Governar el deute en temps de crisi: Castelló d’Empúries (1386-1421)
DOI:
https://doi.org/10.3989/aem.2010.v40.i1.299Palabras clave:
Deute municipal, Capbreus, Censals, Creditors, Castelló d'Empúries, s. XIV-XVResumen
[ca] Des del final del s. XIV, molts consistoris catalans van haver de confeccionar memorials o “capbreus” de rendes que facilitessin l’administració de l’enorme deute contret anteriorment i clarifiquessin la situació jurídica de cada renda per evitar malentesos amb el seu propietari. El present article analitza dos capbreus de censals redactats entre 1410 i 1421 pels dirigents de Castelló d’Empúries, la capital d’una de les senyories més importants de Catalunya. A la llum d'aquests volums, es responen alguns dels interrogants que encara existeixen sobre les finances urbanes a la Catalunya baixmedieval: conèixer el nivell d’endeutament que assoliren els llocs de senyoriu; estudiar les polítiques financeres que endegaren els governs municipals per intentar disminuir el volum dels interessos anuals; i, finalment, copsar la procedència geogràfica i el perfil social dels creditors municipals.
Descargas
Citas
Abadal, Ramon d’, Pere el Cerimoniós i els inicis de la decadència política de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1972.
Arnall, Mª Josefa, Lletres reials a la ciutat de Girona (1293-1515), vol. II, Barcelona, Fundació Noguera, 2000.
Aurell, Jaume, Els mercaders catalans al Quatre-cents: mutació de valors i procés d’aristocratització a Barcelona (1370-1470), Lleida, Pagès, 1996.
Aventín, Mercè, Mercat de rendes, mercat de salvació, en Sánchez, M. (ed.), Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval, Barcelona, CSIC, 1993, pp.139-151.
Aventín, Mercè, La societat rural a Catalunya en temps feudals, Barcelona, Columna, 1996.
Bassas, Andreu, Els privilegis de Castelló i del comtat d’Empúires, “Estudis Universitaris Catalans” 8 (1914), pp. 250-305.
Berenguer Galindo, Antonio, Censal mort. Historia de la deuda pública del concejo de Fraga (siglos XIV-XVIII), Huesca, Instituto de Estudios Altoaragoneses-Ayuntamiento de Fraga, 1998.
Bertran, Prim, L’Almoina de la Seu de Lleida a principis del segle XV, en Riu, Manuel (dir.), La pobreza y la asistencia a los pobres en la Cataluña medieval, Barcelona, CSIC, 1982, vol. II, pp. 352-353.
Borau, Cristina (coord.), Els promotors de capelles i retaules a la Barcelona del s. XIV, Barcelona, Fundació Noguera, 2003
Boscolo, Alberto, La reina Sibil·la de Fortià, Barcelona, Rafael Dalmau, 1971.
Carrère, Claude, Barcelona 1380-1462, un centre econòmic en època de crisi, vol. I, Barcelona, Curial, 1977.
Claramunt, Salvador, Los ingresos del «Bací o Plat dels Pobres» de la parroquia de Santa Maria del Pi de Barcelona, de 1434 a 1456, en Riu, Manuel (dir.), La pobreza y la asistencia a los pobres en la Cataluña medieval, Barcelona, CSIC, 1980, vol. I, pp. 383-386.
Compte, Albert, Geografia urbana de Castelló d’Empúries, “Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos” 11 (1976), pp. 5-100.
Compte, Albert, La Canònica gironina i la geografia urbana de Castelló d’Empúries en la baixa Edat Mitjana, “Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos” 34 (2001), pp. 103-158.
Compte, Albert, Un inventari de l’Arxiu de Castelló d’Empúries de mitjans del segle XVIII, “Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos” 20 (1987), pp. 173-228.
Díaz Martí, Carles, Bertran Nicolau, fundador de Sant Jeroni de la Murtra, Badalona, Museu de Badalona, 2006.
Egea Codina, Antoni, Notícies sobre demografia i jurisdicció del comtat d’Empúries a mitjan del s. XIV, “Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos” 31 (1998), pp. 189-230.
