Tradiciones de origen y poéticas de destino: cuestiones de traducción y léxico en las obras de Bernat Metge y Ausiàs March

Autores/as

  • Lluís Cabré Universitat Autònoma de Barcelona
  • Albert Lloret University of Massachusetts Amherst

DOI:

https://doi.org/10.3989/aem.2015.45.1.13

Palabras clave:

Bernat Metge, Ausiàs March, traducción, léxico, registro lingüístico, registro poético

Resumen


En este artículo se estudian dos tendencias opuestas en las decisiones que toman los traductores con respecto a la selección del léxico. Así como en algunos casos el vocabulario seleccionado por parte del traductor desarrolla tradiciones literarias ya presentes en el original, en otros despliega registros poéticos propios solamente de la tradición en la que se pretende inscribir la obra traducida. Ambas estrategias se ilustran con respecto a la obra de dos autores catalanes medievales: Bernat Metge (ca. 1348-1413) y Ausiàs March (1400-1459). En el caso de Bernat Metge, particularmente en el Llibre de Fortuna i Prudència (ca. 1381), se puede observar que tanto la selección léxica como el uso de modismos responden al trasfondo de obras latinas, aunque se adapten al marco de un género literario románico con presencia del occitano. Los versos de Ausiàs March (1400-1459), imitados y traducidos por escritores del Renacimiento hispánico, permiten completar el análisis del fenómeno. La selección léxica de los traductores de March responde a sus respectivos sistemas poéticos y lingüisticos, no a los del autor, cuya obra pasa a incorporarse tanto al petrarquismo como al Clasicismo contemporáneos.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Alcover, Antoni M.; Moll Francesc de B. (1930-1962), Diccionari catalàvalencià-balear, 10 vols., Palma, Moll.

Alemany, Rafael (ed.) (2008), Diccionari del lèxic de les poesies d’Ausiàs March, Paiporta, Denes.

Alemany, Rafael (dir.) (2009), Biblioteca d’autor Ausiàs March. http://www.lluisvives.com/bib_autor/ausiasmarch/ [accessed: 01/08/2014].

Avalle, d’Arco Silvio (1989), Le maschere di Guglielmo: Struttura e motivi etnici nella cultura medievale, Milano-Naples, Ricciardi.

Badia, Lola (1993), Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d’Ausiàs March, Valencia, Institut Universitari de Filologia Valenciana - Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Badia, Lola (2005), Ride opportunamente il lettore moderno? Come defi nire la comicità ne Lo somni di Bernat Metge (1399), in Mosetti Casaretto, Francesco (ed.), Atti delle I Giornate Internazionali Interdisciplinari di Studi sul Medioevo (Siena, 2-4 Ottobre 2002), Alessandria, Edizioni dell’Orso, pp. 341-366.

Barnett, David; Cabré, Lluís (2013), Creative Translation in Medieval Catalan: Bernat Metge, “Translation Review” 87/1, pp. 6-17. http://dx.doi.org/10.1080/07374836.2013.834685

Bescós, Pere (2013), “Los cavalers a fealtat covida”: fortitudo i sapientia cavalleresques en la traducció del De bello punico de Francesc Alegre (1472), “Els Marges” 101, pp. 10-30. Biblioteca Digital Hispánica, http://bdh.bne.es/ [accessed: 01/08/2014].

Boethius (1969), The Consolation of Philosophy, trans. Victor E. Watts, Harmondsworth, Penguin.

Cabré, Lluís (1998), Notas sobre la memoria de Santillana y los poetas de la Corona de Aragón, in Deyermond, Alan (ed.), Cancionero Studies in Honour of Ian Macpherson, London, Department of Hispanic Studies, Queen Mary and Westfield College, pp. 25-38.

Cabré, Lluís (2002), Algunes imitacions i traduccions d’Ausiàs March al segle XVI, “Quaderns: Revista de traducció” 7, pp. 59-82.

Cabré, Lluís (2006), Bernat Metge, Reader and Translator of Jean de Meun and Alain de Lille, in Taylor, Barry; Coroleu, Alejandro (eds.) Latin and Vernacular in Renaissance Iberia, II: Translations and Adaptations, Manchester, Manchester Spanish and Portuguese Studies, pp. 1-12.

Cabré, Lluís (2014), Ausiàs March: vida, obra, transmissió i cultura, in Badia, Lola (ed.), Història de la literatura catalana. Literatura medieval. Vol. II: Segles XIV-XV, Barcelona, Enciclopèdia catalana - Barcino - Ajuntament de Barcelona, pp. 353-371.

Cabré, Lluís; Coroleu, Alejandro; Kraye Jill (eds.) (2012), Fourteenth-Century Classicism: Petrarch and Bernat Metge, London, The Warburg Institute - Turin, Nino Aragno.

Cabré, Lluís; Torró, Jaume (1995), Perché alcun ordine gli habbia ad esser necessario: La poesia I d’Ausiàs March i la tradició petrarquista, “Cultura Neolatina” 55, pp. 117-136.

Cabré, Lluís; Torró, Jaume (2010), Vicenç Comes, camérier royal, poète et ami de Bernat Metge, “Revue des Langues Romanes” 114, pp. 203-216.

Coromines, Joan (1980-1991), Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, 9 vols, Barcelona, Curial.

Coronel Ramos, Marco Antonio (1997), L’Ausiàs March llatí de l’humanista Vicent Mariner, València, Institut Alfons el Magnànim.

Corpus Diacrónico del Español, Real Academia Española. http://corpus.rae.es/cordenet.html [accessed: 01/08/14].

Fleming, John (1982), The Major Source of Bernat Metge’s Libre de Fortuna e Prudència, “Journal of Hispanic Philology” 7, pp. 5-13.

