Remences senyors de remences: la família Tria d’Arenys

Gaspar Feliu

doi:10.3989/aem.2019.49.2.06

Authors

Gaspar Feliu Universitat de Barcelona - Institut d’Estudis Catalans https://orcid.org/0000-0002-9191-0119

DOI:

https://doi.org/10.3989/aem.2019.49.2.06

Keywords:

Catalonia, Late Medieval History, family, remences, bailiffs

Abstract

The purpose of this article is to study the evolution of the Tria family, from Arenys, throughout the last three centuries of the Middle Ages. The main characteristic of this family is that it was a family of remences (a special class of Catalan serfs), that at the same time were jurisdictional bailiffs and masters of remences. The existence of remences that were at the same time masters of remences has been known for some years, but it has not been widely disseminated. The article makes it possible to study for the first time the long-term evolution of a family of wellto-do peasants and their performance as remences, as masters of remences, and as bailiffs. The main conclusion is that the remença was not a classic servitude, but a legal category: it carried servile and economic burdens, but it did not imply any kind of segregation or impede enrichment or social ascent.

Downloads

Download data is not yet available.

References

Alsina, Claudi; Feliu, Gaspar; Marquet, Lluís (1990), Pesos, mides i mesures dels Països Catalans, Barcelona, Curial.

Aventín i Puig, Mercè (1996), La societat rural a Catalunya en temps feudals, Vallès oriental, segles XIII-XVI, Barcelona, Columna.

Benito i Monclús, Pere (2012), Élites rurales et intermédiaires de la seigneurie en Catalogne (XIIe-XIVe siècle), “Mélanges de l’École Française de Rome - Moyen Âge” [en línea] 124/2. https://doi.org/10.4000/mefrm.874

Cerdà Subirachs, Jordi (2006), Les misses de Sant Amador, purgatori i cultura popular, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Cobos Fajardo, Antoni (ed. i trad.) (2001), Costums de Girona, [compilació] de Tomàs Mieres, Girona, CCG Edicions.

Codina, Jaume (1990), Els santboians de 1490. Com es vivia fa 500 anys a la vila de Sant Boi de Llobregat, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Feliu i Montfort, Gaspar (2011), Rellegint la Història dels remences, de Jaume Vicens Vives, “Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics” 22, pp. 33-64.

Fernández Trabal, Josep (2002), El confl icte remença a la Catalunya del segle XV (1388-1486), “Afers: fulls de recerca i pensament” 42/43, pp. 587-624.

Freedman, Paul H. (1993), Els orígens de la servitud pagesa a la Catalunya medieval, Vic, Eumo (ed. original 1991).

Lluch Bramon, Rosa (2004), Les viles medievals. Franqueses i mals usos, “Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics” 19, pp. 9-28.

Lluch Bramon, Rosa (2005), Els remences. La senyoria de l’Almoina de Girona als segles XIV i XV, Girona, Documenta Universitaria.

Lluch Bramon, Rosa (2014), Remences pauvres, remences riches: les inégalités économiques (Vieille Catalogne, XIV-XVI), en Cavaciocchi, Simonetta (ed.), Schiavitù e servaggio nell’economia europea. Secc. XI-XVIII = Serfdom and Slavery in the European Economy. 11th-18th Centuries: atti della “Quarantecinquesima settimana di studi”, 14-18 aprile 2013, Florència, Firenze University Press, pp. 173-184 (Atti delle “Settimane di Studi” e altri Convegni; 45).

Marcó Masferrer, Xavier (2008), La diferenciació pagesa a la Catalunya baixmedieval: la revisió del cas de la vall d’Aro, “Estudis d’Història Agrària” 21, pp. 125-149.

Martínez Giralt, Alejandro (2012), El poder feudal, els seus agents i el territori. El vescomtat de Cabrera (1199-1423), Santa Coloma de Farners, Centre d’Estudis Selvatans (estudis i textos; 15).

Ortí i Gost, Pere; To Figueras, Lluís (2014), Serfdom and Standard of Living of the Catalan Peasantry before and after the Black Death of 1348 en Cavaciocchi, Simonetta (ed.), Schiavitù e servaggio nell’economia europea. Secc. XI-XVIII = Serfdom and Slavery in the European Economy. 11th-18th Centuries: atti della “Quarantecinquesima settimana di studi”, 14-18 aprile 2013, Florència, Firenze University Press, pp. 155-169 (Atti delle “Settimane di Studi” e altri Convegni; 45).

Pons i Guri, Josep Maria (1982), Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar, dins Guia dels Arxius Històrics de Catalunya, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, vol. 1, pp. 7-33.

Pons i Guri, Josep Maria (1984), Inventari dels pergamins de l’arxiu històric Fidel Fita d’Arenys de Mar, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Pons i Guri, Josep Maria (1989a), Un cartoral de la Milícia Hospitalària, dins

Pons i Guri, Josep Maria, Recull d’estudis d’Història Jurídica Catalana, Barcelona, Fundació N oguera, vol. III, pp. 416-436 (Textos i Documents; 22), reedició de Pons i Guri, Josep Maria (1962), Un cartoral de la Milícia Hospitalària, “Circular n. 14 (setembre 1962) de l’Arxiu Històric Fidel Fita”.

Pons i Guri, Josep Maria (1989b), Nous documents de la comanda hospitalària de Sant Celoni, dins Pons i Guri, Josep Maria, Recull d’estudis d’Història Jurídica Catalana, Barcelona, Fundació Noguera, vol. III. pp. 437-457 (Textos i Documents; 22), reedició de Pons i Guri, Josep Maria (1964) Nous documents de la comanda hospitalària de Sant Celoni, “Circular n. 18 de l’Arxiu Històric Fidel Fita”.

Pons i Guri, Josep Maria (2002), Hostalric, capital i arxiu del Vescomtat de Cabrera, “Quaderns de la Selva” 14, pp. 7-20.

Pons i Guri, Josep Maria; Rodríguez Blanco, Jesús (1990), Inventari dels Pergamins de l’Arxiu Històric Municipal de Calella, Barcelona, Fundació Noguera (Textos i Documents; 23).

Richou i Llimona, Montserrat (2012), La terra, la familia i la mort al Baix Maresme (1348-1486), Barcelona, Fundació Noguera (Estudis; 62).

Vicens Vives, Jaume (1945), Historia de los remensas en el siglo XV, Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Jerónimo Zurita.

Vicens Vives, Jaume (1954), El Gran Sindicato Remensa (1488-1508). La última etapa del problema agrario catalán durante el reinado de Fernando el Católico, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Patronato Marcelino Menéndez y Pelayo.