Traducción y exégesis en las Biblias romanceadas
DOI:
https://doi.org/10.3989/aem.2023.53.1.12Palabras clave:
Biblias romanceadas, exégesis judía, la Biblia de Arragel, traducción en la Edad MediaResumen
Este ensayo ofrece algunas reflexiones metodológicas para beneficio de hispanistas sobre la edición de las Biblias romanceadas desde la perspectiva del hebraísmo, sobre todo el reto que supone para estas ediciones la impronta textual de la exégesis rabínica –el conjunto de interpretaciones judías inspiradas por la Biblia hebrea–. Un repaso introductorio sobre la exégesis judía tardomedieval da paso a un muestrario de diez pasajes (su mayoría de la Biblia de Arragel) que ilustran la diversidad de huellas exegéticas judías en el cuerpo de estas traducciones.
Descargas
Citas
Alfonso, Esperanza (2021), Translating the Hebrew Bible in Medieval Iberia: Oxford, Bodleian Library, MS Hunt. 268, Leiden - Boston, Brill.
Alvar, Carlos; Lucía Megías, José M. (eds.) (2002), Diccionario filológico de literatura medieval española. Textos y transmisión, Madrid, Castalia.
Avenoza, Gemma (2008), Las traducciones de la Biblia en castellano en la Edad Media y sus comentarios, en Toro Pascua, M.ª Isabel (coord.), La Biblia en la literatura española. I. Edad Media. Vol. 2. El texto: fuente y autoridad, Madrid, Fundación San Millán de la Cogolla - Trotta, pp. 13-75.
Avenoza, Gemma (2009), Traducciones medievales de la Biblia al portugués, en Pomer, Luis; Redondo, Jordi; Sanchis, Jordi; Teodoro, Josep Ll. (eds.), Les literatures antigues a les literatures medievals, Ámsterdam, A. M. Hakkert, pp. 7-27.
Avenoza, Gemma (2011), Biblias castellanas medievales, San Millán de la Cogolla, Cilengua.
Avenoza, Gemma (2012), The Bible in Spanish and Catalan, Cambridge, Marsden and Matter.
Blau, Joshua (ed.) (1980), ha-Sifrut ha-‘Arvit ha-Yehudit: peraqim nivḥarim, Jerusalén, Magnes.
Blau, Joshua (2002), A Handbook of Early Middle Arabic, Jerusalén, The Hebrew University.
Bluteau, Rafael (1712-1721), Vocabulario portuguez e latino, Coimbra, Collegio das Artes da Companhia de Jesus.
Bowker, John (1969), The Targums and Rabbinic Literature: An Introduction to Jewish Interpretations of the Bible, Cambridge, Cambridge University Press.
Camões, José (2002), As obras de Gil Vicente, Lisboa, Centro de estudos de Teatro da Facultade de Letras da Universidade de Lisboa - Imprensa Nacional - Casa de Moeda.
Cantera Burgos, Francisco; Iglesias González, Manuel (2009), Sagrada Biblia. Versión crítica sobre los textos hebreo, arameo y griego, Madrid, Biblioteca de Autores Cristianos (3.ª ed.).
Casanellas, Pere (2014), Medieval Catalan Translations of the Bible, en Terrado, Xavier; Sabaté, Flocel (eds.), Las veus del sagrat, Lérida, Pagès, pp. 15-34.
Casanellas, Pere (2020), Bible Translations by Jews and Christians in Medieval Catalan Speaking Territories, “Medieval Encounters” 26, pp. 386-414.
Clarke, Ernest G. (ed.) (1984), Targum Pseudo-Jonathan of the Pentateuch: Text and Concordance, Hoboken, Ktav Publiching House.
Cohen, Menachem (ed.) (1997), Mikra‘ot Gedolot - Ha-Keter: Genesis. Part I, Tel-Aviv: Bar-Ilan University Press.
Cohen, Menachem (ed.) (1999), Mikra‘ot Gedolot - Ha-Keter: Genesis. Part II, Tel-Aviv, Bar-Ilan University Press.
Coromines, Joan (1980-2001), Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Barcelona, Curial Edicions Catalanes (3.ª ed.).
