Entre l’amor i el dret: l’ús del lèxic feudal a la lírica amorosa medieval catalana i valenciana
DOI:
https://doi.org/10.3989/aem.2015.45.1.07Palabras clave:
literatura medieval, lírica trobadoresca, lírica catalana medieval, feudalisme, lèxicResumen
[ct] L’ús del lèxic del dret feudal per part dels trobadors de les corts occitanes durant els segles XII i XIII és la característica més innovadora d’aquesta manifestació artística. Aquesta convenció es manté, amb nivells d’intensitat variables, en la producció dels poetes catalans i valencians dels segles XIV i XV, que recullen i reelaboren la tradició trobadoresca. L’objectiu d’aquest article és identificar tendències en l’ús del vocabulari feudal a la lírica d’aquests poetes i interpretar-les en el context històric corresponent. La selecció de certs elements de la tradició anterior per part dels poetes dels segles XIV i XV ens informa de les estratègies que aplicaven per adaptar la seva obra als gustos del públic de l’època. D’aquesta manera, es determinen similituds i diferències concretes entre la lírica dels trobadors i la dels poetes catalans i valencians. Aquest procés és un pas necessari per definir la identitat de la poesia catalana dels segles XIV i XV, que tradicionalment ha estat descrita dins dels termes d’una comparació desavantatjosa amb altres tradicions líriques anteriors i contemporànies.
Descargas
Citas
Alfonsi, Laura Resnick (1986), Masculine Submission in Troubadour Lyric, Nova York, Peter Lang.
Bec, Pierre (1968), La douleur et son univers poétique chez Bernard de Ventadour: essai d’analyse systématique, “Cahiers de Civilisation Médiévale” 11, pp. 545-571. http://dx.doi.org/10.3406/ccmed.1968.1461
Bisson, Thomas N. (1986), The Medieval Crown of Aragon: A Short History, Oxford, Clarendon Press.
Bisson, Thomas N. (2009), The Crisis of the Twelfth Century: Power, Lordship and the Origins of European Government, Princeton - Oxford, Princeton University Press.
Bloch, Marc (1939), La société féodale, 1: la formation des liens de dépendance, París, Albin Michel.
Bloch, Marc (1940), La société féodale, 2: les classes et le gouvernement des hommes, París, Albin Michel.
Cabré, Miriam; Martí, Sadurní; Navàs, Marina (2009), Geografi a i història de la poesia occitanocatalana del segle XIV, dins Alberni, Anna; Badia,
Lola; Cabré, Lluís (eds.), Translatar i transferir: la transmissió de textos i el saber (1200-1500), Santa Coloma de Queralt, Obrador Edèndum - Publicacions URV, pp. 349-376.
Coromines, Joan (1980-2001), Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, 10 vols., Barcelona, Curial.
Corpus Documentale Latinum Cataloniae (CODOLCAT) http://gmlc.imf.csic.es/codolcat [consulta: 29/07/2014].
Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA) http://www.cica.cat/index.php [consulta: 09/08/2014].
Corral Díaz, Ester (1996), As mulleres nas cantigas medievais, A Coruña, Edicios do Castro.
Cropp, Glynnis M. (1975), Le vocabulaire courtois des troubadours de l’époque classique, Ginebra, Droz.
Du Cange, Charles (1883-1887), Glossarium mediae et infi mae latinitatis, Niort, L. Favre.
Eiximenis, Francesc (1927), Regiment de la cosa pública, ed. Daniel de Molins de Rei, Barcelona, Barcino.
Girolamo, Costanzo di (2010), L’herència dels trobadors a Catalunya, dins Hauf, Albert (dir.), Panorama crític de la literatura catalana, I: Edat Mitjana. Dels orígens a principis del segle XV, Barcelona, Vicens Vives.
Hillgarth, Jocelyn Nigel (1978), The Spanish Kingdoms, 1250-1516. Volume 2: 1410-1516, Castilian Hegemony, Oxford, Clarendon Press.
Kagay, Donald J. (1994), The Usatges of Barcelona: The Fundamental Law of Catalonia, Filadèlfi a, University of Pennsylvania Press.
Lafuente Gómez, Mario; Abella Samitier, Juan (2013), La baja nobleza aragonesa después del Compromiso de Caspe: movilidad social y estrategias políticas (1412-1436), dins Falcón, Isabel (coord.), El compromiso de Caspe (1412), cambios dinásticos y constitucionalismo en la Corona de Aragón, Zaragoza, Obra Social de Ibercaja, pp. 432-442.
Lavis, Georges (1972), L’expression de l’affectivité dans la poésie lyrique française du Moyen Âge, XIIe-XIIIe siècles : étude sémantique et stylistique du réseau lexical joie-dolor, París, Belles Lettres.
