Dos frontals d’altar i l’acta de consagració de Sant Serni de Tavèrnoles
DOI:
https://doi.org/10.3989/aem.2018.48.2.05Palabras clave:
Tavèrnoles, frontal d’altar, orfebreria, pintura sobre taula, romànic, acta de consagració, falsificacióResumen
L’objectiu d’aquest article és l’estudi dels dos frontals romànics que van decorar consecutivament el presbiteri de l’església monàstica de Sant Sadurní de Tavèrnoles. Totes dues taules es relacionen, encara que de maneres diferents, amb l’acta de consagració del temple, un document falsificat però molt interessant que evoca l’especial context històric de l’àrea septentrional del comtat d’Urgell. Aquest context incideix directament en la vida dels mobles: explica la destrucció del primer, l’any 1092, i condiciona la creació i el contingut iconogràfic del segon, elaborat probablement durant el tercer quart del segle XII.
Descargas
Citas
Abadal, Ramon d' (1986), El domini carolingi a Catalunya, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.
Abadal, Ramon d' (1926-1952), Els diplomes carolingis a Catalunya, 2 vols., Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.
Adell, Joan-Albert; Cases, Maria Lluïsa (1992), Sant Serni de Cabó, en Catalunya Romànica, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, vol. IV, p. 168.
Bach i Riu, Antoni (2002), Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona, Barcelona, Fundació Noguera.
Balaguer, Federico (1951), Los límites del obispado de Aragón y el concilio de Jaca de 1063, "Estudios de Edad Media en la Corona de Aragón" 4, pp. 69-138.
Baraut, Cebrià (1978), Les actes de consagració d'esglésies del bisbat d'Urgell (Segles IX-XII), "Urgellia" 1, pp. 11-182.
Baraut, Cebrià (1980), Els documents, dels anys 981-1010, de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, "Urgellia" 3, pp. 7-166.
Baraut, Cebrià (1983), Els documents, dels anys 1051-1075, de l'Arxiu Capitular d'Urgell, "Urgellia" 6, pp 7-243.
Baraut, Cebrià (1986a), Les actes de consagracions d'esglésies de l'antic bisbat d'Urgell, La Seu d'Urgell, Societat Cultural Urgel·litana.
Baraut, Cebrià (1986b), El monestir de Sant Serni de Tavèrnoles i les seves possessions a la vall d'Andorra, "Studia Monastica" 10/2, pp. 239-274.
Baraut, Cebrià (1988-1989), Els documents, dels anys 1101-1150, de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, "Urgellia" 9, p. 7-312.
Baraut, Cebrià (1994-1995), Diplomatari del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles, "Urgellia" 12, pp. 7-414.
Baudon de Mony, Charles (1896), Relations politiques des comtes de Foix avec la Catalogne jusqu'au commencement du XIVe siè cle, 2 vols., París, A. Picard et fils.
Bellés, Joan (1992), Acta de consagració de l'església del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, en Catalunya Romànica, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, vol. VI, p. 116-118.
Bertran, Marta (2009), Culte i iconografia de sant Sadurní de Tolosa a Catalunya durant els segles del romànic, en Les relacions occitano-catalanes al llindar del segle XXI, Péronnas, Editions de la Tour Gile, pp. 233-246.
Bertran, Marta (2011), Estudi sobre la iconografia de sant Sadurní de Tolosa: l'exemple del frontal d'altar procedent de Rotgers, "Porticvm" 2, pp. 42-51.
Bertran, Prim (2005), El comtat d'Urgell i la conquesta de Balaguer, en Balaguer 1105: cruïlla de civilitzacions, Lleida, Pagès, pp. 161-176.
Cabau, Patrice (1999), Les évêques de Toulouse (IIIe-XIVe siècles) et les lieux de leur sépulture, en "Mémoires de la Société Archéologique du Midi de la France" 59, pp. 123-162.
Cabré, Montserrat (1999), La comunitat de Santa Cecília d'Elins als segles XI i XII, en Temps de monestirs: els monestirs catalans entorn l'any mil, Barcelona, Generalitat de Catalunya, pp. 122-125.
Castiñeiras, Manuel (2008), La pintura sobre taula, en El romànic a les col·leccions del MNAC, Barcelona, Lunwerg, pp. 88-135.
Chesé, Ramon (2011), Col·lecció diplomàtica de Sant Pere d'Àger fins 1198, 2 vols., Barcelona, Fundació Noguera.
Delcor, Matias (1986), Un monastère aux portes de la Seu d'Urgell: Sant Sadurní de Tabernoles, "Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa" 17, pp. 43-70.
Duran-Porta, Joan (2014), Relinquo ad tabula de argentis. La orfebrería en los testamentos catalanes de los siglos XI-XIII, "Anales de Historia del Arte" 24, núm. especial, pp. 119-131.
Fité, Francesc (1995), Consideracions sobre el romànic en l'àmbit del comtat d'Urgell, en El comtat d'Urgell, Lleida, Universitat de Lleida - Institut d'Estudis Ilerdencs, pp. 119-148.
Gallia Christiana, in provincias ecclesiasticas distributas..., tomus sextus: Ubi de provincia narbonensi (1739), París, Typographia Regia.