Gombrich, E.H. ([1985] 1991), The Embattled Humanities, in Topics of our Time: Twentieth-Century Issues in Learning and in Art, London, Phaidon, pp. 25-35.

Levy, Emil (1923), Petit dictionnaire provençal-français, Heidelberg, Carl Winter.

Lloret, Albert (2013), Printing Ausiàs March: Material Culture and Renaissance Poetics, Madrid, Centro para la Edición de los Clásicos Españoles.

Lloret, Albert (2015), Fortuna de los prólogos al cancionero de Ausiàs March, in Coroleu, Alejandro (ed.), Clàssics i moderns a la cultura literària del Renaixement, 1470-1620”, Lleida, Punctum, pp. 135-158.

Lorris, Guillaume de; Meun, Jean de (1970-1973), Le Roman de la Rose, ed. F. Lecoy, 3 vols, Paris, Honoré Champion.

Ludwig, Walther (1976), Petrus Lotichius Secundus and the Roman Elegists: Prolegomena to the Study of Neo-Latin Elegy, in Bolgar, Robert R. (ed.), Classical Infl uences on European Culture A.D. 1500-1700, Cambridge, Cambridge University Press, pp. 171-90.

March, Ausiàs ([1952-1959] 2000), Poesies, ed. Pere Bohigas, Barcelona, Barcino.

March, Ausiàs (1997), Obra completa, ed. Robert Archer, 2 vols., Barcelona, Barcanova.

Marcozzi, Luca (2001), Petrarca lettore di Ovidio, in Russo, E. (ed.), Testimoni del vero. Su alcuni libri in biblioteche d’autore, Roma, Bulzoni, pp. 57-106.

McNernery, Kathleen (1982), The Infl uence of Ausiàs March on Early Golden Age Castilian Poetry, Amsterdam, Rodopi.

Means, Michael H. (1972), The Consolatio Genre in Medieval English Literature, Gainesville, University of Florida Press.

Metge, Bernat (2002), Lo somni [and Apologia], trans. Richard Vernier, Aldershot, Ashgate.

Metge, Bernat (2006), Lo somni, ed. Stefano M. Cingolani, Barcelona, Barcino.

Metge, Bernat (2010), Llibre de Fortuna i Prudència, ed. L. Cabré, Barcelona, Barcino.

Metge, Bernat (2011), Book of Fortune and Prudence, introd. and trans. D. Barnett, Barcelona, Barcino - Woodbridge, Tamesis.

Pagès, Amadeu (1912), Auzias March et ses prédécesseurs, Paris, Honoré Champion.

Pagès, Amadeu (1912-1914), Les obres d’Auzias March, 2 vols., Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Pagès, Amadeu (1925), Commentaire des poésies d’Auzias March, Paris, Honoré Champion.

Petrarca, Francesco (1996), Canzoniere, ed. M. Santagata, Milano, Mondadori.

Ramírez i Molas, Pere (1970), La poesia d’Ausiàs March: Anàlisi textual, cronologia, elements fi losòfi cs, Basilea, Privatdruk der J. R. Geigy A. G.

Rico, Francisco (1988), Prólogos al “Canzoniere” (Rerum vulgarium fragmenta, I-III), “Annali della Scuola Normale Superiore di Pisa: Classe di Lettere e Filosofi a” 18, pp. 1071-1104.

Riquer, Martín de (1946), Traducciones castellanas de Ausias March en la edad de oro, Barcelona, Instituto Español de Estudios Mediterráneos.

Riquer, Martín de (1959), Obras de Bernat Metge, Barcelona, Universitat de Barcelona.

Settimello, Arrigo da (2011), Elegia, ed. Clara Fossati, Florence, SISMEL, Edizioni del Galluzzo.

Terry, Arthur (1976), Ausias March: Selected Poems, Austin, University of Texas Press.

Thomson, Francis J. (1988), Sensus or Proprietas Verborum: Mediaeval Theories of Translation as Exemplifi ed from Greek into Latin and Slavonic, in Trost, Klaus; Völkl, Ekkehard; Wedel, Erwin (eds.), Symposium Methodianum. Beiträge der Internationalen Tagung in Regensburg (17. Bis 24. April 1985) zum Gedenken an 1100 Todestag des hl. Method, Neuried, Hieronymus (Selecta Slavica; 13), pp. 675-691.

Tonelli, Natascia (1998), Properzio e la struttura del Canzoniere, “Rinascimento” 2/38, pp. 249-315.

Torró, Jaume (2014), La poesia cortesana, in Badia, Lola (ed.), Història de la literatura catalana. Literatura medieval. Vol. II: Segles XIVXV, Barcelona, Enciclopèdia catalana - Barcino - Ajuntament de Barcelona, pp. 261-352.

Torró, Jaume; Rodríguez Risquete, Francisco J. (2014), La poesia després d’Ausiàs March in Badia, Lola (ed.), Història de la literatura catalana. Literatura medieval. Vol. II: Segles XIV-XV, Barcelona, Enciclopèdia catalana - Barcino - Ajuntament de Barcelona, pp. 398-435.

Wittlin, Curt (1991), Repertori d’expressions multinominals i de grups de sinònims en traduccions catalanes antigues, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Descargas

Publicado

2015-06-30

Cómo citar

Cabré, L., & Lloret, A. (2015). Tradiciones de origen y poéticas de destino: cuestiones de traducción y léxico en las obras de Bernat Metge y Ausiàs March. Anuario De Estudios Medievales, 45(1), 393–417. https://doi.org/10.3989/aem.2015.45.1.13

Número

Sección

Temas Monográficos