Llogar els ciris i revendre el refús. El consum de cera per a usos litúrgics a la Barcelona baixmedieval

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.3989/aem.2022.52.1.08

Palabras clave:

cereria, comerç de cera, comerç al detall, Barcelona, baixa edat mitjana, Catedral de Barcelona

Resumen


A la baixa edat mitjana els grans temples cristians utilitzaven importants quantitats de cera, que era un producte exposat a les oscil·lacions del mercat mediterrani i que, en general, resultava cara. Per tal d’atenuar la despesa en cera, els administradors de les esglésies i els candelers van desenvolupar estratègies comptables i materials per tal de rebaixar-ne el cost. A partir de l’exemple de la ciutat de Barcelona, i especialment de la seva Seu, aquest article mostra com es desenvoluparen dos mecanismes principals, que a més sovint es combinaren, per tal de contenir aquesta despesa i facilitar l’accés a aquests productes imprescindibles per a la litúrgia: el lloguer dels grans ciris i la reutilització i revenda de la cera cremada però que encara es podia tornar a emprar.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Aparici Martí, Joaquín (1999), De la apicultura a la obtención de la cera. Las “otras manufacturas” medievales de Segorbe y Castelló, “Millars, Espai i Història” 22, pp. 31-50.

Aparici Martí, Joaquín (2021), Mieles y ceras valencianas. Explotación y comercio de recursos naturales desde el Maestrat y els Ports de Morella durante los siglos XIV y XV, “Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval” [en línia] 22, p. 199-219, https://revistes.ua.es/medieval/article/view/18191 [consulta: 02/03/2022].

Aparisi Romero, Frederic (2021), L’apicultura a la València medieval, en Vicedo-Rius, Enric (ed.), Cultius, especialització i mercats. X Congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder politic, Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs - Diputació de Lleida, pp. 113-135.

Barceló Plana, Alba (2015), Imatges de la quotidianitat a les haggadot catalanes: l’àpat pasqual, en Puig, Neus; Viader i Crous, Montse (eds.), La vida quotidiana a l’Edat Mitjana. Actes del IV Seminari d’Estudis Medievals d’Hostalric, Hostalric, Ajuntament d’Hostalric, pp. 168-177.

Baucells Reig, Josep (2004-2007), Vivir en la edad media: Barcelona y su entorno en los siglos XIII y XIV (1200-1344), Barcelona, CSIC.

Baumgarten, Elisheva (2013), A Tale of a Christian Matron and Sabbath Candles: Religious Difference, Material Culture and Gender in Thirteenth-Century Germany, “Jewish Studies Quarterly” [en línia] 20/1, pp. 83-99, http://www.jstor.org/stable/41804476 [consulta: 06/05/2021].

Cabrol, Fernand (ed.); Leclercq, Henri (ed.); Marrou, Henri-Irénée (dir.) (1907-1953), Dictionnaire d’archéologie chrétienne et de liturgie, París, Lib. Letouzey et Ané.

Carmona Ruiz, María Antonia (2000), La apicultura sevillana a fines de la Edad Media, “Anuario de Estudios Medievales” [en línia] 30/1, pp. 387-400, https://estudiosmedievales.revistas.csic.es/index.php/estudiosmedievales/article/view/501 [consulta: 02/03/2022].

Carrero Santamaría, Eduardo (2014), La Catedral de Barcelona y la litúrgia, en Carrero Santamaría, Eduardo (ed.), Arquitectura y liturgia: el contexto artístico de las consuetas catedralicias en la Corona de Aragón, Mallorca, Objeto Perdido, pp. 11-42.

Casas Homs, Josep Maria (1976), Llibre del batlle reial de Barcelona Berenguer Morey (1375-1378), Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana.

Comellas i Solé, Jordi (1997), L’abastament d’una ciutat en temps de guerra. El setge de Barcelona de 1472, “Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia” [en línia] 18, pp. 451-471, https://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/193926 [consulta: 04/05/2021].

Conesa Soriano, Julia (2015), La gestion d’un patrimoine ecclésiastique urbain à la fin du Moyen Âge: l’inscription du chapitre cathédral de Barcelone dans la ville, “Histoire Urbaine” 42, pp. 37-56.

Conesa Soriano, Julia (2020), Entre l’Église et la ville. Pouvoirs et réseaux des chanoines de Barcelone (1472-1516), Madrid, Casa de Velázquez.

