Transmissió del patrimoni i mercat immobiliari urbà. L’habitatge de les famílies artesanes en la vila d’Alzira durant els segles XIV-XV

Autores/as

  • Ivan Martínez Araque Universitat de València

DOI:

https://doi.org/10.3989/aem.2010.v40.i1.301

Palabras clave:

Viles valencianes, Artesanat, Manufactura, Habitatge, Transmissió de la propietat, Mercat immobiliari urbà, Urbanisme

Resumen


[ca] L'artesanat fou un col??lectiu destacat en l'àmbit del conjunt de viles que formaven el País Valencià en la baixa Edat Mitjana, també en el cas d'Alzira. En el següent article tractem d'oferir una anàlisi d'aquest heterogeni grup social mitjançant un dels principals espais on desenvolupava la seua activitat, l'obrador o la casa. I això a partir de la localització de bona part de la menestralia en el centre urbà, també de les tasques que portava a terme en l'àmbit domèstic, passant per la transmissió del patrimoni o en quines condicions accedia al mercat immobiliari. En definitiva, pretenem interrogar-nos sobre com s'inseria l'habitatge en les estratègies familiars i quin paper jugava en les lògiques que permetien la reproducció social de l'artesanat.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

“Archeologia medievale” 7 (1980), núm. especial

Bazzana, Andrée, L’évolution du cadre urbain a l’époque médiévale: quelques exemples en Pays Valencien, en Álvarez Regillo, Lino (ed.),“Plazas” et sociabilité en Europe et Amérique Latine, Madrid, 1982, pp.19-37.

Bazzana, Andrée, Maisons d’al-Andalus. Habitat médiéval et structures du peuplement dans l’Espagne Orientale, Madrid, 1992.

Bolòs, Jordi, Producció artesanal i espai urbà a Lleida als ss. XIV i XV en Claramunt Rodriguez, Salvador (coord.), El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta, XVII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, Barcelona, 2003, pp. 241-252.

Burns, Robert I., Diplomatarium of the Crusader kingdom of Valencia. The registered charters of its conqueror Jaume I, 1257-1276, Princeton, 1985.

Cabanes, Mª Desamparados; Ferrer, Ramon, Llibre del Repartiment, II, Saragossa, 1979.

Cabrera, Margarita, Oligarquía urbana y negocio inmobiliario en Córdoba en la segunda mitad del siglo XV, “Historia, Instituciones, Documentos” 20 (1993), pp. 107-126.

Cárcel, Mª Milagros; Boscá, José Vicente, Visitas pastorales de Valencia (siglos XIV-XV), València, 1996.

Collantes de Terán, Antonio, Propiedad y mercado inmobiliario en la Edad Media: Sevilla, siglos XIII-XVI, “Hispania” 169 (1988), pp. 493-527.

Córdoba de la Llave, Ricardo, El artesanado en Córdoba en el siglo XV: áreas de residencia y trabajo, en III Jornadas Hispano-Portuguesas de Historia Medieval, la Península Ibérica en la Era de los Descubrimientos (1391-1492), Sevilla, 1997, pp. 1.253-1.275.

Cortés, Josep i altres, Les alqueries de la Ribera, assaig d’identificació i localització, en Economia agrària i història local (I Assemblea d’Història de la Ribera), València, 1981, pp. 209-264.

Cotino, Fernando; Rosselló, Miquel, Nuevos datos sobre el urbanismo islámico y bajomedieval de Cullera, “Qulayra. Revista d’Arqueologia i Estudis Històrics” 1 (2005), pp. 55-85.

Cruselles, Enrique, Los mercaderes de Valencia en la Edad Media (1380-1450), Lleida, 2001.

Cruselles, José Mª, Movilidad social y estrategias familiares en el medio urbano bajomedieval, “Millars. Geografia i Història” 13 (1990), pp. 87-94.

Chapelot, Jean; Fossier, Robert, Le village et la maison au Moyen Âge, París, 1980.

Dyer, Christopher, La historia de los niveles de vida en Inglaterra, 1200-1800. Problemas y enfoques, “Historia Agraria, 16 (1998), pp. 101-117.

