Els Castellvell durant el segle X, artífexs i veguers de la Marca de Barcelona
DOI:
https://doi.org/10.3989/aem.2017.47.2.07Palabras clave:
veguer, vescomte, llinatge, torre de guaita, castell, BarcelonaResumen
[Cat] Aquest treball reprèn l’estudi sobre els orígens del llinatge baronial dels Castellvell, una família aristocràtica de Barcelona que remuntem fins la fi del segle IX. Propietaris de terres arreu d’aquest comtat, la vella fortificació de Castellvell de Rosanes constitueix el seu bastió principal i els procurà una notòria participació al procés expansiu que es verifica durant el segle X, quan es constitueix la Marca de Barcelona i es multipliquen les fortificacions. Aleshores els Castellvell destaquen entre altres veguers, tant per les seves funcions extraordinàries de representació comtal com per l’amplitud dels enllaços que practiquen amb les famílies vescomtals del seu entorn. Són qualitats que distingeixen un llinatge que és paradigmàtic durant aquests temps de profundes transformacions.
Descargas
Citas
Abadal, Ramon d’ (1926-1950), Catalunya Carolíngia. Els diplomes carolingis a Catalunya II, Barcelona, IEC.
Abadal, Ramon d’ (1958), Els primers comtes catalans, Barcelona, Vicens-Vives.
Altés, Francesc X. (1994), El diplamatari del monestir de Santa Cecília de Montserrat, “Studia Monastica” 36, pp. 223-302.
Baiges, Ignasi; Feliu, Gaspar; Salrach, Josep Mª (dirs. 2010), Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV, Barcelona, Fundació Noguera.
Ballestín, Xavier (1999), L’anomenada frontera superior d’al-Andalus: aṯ-ṯaġr al-a’là i la resistència a la instauració de la dawla dels Banū Marwān, en Musulmans i Catalunya, Barcelona, Empúries, pp. 61-76.
Baraut, Cebrià (1979), Els documents dels segles IX i X conservats a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell (anys 805-980), “Urgellia” 2, pp. 7-145.
Baraut, Cebrià (1980), Els documents dels anys 981-1010, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, “Urgellia” 3, pp. 7-166.
Baucells, Josep; Fàbrega, Àngel; Riu, Manel; Hernando, Josep; Batlle, Carme (2006), Diplomatari de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona: Segle XI, Barcelona, Fundació Noguera.
Benet, Albert (1982), El Bages nucli de vida monàstica de tradició visigòtica?, “Dovella” 4, pp. 12-19.
Benet, Albert (1983), L’origen de les famílies Cervelló, Castellvell i Castellet, “Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia” 4, pp. 67-86.
Bolòs, Jordi (2000), Els castells medievals a Catalunya, en L’arquitectura militar medieval. Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme, Mataró, Grup d’Història del Casal, pp. 11-23.
Bolòs, Jordi; Pagès, Montserrat (1986), El castell i la baronia de Castellví de Rosanes (Baix Llobregat). Fortaleses, torres, guaites i castells de la Catalunya medieval, en Acta Mediaevalia. Annex 3, Barcelona, Universitat de Barcelona, pp. 113-151.
Bonnassie, Pierre (1975-1976), La Catalogne du milieu du Xe a la fin du XIe siècle. Croissance et mutations d’une société, Toulouse, Université Toulouse - Le Mirail.
Bramon, Dolors (2000), De quan érem o no musulmans. Textos del 713 a 1010, Vic - Barcelona, Eumo. PMid:10744851
Coll, Jaume (1988-89), Els vescomtes de Girona, “Annals de l’Institut d’Estudis Gironins” 30, pp. 39-98.
Durán, Félix (1927), El señorío de Castellvell, Tarragona, Real Sociedad Arqueológica.
Fàbrega, Àngel (1995), Diplomatari de la Catedral de Barcelona. Documents dels anys 844-1000, Barcelona, Catedral de Barcelona.
Feliu, Gaspar (1984), El bisbe Vives de Barcelona i el patrimoni de la catedral (974-995), en Miscel·lània d’homenatge a Miquel Coll i Alentorn en el seu vuitantè aniversari, Barcelona, Barcino, pp. 167-191.