Corriente, Federico (1999), Diccionario de arabismos y voces afines en iberorromance, Madrid, Gredos.
Corriente, Federico (2008), Dictionary of Arabic and Allied Loanwords: Spanish, Portuguese, Catalan, Galician and Kindred Dialects, Leiden, Brill.
Cunha, Antônio Geraldo da (2015), Dicionário etimológico da língua portuguesa, Río de Janeiro, Lexicon.
Derenbourg, Joseph (ed.) (1893), OEuvres Complètes de R. Saadia ben Iosef al-Fayyoûmî. Volume Premier: Version Arabe du Pentateuque, París, E. Leroux.
Díaz de Gamés, Gutierre, El Victorial, ed. de Rafael Beltrán, Madrid, Real Academia Española, 2014.
Escolà Tuset, Josep M.ª (2016), El texto bíblico y su traducción en el medioevo catalán, “Aemilianense” 4, pp. 117-135.
Girón Negrón, Luis M. (2020), Sobre los montes de los bugíos: Distorted Echoes of Saadia’s Tafsīr in the Old Spanish Bibles of the 15th Century, “Revue des études juives” 179/3-4, pp. 399-416.
Girón Negrón, Luis M.; Minervini, Laura (2006), Las Coplas de Yosef: entre la Biblia y el Midrash en la poesía judeoespañola, Madrid, Gredos.
Góngora, Luis de, Sonetos completos, ed. de Biruté Ciplijauskaité, Madrid, Castalia, 1985.
Honnorat, Simon J. (1846), Dictionnaire provençal-français ou dictionnaire de la langue d’Oc, ancienne et moderne, suivi d’un vocabulaire français-provençal. Tome Premier. A-D, Digne, Imprimerie de Repos.
Josephus, Jewish Antiquities. Books I-III, trad. de H. St. J. Thackeray, Loeb Classical Library, Cambridge, Harvard University Press, 2001.
Junyent Molins, Pol (2013), Estudic codicològic del Ms. 81 de la BUB.reserva i del bifoli Cx.136 [de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia], Barcelona, Universitat de Barcelona.
Kugel, James (1986), Two Introductions to Midrash, en Hartman, Geoffrey; Budick, Sanford (eds.), Midrash and Literature, New Haven, Yale University Press, pp. 77-103.
Lane, Edward W. (1863), Arabic-English Lexicon, Londres, Williams and Norgate.
Llull, Ramón, Llibre d’Evast e Blanquerna, ed. de M.ª Josepa Gallofre, Barcelona, Edicions 62, 1982.
Marsden, Richar; Matter, E. Ann (eds.) (2012), The New Cambridge History of the Bible. Volume 2: From 600 to 1450, Cambridge, Cambridge University Press.
Michel de Montaigne, Essais. Livre 1, ed. de Alexandre Micha, París, GFFlammarion, 1969.
Nascimento, Aires (1993), Bíblia: traduções em português, en Lanciani, Giulia; Tavani, Giuseppe (eds.), Dicionário da literatura medieval galega e portuguesa, Lisboa, Caminho, pp. 88-92.
Nascimento, Aires (2010), Dizer a Bíblia em português: fragmentos de uma história incompleta, en Cavaco, Timóteo; Daniel, Simão (eds.), A Bíblia e suas edições em Língua Portuguesa, Lisboa, Edições Universitárias Lusófonas - Sociedade Bíblica, pp. 7-58.
Nascimento, Aires (2012), Ler contra o tempo: condições dos textos na cultura portuguesa medieval (recolha de textos em Hora de Vésperas), Lisboa, Universidade de Lisboa - Centro de Estudos Clássicos.
Neusner, Jacob (1994), Introduction to Rabbinic Literature, Nueva York, Random House.
Pereira, Bento, Thesouro da lingua portuguesa, Lisboa, Officina de Paulo Craesbeeck, 1647.
Pueyo-Mena, Francisco Javier; Enrique-Arias, Andrés (2013), Los romanceamientos castellanos de la Biblia Hebrea compuestos en la Edad Media: manuscritos y traducciones, “Sefarad” 73/1, pp. 165-224.
