Festes, banquets i rituals en la construcció naval catalana de la Baixa Edat Mitjana

Marcel Pujol i Hamelink

doi:10.3989/aem.2018.48.2.12

Autores/as

Marcel Pujol i Hamelink Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya https://orcid.org/0000-0003-2876-8233

DOI:

https://doi.org/10.3989/aem.2018.48.2.12

Palabras clave:

construcció naval, Baixa Edat Mitjana, Catalunya, ritual, menjar

Resumen

En el procés de construcció d’una embarcació el ritual més conegut és el de la benedicció. En el nostre estudi volem fer palès que existiren altres cerimònies i actes de caire civil, públic i privat, relacionades amb les diverses etapes prèvies a la seva varada. A partir del moment que es redacta el contracte de construcció fins que s’acaba de construir el buc i es posa a l’aigua es poden arribar a celebrar més de cinc actes, dels quals són molt habituals la festa del romball i la dels anaps. La quantitat d’actes té relació amb la importància del vaixell, ja sigui a causa de les seves dimensions o per qui n’és l’armador.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Amades i Gelats, Joan (1950), Folklore de Catalunya: I. Rondallística. Tradicions. Llegendes, Barcelona, Selecta Catalana.

Balbi, Giovanna (1966), I nomi di nave a Genova nei secoli XII e XIII, dins Miscellanea di Storia Ligure in memoria di G. Falco, Genova, [s.n.], pp. 65-86.

Barker, Richard (2003), Cradles of navigation re-visited, dins Nowacki, Horst; Valleriani, Matteo (eds.), Shipbuilding Practice and Ship Design Methods from the Renaissance to the 18th Century, Berlin, Max Planck Institute for the History of Science, pp. 101-170.

La Bíblia. Bíblia catalana, traducció interconfessional (2008), Barcelona Associació Bíblica de Catalunya - Editorial Claret - Societats Bíbliques Unides.

Borghesi, Vilma; Calegari, Manlio (1970), La nave Bertorota (1547-1561), dins Guerra e comercio nell'evoluzione della marina genovese tra XV e XVII secolo, Gènova, Il Centro, pp. 93-116.

Bresc, Geneviève; Bresc, Henri (1979), Les saints protecteurs de bateaux, 1200-1460, "Ethnologie française" 9/2, pp. 161-178.

Bresc, Henri (1981), La pieté des gens de mer en Mediterranée occidentale aux derniers siècles du Moyen-Age, dins Ragosta, Rosalba (ed.), Le genti del mare Mediterraneo, Nàpols, Pironti, vol. I, pp. 427-443.

Capmany, Antonio de (1787), Ordenanzas de las Armadas Navales de la Corona de Aragón, aprobadas por el rey d. Pedro IV, año de MCCCLIV, Madrid, Imprenta Real.

Capmany y de Montpalau, Antonio de (1961-1963), Memórias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona, reedició anotada i revisada per Giralt i Raventós, Emili; Batlle i Gallart, Carmen, 3 vols., Barcelona, Cámara Oficial de Comercio y Navegación de Barcelona [4 vols., Madrid, 1779-1792].

Carreras y Candi, Francesch; Schwartz y Luna, Federico (eds.) (1892), Manual de novells ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloní, 28 vols. Barcelona, Henrich y companyia.

Carrère, Claude (1977-1978), Barcelona 1380-1462. Un centre econòmic en època de crisi, 2 vols., Barcelona, Curial (Documents de cultura; 11). Traduït per Hermínia Grau de Duran, Barcelone, centre économique à l'époque des difficultés (1380-1462), 2 vols. Paris-La Haye, Mouton.

Checa, Francisco; Molina, Pedro (1997), La función simbólica de los ritos. Rituales y simbolismos en el Mediterráneo, Barcelona, Instituto de Estudios Almerienses.

Coll i Julià, Núria (1988), Noms de galeres catalanes del segle XV, "Butlletí Interior. Societat d'Onomàstica" 32, pp. 35-40.

Colon, Germà; García, Arcadi (eds.) (1981-1987), Llibre del Consolat de Mar, 5 vols., Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajoana - Fundació Noguera.

Duran i Sanpere, Agustí; Sanabre, Josep (eds.) (1930-1947), Llibre de les Solemnitats de Barcelona. Edició completa del manuscrit de l'Arxiu Històric de la Ciutat, 2 vols., Barcelona, Institució Patxot.