Feliu, Gaspar; Salrach, Josep Mª (dirs.) (1999), Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I, Barcelona, Fundació Noguera.
Fité, Francesc (1986), Les torres de guaita de la Catalunya de Ponent. Alguns exemples de l’àrea del Montsec, en Setmana d’Arqueologia Medieval, Lleida, IEI, pp. 25-98.
Galera, Andreu (1998), Diplomatari de la vila de Cardona (anys 966-1276), Barcelona, Fundació Noguera.
Garí, Blanca (1985), El linaje de los Castellvell en los siglos XI-XII, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona.
Garí, Blanca (1990), Problemas paleográficos y diplomáticos en la documentación del siglo X referente a un linaje, “Medievalia” 9, pp. 133-152.
Gibert, Jordi (2006), La torre sobirana de Castellví de Rosanes, un edifici vinculat a la conquesta islàmica, “Materials del Baix Llobregat” 12, pp. 53-57.
Gibert, Jordi (2011), L’Alta Edat Mitjana a la Catalunya Central. Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona (tesi doctoral).
Gibert, Jordi (en premsa), Del Conflent a la Conca d’Òdena. La família del veguer Sal·la en el marc de l’expansió del comtat d’Osona-Manresa al segle X, “Miscellania Aqualatensia”.
Gonzalo, Xavier (2011), Dinàmiques d’organització social i territorial in territorio Terrachone. Estudi històrico-arqueològic del territori de la ciutat de Tarracona / Ṭarrakūna / Terrachona i els seus marges (s. VII-X dne), Toulouse, Mémoire M2R Études Médiévales, Université Toulouse II - Le Mirail.
Gonzalo, Xavier; Martí, Ramon (2015), El poblament altmedieval del territori de Tarragona: campanyes de prospecció arqueològica a l’Alt Camp i la Conca de Barberà (2012-2013). Primers resultats, en V Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Barcelona ACRAM, pp. 721-728.
Hautefeuille, Florent (2009), Les vigueries carolingiennes en Quercy et en Toulosain, “Annales du Midi. Revue de la France méridionale” 121, pp. 199-213.
Jarret, Jonathan (2010), Archbishop Ató of Osona. False Metropolitans in the Marca Hispanica, “Archiv für Diplomatik Schriftgeschichte, Siegelund Wappenkunde” 56, pp. 1-42. https://doi.org/10.7788/afd.2010.56.jg.1
Junyent, Eduard (1980-1996), Diplomatari de la Catedral de Vic. Segles IX-X, Vic, Patronat d’Estudis Osonencs.
Lauranson-Rosaz, Christian (2009), La vicaria en Auvergne et dans ses marges (IX-X siècle). Le cadre politique, spatial et social d’une circonscription civile carolingienne, “Annales du Midi. Revue de la France méridionale” 121, pp. 215-235.
Llop, Irene (2009), Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Casserres, Barcelona, Fundació Noguera. PMCid:PMC2765143
Martí, Ramon (1992), La primera expansió comtal a ponent del Llobregat, en Catalunya Romànica, vol. XIX, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, pp. 28-35.
Martí, Ramon (1994), Delà, Cesari i Ató, primers arquebisbes dels comtesprínceps de Barcelona (951/953-981), “Analecta Sacra Tarraconensia” 67/1, pp. 369-386.
Martí, Ramon (1997), Col·lecció diplomàtica de la Seu de Girona (817-1100), Barcelona, Fundació Noguera.
Martí, Ramon (ed.) (2008), Fars de l’islam. Antigues alimares d’al-Andalus, Barcelona, Edar.
Martí, Ramon; Colomer, Jordi (2011), Monasteriola: petits monestirs d’antiga fundació, en Els monestirs medievals catalans. IV Jornades d’Història i Arqueologia medieval del Maresme, Mataró, Grup d’Història del Casal, pp. 84-96.
Mauri, Alfred (2006), La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins el segle XI, Barcelona, Universitat de Barcelona (tesi doctoral).
Mauri, Alfred (2014), El Castellvell de Rosanes, Martorell, Centre d’Estudis Martorellencs.
