamentablemente, un edificio poco estudiado debido a las profundas transformaciones que sufrió en los siglos XIX y XX. Una visita pastoral a la iglesia y a las dos sacristías realizada por la abadesa Violant d’Espés en 1585-1587 permite conocer con detalle los espacios, el mobiliario y el rico ajuar litúrgico del templo románico y, al mismo tiempo, comprender el alcance de las intervenciones arquitectónicas que modificaron la estructura de la iglesia en el siglo XV.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Adell, Joan Albert (1992), Sant Pere de les Puelles, en Vigué Viñas, Jordi (dir.), Catalunya romànica, vol. 20, El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, pp. 209-210.

Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc, Diccionar i català-valencià-balear, https://dcvb.iec.cat/ [consulta: 19/12/2019].

Baucells Reig, Josep (1999), Visites pastorals: segles XIV y XV, "Memoria Ecclesiae"15, pp. 283-292.

Bernaus, Magda; Rius, Eduard (2003), Les llotges i les altres arquitectures mercantils, en Pladevall i Font, Antoni (dir.), L'Art gòtic a Catalunya, vol. 3, Arquitectura III. Dels palaus a les masies, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, pp. 212-217.

Boada, Coloma i Brugués, Irene (2014). Monestirs urbans en temps de guerra: Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura - Museu d'Història de Barcelona.

Bofarull y Brocà, Antoni de (1855), Guia cicerone de Barcelona: aumentado corregido y vindicado: viajes por la ciudad con el objeto de visitar y conocer todos los monumentos artísticos; … de todos los recuerdos y hechos históricos y saber el origen de todas las tradiciones populares, pertenecientes á la misma, Barcelona, V. Castaños.

Cabré, M.ª Montserrat (1985), El monacat femení a la Barcelona de l'alta edat mitjana. Sant Pere de les Puel·les, segles XI i XII, 2 vols., Barcelona, Universitat de Barcelona (tesis de licenciatura).

Cabré, M.ª Montserrat (1992), Sant Pere de les Puelles, en Vigué Viñas, Jordi (dir.), Catalunya romànica, vol. 20, El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, pp. 205-209.

Cárcel Ortí, M.ª Milagros (2000), Visitas pastorales de España: siglos XVIXX. Propuesta de inventario y bibliografía, Oviedo, Asociación de Archiveros de la Iglesia en España.

Coll i Alentorn, Miquel (1969), La Crònica de Sant Pere de les Puelles, Santes Creus, [s.n.].

Crispí, Marta (1996a), La difusió de les Veròniques de la Mare de Déu a les catedrals de la Corona d'Aragó a fi nals de l'Edat Mitjana, "Lambard. Estudis d'art medieval" 9, pp. 83-103.

Crispí, Marta (1996b), La Verònica de Santa Maria i la processó de la Puríssima organitzada por Martí l'Humà, "Locus Amoenus" 2, pp. 85-101. https://doi.org/10.5565/rev/locus.50

Cubeles, Albert (1999), Anotaciones sobre las tipologías de portales góticos en Barcelona (siglos XIV y XV), en Freigang, Christian (ed.), La arquitectura gótica en España: actas del Coloquio de la Carl Justi-Vereinigung y del Seminario de Historia del Arte de la Universidad de Gotinga, Gotinga, del 4 al 6 de febrero de 1994, Frankfurt am Main, Vervuert, pp. 189-202.

Español, Francesca (2002), El gòtic català, Manresa, Fundació La Caixa.

Español, Francesca (2013-2014), L'univers d'Elisenda de Montcada i el seu patronatge sobre el monestir de Pedralbes, "Lambard. Estudis d'art medieval" 25, pp. 9-35.

Gudiol i Cunill, Josep (1902), Nocions de arqueología sagrada catalana, Vich, Imp. de la viuda de R. Anglada

Gudiol i Cunill, Josep (1931), Nocions d'arqueologia sagrada catalana, Barcelona, Josep Porté.

Guilleré, Christian (1983), Les visites pastorales en Tarraconaise à la fi n du moyen-age (XIVe-XVe s.): l'exemple du diocese de Gerone, "Mélanges de la Casa de Velázquez" 19/1, pp. 125-167. https://doi.org/10.3406/casa.1983.2390

Iranzo, Ubaldo (1903), El Claustro del Monasterio de San Pedro de las Puellas, en Anuario para 1903. Asociación de Arquitectos de Cataluña", Barcelona, [s.n.], pp. 69-122 [reeditado en 1950 por la Asociación de Arquitectos de Cataluña].