Fernández Trabal, Josep, Una família catalana medieval: els Bell-lloc de Girona (1267-1533), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995.
Font Rius, Josep M., La administración financiera en los municipios catalanes, en Historia de la Hacienda española (épocas antigua y medieval). Homenaje al Prof. García de Valdeavellano, Madrid, Instituto de Estudios fiscales, 1982, pp. 193-231.
Forns Bardají, Josep, Economia i societat en els regs històrics occidentals catalans: Almenar (Segrià) i la seva àrea (segles XIV-XIX), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004
Furió, Antoni, Deuda pública e intereses privados. Finanzas y fiscalidad municipales en la Corona de Aragón, “Edad Media. Revista de Historia” 2 (1999), pp.35-80.
Galera, Andreu, Endeutament i fiscalitat senyorial a la Catalunya del segle XV: el cas del comtat de Cardona (1419-1433), en Sánchez, Manuel (ed.), Fiscalidad real y finanzas urbanas en la Cataluña medieval, Barcelona, CSIC, 1999, pp. 363-397.
Guilleré, Christian, Girona al s. XIV, vol. I, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993.
Hernando, Josep, Crèdit i llibres a Barcelona, segle XV. Els contractes de venda de rendes (censals morts i violaris) garantits amb vendes simulades de llibres. El llibre, instrument econòmic i objecte de cultura, “Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols” 18 (2000), pp. 7-222.
García Marsilla, Juan V., Vivir a crédito en la Valencia medieval. De los orígenes del sistema censal al endeudamiento del municipio, València, Universitat de València, 2002.
Lorente, Ana Magdalena, El Plato de los Pobres Vergonzantes de la parroquia de Santa María del Mar, en Riu, Manuel (dir.), La pobreza y la asistencia a los pobres en la Cataluña medieval, Barcelona, CSIC, 1982, vol. II, p.171-188.
Martí Arau, Albert, Endeutament censal i crisi financera a una vila senyorial: Castelló d’Empúries (1381-1393), en Sánchez, Manuel (coord.), La deuda pública en la Cataluña bajomedieval, Barcelona, CSIC, 2009, pp. 153-218.
Morelló, Jordi, Fiscalitat i deute públic en dues viles del Camp de Tarragona. Reus i Valls, segles XIV-XV, Barcelona, CSIC, 2001.
Morelló, Jordi, Els impostos sobre la renda a Catalunya. Redelmes, onzens i similars, “Anuario de Estudios Medievales” 27/2 (1997), pp. 903-968
Morelló, Jordi, Municipis sota la senyoria dels creditors de censals: la gestió del deute públic a la baronia de la Llacuna (segle XV), Barcelona, Fundació Noguera, 2008.
Olaso, Vicent, L’endeutament censal a la vila de Gandia durant la baixa Edat Mitjana, “Ullal” 11 (1987), pp. 51-64.
Ortí, Pere, La deuda pública municipal en una pequeña ciudad, en Sánchez, Manuel (coord.), La deuda pública en la Cataluña bajomedieval, Barcelona, CSIC, 2009, pp. 101-152.
Pere Ortí, Les finances municipals de la Barcelona dels segles XIV i XV: del censal a la Taula de Canvi, en Sánchez, Manuel (coord.), El món del crèdit a la Barcelona Medieval, Barcelona, 2007, pp. 257-282.
Passola, Josep Mª, Introducció del censal i del violari en el Vic medieval, “Ausa” 12/117 (1986), pp. 113-123.
Pinto, Anthony, Commerce et draperie dans le comté d’Empúries de 1260 à 1497, 3 vols., Chambéry, Université de Savoie, 2002 (tesis doctoral inédita)
Pujol, Miquel, El cerimonial dels cònsols de la universitat de Castelló d’Empúries, “Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos ” 30 (1997), pp. 205-272.
Pujol, Miquel, La conversió dels jueus de Castelló d’Empúries, Castelló d'Empúries, Ajuntament de Castelló d’Empúries, 1997.
Rivera Sentís, Xavier, Ramon Serra el Vell: poder, condició i caritat d’un mercader cerverí a les acaballes del segle XIV, “Miscel·lània Cerverina” 10 (1996), pp.37-70.