Córdoba de la Llave, Ricardo (1990), La candeleria, un oficio medieval. Apicultura y trabajo de la cera en la Córdoba del siglo xv, en Actas I Congreso de Jóvenes Historiadores y Geógrafos. Madrid 1988, vol. I, Madrid, Asociación de Estudios Histórico-Geográficos - Editorial de la Universidad Complutense, pp. 777-789.

Fouracre, Paul (2021), Eternal light, and earthly concerns. Belief and the shaping of medieval society, Manchester, Manchester University Press.

González y Sugrañes, Miquel (1915), Contribució a la Historia dels antichs Gremis dels Arts y Oficis de la Ciutat de Barcelona, vol. I, Barcelona, Estampa d’Henrich y Companyia.

Hamilton, Earl J. (1970), American treasure and the price revolution in Spain, 1501-1650, Nova York, Octagon.

Mas, Josep (1916), La custòdia de la Sèu de Barcelona en l’any 1522, Barcelona, La Renaixensa.

Mas Latrie, Louis de (1868), Traités de paix et de commerce, et documents divers concernant les relations des Chrétiens avec les Arabes, Nova York, Burt Franklin.

Morelló Baget, Jordi (1997), Els impostos sobre la renda a Catalunya: redelmes,onzens i similars, “Anuario de Estudios Medievales” 27/2, pp. 903-967.

Naz, Raoul (1942), Dictionnaire de Droit Canonique, París, Letouzey et Ané.

Orti Gost, Pere (1992), El forment a la Barcelona baixmedieval: preus, mesures i fiscalitat (1283-1345), “Anuario de Estudios Medievales” 22/1, pp. 377-423.

Orti Gost, Pere (2000), Renda i fiscalitat en una ciutat medieval: Barcelona segles XII-XIV, Barcelona, CSIC.

Peiró Mateios, Maria del Carmen (1999), El comercio y los comerciantes en la Murcia de finales de la Edad Media a través de la documentación, Murcia, Universidad de Murcia (tesi doctoral).

Richard, Charles-Louis; Giraud, Jean-Joseph (1822-1827), Bibliothèque sacrée ou dictionnaire universel des sciences ecclésiastiques, París, Meguignon.

Riera i Melis, Antoni (1994), Estructura social y sistemas alimentarios en la Cataluña bajomedieval, “Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia” [en línia] 14, pp. 193-217, https://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/193869 [consulta: 04/05/2021].

Sabaté, Flocel (1990), Els objectes de la vida quotidiana a les llars barcelonines al començament del segle XIV, “Anuario de Estudios Medievales” 20/1, pp. 53-108.

Sales i Favà, Lluís; Sapoznik, Alexandra (2022), The production and trade of wax in north-eastern Iberia, XIV-XVI c. The case of Catalonia, en Wallace-Hare, David A. (ed.), New Approaches to the Archaeology of Beekeeping, Oxford, Archaeopress, pp. 172-185.

Sales i Favà, Lluís; Sapoznik, Alexandra; Whelan, Mark (2021), Beekeeping in late medieval Europe: a survey of its ecological settings and social impacts, “Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval” 22, pp. 275-296.

Sapoznik, Alexandra (2018), Bees in the medieval economy: religious observance and the production, trade, and consumption of wax in England, c. 1300-1555, “The Economic History Review” 72/4, pp. 1152-1174.

Shaw, James; Welch, Evelyn (2008), Making and marketing medicine in Renaissance Florence, Amsterdam - Nova York, Rodopi.

Talet, Francesc (2013), La primera crònica del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra (1413-1604) de Francesc Talet; edició a cura de Carles Díaz Martí, Barcelona, Fundació Noguera.

Torres i Sans, Xavier (1993), Nyerros i cadells: bàndols i bandolerisme a la Catalunya moderna: 1590-1640, Barcelona, Quaderns Crema.

Vaquer Bennassar, Onofre (2001), El comerç marítim de Mallorca, 1448-1531, Mallorca, El Tall.

Vela Aulesa, Carles (2003), El control de la candeleria de cera a Barcelona. Una visió diacrònica (s. xiv-xvi), en El món urbà a la Corona d’Aragó. Del 1137 als Decrets de Nova Planta, vol. iii, Barcelona, Universitat de Barcelona, pp. 1065-1083 [en línia], http://hdl.handle.net/10261/62358 [consulta: 30/04/2021].

