La financiación de la catedral románica de Santa Maria d’Urgell (s. XII): una aproximación a partir de los legados ad opera

Jordi Morelló Baget

doi:10.3989/aem.2023.53.2.14

Autores/as

Jordi Morelló Baget https://orcid.org/0000-0001-6740-2088

DOI:

https://doi.org/10.3989/aem.2023.53.2.14

Palabras clave:

obispo Ot, donativos ad opera, obreros, arquitecto Ramon Lambard

Resumen

Este artículo se centra en examinar las fuentes que sirvieron para financiar la construcción de la segunda catedral románica de la Seu d’Urgell a lo largo del siglo XII. La información utilizada proviene de los donativos ad opera, cuyo estudio ha interesado a los historiadores del arte, pero no desde el punto de vista económico. Además de tener en cuenta la cronología y la identidad social de los donadores, analizamos la tipología de recursos transferidos así como la forma cómo se gestionaron a raíz de la aparición e institucionalización de la figura del obrero. La Seu d’Urgell es un buen ejemplo de lo que pudo ocurrir en otras catedrales catalanas que fueron construidas (o reconstruidas) en esa misma época, pero para las cuales existe mucha menos documentación del tipo que se analiza aquí.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Fuentes primarias

Altisent, Agustí (ed.) (1993), Diplomatari de Santa Maria de Poblet. I (960-1177), Barcelona, Abadia de Poblet.

Alturo, Jesús (ed.) (1985), L'arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200, Barcelona, Fundació Noguera.

Bach, Antoni (ed.) (2002), Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200), Barcelona, Fundació Noguera.

Baiges, Ignasi; Feliu, Gaspar; Salrach, Josep M.; Benito, Pere; Conde, Rafael; Farías, Víctor; Galceran, Pere; Pons, Margot; Sadurní, Núria; Torra, Albert (2010), Els pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV, vol. III, Barcelona, Fundació Noguera.

Baraut, Cebrià (1981), Els documents, dels anys 981-1010, de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, "Urgellia" 3, pp. 7-166, docs. 188-314.

Baraut, Cebrià (1981), Els documents, dels anys 1010-1035, de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, "Urgellia" 4, pp. 7-186, docs. 315-489.

Baraut, Cebrià (1982), Els documents, dels anys 1036-1050, de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, "Urgellia" 5, pp. 7-158, docs. 490-637.

Baraut, Cebrià (1983), Els documents, dels anys 1051-1075, de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, "Urgellia" 6, pp. 7-243, docs. 638-897.

Baraut, Cebrià (1985-1986), Els documents, dels anys 1076-1092, de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, "Urgellia" 7, pp. 7-218, docs. 898-

Baraut, Cebrià (1986-1987), Els documents, dels anys 1093-1100, de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, "Urgellia" 8, pp. 7-149, docs. 1101-1189; Apéndice, docs. 1-28.

Baraut, Cebrià (1988), Cartulari de la vall d'Andorra: segles IX-XIII, vol. I, Andorra, Conselleria d'Educació i Cultura.

Baraut, Cebrià (1988-1989), Els documents, dels anys 1101-1150, de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, "Urgellia" 9, pp. 7-312, docs. 1190-1508.

Baraut, Cebrià (1990-1991), Els documents, dels anys 1151-1190, de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, "Urgellia" 10, pp. 7-349, docs. 1509-1848.

Baraut, Cebrià (1992-1993), Els documents, dels anys 1191-1200, de l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, "Urgellia" 11, pp. 7-160, docs. 1849-1906; Apéndice, docs. 1-74.

Chesé, Ramon (ed.) (2011), Col·lecció diplomàtica de Sant Pere d'Àger fins 1198, Barcelona, Fundació Noguera.

Goñi, José (1997), Colección diplomática de la Catedral de Pamplona. Tomo I (829-1243), Pamplona, Gobierno de Navarra.

Llop, Irene (ed.) (2009), Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Casserres, Barcelona, Fundació Noguera.

Marquès, Benigne (2015-2018), Catàleg dels documents de l'Arxiu Capitular d'Urgell, 1201-1215, "Urgellia" 19, pp. 221-331.

Marquès, Benigne (2019-2021), Catàleg dels documents de l'Arxiu Capitular d'Urgell, 1216-1225, "Urgellia" 20, pp. 165-259.

Marquès, Benigne (2006-2008), Els documents del Fons Caboet-Castellbò de l'Arxiu Capitular d'Urgell (1095-1251), "Quaderns d'Estudis Andorrans" 8, pp. 11-76.

