El capítol catedralici de Mallorca a la segona meitat del segle XV (1450-1495)

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.3989/aem.2018.48.2.02

Palabras clave:

capítol catedralici, dignitats catedralícies, estudis universitaris, Mallorca, nepotisme, prebendes eclesiàstiques

Resumen


Tot i la importància del capítol catedralici de Mallorca durant la segona meitat del segle XV, la institució canonical no ha estat estudiada a fons. Aquest article presenta les bases sobre les quals construir una posterior investigació. En primer lloc, es fixa l’onomàstica dels canonges i els anys durant els quals ostentaren la prebenda, amb l’objectiu d’individualitzar-los i de determinar les persones que ocuparen les dignitats catedralícies i altres oficis a fora de la Seu. Tot seguit s’ofereixen algunes dades referents a les relacions familiars, fonamentals per explicar l’accés a les prebendes de certes persones, puix el nepotisme era molt habitual. En tercer lloc, els estudis universitaris també constituïen un factor determinant en el nomenament de canonges, i la normativa n’afavoria la formació. Finalment, les conclusions permeten delinear uns primers elements per a una prosopografia dels canonges de Mallorca al final de l’Edat Mitjana.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Agúndez San Miguel, Leticia (2014), Carreras eclesiásticas y redes clientelares en la Castilla bajomedieval: la provisión de beneficios menores en el cabildo de la catedral de Burgos (1456-1470), "Anuario de Estudios Medievales" 44/2, pp. 665-687. https://doi.org/10.3989/aem.2014.44.2.01

Álvarez Palenzuela, Vicente Ángel (1984), El Cisma de Occidente, Madrid, Rialp.

Barceló Crespí, Maria; Ensenyat Pujol, Gabriel (1996), Ferrando Valentí i la seva família, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Barceló Crespí, Maria; Ensenyat Pujol, Gabriel (2000), Els nous horitzons culturals a Mallorca al final de l'Edat Mitjana, Palma, Documenta Balear.

Barceló Crespí, Maria; Ensenyat Pujol, Gabriel (2010), Esperandéu Espanyol, un canonge del segle XV amb interessos humanistes i lul·listes, "Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana" 66, pp. 51-61.

Barceló Crespí, Maria; Ensenyat Pujol, Gabriel (2013), Clergues il·lustrats. Un cercle humanista a l'entorn de la Seu de Mallorca (1450-1550), Palma, Publicacions Catedral de Mallorca.

Barceló Crespí, Maria; Urgell Hernández, Ricard (2002), La Universitat de Mallorca: origen i evolució fins el segle XVIII, a Busqueta i Riu, Joan Josep; Pemán Gavín, Juan (coord.), Les universitats de la Corona d'Aragó, ahir i avui. Estudis històrics, Barcelona, Pòrtic, pp. 157-192.

Bolòs i Masclans, Jordi; Piqué i Badia, Joan Ramon (2008), Les parròquies. Centres espirituals i demarcacions territorials, a Bertran i Roigé, Prim; Fité i Llevot, Francesc (coord.), Arrels cristianes. Presència i significació del cristianisme en la història i la societat de Lleida. Volum II. Temps de consolidació. La baixa Edat Mitjana (segles XIIIXV), Lleida, Pagès editors - Bisbat de Lleida, pp. 111-130.

Borau i Morell, Cristina (2003), Els promotors de capelles i retaules a la Barcelona del segle XIV, Barcelona, Fundació Noguera.

Bover de Rosselló, Joaquín María (1838), Memoria biográfica de los mallorquines que se han distinguido en la antigua y moderna literatura, Palma, Imprenta Nacional regentada por D. Juan Guasp.

Campaner y Fuertes, Álvaro (2007), Cronicón Mayoricense, Palma, Sa Nostra.

Cassanyes Roig, Albert (2016), De Mallorca a Nápoles, Lleida y Roma: los viajes del canónigo Gabriel Cerdà (1450-1491), "Historia. Instituciones. Documentos" 43, pp. 99-114. https://doi.org/10.12795/hid.2016.i43.04

Colom i Palmer, Mateu (1986), Relació dels inquisidors responsables del tribunal del Sant Ofici a Mallorca i les seves dates d'actuació (1488-1820), a La Inquisició a les Illes Balears. Segles XV al XIX, Palma, Conselleria d'Educació i Cultura de les Illes Balears, pp. 33-37.