Puig i Tàrrech, Armand (2001), Les traduccions catalanes medievals de la Bíblia, en El text. Lectures i història, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat - Associació Bíblica de Catalunya, pp. 107-231.
Reinhardt, Klaus; Santiago-Otero, Horacio (1986), Biblioteca bíblica ibérica medieval, Madrid, CSIC - Centro de Estudios Históricos (Medievalia et Humanistica; 1).
Ruiz, Juan, Arcipreste de Hita, Libro de buen amor, ed. de Alberto Blecua, Madrid, Cátedra, 2008 (8.ª ed.).
Saadia Gaon, Perushe Rav Se‘adyah Gaon le-Bereshit, ed. de Moses Zucker, Nueva York, Jewish Theological Seminary, 1984.
Saadia Gaon, Perushe Rav Se‘adyah Gaon le-Sefer Shemot, ed. de Yehuda Ratzaby, Jerusalén, Mosad Harav Kook, 1998.
Sáenz Badillos, Ángel; Targarona Borrás, Judit (2003), Los judíos de Sefarad ante la Biblia. La interpretación de la Biblia en el Medioevo, Córdoba, Ediciones El Almendro (2.ª ed.).
Saer, Juan J. (2009), El río sin orillas, Buenos Aires, Seix Barral (3.ª ed.).
Safrai, Shmuel (ed.) (1987), The Literature of the Sages, Part One, Ámsterdam, Fortress Press.
Safrai, Zeev; Safrai, Shmuel; Tomson, Peter; Schwarz, Joshua (eds.) (2006), The Literature of the Sages. Second Part, Ámsterdam, Fortress Press.
Sánchez-Prieto Borja, Pedro (ed.) (2002a), Biblias romanceadas, en Alvar, Carlos; Lucía Megías, José M. (coords.), Diccionario filológico de literatura medieval española. Textos y transmisión, Madrid, Castalia, pp. 212-223.
Sánchez-Prieto Borja, Pedro (2002b), Fazienda de Ultramar, en Alvar, Carlos; Lucía Megías, José M. (coords.), Diccionario filológico de literatura medieval española. Textos y transmisión, Madrid, Castalia, pp. 494-497.
Schonfield, Jeremy (ed.) (1992), La Biblia de Alba: An Illustrated Manuscript Bible in Castilian, by Rabbi Moses Arragel, Madrid, Fundación Amigos de Sefarad.
Seijas, Guadalupe (dir.) (2014), Historia de la literatura hebrea y judía, Madrid, Trotta.
Septimus, Bernard (1994), Maimonides on Language, en Aviva, Doron (ed.), The Heritage of the Jews of Spain. Proceedings of the First International Congress, Tel Aviv, July 1991, Tel Aviv, Levinsky College of Education Publishing House, pp. 35-54.
Silva Neto, Serafim Pereira da (ed.) (1950), Diálogos de São Gregorio, Coimbra, Atlântida.
Steiner, Richard C. (2010), A Biblical Translation in the Making. The Evolution and Impact of Saadia Gaon’s Tafsīr, Cambridge, Harvard University Press.
Strack, Herman L.; Stemberger, Günter (1988), Introducción a la literatura talmúdica y midrásica, ed. de Miguel Pérez Fernández, Valencia, Institución San Jerónimo para la Investigación Bíblica.
Theodor, Jehudah; Albeck, Hanoch (1965), Midrash Bereshit Rabbah, Jerusalén, Wahrman (2.ª ed.).
Videira Lopes, Graça (ed.) (2016), Cantigas medievais galego-portuguesas, Lisboa, BNP - IEM - CESEM.
Descargas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2023 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
© CSIC. Los originales publicados en las ediciones impresa y electrónica de esta Revista son propiedad del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, siendo necesario citar la procedencia en cualquier reproducción parcial o total.Salvo indicación contraria, todos los contenidos de la edición electrónica se distribuyen bajo una licencia de uso y distribución “Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional ” (CC BY 4.0). Puede consultar desde aquí la versión informativa y el texto legal de la licencia. Esta circunstancia ha de hacerse constar expresamente de esta forma cuando sea necesario.
No se autoriza el depósito en repositorios, páginas web personales o similares de cualquier otra versión distinta a la publicada por el editor.