Al servicio del rey. Sobre la carta real diplomática de la Corona de Aragón (1336-1458)

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.3989/aem.2017.47.2.06

Palabras clave:

diplomática, carta real, Cancillería, Corona de Aragón, Baja Edad Media

Resumen


El objetivo de este artículo es reconstruir la evolución morfológica de la carta real diplomática catalanoaragonesa entre los reinados de Pedro el Ceremonioso y Alfonso el Magnánimo. A lo largo de este período, esta tipología documental, siguiendo los principios del Ars dictaminis, adaptó sus características externas e internas a las acciones jurídicas que contenía y a sus destinatarios, sin renunciar por ello a su simplicidad material y textual. Con su adecuación a las necesidades comunicativas de la monarquía, la carta real diplomática se convirtió en un instrumento de gobierno que contribuyó al fortalecimiento del poder real y anticipó formas que alcanzarán su pleno desarrollo en época moderna.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Aragó Cabañas, Antonio María (1973), La escribanía de Juan I, en VIII Congreso de Historia de la Corona de Aragón. II. La Corona de Aragón en el siglo XIV, Valencia, Artes gráficas, vol. I, pp. 269-293.

Aragó Cabañas, Antonio María (1982), Prenotaciones a la escritura cancilleresca de Alfonso el Magnánimo, en IX Congresso di Storia della Corona d’Aragona. La Corona d’Aragona e il Mediterraneo: aspetti e problemi comuni da Alfonso il Magnanimo a Ferdinando il Cattolico (1416-1516), Nápoles, Società Napoletana di Storia Patria, vol. II, pp. 49-55.

Aragó Cabañas, Antonio María; Trenchs Òdena, José (1979), Notas para una tipología documental de Jaime I, en X Congreso de Historia de la Corona de Aragón. Jaime I y su época, Zaragoza, Institución Fernando el Católico, vol. III, pp. 353-361.

Arxiu del Regne de València (2000), Guía del Archivo del Reino de Valencia, Valencia, Generalitat Valenciana.

Arnall Juan, Maria Josepa; Gironella i Delgà, Anna (2000), Lletres reials a la ciutat de Girona (1293-1515). Estudi i edició crítica a cura de M. Josepa Arnall i Juan, Anna Gironella i Delga, Barcelona, Fundació Noguera - Ajuntament de Girona, 4 vols.

Canellas López, Ángel; Trenchs Òdena, José (1988), Cancillería y cultura. La cultura de los escribanos y notarios de la Corona de Aragón (1344-1479), Zaragoza, Institución Fernando el Católico.

Casula, Francesco Cesare (1967), La cancelleria di Alfonso III il Benigno, re d’Aragona (1327-1336), Padua, CEDAM.

Casula, Francesco Cesare (1970), Carte reali diplomatiche di Alfonso III il Benigno, re d’Aragona, riguardanti l’Italia, Padua, CEDAM.

Casula, Francesco Cesare (1973), Il documento regio nella Sardegna Aragonese, Padua, CEDAM.

Casula, Francesco Cesare (1977), Carte reali diplomatiche di Giovanni I il Cacciatore, re d’Aragona, riguardanti l’Italia, Padua, CEDAM.

Casula, Francesco Cesare (1979), Observaciones paleográficas y diplomáticas sobre la cancillería de Jaime I el Conquistador, en X Congreso de Historia de la Corona de Aragón. Jaime I y su época, Zaragoza, Institución Fernando el Católico, vol. III, pp. 435-451.

Collura, Paolo (1983), La cancelleria dei re aragonesi in Sicilia, Palermo, Scuola Grafica Salesiana. PMid:6656723

Conde y Delgado de Molina, Rafael; Cárcel Ortí, María Milagros (1996), Corona de Aragón: documentación real. Tipología (s. XIII-XIV), en Marques, José (coord.), Diplomatique royale du Moyen Âge, XIII-XIV siècles. Actes du Colloque, Porto, Faculdade de Letras da Universidade do Oporto, pp. 273-288.

D’Arienzo, Luisa (1970), Carte reali diplomatiche di Pietro IV il Cerimonioso, re d’Aragona, riguardanti l’Italia, Padua, CEDAM.

D’Arienzo, Luisa (1974a), Gli scrivani della Cancelleria aragonesa all’epoca di Pietro il Cerimonioso (1336-1387), en Casula, Francesco Cesare; D’Arienzo, Luisa (coords.), Studi di Paleografia e Diplomatica, Padua, CEDAM, pp. 137-198.

D’Arienzo, Luisa (1974b), Alcune considerazioni sul passaggio dalla scrittura gotica all’umanistica nella produzione documentaria catalana dei secoli XIV e XV, en Casula, Francesco Cesare; D’Arienzo, Luisa (coords.), Studi di Paleografia e Diplomatica, Padua, CEDAM, pp. 199-227.