Lloret, Albert (2006), Modelos jurídicos y reformas sociales en el Llibre de l’orde de cavalleria de Ramón Llull, “La Corónica: A Journal of Medieval Hispanic Languages, Literatures, and Cultures” 35/1, pp. 171-190.
Niermeyer, Jan Frederik (1976), Mediae latinitatis lexicon minus, Leiden, Brill.
Ourliac, Paul (1965), Troubadours et juristes, “Cahiers de civilisation médiévale” 30, pp. 159-177.
Péquignot, Stéphane (2013), Négocier la sujétion? Les catalans et le choix de nouveaux seigneurs durant la “guerre civile catalane”, dins Falcón, Isabel (coord.), El compromiso de Caspe (1412), cambios dinásticos y constitucionalismo en la Corona de Aragón, Zaragoza, Obra Social de Ibercaja, pp. 620-629.
Pichel, Antonio (1987), Ficción poética e vocabulario feudal na lírica trobadoresca galego-portuguesa, A Coruña, Diputación Provincial.
Reddy, William M. (2012), The Making of Romantic Love: Longing and Sexuality in Europe, South Asia & Japan, 900-1200 CE, Chicago - Londres, The University of Chicago Press.
Riquer, Martí de (1964), Història de la literatura catalana. Part antiga, vol. I, Barcelona, Ariel.
Rodón Binué, Eulalia (1957), El lenguaje técnico del feudalismo en el siglo XI en Cataluña (contribución al estudio del latín medieval), Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científi cas, Escuela de Filología.
Roncaglia, Aurelio (1992), Guillaume IX d’Aquitaine et le jeu du trobar (avec un plaidoyer por la déidéologisation de Midons), dins Gouiran, Gérard (coord.), Contacts de langues, de civilisations et intertextualité. IIIème Congrès International de l’Association Internationale d’Études Occitanes, Montpeller, Centre d’Études Occitanes de l’Université de Montpellier, vol. III, pp. 1105-1117.
Sabaté, Flocel (1998), Ejes vertebradores de la oligarquía urbana en Cataluña, “Revista d’Història Medieval” 9, pp. 127-153.
Sabaté, Flocel (2009), Estamentos, soberanía y modelo político en la Cataluña bajomedieval, “Aragón en la Edad Media” 21, pp. 245-278.
Sabaté, Flocel (2013), Identitat i representativitat social a la Catalunya baixmedieval, dins Casals, Àngel (dir.), El Compromís de Casp: negociació o imposició?, Cabrera de Mar, Galerada, pp. 53-93.
Sánchez Trigo, Elena (1990), Formas de tratamiento otorgadas a la mujer por los trovadores provenzales, “Filología románica” 7, pp. 131-149.
Sutherland, Dorothy R. (1956), The Language of the Troubadours and the Problem of Origins, “French Studies” 10/3, pp. 199-215. http://dx.doi.org/10.1093/fs/10.3.199
Tavani, Giuseppe (1980), Literatura i societat a Barcelona entre la fi del segle XIV i el començament del XV, dins Actes del col·loqui internacional de llengua i literatura catalanes (Andorra, 1-6 d’octubre de 1979), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 7-40.
Terry, Arthur (2003), A Companion to Catalan Literature, Woodbridge, Tamesis.
Torró, Jaume (2009), Lluís de Requesens, Bernat Miquel, Martí Garcia, Rodrigo Dies, Lluís de Vila-rasa, Francesc Sunyer: Sis poetes del regnat d’Alfons el Magnànim, Barcelona, Barcino. Trésor de la Langue Française informatisé (TLFi) http://atilf.atilf.fr/ [consulta: 29/07/2014].
Valdeón, Julio; Salrach, José M.; Zabalo, Javier (1980), Historia de España, 4: Feudalismo y consolidación de los pueblos hispánicos (siglos XIXV), Barcelona, Labor.
Vicens i Vives, Jaume (1956), El segle XV: els Trastàmares, Barcelona, Vicens-Vives.
Vidal Alcover, Jaume (1980), Síntesi d’història de la literatura catalana, vol. I, Barcelona, La Magrana.
Descargas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2015 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
© CSIC. Los originales publicados en las ediciones impresa y electrónica de esta Revista son propiedad del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, siendo necesario citar la procedencia en cualquier reproducción parcial o total.Salvo indicación contraria, todos los contenidos de la edición electrónica se distribuyen bajo una licencia de uso y distribución “Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional ” (CC BY 4.0). Puede consultar desde aquí la versión informativa y el texto legal de la licencia. Esta circunstancia ha de hacerse constar expresamente de esta forma cuando sea necesario.
No se autoriza el depósito en repositorios, páginas web personales o similares de cualquier otra versión distinta a la publicada por el editor.