Estrada-Rius, Albert (2004), La Drassana Reial de Barcelona. Organització institucional i construcció naval a la Corona d'Aragó, Barcelona, Museu Marítim de Barcelona.

Ferreira Priegue, Elisa (1994), Benedictio navis novae. Aportaciones al estudio de las celebraciones en torno a la construcción y botadura del buque en la Edad Media y Moderna, "Semata, Ciencias Sociais e Humanidades" 6, pp. 159-171.

Fuente de Pablo, Pablo de la; Pujol i Hamelink, Marcel (2010), La Reial Fàbrica de Vaixells de Sant Feliu de Guíxols (1715-1721), Sant Feliu de Guíxols, Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols.

Garcia i Sanz, Arcadi; Coll i Julià, Núria (1994), Galeres mercants catalanes dels segles XIV i XV, Barcelona, Fundació Noguera.

Garrido Escobar, Alfons (2006), Pesca i associanisme al litoral de Girona: La confraria de Sant Pere de Palamós (segles XVII-XVIII), Girona, Universitat de Girona (treball de DEA).

Gatti, Luciana (1975a), Costruzioni navali in Liguria fra XV e XVI secolo, dins Studi di Storia Navale, Florència, Giunti-Barbera, pp. 25-72.

Gatti, Luciana (1975b), Imbarcazioni ragusee nel secolo XVI, dins Studi di Storia Navale, Florència, Giunti-Barbera, pp. 73-96.

Gatti, Luciana (1999), Navi e cantieri della Repubblica di Genova (secoli XVI-XVIII), Gènova, Brigati.

Gatti, Luciana (2004), Catene d'oro per il maestro Ambroggio. Costruttori di navi tra medioevo ed età moderna nelle fonti notarili genovesi, dins Saper Fare: Studi di storia delle techniche in área Mediterranea, Pisa, ETS, pp. 51-84.

Gatti, Luciana (2008), Un raggio di convenienza. Navi mercantili, costruttivi e propietari in Liguria nella prima metà dell'Ottocento, Gènova, Società Ligure di Storia Patria.

Guérout, Max; Rieth, Eric; Gassend, Jean Marie (1989), Le navire génois de Villefranche. Un naufrage de 1516?, Paris, CNRS (Archaeonautica; 9).

Jaume I, Crònica o Llibre dels Feits, a cura de Ferran Soldevila, Barcelona, Edicions 62, 1994 (MOLC; 86).

Julià i Figueres, Benet (1985), La drassana reial de Sant Feliu de Guíxols, "Revista de Girona" 111, pp. 160-163.

Lo Basso, Luca (2004), La costruzione della nave 'Nostra Signora dell'Apparizione e S. Pietro' (Savona, 1671-73), dins Saper Fare: Studi di storia delle techniche in área Mediterranea, Pisa, ETS, pp. 85-125.

Marquès i Planagumà, Josep Maria (1992), Benediccions de barques (1391-1594), "Estudis del Baix Empordà" 13, pp. 5-11.

Martínez San Martín, Petri (1840), Rituale ecclesiae et dioecesis barcinonenses ad normam ritualis romani. Auctum, correctum et emendatum, Barcelona, Heredum Viduae Pla.

Mollat, Michel (1979), Les attitudes des gens de mer devant le danger et devant la mort, "Ethnologie Française" 9/2, pp. 191-200.

Muntaner, Ramon, Crònica, a cura de Marina Gustà, 2 vols., Barcelona, Edicions 62, 1991-1994 (MOLC; 19 i 20).

Ortega Villoslada, Antonio (2015), La marina mercante medieval y la Casa de Mallorca: entre el Mediterráneo y el Atlántico, Lleida, Pagès.

Pujol i Hamelink, Marcel (2012), La construcció naval a la Corona d'Aragó. Catalunya (segles XIII-XV), Barcelona, Base.

Puñal Fernández, Tomàs (2002), Análisis documental de los rituales de posesión en la Baja Edad Media, "Espacio, Tiempo y Forma. Serie III. Historia Medieval" 15, pp. 113-148.

Sans i Travé, Josep Maria (dir.) (1994), Dietaris de la Generalitat de Catalunya (1411-1714), 10 vols., Barcelona, Generalitat de Catalunya.

Sastre Moll, Jaime (1994), El puerto de la Ciutat de Mallorca durante el reinado de Sancho y la regencia de Felipe de Mallorca (1311-1330). Rentas reales portuarias y su reinversión, "Miscel·lània de Textos Medievals" 7, pp. 141-151.