D’Arienzo, Luisa (1981), La cancelleria di Pietro IV nell’asedio di Alghero del 1354, “Archivio Storico Sardo” 32, pp. 139-158.

Eubel, Conrad (1913), Hierarchia catholica Medii Aevi sive Summorum Pontificum, SRE Cardinalium, Ecclesiarum Series ab anno 1198 usque ad annum 1431 perducta, vol. I, Münster, Sumptibus et Typis Librariae Regensbergianae.

Finke, Heinrich (1908-1922), Acta Aragonensia. Quellen zur deutschen, italienischen, französischen, spanischen, zur Kirchen- und Kulturgeschichte aus der diplomatischen Korrespondenz Jaymes II. (1291-1327), 3 vols., Berlin - Leipzig, Dr. Walther Rothschild.

Gimeno Blay, Francisco (1985), La escritura gótica en el País Valenciano después de la conquista cristiana del siglo XIII, Valencia, Universitat de València. PMCid:PMC1144556

Gimeno Blay, Francisco (1991), A propósito del manuscrito vulgar del Trescientos. El ms. K.I.6 de El Escorial y la minúscula cursiva libraria de la Corona de Aragón, “Scrittura e Civiltà” 15, pp. 205-245.

Gimeno Blay, Francisco (1999), “Missivas, mensageras, familiares”. Instrumentos de comunicación y de gobierno en la España del 500, en Castillo, Antonio (comp.), Escribir y leer en el siglo de Cervantes, Barcelona, Gedisa, pp. 193-209.

Gimeno Blay, Francisco (2006), Escribir, reinar. La experiencia gráfico-textual de Pedro IV el Ceremonioso (1336-1387), Madrid, Adaba.

Gimeno Blay, Francisco (2007), De la “luxurians littera” a la “castigata et clara”. Del orden gráfico medieval al humanístico (siglos XV-XVI), “Litterae caelestes” 2 /1, pp. 9-51.

Gimeno Blay, Francisco; Trenchs Òdena, José (1991), La escritura medieval de la Corona de Aragón (1137-1474), “Anuario de Estudios Medievales” 21, pp. 493-511.

Giry, Arthur (1894), Manuel de Diplomatique. Diplômes et chartes. Chronologie technique. Éléments critiques et parties constitutives de la teneur des chartes. Les chancelleries. Les actes privés, París, Hachette.

Gubern, Ramon (1955), Epistolari de Pere III, Barcelona, Els Nostres Clàssics.

Mandingorra Llavata, María Luz (2008), “Avetla como de mi mano”. Autógrafos de Alfonso el Magnánimo en el Archivo del Reino de Valencia, “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura” 84, pp. 167-178.

Mandingorra Llavata, María Luz (2014), Entre dos reinos. Cartas de María de Castilla, reina de Aragón, “Ars Longa” 23, pp. 41-58.

Maravall, José Antonio (1986), Estado moderno y mentalidad social (siglos XV a XVII), 2 vols., Madrid, Alianza.

Mateu y Llopis, Felipe (1977), El “Rex Valentiae” en los diplomas, sellos y monedas, en Cicle de conferències commemoratives del VIIè centenari de Jaume I. Cronistes Oficials del Regne de València, Valencia, Cronistes del Regne de València, pp. 75-91.

Murphy, James J. (1986), La retórica en la Edad Media. Historia de la retórica desde San Agustín hasta el Renacimiento, México, Fondo de Cultura Económica. [1ª ed. en inglés: Rethoric in the Middle Ages. A History of Rethorical Theory from St. Augustine to the Renaissance, Berkeley, University of California Press, 1974].

Oliva, Anna Maria; Schena, Olivetta (2012), Lettere regie alla città di Cagliari. Le carte reali dell’Archivio comunale di Cagliari, vol. I, 1358-1415. A cura di Anna Maria Oliva, Olivetta Schena, Roma, Istituto Storico Italiano.

Olivar, Marçal (1936), Notes entorn a la influència del ‘Ars dictandi’ en la prosa catalana de la cancelleria a finals del segle XIV. El ms. Y-129-7 de la Biblioteca Colombina, “Estudis universitaris catalans” 22 (núm. especial: Homenatge a Antoni Rubió i Lluch), pp. 631-635.

Oliveras Caminal, José (1946), Archivo Capitular de la Santa Iglesia Catedral de Barcelona. Cartas Reales (siglos XII-XV). Catálogo, Barcelona, Imp. Altés.

Péquignot, Stéphane (2008), Les instructions aux ambassadeurs des rois d’Aragon (XIIIe-XVe siècles). Jalons pour l’histoire de la fabrique d’une parole royale efficace, “Cahiers de linguistique hispanique médiévale” 31, pp. 17-43.