Gascon, Carles (2009), Els anys més convulsos de la seu d'Urgell: el comte de Foix, el vescomte de Castellbò i els càtars, en La Princesa sàvia. Les pintures de santa Caterina de la Seu d'Urgell, Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya - Vic, Museu Episcopal de Vic, pp. 39-48.
Gascón, Carles (2009), El catarisme a les valls d'Andorra, "Papers de Recerca Històrica" 6, pp. 128-135.
Gascón, Carles (2009-2010), Els darrers vescomtes de Cerdanya i el casal de Castellbò, "Quaderns d'Estudis Andorrans" 9, pp. 60-63.
Gascón, Carles (2010), L'irruption des comtes de Foix sur le versant méridional à la fin du XIIe siècle, ses possibles motivations et ses conséquences, en Actes du Colloque International '1209-1309, Un siècle intens au pied des Pyrénées', Foix, Conseil général de l'Ariège-Archives départementales, pp. 23-40.
Junyent, Eduard (1992), Diplomatari i escrits literaris de l'abat i bisbe Oliba, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.
Kehr, Paul (1927), El Papat i el Principat de Catalunya fins a la Unió amb Aragó, "Estudis Universitaris Catalans" 12, pp. 321-347.
Lefèvre-Pontalis, Eugène (1907), Saint Paul de Narbonne, Étude archéologique, en Congrès archéologique de France. LXXIII session, tenue à Carcassone et Perpignan en 1906, París, A. Picard, pp. 345-367.
Marquès, Benigne (2002-2005), Els documents del monestir de Santa Cecília d'Elins (881-1198), "Urgellia" 15, pp. 9-174.
Martène, Edmond (1724), Veterum scriptorum et monumentorum... amplissima collectio, tom. VII, París, apud Montalant, ad Ripam PP. Augustinianorum, propè Pontem S. Michaelis.
Miret i Sans, Joaquim (1900), Investigación histórica sobre el vizcondado de Castellbó : con datos inéditos de los condes de Urgell y de los vizcondes de Ager, Barcelona, Imprenta La Catalana de J. Puigventós.
Ordeig, Ramon (1996), Les dotalies de les esglésies de Catalunya (segles IXXII). Volum II: Introducció; Documents 121-276 (segle XI), Vic, Ramon Ordeig.
Orriols, Anna (1998), Hagiographie et art roman en Catalogne, "Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa" 29, pp. 121-142.
Orriols, Anna (2014), Episcopal Iconography at the Tavèrnoles Altar-Frontal, en Image and Altar, 1000-1300 Papers from an International Conference in Copenhagen, 24 October-27 October 2007, Copenhagen, Intl Specialized Book Services, pp. 121-146.
Pijoan, Josep (1907), Noves adquisicions del Museu de Barcelona, "Ilustració Catalana" 236, pp. 798-800.
Pla, Josep (1968), Vida i miracles de Josep Pijoan, en Tres Biografies: Joan Maragall, un assaig. Vida i miracles de Josep Pijoan. Francesc Pujols, notes, Barcelona, Destino. PMid:5650500
Pladevall, Antoni (1967-1969), Conflictes entre les exempcions monàstiques i els drets episcopals dels segles XII al XIV, en I Col·loqui d'Història del Monaquisme Català, Santes Creus, Publicacions de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, vol. I, pp. 263-295.
Pontal, Odette (1995), Les conciles de la France capétienne jusqu'en 1215, París, Éditions du Cerf - IRHT.
Post, Chandler Rathfon (1930), A History of Spanish Painting, volume I, Cambridge, Harvard University Press.
Soler, Josefina (1964), El Cartulario de Tavernolas, Castelló de la Plana, Sociedad Castellonense de Cultura.
Riu, Manuel (1988), Poncio de Tabernoles, Obispo de Oviedo, "Espacio, tiempo y forma. Serie III, Historia medieval" 1, pp. 425-436.
Sánchez de Mora, Antonio (2003), La nobleza castellana en la Plena Edad Media: el linaje de Lara (s. XI-XIII), Sevilla, Universidad de Sevilla (tesi doctoral).
Ubieto, Antonio (1964), El románico de la catedral jaquesa y su cronología, "Príncipe de Viana" 25, pp. 187-200.
Villanueva, Jaime (1850), Viaje Literario a las iglesias de España. Tomo XII: Viage á Urgel y á Gerona, Madrid, Real Academia de la Historia.
Zimmerman, Michel (2003), Écrire et lire en Catalogne, Madrid, Casa de Velázquez.
Descargas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2018 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
© CSIC. Los originales publicados en las ediciones impresa y electrónica de esta Revista son propiedad del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, siendo necesario citar la procedencia en cualquier reproducción parcial o total.Salvo indicación contraria, todos los contenidos de la edición electrónica se distribuyen bajo una licencia de uso y distribución “Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional ” (CC BY 4.0). Puede consultar desde aquí la versión informativa y el texto legal de la licencia. Esta circunstancia ha de hacerse constar expresamente de esta forma cuando sea necesario.
No se autoriza el depósito en repositorios, páginas web personales o similares de cualquier otra versión distinta a la publicada por el editor.