Colom i Palmer, Mateu (1992), La Inquisició a Mallorca (1488-1578), Barcelona, Curial.

Dameto, Joan; Mut, Vicenç; Alemany, Jeroni (1841), Historia General del Reino de Mallorca escrita por los cronistas don Juan Dameto, don Vicente Mut y don Gerónimo Alemany, vol. III, Palma, Imprenta Nacional á cargo de D. Juan Guasp y Pascual.

Díaz Ibáñez, Jorge (2009), Iglesia y nobleza en la Sevilla bajomedieval, "Anuario de Estudios Medievales" 39/2, pp. 877-931. https://doi.org/10.3989/aem.2009.v39.i2.124

Ensenyat Pujol, Gabriel (2012), Humanisme i Renaixement a Mallorca: noves dades, nova periodització, "eHumanista/IVITRA" 1, pp. 99-127.

Escolano i Villalba, Gaspar (1611), Segunda parte de la década primera de la Historia de la Insigne y Coronada Ciudad y Reyno de Valencia, València, Pedro Patricio Mey.

Eubel, Konrad (1914), Hierarchia catholica Medii Aevi, sive Summorum pontificum, S.R.E. cardinalium, ecclesiarum antistitum series ab anno 1431 usque ad annum 1503 perducta e documentis tabularii praesertim Vaticani collecta, digesta, edita per Conradum Eubel, vol. II, Ratisbona, Monasterii, Sumptibus et Typis Librariae Regensbergianae.

Fernández Conde, Francisco Javier (2003), Renacimiento urbano y religiosidad: los cabildos de canónigos, a Las sociedades urbanas en la España medieval, Pamplona, Gobierno de Navarra, pp. 311-352.

Fuente, Vicente de la (1863), España Sagrada, continuada por la Real Academia de la Historia. Tomo XLIX. Tratado LXXXVII. La Santa Iglesia de Tarazona en sus estados antiguo y moderno, Madrid, Imprenta de José Rodríguez.

Gayà Massot, Ramon (1950), Los valencianos en el Estudio General de Lérida, València, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Patronato "José María Quadrado".

Guijarro González, Susana (2008), Jerarquía y redes sociales en la Castilla medieval: la provisión de beneficios eclesiásticos en el cabildo de la catedral de Burgos (1390-1440), "Anuario de Estudios Medievales" 38/1, pp. 271-299. https://doi.org/10.3989/aem.2008.v38.i1.68

Iglesias Ortega, Arturo (2010), El cabildo catedralicio de Santiago de Compostela en el siglo XVI: aspectos funcionales y sociológicos de una élite eclesiástica, Santiago de Compostel·la, Universidade de Santiago de Compostela (tesi doctoral).

Llompart Moragues, Gabriel (1975), El llibre català a la casa mallorquina, "Analecta Sacra Tarraconensia" 48, pp. 193-240.

Lop Otín, María José (2001), El cabildo catedralicio de Toledo en el siglo XV: aspectos institucionales y sociológicos, Madrid, Universidad Complutense de Madrid (tesi doctoral).

Lop Otín, María José (2003), Las catedrales y los cabildos catedralicios de la Corona de Castilla durante la Edad Media: un balance historiográfico, "En la España medieval" 26, pp. 371-404.

Lop Otín, María José (2014), Iglesia y vida urbana. Las ciudades del arzobispado de Toledo a fines del Medioevo, "Edad Media. Revista de Historia" 15, pp. 135-154.

Luis López, Carmelo (2004), El cabildo de la iglesia Catedral de Ávila a fines de la Edad Media, "Espacio, Tiempo y Forma, Serie III, Historia Medieval" 17, pp. 353-369.

Mas i Forners, Antoni (2000), De pagesos a cavallers: l'extracció social i el patrimoni del cardenal Antoni Cerdà i del canonge Gabriel Cerdà (segles XV-XVI), a Barceló Crespí, Maria (coord.), Al tombant de l'edat mitjana. Tradició medieval i cultura humanística, Palma, Institut d'Estudis Baleàrics, pp. 437-450.

Mateu Mairata, Gabriel (1985), Obispos de Mallorca, Palma, Ediciones Cort. Molina i Figueras, Joan (1999), Arte, devoción y poder en la pintura tardogótica catalana, Múrcia, Universidad de Murcia.

Moroni, Gaetano (1844), