El lèxic cortès i cavalleresc en <em>Curial e Güelfa</em>: mots patrimonials i interferències culturals

Abel Soler

doi:10.3989/aem.2015.45.1.04

Autores/as

Abel Soler Universitat de València

DOI:

https://doi.org/10.3989/aem.2015.45.1.04

Palabras clave:

Curial e Güelfa, novel·la cavalleresca, lèxic català medieval, Llombardia medieval, Monferrat medieval

Resumen

[ct] Curial e Güelfa, d’autoria desconeguda, és una novel·la cavalleresca, realista; planejada des de la tradició medieval, però influïda per l’Humanisme italià. Està redactada en un català fluid, però sotmès a influxos lingüistics i culturals diversos. Segurament fou concebuda i escrita a Itàlia en la dècada del 1440. L’autor no sols coneix en profunditat el volgare cortès i el literari (Boccaccio, sobretot), amb el qual “enriqueix” un català après segurament a València, sinó que a més innova en el lèxic cortès i cavalleresc de la llengua pròpia amb la introducció d’expressions, proverbis i mots –col·loquials i cultes– tant italians com també francesos, occitans i castellans. Tot plegat, ajuda molt a retratar un escriptor que coneixia bé la geografia i la societat llombardes (Milà i el Monferrat), però que, pel que permet deduir –entre altres coses– el camp lèxic estudiat, podria estar vinculat a la cort napolitana d’Alfons el Magnànim.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de Borja (1985), Diccionari català-valencià-balear, Palma de Mallorca, Moll.

Almela Vives, Francesc (ed.) (1928), Llibre de les dones o Spill, de Jaume Roig, Barcelona, Barcino.

Alomar Canyelles, Antoni-Ignasi (2011), Les armes en la narrativa cavalleresca del segle XV, dins Bellveser, Ricard (coord.), La novel·la de

Joanot Martorell i l’Europa del segle XV, València, Institució Alfons el Magnànim, vol. II, pp. 485-572.

Anònim (1855), Relaçión de los fechos del mui magnífico e más virtuoso señor, el señor don Miguel Lucas, mui digno Condestable de Castilla, “Memorial histórico español. Colección de documentos, opúsculos y antigüedades que publica la Real Academia de la Historia”, vol. VIII, Madrid, Tipografía de J. Martín Alegría.

Badia, Lola; Torró, Jaume (2011), Introducció, dins Anònim, Curial e Güelfa, Barcelona, Quaderns Crema, pp. 9-116.

Baena, Juan Alfonso de (1851), El Cancionero de Juan Alfonso de Baena (siglo XV), ed. Eugenio de Ochoa, Madrid, Tipografía de La Publicidad.

Beaumont, Eon de (1774), Les loisirs du chevalier d’Eon de Beaumont, ancien ministre plénipotentiaire, sur divers sujets importants d’administration, etc., pendant son séjour en Angleterre, Amsterdam.

Beceiro Pita, Isabel (1983), Los libros que pertenecieron a los condes de Benavente entre 1434 y 1530, “Hispania. Revista española de historia” 43/154, pp. 237-280.

Belknap, Maria (2004), Horsewords: The Equine Dictionary, North Pomfret, Trafalgar Square Publishing (2a ed.).

Beltran, Rafael (2010), “Tirant lo Blanc” i el gran teatre de la cavalleria: acció, personatges i recepció d’un clàssic, dins Beltran, Rafael; Chiner, Jaume-J., Tirant lo Blanch: dos estudis, València, Generalitat Valenciana, pp. 9-59.

Bescós Prat, Pere (2010), Francesc Alegre. La primera guerra púnica [1472], Barcelona, Universitat Pompeu Fabra (tesi doctoral), http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/ [consulta: 10/10/2013].

Bofarull y de Sartorio, Manuel de (1861), Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón, tomo XXI. Guerra de Cataluña en tiempos de don Juan II. Documentos relativos a aquellos sucesos, tomo VIII, Barcelona.