Dyer, Christopher, An Age of Transition? Economy and Society in England in the Later Middle Ages, Oxford, 2001.

Falção, Maria C.; Duarte, Luis M., La construction courante au Portugal à la fin du Moyen Âge et au début de l’Europe Moderne, en Cavaciocchi, S. (ed.), L’edilizia prima della revoluzione industriale, seccoli XIII-XVIII. Atti della “Trentaseiesima Settimana di Studi”, Prato, 2005, p. 587-624.

Ferragud Domingo, Carmel, El naixement d’una vila rural valenciana. Cocentaina, 1245-1304, València, 2003.

Ferrer Clari, Agustí, Les muralles d’Alzira, escut de la ciutat i clau del Xúquer, en Furió, Antoni; Aparici, Josep (ed.), Castells, torres i fortificacions en la Ribera del Xúquer, València, 2002, pp. 75-87.

Furió, Antoni, El camperolat valencià en l’Edat Mitjana. Demografía i economia rural en la Ribera (segles XIII-XVI), Tesi doctoral inèdita, València, Universitat de València, 1985.

Furió, Antoni; Garcia-Oliver, Ferrán, Del dia i la nit. Actituds i comportaments al món rural medieval valencià, “Ullal” 9 (1986), pp. 42-52.

Furió, Antoni, Crédito y endeudamiento: el censal en la sociedad rural valenciana (siglos XIV-XV), en Sarasa, Esteban; Serrano, Eliseo (ed.), Señorío y feudalismo en la península Ibérica, ss. XII-XIX, Saragossa, 1993, pp. 501-534.

Furió, Antoni; Martínez, Luis P., Assuts i molins sobre el Xúquer en la baixa Edat Mitjana, en IV Congrés d’Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1994, pp. 575-583.

Furió, Antoni; Mira, Antonio J.; Viciano, Pau, L'entrada en la vida dels joves en el món rural valencià a finals de l'Edat Mitjana, “Revista d'Història Medieval” 5 (1994), pp. 75-106.

Furió, Antoni, El mercado de la tierra en el País Valenciano a fines de la Edad Media, “Hispania” 191 (1995), pp. 887-919

Furió, Antoni, Reproducción familiar y reproducción social: familia, herencia y mercado de la tierra en el País Valenciano en la baja Edad Media, en García González, Francisco (ed.),Tierra y familia en la España meridional, siglos XIII-XIX. Formas de organización doméstica y reproducción social, Múrcia, 1998, pp. 25-43.

Furió, Antoni, Las élites rurales en la Europa medieval y moderna. Una aproximación de conjunto, en Rodríguez, Ana (ed.), En el lugar del campesino. En torno a la obra de Reyna Pastor Madrid, 2007, pp. 391-421.

García Marsilla, Juan V., La calle y el espacio público en la pintura gótica hispana, “Saitabi” 51-52 (2001), p. 161-201.

García Marsilla, Juan V., Vivir a crédito en la Valencia medieval. De los orígenes del sistema censal al endeudamiento del municipio, València, 2002

Garcia-Oliver, Ferran, Pautes de consum i nivells de vida de la pagesia catalana: la casa i l’interior domèstic, en Bolòs, Jordi; Jarné, Antonieta; Vicedo, Enric (ed.), Condicions de vida al món rural. Cinquè Congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local, Lleida, 2006, pp. 47-66.

Guichard, Pierre, Al-Andalus frente a la conquista cristiana. Los musulmanes de Valencia (siglos XI-XIII), València, 2001.

Guinot, Enric; Martí, Javier; Torró, Javier, Carta de poblament de Pego, 1279, Pego, 2004.

Hubert, Étienne, Considérations sur la propiété immobilière dans les villages du Latium au Moyen Âge, en Feller, Laurent; Maner, Perrine; Piponnier, Françoise (ed.), Le village medieval et son environnement, París, 1998, pp. 131-144.

