Llenguatge jurídic i llenguatge poètic: les gosadies del comte-bisbe Miró Bonfill

Pere J. Quetglas

doi:10.3989/aem.2015.45.1.06

Autores/as

Pere J. Quetglas IRCVM - Universitat de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.3989/aem.2015.45.1.06

Palabras clave:

llatí medieval, poesia llatina medieval, literatura llatina a Catalunya, Miró Bonfill

Resumen

[ct] En aquest treball s’estudia l’originalitat poètica del comte de Besalú i Bisbe de Girona, Miró Bonfill (segle X), en un dels documents que hom li atribueix: l’acta de confirmació de la dotació de l’església de Sant Pere de Besalú. L’anàlisi dels 27 versos identificats en aquest document posen en relleu una clara dependència de Miró Bonfill d’altres poetes com Paulí d’Aquileia o Venanci Fortunat, però també l’existència de relacions amb altres obres, anteriors, contemporànies i posteriors, circumstància que obre nous interrogants sobre les relacions literàries de Catalunya amb Europa al segle X.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Anaya Huertas, Alejandro (2012), Jueces poetas, “Nexos. El juego de la suprema corte” noviembre 1, http://eljuegodelacorte.nexos.com.mx/?p=2187 [consulta: 31/07/2014].

Anglès, Higini (1970), Historia de la música medieval en Navarra, Navarra, Institución Príncipe de Viana.

Dhuoda (1991), Manuel pour mon fils, Introduction, texte critique, ed. Pierre Riché, traducció per Bernard de Vregille i Claude Mondésert, París, Éditions du Cerf (2a edició).

Díaz y Díaz, Manuel Cecilio (1997), La cultura medieval y los mecanismos de producción literaria, en VII Semana de Estudios Medievales: Nájera, 29 de julio al 2 de agosto de 1996, Logroño, Instituto de Estudios Riojanos, pp. 281-295.

Fortunat, Venance (2002), Poèmes, T. I, livres I-IV. Texte établi et traduit par Marc Reydellet, París, Les Belles Lettres.

Hagenus, Hermannus (1877), Carmina Medii Aevii maximam partem inedita, ex bibliothecis Helveticis collecta, Berna (Torí, Bottega d’Erasmo, 1971, fasc.).

Hernández, José Antonio (2011), El poder judicial archiva el caso del juez poeta, “El País”, 26 de octubre. http://politica.elpais.com/politica/2011/10/25/actualidad/ 1319570678_096081.html [consulta: 31/07/2014].

Junyent i Subirà, Eduard (1992), Diplomatari i escrits de l’abat i bisbe Oliba, a cura d’Anscari M. Mundó, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Paulinus Aquileiensis (1964), Carmina, V, dins Poetae Latini Aevi Carolini I, Monumenta Germaniae Historica V/5, recensuit Ernestus Duemmler, Berlín, Weidmann, pp. 123-148 (2a edició).

Quetglas, Pere J. (1992), Nota sobre la cultura dels escrivans medievals a Catalunya, dins Humanitas in honorem Antonio Fontán, Madrid, Gredos, pp. 313-317.

Quetglas, Pere J. (2005), La Vita Adalbertini de Ermengol Bernat d’Urgell, “Euphrosyne” 30, pp. 279-287.

Quetglas, Pere J. (2013), Las cualidades poéticas de Miró Bonfill, dins Muñoz, María José; Cañizares, Patricia; Martín, Cristina (eds.), La compilación del saber en la edad media, Porto, FIDEM, pp. 417-427.

Salrach, Josep Maria (1989), El comte-bisbe Miró Bonfill i la fundació i dotació de Sant Pere de Besalú, “Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca”, pp. 9-44.

Sobrequés i Vidal, Santiago; Riera, Sebastià; Rovira, Manuel (2003), Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada. Catalunya Carolíngia, vol. V/2, revisat i completat per Ramon Ordeig i Mata, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Villanueva, Jaime (1850), Viage literario a las iglesias de España, vol. XV, Madrid, Impremta Real.

Zeumer, Karolus (1886), Formulae merowingici et karolini aevi. Accedunt ordines iudiciorum Dei. Monumenta Germaniae Historica. Legum. Sectio V. Formulae, Hannover, Hahniani.