Rivera Sentís, Xavier, L’administració de l’hospital d’en Castelltort l’any 1492, un segle després de la seva fundació, “Miscel·lània Cerverina” 11 (1997), pp. 95-122.
Rivera Sentís, Xavier, Testament d’en Berenguer de Castelltort, mercader ciutadà de Barcelona, fundador de l’Hospital que porta el seu nom (1389), “Miscel·lània Cerverina”, 13 (1999), pp.183-213.
Salleras Clarió, Joaquín, La baronía de Fraga: su progresiva vinculación a Aragón (1387-1458), Barcelona, Universitat de Barcelona, 2006.
Sánchez, Manuel Fiscalidad y finanzas de una villa señorial catalana: Castelló d’Empúries, 1381-1382, en Sánchez, Manuel (coord.), Fiscalidad real y finanzas urbanas en la Cataluña medieval, Barcelona, CSIC, 1999, pp. 301-363.
Sánchez, Manuel Deuda pública, monarquía y ciudades en los países de la Corona de Aragón (siglos XIV y XV), en Sánchez, Manuel, Pagar al Rey en la Corona de Aragón durante el siglo XIV, Barcelona, CSIC, 2003, pp. 523-561.
Sánchez, Manuel (ed.), La deuda pública en la Cataluña bajomedieval, Barcelona, CSIC, 2009.
Sobrequés, Santiago, Els barons de Catalunya, Barcelona, Vicens Vives, 1991.
Torras, Marc, El deute públic a la ciutat de Manresa a la Baixa Edat Mitjana, en Sánchez, Manuel (coord.), Fiscalidad real y finanzas urbanas en la Cataluña medieval, Barcelona, CSIC, 1999, pp. 151-183.
Turull, Max, La configuració jurídica del municipi baix medieval, Barcelona, Fundació Noguera, 1990.
Turull, Max; Pere Verdés, Sobre la hisenda municipal a “Constitucions i altres Drets de Catalunya” (1704), en Sánchez, Manuel (coord.), Fiscalidad real y finanzas urbanas en la Cataluña medieval, Barcelona, CSIC, 1999, pp. 121-154.
Verdés, Pere, Barcelona, capital del mercat del deute públic català, segles XIV-XV, en Sánchez, Manuel (coord.), El món del crèdit a la Barcelona Medieval, Barcelona, 2007, p. 283-311.
Verdés, Pere, “Per ço que la vila no vage a perdició”. La gestió del deute públic en un municipi català (Cervera, 1387-1516), Barcelona, CSIC, 2004.
Pere Verdés, “Per tal que no calgués a logre manlevar”: el endeudamiento a largo plazo de un municipio catalán durante la Baja Edad Media (Cervera, 1332-1386), en Sánchez, Manuel (ed.), La deuda pública en la Cataluña bajomedieval, Barcelona, CSIC, 2009, pp. 21-1000.
Vicens Vives, Jaume, Evolución de la economía catalana durante la primera mitad del siglo XV, en “IV Congrés d’Història de la Corona d’Aragó”, Palma de Mallorca, Diputación Provincial de Baleares, 1955.
Viciano, Pau, Fiscalitat local i deute públic al País Valencià. L’administració de la vila de Borriana a mitjan segle XV, “Anuario de Estudios Medievales” 22 (1992), pp. 513-533.
Vilar, Pierre, Catalunya dins l’Espanya moderna: recerques sobre els fonaments econòmics de les estructures nacionals, Barcelona, Edicions 62, 1986, vol. I.
Descargas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2010 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
© CSIC. Los originales publicados en las ediciones impresa y electrónica de esta Revista son propiedad del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, siendo necesario citar la procedencia en cualquier reproducción parcial o total.
Salvo indicación contraria, todos los contenidos de la edición electrónica se distribuyen bajo una licencia de uso y distribución “Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional ” (CC BY 4.0). Consulte la versión informativa y el texto legal de la licencia. Esta circunstancia ha de hacerse constar expresamente de esta forma cuando sea necesario.
No se autoriza el depósito en repositorios, páginas web personales o similares de cualquier otra versión distinta a la publicada por el editor.