Iradiel, Paulino, Corporaciones de oficio, acción política y sociedad civil en Valencia, en Cofradías, gremios y solidaridades en la Europa Medieval (Actas de la XIX Semana de Estudios Medievales de Estella), Pamplona, 1993, pp. 253-284.

Iradiel, Paulino, Mercado inmobiliario, crédito y crecimientourbano medieval en Valencia, en Mercado inmobiliario y paisajes urbanos en el Occidente europeo: siglos XI-XV. XXXIII Semana de Estudios Medievales, Pamplona, 2007, pp. 377-415.

Ivars, Josep; Torró, Josep, La vivienda rural mudéjar y morisca en el sur del País Valenciano, en Bazzana, André; Bermúdez, Jesús (coord.), La maison hispano-musulmane. Apports de l’archeologie Granada, 1990, pp. 73-98.

Izquierdo Benito, Ricardo, La cultura material en la Edad Media. Perspectivas desde la arqueología, Granada, 2008.

Jiménez, Pedro; Navarro, Julio, El urbanismo islámico y su transformación después de la conquista cristiana: el caso de Murcia, en Passini, Jean (coord.), La ciudad medieval: de la casa al tejido urbano. Actas del primer Curso de Historia y Urbanismo Medieval organizado por la Universidad de Castilla-La Mancha, Conca, 2001, pp. 71-129.

Lairón Pla, Aureliano (ed.), Libre de diverses statuts e ordenacions fets per lo consell de la vila de Algezira, València, 2001.

Lencina Pérez, Xavier, La història des del subjecte. Inventaris post mortem: microhistòria i cultura material a la Barcelona moderna, “Estudis històrics i documents dels Arxius de Protocols” 21 (2003), pp. 199-242.

Martín Viso, Ignacio, Riflessioni sull'incastellamento nella Penisola Iberica: la Castiglia dell'Ebro e la Transierra di Madrid, “Archeologia Medievale” 28 (2001), pp. 83-107.

Martínez Araque, Ivan, La casa, el taller, la botiga. Al voltant de l'habitatge de les famílies artesanes en la vila d'Alzira (segles XIII-XV), XI Assemblea d'Història de la Ribera, Corbera, 2006.

Martínez Araque, Ivan, Polítiques municipals i mercat de queviures de la vila d’Alzira a les darreries del segle XIV, en Actes de la X Assemblea d’Història de la Ribera, Antella, 2006, pp. 103-124.

Martínez Araque, Ivan, En els orígens de la indústria rural. Artesanat i manufactura a Alzira i la Ribera (segles XIII-XV), Treball d'investigació inèdit, València, Universitat de València, 2008.

Martínez Araque, Ivan, Immigració i mobilitat poblacional en la Ribera del Xúquer en la baixa Edat Mitjana, en Els processos migratoris a les terres de parla catalana. De l’època medieval a l’actualitat, “VIIIé Congrés de la CCEPC”, Valls, 2009, pp. 109-123.

Martínez Pérez, Antonio; Martínez Ruiz, Raquel; Topografía de Alzira en el siglo XV (casco urbano), “Al-Gezira” 9 (1996), pp. 71-141.

Muchembled, Robert, La mujer campesina el norte de Francia (siglos XVII-XVIII), “Debats” 7 (1984), pp. 64-67.

Narbona, Rafael; Cruselles, Enrique, Espacios económicos y sociedad política en la Valencia del siglo XV, “Revista d’Història Medieval” 9 (1998), pp. 193-214.

Narbona, Rafael, Memorias de la ciudad. Ceremonias, creencias y costumbres en la historia de Valencia, València, 2003.

Parra, José Mª, Los Pergaminos de la Cancillería Real, Alzira, 1987.

Peris Albentosa, Tomàs, Anàlisi crítica i guia metodològica dels cappatrons de la peita de l’Arxiu Municipal d’Alzira, “Al-Gezira” 1 (1985), pp. 113-147.

Pini, Antonio I., La ripartizione topografica degli artigiani a Bologna nel 1294: un esempio di demografia sociale, en Artigiani e salariati. Il mono del lavoro nell’Italia dei secoli XII-XV, decimo convegno internazionale, Pistoia, 1984, pp. 189-224.