Bolós, Jordi (2000), Diccionari de la Catalunya medieval (segles VI-XV), Barcelona, Edicions 62.

Bouchet, Florence (2000), Voyage et quête de soi: le “Livre du chevalier errant” de Thomas de Saluces, dins Labbé, Alain; Lacroix, Daniel W.; Quéruel, Danielle (eds.), Guerres, voyages et quêtes au Moyen Âge. Mélanges offerts à Jean-Claude Faucon, París, Champion, pp. 31-42.

Bourciez, Édouard (1934), Nota-ressenya de R. Miquel y Planas, “Curial e Güelfa”, “Bulletin Hispanique” 36/2, pp. 227-229.

Burckhardt, Jacob (1980), Die Kultur der Renaissance in Italien, Basilea, 1860; trad. italiana de Domenico Valbusa, La civiltà del Rinascimento in Italia, Florència, G. C. Sansoni (6a ed.; 1a, 1876).

Burgos, Diego de (2008), Triunfo del marqués de Santillana (1458), ed., introd. i notes de Carlos Moreno Hernández, “Lemir” 12, pp. 1-86, http://www.parnaseo.uv.es/Lemir/Estudios.index.htm [consulta: 20/05/2014].

Burke, Peter (1981), Languages and Anti-Languages in Early Modern Italy, “History Workshop” 11, pp. 24-32. http://dx.doi.org/10.1093/hwj/11.1.24

Burke, Peter (2000), El Renacimiento europeo. Centros y periferias, versió castellana de Magdalena Chocano Mena, Barcelona, Crítica.

Butinyà, Júlia (1987-1988), Sobre l’autoria del Curial e Gu.elfa, “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona” 41, pp. 63-119.

Butinyà, Júlia (1998), Curial e Güelfa, novela humanista del siglo XV, dins Matas Caballero, Juan et al. (coords.), Actas del Congreso Internacional sobre Humanismo y Renacimiento, Lleó, Universidad de León, vol. II, pp. 223-233.

Butinyà, Júlia (2001), Tras los orígenes del humanismo: el Curial e Güelfa, Madrid, Universidad Nacional de Educación a Distancia (3a ed.).

Calvo Rigual, Cesáreo (2011), Lingua toscana in bocca catalana: sull’italianità del Curial e Gu.elfa, dins Anònim, Curial e Guelfa, anonimo del secolo XV, trad. i ed. Cesáreo Calvo, Anna Giordano, Berna, Peter Lang, pp. 49-62.

Calvo Rigual, Cesáreo (2013), Curial e Güelfa i Boccaccio: influències lingüistiques, “Scripta. Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna” 2, pp. 310-324.

Casalis, Goffredo (1839), Dizionario geografico-storico-commerciale degli stati di S. M. il re di Sardegna, Torí, Tipografia Cassone Marzorati Vercelletti.

Castillo Cáceres, Fernando (1998), La caballería y la idea de la guerra en el siglo XV: el marqués de Santillana y la batalla de Torote, “Medievalismo” 8, pp. 79-108.

Colapietra, Raffaele (1999), Baronaggio, umanesimo e territorio nel Rinascimento meridionale, Nàpols, La città del sole.

Colon Domènech, Germà (2011), Curial e Gu.elfa: català o valencià?, dins Colón Domènech, Germà, Lexicografia, lèxic i crítica textual, Castelló de la Plana, Fundació Germà Colon - Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 283-290.

Colon, Germà; Perea, Maria-Pilar; Ueda, Hiroto (2012), Lingüistica quantitativa: Curial vs. Tirant. Una mateixa procedència geogràfica?, “Vox Romanica” 71, pp. 131-159.

Compagna Perrone Capano, Anna Maria (1986), La Summa di Lupo de Spechio e le sue fonti, dins Studia in honorem prof. M. de Riquer, Barcelona, Quaderns Crema, vol. I, pp. 451-468.

Compagna Perrone Capano, Anna Maria (2002), Catalano e italiano nei conti di una maseria regia di Puglia a metà del secolo XV, dins Raccolta di scritti in memoria di Antonio Villani, Nàpols, Istituto Suor Orsola Benincasa, vol. I, pp. 461-471.

Coromines, Joan (1980-1991), Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico, amb la col·laboració de José A. Pascual, Madrid, Gredos.

Corral, Pedro del (2001), Crónica del rey Don Rodrigo (Crónica sarracina), ed. James Donald Fogelquist, Madrid, Castalia.

Costa de Beaurégard, Henri de (1859), Souvenirs du règne d’Amédée VIII, prémier duc de Savoie. Mémoires acompagnés de pièces justificatives et de documents inédits, Chambéry, Tipografia de Puthod Fis.

Covini, Maria Nadia (2001), Milano e Bologna dopo il 1455. Scambi militari, condotte e diplomazia, dins Del Treppo, Mario (ed.), Condottieri e uomini d’arme nell’Italia del Rinascimento (1350-1550), Nàpols, CISEM - Liguori Editore, pp. 165-214.

D’Aguesseau, Henri-François (1819), Oeuvres complètes du chancelier D’Aguesseau, ed. M. Pardessus, París, Fantin et Compagnie Libraires.

Del Bo, Beatrice (2009), Uomini e strutture di uno stato feudale: il marquesato di Monferrato (1418-1483), Milà, Università degli Studi di Milano - Edizioni universitarie di Lettere Economia Diritto.

Demotz, Bernard (1974), La géographie administrative médiévale: l’exemple du comté de Savoie, début XIIIe-début XVe siècle, “Le Moyen Âge” 80, pp. 261-300.

Espadaler, Anton M. (1989), Novelas cavallerescas del siglo XV, Madrid, Espasa-Calpe.

Facio, Bartolomeo (2004), Rerum gestarum Alfonsi regis libri [1445-1446], Text llatí, traducció italiana, comentari i introducció a cura de Daniela Pietragalla, Alessandria, Edizioni dell’Orso.

Ferorelli, Nicola (1909), Schema di un tentato accordo tra Alfonso d’Aragona e Francesco Sforza nel 1442, “Archivio Storico Lombardo” 4/12/23, pp. 212-216.

Ferrando, Antoni (2007), Introducció, dins Anònim, Curial e Güelfa, Tolosa de Llenguadoc, Anacharsis, pp. 5-35.

Ferrando, Antoni (2012a), Precaucions metodològiques per a l’estudi lingüistic del Curial e Güelfa, dins Ferrando, Antoni (ed.), Estudis lingüistics i culturals sobre Curial e Gu.elfa, novel·la cavalleresca anònima del segle XV en llengua catalana, Londres, John Benjamins, pp. 31-88.

Ferrando, Antoni (2012b), Curial e Gu.elfa: una història amorosa en clau?, dins Bellveser, Ricard (coord.), Dones i literatura entre l’edat mitjana i el Renaixement, València, Institució Alfons el Magnànim, vol. II, pp. 797-830.

Ferrando, Antoni (ed.) (2012), Estudis lingüistics i culturals sobre Curial e Güelfa, novel·la cavalleresca anònima del segle XV en llengua catalana, Londres, John Benjamins.

Ferrando, Antoni (2013), Joan Olzina, secretari d’Alfons el Magnànim, autor de Curial e Gu.elfa?, “Estudis romànics” 35, pp. 443-463.

Ferrer Mallol, Maria Teresa (1988), La frontera amb l’Islam en el segle XIV. Cristians i sarraïns al País Valencià, Barcelona, CSIC, Institució Milà i Fontanals.

Ferrer Mallol, Maria Teresa (2011), Fou Lluís Sescases l’autor de Curial e Güelfa? El Nord d’Àfrica en la narrativa del segle XV, en Bellveser, Ricard (coord.), La novel·la de Joanot Martorell i l’Europa del segle XV, València, Institució Alfons el Magnànim, vol. I, pp. 59-142.

Ffoulkes, Charles (1912), The Armourer and his Craft. Fron the XIth to the XVIth Century, Londres, Methuen & Co.

Fluvià Escorsa, Armand de (2011), Manual d’heràldica i tècnica del blasó, amb un glossari final, Barcelona, Galerada.

Foucard, Cesare (1877), Fonti di storia di Napoli nell’Archivio di stato di Modena. Descrizione della città di Napoli e statistica del Regno nel 1444, “Archivio storico per le province napoletane” 2, pp. 725-757.

García de Santa María, Álvar (1982), Crónica de Juan II de Castilla, ed. J. de M. Carriazo Arroquia, Madrid, Real Academia de la Historia.

García Marsilla, Juan Vicente (2001), La estética del poder. Arte y gastos suntuarios en la corte de Alfonso el Magnánimo (Valencia, 1425-1428), dins D’Agostino, Guido; Buffardi, Giulia (eds.), XVI Congresso di storia della Corona d’Aragona (Napoli-Caserta-Ischia, 18-24 settembre 1997). La Corona d’Aragona ai tempi di Alfonso II el Magnanimo: i modelli politico-istituzionali, la circolazione degli uomini, delle idee, delle merci; gli infl ussi sulla società e sul costume, Nàpols, Paparo, vol. II, pp. 1.705-1.718.

Gentile, Luisa Clotilde (2010), Il principe di Dio tra noi. Liturgia civica e cristomimesi del sovrano nello iocundum ingressum tra Savoia e Piemonte (metà del XIV secolo - inizio del XVI secolo), “Annali di Storia moderna e contemporanea” 16, pp. 167-184.

Grassi, Roberto (dir.) (2000), Le istituzioni sotriche del territorio lombardo, XIV-XIX secolo. Pavia, Milà, Regione Lombardia, Direzione Generale di Cultura.

Gros Lladós, Sònia (2013), Sobre la presència de Boccaccio en el Curial e Güelfa: la novella X.8, “Scripta. Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna” 2, pp. 192-212. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.2.3091

Guía Marín, Josep (2008), Principis teòrics i metodològics per a l’estudi de les unitats fràsiques en textos versificats. Anàlisi fraseològica de l’Espill, València, Universitat de València (tesi doctoral).

Guilleré, Christian (2006), Regards croisés sur les officiers locaux catalans et savoyards: veguers, batlles, jutges catalans et châtelains savoyards (XIIe-XIVe siècles), dins Castenuovo,

Guido; Mattéoni, Olivier (eds.), “De part et d’autre des Alpes”. Les châtelains des princes au fin du Moyen Âge (Actes de la table ronde de Chambéry, 11 et 12 octobre 2001), París, Publications de la Sorbonne, pp. 233-248.

Ibiricu Díaz, María José (1988), El hostal del príncipe Carlos de Viana (1451), “Príncipe de Viana” 49/185, pp. 593-640.

Igual, David; Navarro, Germán (1994), La tesorería general y los banqueros de Alfonso V el Magnánimo, Castelló de la Plana, Sociedad Castellonense de Cultura.

Javierre Mur, Aurea (1971), Alfons el Magnànim i el Toisó d’Or, “Estudis d’història medieval” 4, pp. 111-119.

Jiménez Alcázar, Juan Francisco (1992), El hombre y la frontera: Murcia y Granada en época de Enrique IV, “Miscelánea medieval murciana” 17, pp. 77-96.

Köhler, Erich (1974), L’aventure chevaleresque. Idéal et réalité dans le roman courtois, París, Gallimard.

Lacuesta, Ramón Santiago (1979), La primera verisón castellana de “La Eneida”, de Virgilio. Los libros I-III, traducidos y comentados por Enrique de Villena (1384-1434), Madrid, Real Academia Española de la Lengua.

La Marche, Olivier de (1645), Les Mémoires de messire Oliver de la Marche, ed. Jean-Luten de Gand, Lovaina, Everaerdt.

La Sale, Antoine de (1978), Jehan de Saintré, ed. Jean Misrahi, Charles A. Knudson, Ginebra, Droz.

Langbehn-Rohland, Regula (1975), Curial e Gu.elfa: los hechos caballerescos y la unidad constructiva de la novela, dins Homenaje al Instituto de Filología y Literaturas hispánicas “Dr. Amado Alonso” en su cincuentenario (1923-1973), Buenos Aires, [s.n.], pp. 146-170.

Lawrance, Jeremy N. H. (1991), Las lecturas científicas de los castellanos en la baja edad media, “Atalaya. Revue française d’études médiévales hispaniques” 2, pp. 142-146.

Madurell Marimón, José María (1963), Mensajeros barceloneses en la corte de Alfonso V de Aragón (1435-1458), Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Malaguzzi Valeri, Francesco (1913), La corte di Ludovico il Moro. La vita privata e l’arte a Milano nella seconda metà del Quattrocento, Milà, Ulrico Hoepli.

Marcos Álvarez, Francisco de B. (2001), Dos mozos adivinos: Hurón (Libro de buen amor), Pármeno (La Celestina)... y alguno más, “Revista de literatura medieval” 13/2, pp. 95-114.

Martí Mestre, Joaquim (2012), El vocalisme i el consonantisme en el Curial e Güelfa, dins Ferrando, Antoni (ed.), Estudis lingüisstics i culturals sobre Curial e Güelfa, novel·la cavalleresca anònima del segle XV en llengua catalana, Londres, John Benjamins, pp. 537-596.

Martines, Josep (2012), Aproximació a les novetats lèxiques i semàntiques del Curial e Gu.elfa, dins Ferrando Francés, Antoni (ed.), Estudis lingüistics i culturals sobre Curial e Gu.elfa, novel·la cavalleresca anònima del segle XV en llengua catalana, Londres, John Benjamins, pp. 941-998.

Martínez de Toledo (2008), Alfonso, El Corbacho [1438], “Revista Literaria Katharsis” [consulta: 15/07/2013].

Mata Carriazo, Juan de (2002), En la frontera de Granada, Granada, Universidad de Granada - Sevilla, Universidad de Sevilla.

Mateu Llopis, Felipe (1940), Algunos documentos referentes a la gestión del tesorero de Alfonso V, Mateo Pujades, en Nápoles, y al “itinerario” del rey (1441-1447), “Hispania. Revista española de historia” 3, pp. 3-31.

McCormik, Stephen Patrick (2011), Remapping the Story: Franco-Italian Epic and Lombardia as a Narrative Community (1250-1441), Oregón, University of Oregon, 2011 (tesi doctoral), https://scholarsbank.uoregon.edu/xmlui/bitstream/handle/1794/11937/McCormick_Stephen_Patrick_phd2011sp.pdf [consulta: 15/02/2012].

Menéndez Pelayo, Marcelino (1905-1915), Orígenes de la novela, Madrid, Bailly-Baillière; [reed. 1925; reed. Madrid, Gredos, 2008].

Miquel Planas, Ramon (1932), Nota preliminar a l’edició de Curial e Güelfa. Text del XVèn segle reproduït novament del còdex de la Biblioteca Nacional de Madrid per R. M. y P., ab estudis y notes del mateix y de Anfós Par, Barcelona, Biblioteca Catalana.

