«Los heretés posan cullidós y lo balle és jutge de les lleudes». Las lezdas de Barcelona: el funcionamiento de los impuestos sobre el comercio entre la edad media y la época moderna

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.3989/aem.2024.54.2.1328

Palabras clave:

fiscalidad indirecta, lezdas, Barcelona, bailía real, comercio marítimo, comercio terrestre

Resumen


Las llamadas lezdas de Mediona y Reial componen un lote fiscal que gravó la compraventa y el pasaje de todo tipo de mercancías en la ciudad de Barcelona en tiempos preindustriales. Este artículo interpreta los datos vaciados de algunos libros de cuentas de estos impuestos, que forman parte de un fondo inédito del Archivo Capitular de Barcelona. Dada su extensión, el fondo constituye un caso excepcional en el panorama archivístico europeo para el estudio del comercio. Asimismo, el artículo se nutre de otras fuentes de tipo normativo y contencioso. Focalizando en la segunda mitad del siglo XV y la centuria posterior, se incide en la evolución de las tarifas, las formas de recaudación y los conflictos en torno a la fiscalidad. Concluye que, a pesar de existir una acentuada fragmentación en la titularidad de los impuestos, estos formaban un sistema fiscal coherente y ordenado.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Ait, Ivana. «Mercanti lombardi e toscani a Roma: testimonianze dalle fonti del XV e XVI secolo». En Venire a Roma, restare a Roma: forestieri e stranieri fra Quattro e Settecento, editado por Sara Cabibbo y Luigi Serra, 119-136. Roma: Tre-Press, 2017.

Amelang, James. La formación de una clase dirigente: Barcelona 1490-1714. Barcelona: Ariel, 1986.

Banegas, Ramon Agustí y Celia Segovia. «Problemes en l'entrada de bestiar destinat a carn a la ciutat de Barcelona durant la segona meitat del segle XV. Una qüestió fiscal i de salut pública». Acta historica et archaeologica mediaevalia 27 (2006): 121-142.

Bensch, Stephen Paul. Barcelona i els seus dirigents, 1096-1291. Barcelona: Proa, 2000.

Bertran, Prim. «La lleuda de Cervera (segle XV)». Miscel·lània Cerverina 2 (1984): 49-66.

Carreras Candi, Francesc. La Ciutat de Barcelona. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martín, 1916.

Carreras Candi, Francesc y Bartomeu Gunyalons, eds. Rúbriques de Bruniquer. Ceremonial dels magnífichs Consellers y Regiment de la Ciutat de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1912-1916.

Carrère, Claude. Barcelona 1380-1462, un centre econòmic en època de crisi. Barcelona: Curial, 1977.

Casado, Iván. «Las exportaciones de azafrán en la Barcelona del cuatrocientos: la intervención de los operadores alemanes según el Dret dels alemanys i saboyans (1425-1445)». Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 32 (2014): 579-618.

Cateura, Pau. Els impostos indirectes en el Regne de Mallorca. Les imposicions sobre l'alimentació (segle XIV). Palma de Mallorca: El Tall, 2006.

Childs, Wendy R. «England's Maritime and Commercial Networks in the Late Middle Ages». En Reti marittime come fattori dell'integrazione europea: selezione di ricerche, editado por Giampiero Nigro, 89-115. Florencia: Firenze University Press, 2019. https://doi.org/10.36253/978-88-6453-857-0.06

Conde, Rafael. «El tráfico comercial entre la corona de Aragón y Pisa en 1414 según los libros de la lezda Collioure». En Studi di storia economica toscana nel Medioevo e nel Rinascimento in memoria di Federigo Melis, 125-144. Pisa: Pacini, 1987.

Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae. Barcelona: Curial - La Caixa, 1980-2001.

Cortade, Eugène. «La leude royale de Collioure». CERCA 24 (1964): 164-169.

Dantí, Jaume. «La hisenda municipal de la ciutat de Barcelona al segle XVI: el miratge del redreç». Pedralbes 13 (1993): 505-512.

Degn, Ole, ed. Tolden i Sundet: Toldopkrævning, politik og skibsfart i Oresund 1429-1857. Copenhague: Told- og Skattehistorisk Selskab, 2010.

Durliat, Marcel y Joan Pons. «Recerques sobre el moviment del port de Mallorca en la primera meitat del segle XIV». En VI Congreso de Historia de la Corona de Aragón, 345-363. Madrid: Dirección General de Relaciones Culturales, 1959.

Ferriols, Beatriz. «Manifest del peatge y Manifest de la Mar en 1459». Tesis doctoral, Universitat de València, 1972.

Gioffrè, Domenico. «Il commercio d'importazione genovese alla luce del registri del dazio, 1495-1537». En Studi in onore di Aminiore Fanfani, vol. 5, editado por Basilio M. Biucchi, 199-205. Milán: Giuffrè, 1962.

González Fernández, Mònica. «L'actuació de Barcelona a les Corts de 1705-1706». Barcelona Quaderns d'Història 5 (2001): 249-258.

Gràcia, Elisenda. «La Lleuda de Cotlliure: processos del lleuder Joan Raynant (1449-1454)». Drassana 30 (2022): 9-32. https://doi.org/10.51829/Drassana.30.695

Gual Camarena, Miguel. «La lezda de Cambrils, 1258». Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense 93-96 (1966): 113-128.

Gual Camarena, Miguel. «Arancel de lezdas y peajes del Reino de Valencia, siglo XV». Anuario de Historia Económica y Social 1 (1968): 657-690.

Igual, David. Valencia e Italia en el siglo XV. Rutas, mercados y hombres de negocios en el espacio económico del Mediterráneo occidental. Valencia: Bancaixa, 1998.

Igual, David. «Mercaderes y fiscalidad en el comercio exterior valenciano de los siglos XIV y XV». En Contribuyentes y cultura fiscal (siglos XIII-XVIII), coordinado por Ángel Galán Sánchez, Ramón Lanza García y Pablo Ortego Rico, 337-360. Sevilla: Universidad de Sevilla, 2022.

Jaspert, Nikolas. «Ein Leben in der Fremde. Deutsche Handwerker und Kaufleute im Barcelona des 15. Jahrhunderts». En Ein gefüllter Willkomm. Festschrift für Knut Schulz zum 65. Geburtstag, editado por Franz J. Felten, Stephanie Irrgang y Kurt Wesoly, 435-462. Aachen: Shaker-Verl, 2002.

Jenks, Stuart. The London Customs Accounts. Gotinga: Vandenhoeck & Ruprecht, 2018.

Lafuente, Mario y Albert Reixach. «Crown of Aragon: Catalonia, Aragon, Valencia and Majorca». En The Routledge Handbook of Public Taxation in Medieval Europe, dirigido por Florent Garnier, Denis Menjot, Mathieu Caesar y Pere Verdés Pijuan, 97-119. Londres: Routledge, 2022.

Lalinde Abadía, Jesús. La jurisdicción real inferior en Cataluña (corts, veguers, batlles). Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona, 1966.

Lombardo, Maria Luisa. Camera Urbis. Dohana ripe et ripecte. Liber introitus, 1428. Roma: Centro di Ricerca, 1978.

López Pérez, María Dolores. «La presencia mercantil italiana en Mallorca a través de los registros de lezdas (1373)». En El poder real de la Corona de Aragón: (siglos XIV-XVI), 4: 131-148. Zaragoza: Gobierno de Aragón, 1996.

López Pizcueta, Tomás. «Estudio de un patrimonio urbano: la Pia Almoina de Barcelona en los siglos XIII-XIV». Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 18 (1997): 427-450.

Maccioni, Elena. Il Consolato del mare di Barcellona: tribunale e corporazione di mercanti (1394-1462). Roma: Viella, 2019.

Miquel, Laura. «La guerra civil catalana i la crisi financera de Barcelona durant el regnat de Joan II (1458-1479)». Tesis doctoral, Universitat de Girona, 2020.

Muñoz, María Rosa y Germán Navarro. «Los mercaderes y la fiscalidad el dret del portuguesos en Valencia (1464-1512)». En Portogallo mediterraneo, coordinado por Luis Adão da Fonseca y María Eugenia Cadeddu, 195-257. Cagliari: Consiglio Nazionale delle Ricerche, 2002.

Muñoz, María Rosa, Germán Navarro, David Igual Luis y Concepción Villanueva. Els llibres de la col·lecta del Dret Portugués de València (1464-1512). Valencia: Universitat de València, 2019.

Mutgé, Josefina. «Preocupacions del govern municipal barceloní en el 1371 a través dels testaments dels consellers». Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 23-24 (2002-2003): 331-352.

Navarro, Germán. «Los aranceles del peaje de Zaragoza de 1292». En Crecimiento económico y formación de los mercados en Aragón en la Edad Media: (1200-1350), editado por José Ángel Sesma y Carlos Laliena, 411-426. Zaragoza: Universidad de Zaragoza, 2009.

Ortega, Antonio. «Andreu Bonmacip, guardià del port de Mallorca». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 60 (2004): 297-302.