Péquignot, Stéphane (2009), Au nom du roi. Pratique diplomatique et pouvoir dans le règne de Jacques II d’Aragon (1291-1327), Madrid, Casa de Velázquez.

Pere el Cerimoniós (1983), Crònica, en Les quatre grans cròniques. Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner, Pere III. Revisió del text, pròlegs i notes per Ferran Soldevila, Barcelona, Biblioteca Selecta, pp. 1001-1225.

Pere el Cerimoniós (2009), Ordinacions de la Casa i Cort. Transcripció, edició i notes del manuscrit de València a cura de Francisco M. Gimeno Blay, Daniel Gozalbo Gimeno i José Trenchs Òdena (†). Introducció per Francisc o M. Gimeno Blay, Valencia, Universitat de València.

Perelman, Les (1991), The Medieval Art of Letter Writing. Rethoric as institutional expression, en Bazerman, Charles; Paradis, James (eds.), Textual Dynamics of the Professions. Historical and Contemporary Studies of Writing in Professional Communities, Madison, Wisconsin, University of Wisconsin Press [Edited for digital presentation by Nicole Ashton and Heidi Scott, 2004].

Petrucci, Armando (1963), Diplomatica vecchia e nuova, “Studi Medievali” 3/4, pp. 785-798.

Rockinger, Ludwig (1863-1864), Briefsteller und Formelbücher des elften bis vierzehnten Jahrhunderts, Múnich, Franz [Reimpr. Múnich, Scientia Verlag, 1969].

Rodrigo Lizondo, Mateu; Riera i Sans, Jaume (2013), Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d’Aragó. Textos en llengua catalana (1291-1420), 2 vols, Valencia, Universitat de València.

Rubió i Balaguer, Jordi (1990), Influència de la sintaxi llatina en la cancelleria catalana del segle XV, en Rubió i Balaguer, Jordi, Humanisme i Renaixement, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 296-304.

Rubió i Lluch, Antoni (1908-1921), Documents per a la història de la cultura catalana mig·eval, 2 vols., Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, [Reimpr. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2000].

Ruiz Calonja, Joan (1956), El valor literario de los preámbulos de la cancillería catalano-aragonesa del siglo XV, “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona” 26, pp. 205-234.

Ryder, Alan (1987), El reino de Nápoles en la época de Alfonso el Magnánimo, Valencia, Alfons el Magnànim. [1ª ed. en inglés: The Kingdom of Naples under Alfonso the Magnanimous: the making of a modern state, Oxford, Clarendon Press, 1976].

Ryder, Alan (1992), Alfonso el Magnánimo rey de Aragón, Nápoles y Sicilia, 1396-1458, Valencia, Alfons el Magnànim. [1ª ed. en inglés: Alfonso the Magnanimous: King of Aragon, Naples and Sicily, 1396-1458, Oxford, Clarendon Press, 1990].

Sagarra i Siscar, Ferran de (1916-1932), Sigil·lografia catalana. Inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya, 4 vols., Barcelona, Estampa Arts Gràfiques Suc. d’Henrich i Ca. Institució Patxot.

Sánchez Cutillas, Carmelina (1967), Lletres closes de Pere el Cerimoniós endreçades al Consell de València, Barcelona, Rafael Dalmau.

Sevillano Colom, Francisco (1950), Apuntes para el estudio de la cancillería de Pedro el Ceremonioso, “Anuario de Historia del Derecho Español” 20, pp. 137-241.

Sevillano Colom, Francisco (1965), Cancillerías de Fernando I de Antequera y de Alfonso V el Magnánimo, “Anuario de Historia del Derecho Español” 36, pp. 169-216.

Sevillano Colom, Francisco (1968), De la cancillería de la Corona de Aragón, en Martínez Ferrando, archivero. Miscelánea de estudios dedicados a su memoria, Madrid, ANABAD, pp. 1-30.

Trenchs Òdena, José (1991), Casa, corte y cancillería de Pedro el Grande (1276-1285), Roma, Bulzoni Editore.

Trenchs Òdena, José; Aragó Cabañas, Antonio María (1983), Las Cancillerías de la Corona de Aragón y Mallorca desde Jaime I a la muerte de Juan II, Zaragoza, Institución Fernando el Católico.

Vincke, Johannes (1936), Documenta selecta: mutuas civitatis Arago-Cathalaunicae et ecclesiae relationes illustrantia, prolegomenis ac notis instructa edidit Iohannes Vincke, Barcelona, Biblioteca Balmes.

Descargas

Publicado

2017-12-30

Cómo citar

Mandingorra Llavata, M. L. (2017). Al servicio del rey. Sobre la carta real diplomática de la Corona de Aragón (1336-1458). Anuario De Estudios Medievales, 47(2), 647–677. https://doi.org/10.3989/aem.2017.47.2.06

Número

Sección

Estudios Misceláneos