Miralles, Carles (2012), Dues notes sobre el Curial e Gu.elfa, dins Ferrando, Antoni (ed.), Estudis lingüistics i culturals sobre Curial e Güelfa, novel·la cavalleresca anònima del segle XV en llengua catalana, Londres, John Benjamins, pp. 429-462.

Montaner Frutos, Alberto (2007), La palabra en la ocasión. Alfonso como rex facetus a través del Panormita, “e-Spania. Revue interdisciplinaire d’études hispaniques médiévales et modernes” 4.

Par, Anfós (1928), Curial e Güelfa: notes lingüistiques i d’estil, Barcelona, Biblioteca Balmes.

Pérez de Guzmán, Fernán (1779), Crónica del señor rey don Juan, segundo de este nombre en Castilla y en León; compilada por el noble caballero Fernán Pérez de Guzmán; con las generaciones y semblanzas de los señores reyes don Enrique III y don Juan II, y de otros prelados y caballeros de aquel tiempo, del mismo autor; corregida, enmendada y adicionada por el dotor Lorenzo Galíndez de Carvajal, València, Tipografia de Benito Monfort.

Potgiesseri, Ioachim (1736), Commentariorum iuris germanici, de statu servorum, veteri perinde atque novo, Lemgo, Tipografia Meyer.

Ripley, George; Dana, Charles A. (eds.) (1860), The American Cyclopaedia. A Popular Dictionary of General Knowledege, Nova York, D. Appleton and Company.

Riquer, Martí de (1968), L’arnès del cavaller. Armes i armadures catalanes medievals, Esplugues de Llobregat, Ariel.

Riquer, Martí de (1984), Història de la literatura catalana, vol. 3. Part Antiga, Barcelona, Ariel.

Riquer, Martí de (2008), Caballeros andantes españoles, Madrid, Gredos.

Rodríguez Velasco, Jesús (1996), El debate sobre la caballería en el siglo XV, Valladolid, Junta de Castilla y León, Concejalía de Educación y Ciencia.

Romani, Giovanni (1830), Storia di Casalmaggiore, Casalmaggiore, Tipogr. Fratelli Bizzarri.

Rovira Soler, José Carlos (1990), Humanistas y poetas en la corte napolitana de Alfonso el Magnánimo, Alacant, Instituto de Cultura Juan Gil- Albert.

Rück, Peter (1977), L’ordinamento degli archivi ducali di Savoia sotto Amedeo VIII (1398-1451), Roma, Quaderni della Rassegna degli Archivi di Stato.

Ryder, Alan (1987), El reino de Nápoles en la época de Alfonso el Magnánimo, València, Institució Alfons el Magnànim; reed. 2008.

Sabaté, Glòria (1999), Curial e Güelfa i Tirant lo Blanch davant la cavalleria de la tardor medieval, dins Fortuño, Santiago; Martínez, Tomàs (eds.), Actes del VIIè Congrés de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval (Castelló de la Plana, 22-26 setembre 1997), Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, pp. 335-343.

Sáiz Serrano, Jorge (2001), Los capitanes de Alfonso el Magnánimo en la conquista del reino de Nápoles: la caballería del ejército real de 1441, dins D’Agostino, Guido; Buffardi, Giulia (eds.), XVI Congresso di storia della Corona d’Aragona (Napoli-Caserta-Ischia, 18-24 settembre 1997). La Corona d’Aragona ai tempi di Alfonso II el Magnanimo: i modelli politico-istituzionali, la circolazione degli uomini, delle idee, delle merci; gli infl ussi sulla società e sul costume, Nàpols, Paparo, vol. I, pp. 981-1010.

Sáiz Serrano, Jorge (2007), Formación de un ejército permanente en el siglo XV: la caballería de Alfonso el Magnánimo, “Medievalismo” 17, pp. 187-214.

Sáiz Serrano, Jorge (2008), Caballeros del rey. Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo, València, Universitat de València.