Vela Aulesa, Carles (2015), Defining “Apothecary” in the Mediaeval Crown of Aragon, en Sabaté, Flocel, Medieval Urban Identity. Health, Economy and Regulation, Cambridge, Cambridge Scholars Publishing, pp. 127-142[en línia], https://www.academia.edu/16740968/Defining_Apothecary_in_the_Medieval_Crown_of_Aragon [consulta: 03/05/2021].

Vert i Planas, Josep (1987), La indústria de la cera, els ex-vots i les devocions populars, Torroella de Montgrí, Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Vilamala Salvans, Jordi (2019), Una Seu, dos col·legis: la comunitat de beneficiats de l’església de la Pietat de Vic. Les repercussions socials del nou ordre tridentí (1613-1664), Barcelona, Universitat de Barcelona (tesi doctoral), [en línia] https://www.tdx.cat/handle/10803/666897#page=1 [consulta: 03/05/2021].

Vincent, Catherine (2004), Fiat Lux. Lumière et luminaires dans la vie religieuse du XIIe au XVIe siècle, París, Les Éditions du Cerf.

Vincke, Johannes (1933), La custòdia de la Seu de Barcelona i les jurisdiccions civil i eclesiàstica, “Analecta Sacra Tarraconensia: Revista de Ciències Historicoeclesiàstiques” [en línia] 9, pp. 149-176, http://www.icatm.net/bibliotecabalmes/sites/default/files/public/analecta/AST_9/AST_9_149.pdf [consulta: 03/05/2021].

Wagner, Jules (1894), Dictionnaire de droit canonique et des sciences en connexion avec le Droit Canon, París, Hippolyte Walzer.

Descargas

Publicado

2022-07-29

Cómo citar

Sales i Favà, L., & Vela Aulesa, C. (2022). Llogar els ciris i revendre el refús. El consum de cera per a usos litúrgics a la Barcelona baixmedieval. Anuario De Estudios Medievales, 52(1), 209–234. https://doi.org/10.3989/aem.2022.52.1.08

Número

Sección

Temas Monográficos

Datos de los fondos

Leverhulme Trust
Números de la subvención RPG-2018-080

H2020 European Research Council
Números de la subvención 772762

Artículos más leídos del mismo autor/a

  • Magda Bernaus, Araceli Rosillo Luque, Eduardo Daniel Chehin, Marina Navas, Albert Reixach Sala, Ramon Martí Castelló, Ricardo Córdoba de la Llave, Máximo Diago Hernando, Teresa Huguet-Termes, Raúl González Arévalo, Carles Vela Aulesa, Carlos Barquero Goñi, Cristina Segura Graiño, Jose Luis Pascual Cabrero, Linda G. Jones, Iván Armenteros Martínez, Ferran Esquilache Martí, José Alberto Moráis Morán, Victor Farias Zurita, Oscar Cruz de la Palma, Simonetta Sitzia, Jacobo Vidal Franquet, Fermín Miranda García, Angeles Garcia de la Borbolla, Xavier Marcí i Masferrer, Joan Negre Pérez, Antoni Udina i Abelló, Vera Isabell Schwarz-Ricci, Daniela Santoro, Mauro Sanna, Lluís To Figueras, Miquel Forcada, Marion Coderch, Carmel Ferragud, Francesc Fité Llevot, Reseñas , Anuario de Estudios Medievales: Vol. 41 Núm. 1 (2011)
  • Roser Salicrú i Lluch, Carles Vela Aulesa, María Teresa Ferrer i Mallol (1940-2017) , Anuario de Estudios Medievales: Vol. 47 Núm. 1 (2017)
  • Carles Vela Aulesa, Presentació , Anuario de Estudios Medievales: Vol. 43 Núm. 1 (2013)
  • Daniel Piñol Alabart, Helena Casas Perpinyà, Anahí Álvarez Aguado, Jon Arrizabalaga, Rodrigo Furtado, Ramon Martí Castelló, Antonio Olañeta Molina, Xavier Ballestín, Rocío Extremera Extremera, José Manuel Nieto Soria, Lluís Sales i Favà, Maria Antònia Fornés Pallicer, Albert Reixach Sala, Alba Barceló Plana, Catalina Monserrat Roig, Elvis Mallorquín, Lluís To Figueras, Raúl González Arévalo, Reseñas , Anuario de Estudios Medievales: Vol. 50 Núm. 2 (2020)