Orti Gost, Pere. «El forment a la Barcelona baixmedieval: preus, mesures i fiscalitat (1283-1345)». Anuario de Estudios Medievales 2 (1992): 377-423. https://doi.org/10.3989/aem.1992.v22.1075

Orti Gost, Pere. «La construcció del sistema fiscal municipal a Barcelona, segles XIII-XIV». Barcelona Quaderns d'Història 2 (1996): 17-34.

Orti Gost, Pere. «Les impositions municipales à la Catalogne du XIVe siècle». En La Fiscalité des villes au Moyen Âge (Occident mediterranéen). Les systèmes fiscaux, editado por Denis Menjot y Manuel Sánchez, 399-422. Toulouse: Privat, 1999.

Orti Gost, Pere. Renda i fiscalitat en una ciutat medieval: Barcelona, segles XII-XIV. Barcelona: CSIC, 2000.

Orti Gost, Pere. «El Consell de Cent durant l'Edat Mitjana». Barcelona Quaderns d'Història 4 (2001): 21-48.

Orti Gost, Pere. «El municipi de Barcelona i les parròquies del seu entorn al segle XIV». Anuario de Estudios Medievales 31, n.º 1 (2001): 33-48. https://doi.org/10.3989/aem.2001.v31.i1.278

Piles, Leopoldo. «El Dret del XX e XXXX. (Para favorecer las relaciones comerciales de los judíos nor-africanos con el Reino de Valencia) (1393-1495)». Sefarad 44, n.º 2 (1984): 217-282.

Rahola, Josep. «La lleuda de Cadaqués». Revista de Girona 29 (1983): 213-222.

Recasens, Josep Maria. «Notícies sobre activitat mercantil i mercaders de la ciutat de Tarragona entre 1575 i 1610». Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense 17 (1995): 121-167.

Riera, Antoni. «La lezda de Colliure bajo la administración mallorquina. I: La reforma de aranceles de finales del siglo XIII (1299?)». Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 1 (1980): 91-125.

Riera, Antoni. «La lezda balear de 1302, un punto de fricción entre el reino de Mallorca y las ciudades mercantiles de Cataluña y Valencia a principios del siglo XIV». Estudis Castellonencs 1 (1983): 11-72.

Sales i Favà, Lluís. «"A Ship Loaded with Honey": Assessing the Honey Trade in the Crown of Aragon, Fifteenth to Sixteenth Centuries». Journal of Medieval Iberian Studies 14, n.º 2 (2022): 298-320. https://doi.org/10.1080/17546559.2022.2071454

Sales i Favà, Lluís. «La fiscalidad sobre el consumo en una ciudad mediterránea. Nuevas aproximaciones a la Lleuda de Mediona de Barcelona a través de los casos del aceite, el cuero y la cochinilla (s. XIII-XIV)». Medievalista 35 (2024): 277-295. https://doi.org/10.4000/medievalista.7761

Sales i Favà, Lluís. «La fiscalidad sobre la compraventa y la circulación de mercancías en Barcelona. Aproximación a partir de un fragmento inédito de las cuentas de la Lleuda de Mediona (1334)». Espacio, tiempo y forma. Serie III, Historia Medieval 37 (2024): 1087-1122. https://doi.org/10.5944/etfiii.37.2024.38550

Sales i Favà, Lluís. «New Contributions to the Analysis of Fish Trade in Late Medieval Mediterranean Iberia». En Proceedings of the 6th Medieval Europe in Motion Congress. The Sea. En prensa.

Sales i Favà, Lluís y Alexandra Sapoznik. «The Production and Trade of Wax in North-Eastern Iberia, XIV-XVI C. The Case of Catalonia». En New Approaches to the Archaeology of Beekeeping, editado por David Wallace-Hare, 172-185. Oxford: Archaeopress, 2022. https://doi.org/10.2307/j.ctv2b07txd.15

Salicrú, Roser. El tràfic de mercaderies a Barcelona segons els comptes de la lleuda de Mediona (febrer de 1434). Barcelona: CSIC, 1995.

Salicrú, Roser. Mataró, carrer de Barcelona. Els privilegis reials de 1419, 1424 i 1480 i la concòrdia amb Barcelona de 1481. Mataró: Ajuntament de Mataró, 2000.

Salicrú, Roser. «En torno al comercio de pescado atlántico ibérico en el Mediterráneo catalanoaragonés del siglo XV». En La pesca en la Edad Media, 167-180. Santiago de Compostela: Dirección Xeral de Turismo, 2009.

Sánchez, Manuel. «Una aproximación a la estructura del dominio real en Cataluña a mediados del siglo XV: el capbreu o memorial de les vendes e drets reyals de 1440-1444». En Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval, 381-453. Barcelona: CSIC, 1993.