Marquès, Benigne (2002-2005), Els documents de Santa Cecília d'Elins (881-1198), "Urgellia" 15, pp. 9-174.

Sans Travé, Josep M. (1997), Col·lecció diplomàtica de la Casa del Temple de Barberà (945-1212), Barcelona, Generalitat de Catalunya.

Santacana, Jaime (1974), El monasterio de Poblet (1151-1181), Madrid, CSIC.

Referencias bibliograficas

Adell, Joan-Albert; Beseran, Pere; Sierra, Albert; Villaró, Albert (2000), La catedral de la Seu d'Urgell, Manresa, Angle.

Baraut, Cebrià; Castells, Jesús; Marquès, Benigne; Moliné, Enric (1998-2001), Episcopologi de l'Església d'Urgell, segles VI-XXI, "Urgellia" 14, pp. 7-136.

Batlle, Carme (1980), La Seu d'Urgell a la segona meitat del segle XIII, segons els testaments, "Urgellia" 3, pp. 369-417.

Bernardi, Philippe (2011), Bâtir au Moyen Âge, XIIIe-milieu XVIe siècle, París, CNRS. https://doi.org/10.14375/NP.9782271070944

Beseran, Pere (2010), Ramon Lambard i la Seu d'Urgell, en Freixas, Pere

Camps, Jordi (coords.), Els Comacini i l'arquitectura romànica a Catalunya. Actes del Congrés Internacional (Girona, Barcleona, 25-26 de noviembre de 2005), Barcelona, MNAC - Ajuntament de Girona, pp. 109-120.

Biget, Jean-Louis (1974), Recherches sur le financement des cathédrales du Midi au XIIIe siècle, "Les Cahiers de Fanjeaux" 9, pp. 127-164. https://doi.org/10.3406/cafan.1974.1092

Bonnassie, Pierre (1979-1981), Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), Barcelona, Edicions 62.

Boto, Gerardo (2016), Morfogénesis arquitectónica y organización de los espacios de culto en la catedral de La Seu d'Urgell. La iglesia de Santa María (1010-1190), en Boto, Gerardo; García de Castro, César (eds.), Materia y Acción en las catedrales medievales (s. IX-XIII), Oxford, BAR International Series, pp. 145-185.

Camats, Joan (2014-2015), El bisbat d'Urgell a la segona meitat del segle XI: jurisprudència, convinença, simonia, "Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia" 32, pp. 249-262.

Camats, Joan (2015), Iglesia de Urgel: feudalización y reforma (1020-1150), UNED (tesis doctoral) [en línea], http://espacio.uned.es/fez/eserv/tesisuned:GeoHis-Jjcamats/CAMAT S_CAMPA BADA L_Jaume_Joan_Tesis.pdf [consulta: 01/10/2023].

Carrero, Eduardo (2010), La Seu d'Urgell. El último conjunto de iglesias. Liturgia, paisaje urbano y arquitectura, "Anuario de Estudios Medievales" 40/1, pp. 251-291. https://doi.org/10.3989/aem.2010.v40.i1.304

Collareta, Marco; Violi, Laura (eds.) (1985), L'artista medievale. Contesti, mestieri, famiglie (secc. XI-XIII), Roma, Carocci Editore.

Duran-Porta, Joan (2005-2006), Sobre l'origen de Raimon Lambard, obrer de la catedral d'Urgell, "Locus amoenus" 8, pp. 19-28. https://doi.org/10.5565/rev/locus.158

Fité, Francesc (1995), Consideracions sobre el romànic en l'àmbit del comtat d'Urgell, en Sabaté, Flocel; Gonzalvo, Gener; Farré, Joan (coord.), El comtat d'Urgell, Lérida, Institut d'Estudis Ilerdencs, pp. 119-148.

Gascón, Carles (2015), La catedral saquejada. El comte de Foix i la invasió del bisbat d'Urgell a la fi del segle XII, La Seu d'Urgell, Salòria.

Gascón, Carles (2018), Guerra i encastellament a la plana de l'Urgellet (segles XII-XIII), "Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics" 29, pp. 205-236.

Gascón, Carles (2019-2021), Els testaments del segle XIII de l'Arxiu Capitular d'Urgell: fons de pergamins i cartulari de la catedral, "Urgellia" 20, pp. 447-543.

Gascón, Carles; Vergés, Oliver (2017), L'acta de consagració de la catedral d'Urgell. Un fals del temps del bisbe Ermengol redactat entre 1016 y 1024, "Afers" 86, pp. 191-220.