Román, Inmaculada; Seser, Rosa; Aguiló, Pilar, Formas constructivas en alquerías valencianas a finales del siglo XV. Aportación documental, en Arqueología medieval española. II Congreso, Madrid, 1987, pp. 653-660.

Rubio Vela, Agustín, El procés de Sueca. La mala vida en una comunitat rural del Tres-cents, Alzira, 1988.

Ruzafa, Manuel, Un conflicto económico y mental entre dos áreas marginadas. El fracaso del proyecto de ampliación de la morería de Alzira sobre el burdel (1457-1459), “Al-gezira” 4-5 (1988), pp. 75-88.

Sarti, Raffaela, Vida en familia. Casa, comida y vestido en la Europa moderna, Barcelona, 2003.

Sesma, José Á., La población urbana en la Corona de Aragón (siglos XIV-XV), en Las ciudades urbanas en la España medieval. XXIX Semana de Estudios Medievales, Pamplona, 2003, pp. 151-193.

Simó, Trinidad; Teixidor de Otto, Jesús, La vivienda y la calle. La calle de Cavallers de Valencia como ejemplo de desarrollo urbano, València, 1996.

Sixto, Ricardo Los jóvenes y la incorporación al mercado de trabajo. Contratos de afermament en Valencia (1458-1462), en II Congreso de Jóvenes Historiadores y Geógrafos, Valencia, 1993, pp. 175-187.

Sobrado Correa, Hortensio, Los inventarios post-mortem como fuente privilegiada para el estudio de la Historia de la cultura material en la Edad Moderna, “Hispania” 215 (2003), pp. 825-861.

Soler, Abel, Alzira de Xúquer: gènesi urbana i urbanisme planificat a la cora andalusina de València (segle IX), en Furió, Antoni; Aparici, Josep (coord.), Castells, torres i fortificacions en la Ribera del Xúquer, València, 2002, pp. 51-74.

Soler i Sala, Maria, Feudalisme i nucleació poblacional. Processos de concentració de l’hàbitat al comtat de Barcelona entre els segles X i XIII, “Acta historica et archaelogica medievalia” 23-24 (2002-2003), pp. 69-95.

Torras, Jaume, Gremios, familias y organización del trabajo. Las cofradías de oficio en los siglos XVII y XVIII, en Castillo, Santiago (coord.), El trabajo a través de la historia. Actas del IIº Congreso de la Asociación de Historia Social Madrid, 1996, pp. 171-179.

Torró, Javier, La formació d’un espai feudal. Alcoi de 1245 a 1305, València, 1992.

Torró, Javier, El urbanismo mudéjar como forma de resistencia. Alquerías y morerías en el reino de Valencia (siglos XIII-XVI), en VI Simposio Internacional de Mudejarismo, Terol, 1996, pp. 535-598.

Torró, Javier, Guerra, repartiment i colonització al regne de València (1248-1249), en Guinot, Enric; Torró, Javier (ed.), Repartiments medievals a la Corona d’Aragó, València, 2007, pp. 201-276.

Vercher, Salvador, Casa, família i comunitat veïnal a l’Horta de València. Catarroja durant el regnat de Ferran el Catòlic (1479-1516), Catarroja, 1992.

Vercher, Salvador, L’habitatge: la casa i l’interior domèstic. Guia bibliogràfica, Corbera, 2005.

Vercher, Salvador, Corbera en temps de Jaume I, Corbera, 2009

Viciano, Pau, Regir la cosa pública: prohoms poder local a la vila de Castelló (segles XIV-XV), València, 2008.

Descargas

Publicado

2010-06-30

Cómo citar

Martínez Araque, I. (2010). Transmissió del patrimoni i mercat immobiliari urbà. L’habitatge de les famílies artesanes en la vila d’Alzira durant els segles XIV-XV. Anuario De Estudios Medievales, 40(1), 201–221. https://doi.org/10.3989/aem.2010.v40.i1.301

Número

Sección

Estudios Misceláneos