La batalla de Baltarga en el joc de la política comtal del segle X: la mort d’Ermengol d’Osona i la successió del comtat d’Urgell

Oliver Vergés Pons

doi:10.3989/aem.2018.48.2.13

Autores/as

Oliver Vergés Pons Institut d’Estudis Medievals (IEM - UAB) https://orcid.org/0000-0003-4921-722X

DOI:

https://doi.org/10.3989/aem.2018.48.2.13

Palabras clave:

política comtal, successió Urgell, batalla Baltarga, hegemonia comtats catalans, Ermengol d’Osona

Resumen

La mort del comte Ermengol d’Osona a la batalla de Baltarga (c. 940) ha estat interpretada de dues maneres totalment oposades. Per a alguns, aquesta batalla va consistir en una topada entre catalans i nòmades hongaresos, mentre que per a d’altres fou un enfrontament entre les principals cases comtals catalanes. En aquest article abordarem la principal historiografia sobre el tema i situarem l’enfrontament de Baltarga al centre del joc de la política comtal catalana de mitjan segle X, rebutjant així les tesis que parlen d’un xoc contra hordes hongareses. Des del primer terç de la desena centúria diverses tensions van enfrontar les cases comtals de Barcelona i Cerdanya, unes tensions que van derivar en un enfrontament armat a la dècada del 940 per dirimir la successió del comtat d’Urgell i l’hegemonia als comtats catalans entre els fills i néts de Guifré el Pelós.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Abadal, Ramon d' (2011), Els primers comtes catalans, Barcelona, La Magrana.

Baraut, Cebrià (1979), Els documents, dels segles IX i X, conservats a l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, "Urgellia" 2, pp. 7-146.

Baraut, Cebrià (1983), Els documents, dels anys, 1051-1075, de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, "Urgellia" 6, pp. 7-244.

Baraut, Cebrià (1986), Les actes de consagracions d'esglésies de l'antic bisbat d'Urgell (segles IX-XII), La Seu d'Urgell, Societat Cultural Urgel·litana.

Benet, Albert (1982a), La incursió d'hongaresos a Catalunya l'any 942, "Quaderns d'Estudis Medievals" 9, pp. 568-574.

Benet, Albert (1982b), La batalla de Balltarga. Epíleg de la incursió d'hongaresos a Catalunya l'any 942, "Quaderns d'Estudis Medievals" 10, pp. 639-640.

Blasi, Joan (1999), Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117), Sant Vicenç de Castallet, El Farell.

Bofarull, Pròsper de (1836), Los Condes de Barcelona vindicados, Barcelona, Impr. de J. Oliveres y Monmany.

Bramon, Dolors (2000), De quan érem o no musulmans, Vic, Eumo. PMid:10744851

Cingolani, Stefano (ed.) (2012), Les Gesta Comitum Barchinonensium (versió primitiva), la Brevis Historia i altres textos de Ripoll, València, Universitat de València.

Coll, Miquel (1992), Història/2, Barcelona, Curial.

Fluvià, Armand de (1989), Els primitius comtats i vescomtats de Catalunya, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.

Flórez, Enrique (1774), España Sagrada, vol. XXVIII, Madrid, A. de Sancha.

Flórez, Enrique (1819), España Sagrada, vol. XLIII, Madrid, Imprenta de Collado.

Junyent, Eduard (1962), El necrologi del monestir de Ripoll, "Analecta Montserratensia" 9, pp. 217-225.

Marca, Pierre de; Baluze, Étienne, (1688), Marca Hispanica sive limes hispanicus, París, apud Franciscum Muguet.

Martí, Ramon (1993), Delà, Cesari i Ató, primers arquebisbes dels comtesprínceps de Barcelona (951-953/981), a I Congrés d'Història de l'Església Catalana des dels orígens fins ara, Solsona.

Martí, Ramon (2013), Población y reorganización del territorio: castillos, parroquias y sagreres a Enciclopedia del románico en Cataluña, Aguilar de Campoo, Fundación Santa Maria la Real-Aguilar del Campo, Centro de estudios sobre el Románico, pp. 67-86.

Martínez Gázquez, José; Florio, Rubén (coord.) (2006), Antología del Latín Cristiano y Medieval, Argentina, Universidad Nacional del Sur - Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona.

Millàs, Josep Maria (1963), Sobre las incursiones húngaras en la Cataluña Condal, a Homenaje a Johannes Vincke para el 11 de mayo de 1962, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Centíficas - Goerres, Gesellshaft Zur Pflege Der Wissenshaft, vol. I, pp. 73-80.

Ordeig, Ramon (1999), Catalunya Carolíngia. IV. Els comtats d'Osona i Manresa, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.

Pladevall, Antoni (dir.) (1995), Catalunya Romànica, vol. VII, La Cerdanya - El Conflent, Barcelona, Edicions 62.

Ruiz-Domènec, José Enrique (2006), L'abat Oliba: un home de pau en temps de guerra, "Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres" 50, pp. 59-75.

Ruiz-Domènec, José Enrique (2010), Descobrint Oliba, "Revista de Dret Històric Català" 10, pp. 105-121.

Sabaté, Flocel (2009), Catalunya Medieval, a Balcells, Albert (dir.), Història de Catalunya, Barcelona, L'Esfera dels llibres, pp. 99-334.

Salrach, Josep Maria (1973), El Comte Guifré de Besalú i la revolta de 957. Contribució a l'estudi de la Noblesa Catalana del segle X, a II Assemblea d'Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes, Besalú, Amics de Besalú, pp. 3-38.

Sobrequés, Jaume; Morales, Mercè (2011), Comtes, Reis, Comtesses i Reines de Catalunya, Barcelona, Editorial Base.

Udina, Frederic (1951), El Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX-X, Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Villanueva, Jaime (1821), Viage literario a las iglésias de España, vol. X, València, [s.n.].