The Battle of Baltarga in Tenth-Century County Politics: the Death of Ermengol of Osona and the Succession to the County of Urgell
DOI:
https://doi.org/10.3989/aem.2018.48.2.13Keywords:
county politics, succession to Urgell, battle of Baltaraga, hegemony in Catalan counties, Ermengol of OsonaAbstract
The death of Count Ermengol of Osona at the Battle of Baltarga (c. 940) has been understood in two very different ways. According to some, this battle was a clash between Catalans and Hungarian nomads, but others interpret it as a confrontation between the ruling families of the main Catalan counties. In this paper, we will consider the main historiographical studies on the topic and place the encounter at Baltaraga at the core of the struggles in Catalan county politics in the mid-10th century, thus rejecting the thesis that proposes a skirmish with Hungarian hordes. From the first third of the 10th century, different tensions led to the confrontation of the comital houses of Barcelona and Cerdanya, which resulted in an armed conflict in the 940’s in order to settle the succession to the county of Urgell and the hegemony of the Catalan counties among the sons and grandsons of Wifred the Hairy.
Downloads
References
Abadal, Ramon d' (2011), Els primers comtes catalans, Barcelona, La Magrana.
Baraut, Cebrià (1979), Els documents, dels segles IX i X, conservats a l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, "Urgellia" 2, pp. 7-146.
Baraut, Cebrià (1983), Els documents, dels anys, 1051-1075, de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, "Urgellia" 6, pp. 7-244.
Baraut, Cebrià (1986), Les actes de consagracions d'esglésies de l'antic bisbat d'Urgell (segles IX-XII), La Seu d'Urgell, Societat Cultural Urgel·litana.
Benet, Albert (1982a), La incursió d'hongaresos a Catalunya l'any 942, "Quaderns d'Estudis Medievals" 9, pp. 568-574.
Benet, Albert (1982b), La batalla de Balltarga. Epíleg de la incursió d'hongaresos a Catalunya l'any 942, "Quaderns d'Estudis Medievals" 10, pp. 639-640.
Blasi, Joan (1999), Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117), Sant Vicenç de Castallet, El Farell.
Bofarull, Pròsper de (1836), Los Condes de Barcelona vindicados, Barcelona, Impr. de J. Oliveres y Monmany.
Bramon, Dolors (2000), De quan érem o no musulmans, Vic, Eumo. PMid:10744851
Cingolani, Stefano (ed.) (2012), Les Gesta Comitum Barchinonensium (versió primitiva), la Brevis Historia i altres textos de Ripoll, València, Universitat de València.
Coll, Miquel (1992), Història/2, Barcelona, Curial.
Fluvià, Armand de (1989), Els primitius comtats i vescomtats de Catalunya, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.
Flórez, Enrique (1774), España Sagrada, vol. XXVIII, Madrid, A. de Sancha.
Flórez, Enrique (1819), España Sagrada, vol. XLIII, Madrid, Imprenta de Collado.
Junyent, Eduard (1962), El necrologi del monestir de Ripoll, "Analecta Montserratensia" 9, pp. 217-225.
Marca, Pierre de; Baluze, Étienne, (1688), Marca Hispanica sive limes hispanicus, París, apud Franciscum Muguet.
Martí, Ramon (1993), Delà, Cesari i Ató, primers arquebisbes dels comtesprínceps de Barcelona (951-953/981), a I Congrés d'Història de l'Església Catalana des dels orígens fins ara, Solsona.
Martí, Ramon (2013), Población y reorganización del territorio: castillos, parroquias y sagreres a Enciclopedia del románico en Cataluña, Aguilar de Campoo, Fundación Santa Maria la Real-Aguilar del Campo, Centro de estudios sobre el Románico, pp. 67-86.
Martínez Gázquez, José; Florio, Rubén (coord.) (2006), Antología del Latín Cristiano y Medieval, Argentina, Universidad Nacional del Sur - Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona.
Millàs, Josep Maria (1963), Sobre las incursiones húngaras en la Cataluña Condal, a Homenaje a Johannes Vincke para el 11 de mayo de 1962, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Centíficas - Goerres, Gesellshaft Zur Pflege Der Wissenshaft, vol. I, pp. 73-80.
Ordeig, Ramon (1999), Catalunya Carolíngia. IV. Els comtats d'Osona i Manresa, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.
Pladevall, Antoni (dir.) (1995), Catalunya Romànica, vol. VII, La Cerdanya - El Conflent, Barcelona, Edicions 62.
Ruiz-Domènec, José Enrique (2006), L'abat Oliba: un home de pau en temps de guerra, "Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres" 50, pp. 59-75.
Ruiz-Domènec, José Enrique (2010), Descobrint Oliba, "Revista de Dret Històric Català" 10, pp. 105-121.
Sabaté, Flocel (2009), Catalunya Medieval, a Balcells, Albert (dir.), Història de Catalunya, Barcelona, L'Esfera dels llibres, pp. 99-334.
Salrach, Josep Maria (1973), El Comte Guifré de Besalú i la revolta de 957. Contribució a l'estudi de la Noblesa Catalana del segle X, a II Assemblea d'Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes, Besalú, Amics de Besalú, pp. 3-38.
Sobrequés, Jaume; Morales, Mercè (2011), Comtes, Reis, Comtesses i Reines de Catalunya, Barcelona, Editorial Base.
Udina, Frederic (1951), El Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX-X, Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Villanueva, Jaime (1821), Viage literario a las iglésias de España, vol. X, València, [s.n.].
Downloads
Published
How to Cite
Issue
Section
License
Copyright (c) 2018 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.
© CSIC. Manuscripts published in both the print and online versions of this journal are the property of the Consejo Superior de Investigaciones Científicas, and quoting this source is a requirement for any partial or full reproduction.
All contents of this electronic edition, except where otherwise noted, are distributed under a Creative Commons Attribution 4.0 International (CC BY 4.0) licence. You may read the basic information and the legal text of the licence. The indication of the CC BY 4.0 licence must be expressly stated in this way when necessary.
Self-archiving in repositories, personal webpages or similar, of any version other than the final version of the work produced by the publisher, is not allowed.