Kraus, Henry (1979), Gold Was the Mortar: The Economics of Cathedral Building, Londres - Boston, Routledge - Kegan Paul.

Lozano-López, Esther; Serrano-Coll, Marta (2018), Patronage at the Cathedral of Tarragona: Cult and Residential Space, en Camps, Jordi; Castiñeiras, Manuel; McNeill, John; Plant, Richard (eds.), Romanesque Patrons and Processes, Londres - Nueva York, Routledge, pp. 205-218. https://doi.org/10.4324/9781351105606-17

Morelló Baget, Jordi (2022), Ad opera de Populeto: el finançament de les obres de Poblet a partir de les deixes dels segles XII I XIII, "Podall: Publicació de cultura, patrimoni i ciències" 11, pp. 55-72.

Morelló Baget, Jordi (2023) Los legados ad opera como termómetro para medir el alcance de los procesos de construcción de iglesias románicas en la Cataluña de los siglos XI-XIII, en Rodríguez, Ana (ed.), Textualization and Petrification. Written Sources, Identity and the Materiality of Buildings, Madrid, CCHS-CSIC (en prensa).

Portela Silva, Ermelindo; Pallares Méndez, M.ª Carmen; Gelabert González, Juan Eloy; Jiménez Gómez, Santiago; López Alsina, Fernando; Puente Miguez, José A. (1985), Le bâtiment à Saint-Jacques de Compostelle (1075-1575): demande, financement, travail et techniques, "Cahiers de la Méditerranée" 31/1, pp. 7-34. https://doi.org/10.3406/camed.1985.977

Prieto, Carlos Antonio (2020), El lèxic dels oficis a la documentació llatina de la Catalunya altmedieval, Barcelona Universitat de Barcelona (tesis doctoral) [en línea], https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/671079/01.CAPE _VOLUM%20I.pdf?sequence=1&isAllowed=y [consulta: 01/10/2023].

Puig i Cadafalch, Josep (1918), Santa María de la Seu d'Urgell. Estudi monogràfic, Barcelona, Taller d'arts gràfiques Henrich i C.ª, S. en C. [en línea], https://archive.org/details/santamariadelase00puig [consulta: 01/10/2023].

Puig i Cadafalch, Josep; Falguera, Antoni de; Goday y Casals, José (1918), L'arquitectura romànica a Catalunya. III : els segles XII i XIII , Barcelona, Institut d'Estudis Catalans [en línea], https://archive.org/details/larquitecturarom03puiguoft/page/4/mode/2up [consulta: 01/10/2023].

Sánchez, Carles (2015), Reconstruïu el temple: organització i rols professionals dels tallers catedralicis Catalans (S. XI-XIII), "Síntesi. Quaderns dels Seminaris de Besalú" 3, pp. 33-51.

Sánchez, Carles (2017), Bastir la catedral. Organización del taller, estatus y rol del artista en el arte medieval hispano (1000-1230), Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona (tesis doctoral) [en línea], https://www.tdx.cat/handle/10803/458249#page=3 [consulta: 01/10/2023].

Sánchez, Carles (2019), Bajo el amparo de la iglesia y el rey: prebendas, privilegios y contratos de los maestros de obra en la España medieval (s. XII-XIII), "Aedificare. Revue internationale d'histoire de la construction" 6/2, pp. 47-78.

Sánchez, Carles (2020), El perfil del operarius y la administración de la obra en las catedrales hispanas (siglos XII-XIII), "Anuario de Estudios Medievales" 50/1, pp. 443-471. https://doi.org/10.3989/aem.2020.50.1.16

Sánchez, Carles (2022), L'organizzazione del cantiere de la Cattedrale di Santiago di Compostela, en Collareta, Marco; Violi, Laura (eds.), L'artista medievale. Contesti, mestieri, famiglie (secc. XI-XIII), Roma, Carocci Editore.

Sureda, Marc (2013), Un recull d'estatuts del capítol de la Seu d'Urgell (1287-1328) (ACU, ms. Afegit 1, olim ms. 7), "Miscel·lània Litúrgica Catalana" 21, pp. 151-207.

Vergés, Oliver (2018), El obispo Ermengol y la (re)invención de la historia de Urgell, "Estudios Medievales Hispánicos" 6, pp. 7-28. https://doi.org/10.15366/emh2018.6.001

Vroom, Wim (2010), Financing Cathedral Building in the Middle Ages: The Generosity of the Faithful, Ámsterdam, Amsterdam University Press.

Web Magistri Cataloniae [en línea], http://www.magistricataloniae.org/es/proyecto.html [consulta: 01/10/2023].