Sansone, Giuseppe-E. (1963), Medievalismo del Curial e Gu.elfa, dins Anuario della Università degli Studi di Bari, Bari, 1961-1962 (Discorso inaugurale dell’anno accademico 1961-1962, letto il 18 novembre 1961); reed. en Sansone, Giuseppe E., Studi di Filologia Catalana, Bari, Adriatica, pp. 205-242.

Santagata, Marco (1979), La lirica aragonese. Studi sulla poesia napoletana del secondo Quattrocento, Pàdua, Antenore, 1979.

Sanvisenti, Bernardo (1904-1905), Su le fonti e la patria del Cural e Güelfa, “Studi medievali” 1, pp. 97-103.

Scaglione, Aldo (1991), Knights at Court. Courtliness, Chivalry, and Courtesy from Ottonian Germany to the Italian Renaissance, Los Angeles - Oxford, University of California Press.

Sobrino, Francisco (1751), Diccionario nuevo de las lenguas española y francesa, Brussel·les, Tipografia d’Enrique-Alberto Gosse.

Stocchi, Manuela (1995-1996), Curial e Guelfa e il Decamerone, dins “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona” 45, pp. 295-316.

Tappy, Denis (1992), Amédée VIII et les coutumes vaudoises: l’abrogation de la mauvaise coutume du droit de guerre privée, dins Andenmatten, Bernard; Paravicini, Agostino (eds.), Amédée VIII - Félix V, premier duc de Savoie et pape (1383-1451), Lausanna, Fondation Humbert II et Marie José de Savoie, pp. 299-316.

Toscano, Gennaro (2006), Alfonso il Magnanimo (1396-1458). Un re bibliofi lo tra cultura tardogotica e umanesimo latino, dins Bollati, Milvia (coord.), La Divina Commedia di Alfonso d’Aragona, re di Napoli (manoscritto Yates Thompson 36, Londra, British Library), Mòdena, Franco Cosimo Panini, vol. I, pp. 13-64.

Turull, Albert; Ramírez, Esperanza (2012), Tipologia dels noms propis en el Curial e Gu.elfa, dins Ferrando, Antoni (ed.), Estudis lingüstics i culturals sobre Curial e Güelfa, novel·la cavalleresca anònima del segle XV en llengua catalana, Londres, John Benjamins, pp. 1.027-1.088.

Valentí, Ferran (1959), Traducció de les Paradoxa de Ciceró; Parlament al Gran e General Consell, ed. Josep-Maria Morató Thomàs, Barcelona, Marià Calvé.

Varvaro, Alberto (2011), La novela europea del siglo XV, dins Bellveser, Ricard (coord.), La novel·la de Joanot Martorell i l’Europa del segle XV, València, Institució Alfons el Magnànim, vol. I, pp. 305-318.

Veny, Joan (2012), Valencianitat del Curial, dins Ferrando, Antoni (ed.), Estudis lingüistics i culturals sobre Curial e Gu.elfa, novel·la cavalleresca anònima del segle XV en llengua catalana, Londres, John Benjamins, vol. II, pp. 1.089-1.106.

Villani, Giovanni (1991), Nuova cronica, ed. Giovanni Porta, Parma, Fondazione Pietro Bembo - Ugo Guanda editore.

Wittlin, Curt (2012), Expressions multinominals en Curial e Güelfa, dins Ferrando, Antoni (ed.), Estudis lingüistics i culturals sobre Curial e Güelfa, novel·la cavalleresca anònima del segle XV en llengua catalana, Londres, John Benjamins, vol. II, pp. 1.127-1.135.

Zotz, Thomas (2005), El mundo caballeresco y las formas de vida cortesanas, dins Fleckenstein, Josef (ed.), La caballería y el mundo caballeresco, Madrid, Siglo XXI de España (1ª ed. 2002), pp. 163-219.

Zurita, Jerónimo (1976), Anales de la Corona de Aragón [1562], Saragossa, Institución Fernando el Católico, CSIC.