Com yo no sàpia scriure: la delega gràfica en l’administració municipal (Vila-real als segles XIV-XV)
DOI:
https://doi.org/10.3989/aem.2021.51.2.16Palabras clave:
alfabetització, burocràcia, Corona d’Aragó, escriptura, delega gràfica, municipis, notarisResumen
[ca] En una societat, com la baixmedieval, caracteritzada per una àmplia difusió de la documentació escrita i, alhora, per un analfabetisme molt elevat, la delegació de l’escriptura era un recurs generalitzat entre els sectors socials subalterns. Aquest treball se centra en una vila valenciana, prenent com a font els rebuts (albarans) que havien de ser redactats pels proveïdors de serveis o de béns que eren remunerats per l’administració municipal. Els titulars d’aquests rebuts pertanyien a un ampli ventall social, tant professions lletrades com illetrades, que sovint recorrien a la delega gràfica. L’estudi analitza l’evolució del perfil social dels escrivents delegats i del control que, a través de l’escrivà de la vila, hi exercia la burocràcia municipal. Finalment, s’hi analitza el vincle, no unívoc, entre alfabetització i delegació de l’escriptura, així com el creixent pluralisme social dels escrivents delegats
Descargas
Citas
Aparici, Joaquín (1996), Producció manufacturera i comerç a Vila-real (1360-1529), Vila-real, Ajuntament de Vila-real.
Ares Legaspi, Adrián (2019), La reconstrucción de los grupos sociales e identidades culturales de una ciudad del siglo XVI a través de la escritura: Santiago de Compostela (1500-1550), en II Congresso Histórico internacional as cidades na história: sociedade, vol. V: Cidade Moderna, Guimarães, Câmara Municipal de Guimarães, pp. 25-48.
Bartoli Langeli, Attilio (1986), Scrittura, libro, alfabetismo (e linguistica) nel Rinascimento italiano, "Schifanoia. Notizie dell'Istituto di studi rinascimentali di Ferrara" 2, pp. 96-100.
Bartoli Langeli, Attilio (1991), Storia dell'alfabetismo e metodo quantitativo, "Anuario de Estudios Medievales" 21, pp. 347-367. https://doi.org/10.3989/aem.1991.v21.1115
Castillo Gómez, Antonio (2001), Cultura escrita y clases subalternas: una mirada española, Oiartzun, Sendoa.
Cavallo, Guglielmo (1999), De signo incompleto al signo negado, València, Seminari Internacional d'Estudis sobre la Cultura Escrita (ed. or. 1978).
Chartier, Robert (2001), Culture écrite et littérature à l'âge moderne, "Annales. Histoire, Sciences Sociales" 56/4-5, pp. 783-802. https://doi.org/10.3406/ahess.2001.279985
Chastang, Pierre (2013), La ville, le gouvernement et l'écrit à Montpellier (XIIe-XIVe siècle). Essai d'histoire sociale, París, Publications de la Sorbonne. https://doi.org/10.4000/books.psorbonne.28324
Ciscar Pallarés, Eugenio (1998), Cruz o firma en la práctica procesal (contribución a la medición de la alfabetización en el Reino de Valencia, siglos XVI-XVIII), "Estudis. Revista de Historia Moderna" 24, pp. 37-62.
Doñate, José María (1972), Cruces de término, en Datos para la historia de Villarreal, vol. III, Saragossa, Anubar, pp. 105-114.
Furió, Antoni (1997), Estructures fiscals, pressió tributària i reproducció econòmica al País Valencià en la baixa Edat Mitjana, en Sánchez, Manuel; Furió, Antoni (eds.), Corona, municipis i fiscalitat a la baixa Edat Mitjana, Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs, pp. 519-522.
Furió, Antoni (2000), Esclaus i assalariats. La funció econòmica de l'esclavitud en la península ibèrica a la baixa edat mitjana, en Ferrer i Mallol, Maria Teresa (ed.), De l'esclavitud a la llibertat: esclaus i lliberts a l'edat mitjana, Barcelona, CSIC, pp. 15-39.
García Díaz, Isabel (1999), La escritura en Cartagena en el siglo XV, Cartagena, Real Academia Alfonso X el Sabio.
García Díaz, Isabel (2001), Escritura y clases populares en Murcia en el tránsito de la Edad Media a la Moderna, en Castillo Gómez, Antonio (coord.), Cultura escrita y clases subalternas: una mirada española, Ioartzun, Sendoa, pp. 57-85.
García Díaz, Isabel (2015), De escribano de concejo a escribano mayor. La formación de las cancillerías urbanas, en Pueyo Colomina, Pilar (coord.), Lugares de escritura: la ciudad, Saragossa, Institución "Fernando el Católico", pp. 285-300.
García Femenia, Alfredo (2018), Als hospitals de València: analfabetisme i alfabetització (1450-1518), en Villanueva, Concepción; Conejo, Antoni; Villagrasa-Elías, Raúl (eds.), Redes hospitalarias: historia, economía y sociología de la sanidad, Saragossa, Institución "Fernando el Católico", pp. 127-138.
Gil, Vicent (ed.) (2002), Ordenances municipals de Vila-real (segles XIVXVIII), València, PUV.
Gimeno, Francisco M. (1985), La escritura gótica en el País Valenciano después de la conquista del siglo XIII, València, Universitat de València.