Madurell, Josep M. (1950), El pintor Lluís Borrassà. Su vida, su tiempo, sus seguidores y sus obras I, "Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona" 8, pp. 9-387

Madurell, Josep M. (1952), El pintor Lluís Borrassà. Su vida, su tiempo, sus seguidores y sus obras III. Apéndice documental, "Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona" 10, pp. 9-365.

Memoria Ecclesiae (1999), Las visitas pastorales en el ministerio del obispo y archivos de la Iglesia, 14 y 15 [Recogen las ponencias presentadas al XIII Congreso de la Asociación de Archiveros de la Iglesia en España. Congreso celebrado en 1997 en Sevilla, coord. por Agustín Hevia Ballina].

Monjas Manso, Lluís (2003), Les visites pastorals: de l'època medieval a la vigília del Concili de Trento, en Puigvert, Joaquim (ed.), Les Visites pastorals: dels orígens medievals a l'època contemporània, Girona, CCG edicions, pp. 45-73.

Monjas Manso, Lluís (2008), La Reforma eclesiàstica i religiosa de la província eclesiàstica tarraconense al llarg de la baixa edat mitjana: a través dels qüestionaris de visita pastoral, Barcelona, Fundació Noguera, 2008.

Paulí, Antonio (1945), El Real monasterio de San Pedro de las Puella s de Barcelona, Barcelona, Bartrés.

Pi i Margall, Francesc (1842), España: obra pintoresca en láminas sacadas con el daguerotipo, ya dibujadas del natural grabadas en acero y en boj. Cataluña, Barcelona, Imprenta de Juan Roger.

Pladevall, Antoni (1983), Notícies importants sobre el monestir de Sant Pere de les Puel·les, "Quaderns d'Estudis Medievals" 12/2, pp. 67-75.

Puig i Cadafalch, Josep; Falguera, Antoni de; Goday, Josep (2001), L'arquit ectura romànica a Catalunya. vol. II. Del segle IX al XI, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans. [Edició facsímil de l'original 1902].

Puigvert, Joaquim (ed.) (2003). Les Visites pastorals: dels orígens medievals a l'època contemporània, Girona, CCG edicions.

Ràfols, Josep Francesc (1980), Diccionario de artistas de Cataluña, Valencia y Baleares, Barcelona, edicions Catalanes.

Sanjust i Latorre, Cristina (2008), L'obra del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes des de la seva fundació fins al segle XVI: un Monestir reial per a l'ordre de les clarisses de Catalunya, Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona (tesis doctoral).

Solà, Xavier (2003), Les visites pastorals posttridentines: de la segona meitat del segle XVI a les darreries del segle XVII, en Puigvert, Joaquim (ed.), Les Visites pastorals: dels orígens medievals a l'època contemporània, Girona, CCG edicions, pp. 75-109.

Sureda, Marc (2014), Clero, espacios y liturgia en la catedral de Vic: la iglesia de Sant Pere en los siglos XII y XIII, "Medievalia" 17, pp. 279-320.

Sureda, Marc (2017), From Holy Images to Liturgical Devices. Objects, Models and Rituals around the Veronicae of Christ and Mary in theCrown of Aragon (1300-1550), en Murphy, Amanda; Kessler, Herbert L.; Petoletti, Marco; Duffy, Eamon; Milanese, Guido (eds.), The European Fortune of the Roman Veronica in the Middle Ages (Convivium Supplementum), pp. 194-217.

Vila, Pep; Mancebo, Sílvia (2015). La confraria de sant Sixt i sant Hou de Celrà (1588), "Annals de l'Institut d'Estudis Gironins" 56, pp. 419-438.

Zaragoza, Ernest (2005-2006), Documentació inèdita sobre la reforma de Sant Pere de les Puel·les (1563-1602), "Analecta sacra tarraconensia" 78-79, pp. 309-322.

Zaragoza, Ernest (2013), Actes de visita del monestirs de benedictines de Catalunya (1789-1816), "Analecta Sacra Tarraconensia" 86, pp. 141-172.