Menchón, Joan (2011), La torre de Vallferosa (Torà, La Segarra). Aproximació a la seva arquitectura i datació radiocarbònica, en Actes del IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Tarragona, ACRAM, pp. 769-782.
Miquel, Júlia (2001), Els Cervelló, barons de Querol-Montagut a l’Edat Mitjana, “Miscel·lània Penedesenca” 26, pp. 165-201.
Molist, Núria; Bosch, Josep Mª (2012), El cementiri medieval de Sant Miquel d’Olèrdola (Olèrdola, Alt Penedès), en Arqueologia funerària al nord-est peninsular (segles VI-XII), Barcelona, Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola, pp. 469-494.
Muntaner, Ignasi Maria (2012), La Vallmoll i la Via Morisca, “Del Penedès” 27-28, pp. 61-71.
Ordeig, Ramon (1993-2001), Les dotalies de les esglésies de Catalunya (segles IX-XII), Vic, Estudis Històrics.
Ordeig, Ramon (1999), Catalunya Carolíngia. Els comtats d’Osona i Manresa, vol. IV, Barcelona, IEC.
Ordeig, Ramon (2000-2008), Diplomatari de la Catedral de Vic. Segle XI, Vic, Patronat d’Estudis Osonencs.
Pedemonte, Bonaventura (1929), Notes per a la Història de la Baronia de Castellvell de Rosanes, Barcelona, Etzeviriana.
Pladevall, Antoni (1990), Sant Martí d’Empúries, en Catalunya Romànica. L’Empordà, vol. IX, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, pp. 466-468.
Pladevall, Antoni (1992), Sant Esteve de Castellet (o de Can Llopard o de les Masuques), en Catalunya Romànica. El Penedès. L’Anoia, vol. XIX, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, pp. 105-106.
Ponsich, Pere (2006), Catalunya Carolíngia. Els comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet, vol. VI, Barcelona, IEC.
Puig, Pere (1995), El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X i XI, Barcelona, Fundació Noguera. PMCid:PMC1801531
Riu, Manel (1985-1986), L’aportació de l’arqueologia a l’estudi de la formació i expansió del feudalisme català, “Estudi General” 5-6, pp. 27-45.
Rius, José (1945-1947), Cartulario de Sant Cugat del Vallés, Barcelona, CSIC.
Roura, Gabriel (1985-1986), Un diploma desconegut del rei Odó a favor del seu fidel Wicfrid (888-898), “Estudi General” 5-6, pp. 65-75.
Ruiz-Domènec, José Enrique (1982), La primera estructura feudal (consideraciones sobre la producción, el poder y el parentesco en Cataluña durante el siglo XI, c. 980-c. 1060), “Quaderni Catanesi di Studi Classici e Medievali” 4/8, pp. 301-368.
Ruiz-Domènec, José Enrique (2006), Quan els vescomtes de Barcelona eren, Barcelona, Fundació Noguera.
Schneider, Laurent (2007), In regno Septimanie, in comitatu et territorio Biterrensi. Le Biterrois et l’aristocratie biterroise de la fin du IXe s. à la fin du Xe s., “Annales du Midi. Revue de la France méridionale” 119, pp. 409-456.
Sobrequés, Santiago; Riera, Sebastià; Rovira, Manuel; Ordeig, Ramon (2003), Catalunya Carolíngia. Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada, vol. V, Barcelona, IEC.
Udina, Federico (1947), El “Llibre Blanch” de Sentas Creus, Barcelona, CSIC.
Udina, Federico (1951), El Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX-X, Barcelona, CSIC.
Descargas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2017 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
© CSIC. Los originales publicados en las ediciones impresa y electrónica de esta Revista son propiedad del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, siendo necesario citar la procedencia en cualquier reproducción parcial o total.Salvo indicación contraria, todos los contenidos de la edición electrónica se distribuyen bajo una licencia de uso y distribución “Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional ” (CC BY 4.0). Puede consultar desde aquí la versión informativa y el texto legal de la licencia. Esta circunstancia ha de hacerse constar expresamente de esta forma cuando sea necesario.
No se autoriza el depósito en repositorios, páginas web personales o similares de cualquier otra versión distinta a la publicada por el editor.