Sánchez, Manuel. «Vino y fiscalidad en la edad media: el caso de los municipios catalanes». En Actas del I Simposio de la Asociación Internacional de Historia y Civilización de la Vid y el Vino, editado por Javier Maldonado Rosso, 403-420. El Puerto de Santa María: Ayuntamiento de El Puerto de Santa María, 2001.

Sánchez, Manuel. «La consolidació de la nova fiscalitat a Catalunya (1359-1380)». En Història de la Generalitat de Catalunya: dels orígens medievals a l'actualitat, 650 anys, editado por Maria Teresa Ferrer Mallol, 99-117. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2011.

Sánchez, Manuel. «Finanze statali e debito pubblico: il caso della Catalogna nella seconda metà del XIV secolo». En Credito e cittadinanza nell'Europa mediterranea dal Medioevo all'Età Moderna. Atti del convegno internazionale di studi. Asti, 8-10 ottobre 2009, coordinado por Ezio Claudio Pia, 107-118. Asti: Centro studi Renato Bordone sui Lombardi, sul credito e sulla banca, 2014.

Serra, Eva. «Evolució d'un patrimoni nobiliari català durant els segles XVII i XVIII. El patrimoni dels Sentmenat». Recerques 5 (1975): 33-71.

Sesma, José Ángel. «Las Generalidades del Reino de Aragón. Su organización a mediados del siglo XV». Anuario de Historia del Derecho Español 46 (1976): 393-468.

Sesma, José Ángel y Juan Samitier. Las aduanas de las Cinco Villas a mediados del siglo XV. Zaragoza: Universidad de Zaragoza, 2013.

Soberón, Mikel. «El dret d'ancoratge com un indicador del tràfic marítim de la ciutat de Barcelona als segles XV i XVI». En Barcelona al segle XV: esplendor i crisi. Barcelona: MUHBA, en prensa.

Sobrequés, Jaume y Sebastià Riera. «La lleuda de Barcelona del segle XII». Estudis Universitaris Catalans 26 (1984): 329-346.

Sobrequés, Jaume y Sebastià Riera (eds.). Llibre Verd de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona - Base, 2004.

Vela, Carles. «Les ordinacions de mercaderies encamerades o falsificades. Evolució del control municipal sobre qualitat de les espècies i de les drogues (segles XIV-XV)». Barcelona Quaderns d'Història 5 (2001): 19-45.

Verdés, Pere. «La levée de l'impôt indirect dans les municipalités catalanes: les ordenances du butlletí de Cervera (1460)». En La Fiscalité des villes au Moyen Âge (Occident mediterranéen). Les systèmes fiscaux, editado por Denis Menjot y Manuel Sánchez, 447-462. Toulouse: Privat, 1999.

Verdés, Pere. «Una espècie autòctona. El comerç del safrà a Catalunya durant el segle XV». Anuario de Estudios Medievales 31 (2001): 757-785. https://doi.org/10.3989/aem.2001.v31.i2.268

Verdés, Pere. «La fiscalidad sobre el azafrán: una "cuestión de estado" en la Cataluña del siglo XV». En Los tributos de la tierra. Fiscalidad y agricultura en España (siglos XII-XX), coordinado por Rafael Vallejo y Antoni Furió, 422-444. Valencia: Universitat de València, 2008.

Vilella, Francisca. «El movimiento comercial del puerto de Tortosa en la Edad Media según los libros de la lleuda de mediados del siglo XV: aportación al conocimiento del comercio mediterráneo en la baja edad media». Tesis doctoral, Universidad de Zaragoza, 1991.

Vilella, Francisca. «El cobrament de la lleuda al pont de Tortosa». En Lo pont de barques: [l'antic pas de l'Ebre a Tortosa], coordinado por Albert Curto, 91-94. Barcelona: Llibres de l'Índex, 1993.

Vives, Pedro Nolasco. Traducción al castellano de los Usages y demás derechos de Cataluña. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2010.

Publicado

2024-12-30

Cómo citar

Sales Favà, L. (2024). «Los heretés posan cullidós y lo balle és jutge de les lleudes». Las lezdas de Barcelona: el funcionamiento de los impuestos sobre el comercio entre la edad media y la época moderna. Anuario De Estudios Medievales, 54(2), 1328. https://doi.org/10.3989/aem.2024.54.2.1328

Número

Sección

Estudios Misceláneos

Datos de los fondos

Ministerio de Ciencia e Innovación
Números de la subvención PID2022-141368NB-C21