Gimeno, Francisco M. (1993), Analfabetismo e alfabetizzazione femminili della Valencia del Cinquecento, "Annali della Scuola Normale Superiore di Pisa", 23/2, pp. 563-609.
Gimeno, Francisco M. (2007), De la "luxurians litera" a la "castigata et clara". Del orden gráfico medieval al humanista (siglos XV-XVI), "Litterae Caelestes" 2/1, pp. 9-51.
Guinot, Enric (ed.) (2006), Establiments municipals del Maestrat, els Ports de Morella i Llucena (segles XIV-XVIII), València, PUV.
Mandingorra, María Luz (1986a), Aproximación a la cultura gráfica de los boticarios a finales de la Edad Media, "Saitabi. Revista de la Facultat de Geografia i Història" 36, pp. 57-70.
Mandingorra, María Luz (1986b), La escritura humanística en Valencia. Su introducción y difusión en el siglo XV, València, Universitat de València.
Mandingorra, María Luz (1994-1995), Alfabetismo y educación gráfica en la Valencia del Quinientos. El libro de albaranes del convento del Carmen (1517-1538), "Estudis Castellonencs" 6, pp. 785-798.
Métayer, Christine (2000), Au tombeau des secrets. Les écrivains publics du Paris populaire. Cimetière des Saints-Innocents XVIe-XVIIIe, París, Albin Michel.
Métayer, Christine (2001), Normes graphiques et pratiques de l'écriture: maîtres écrivains et écrivains publics à Paris aux XVIIe et XVIIIe siècles, "Annales. Histoire, Sciences Sociales", 56/4-5, pp. 881-901.
https://doi.org/10.3406/ahess.2001.279992
Navarro, Germán (1998), Joan Santalínea i altres paraires de Castelló a la fi del segle XV, en Actes del V Congrés d'Història i Filologia de la Plana, Nules, Ajuntament de Nules, pp. 155-178.
Pardo Rodríguez, María Luisa (2002), Señores y escribanos: el notariado andaluz entre los siglos XIV y XVI, Sevilla, Universidad de Sevilla.
Petrucci, Armando (1978), Scrittura, alfabetismo ed educazione grafica nella Roma del primo Cinquecento. Da un libretto di conti di Maddalena "pizzicarola" in Trastevere, "Scrittura e Civiltà" 2, pp. 163-207.
Petrucci, Armando (1988), Pouvoir de l'écriture, pouvoir sur l'écriture dans la renaissance italienne, "Annales ESC" 43/4, pp. 823-847.
https://doi.org/10.3406/ahess.1988.283525
Petrucci, Armando (1989), Scrivere per gli altri, "Scrittura e Civiltà" 13, pp. 475-487.
Petrucci, Armando (1991), Storia della scrittura e storia della società, "Anuario de Estudios Medievales" 21, pp. 309-322 (ed. or. 1989). https://doi.org/10.3989/aem.1991.v21.1113
Pozo, José Antonio del (1995), Prohoms i camperols. Espai agrari i poder local a Vila-real (1362-1388), Vila-real, Ajuntament de Vila-real.
Restaino, Angelo (2013), Per uno studio paleografico delle denunce della Lira senese: scritture e scriventi nella compagnia di San Vigilio (1453-1498), Roma, Università degli Studi di Roma I "La Sapienza" (tesi doctoral).
Rivoira, Sara (2010), Pratiche di scrittura nella Pisa del primo Quattrocento: le portate al catasto del 1427 come fonti per la storia dell'alfabetismo, Pisa, Università di Pisa (tesi doctoral).
Rubio Vela, Agustín (1993), L'escrivania municipal de València en els segles XIV i XV. Notes i documents, "Caplletra" 15, pp. 127-162.
Rubio Vela, Agustín (1995), L'escrivania municipal de València als segles XIV i XV: burocràcia, política i cultura, València, Consell Valencià de Cultura.
Rubio Vela, Agustín (2017), Joan Aguilar, escrivà de la Sala de la ciudad de Valencia (1423-1425). Voluntad de estilo en las misivas municipales, València, Gráficas Papallona.
Viciano, Pau (1994), Poder municipal i grup dirigent local al País Valencià. La vila de Castelló de la Plana (1375-1500), València, Universitat de València (tesi doctoral).
Viciano, Pau (2008), Regir la cosa pública. Prohoms i poder local a la vila de Castelló (segles XIV-XV), València, PUV.
Viciano, Pau (2017), Més enllà de la senyoria. Mercat i impostos a la Plana de Castelló (segles XIV-XV), Barcelona - Catarroja, Editorial Afers.
Viciano, Pau; Guinot, Enric (eds.) (2018), Els llibres de Consells de la vila de Castelló. II. (1384-1390), València, PUV.
Descargas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2021 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
© CSIC. Los originales publicados en las ediciones impresa y electrónica de esta Revista son propiedad del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, siendo necesario citar la procedencia en cualquier reproducción parcial o total.Salvo indicación contraria, todos los contenidos de la edición electrónica se distribuyen bajo una licencia de uso y distribución “Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional ” (CC BY 4.0). Puede consultar desde aquí la versión informativa y el texto legal de la licencia. Esta circunstancia ha de hacerse constar expresamente de esta forma cuando sea necesario.
No se autoriza el depósito en repositorios, páginas web personales o similares de cualquier otra versión distinta a la publicada por el editor.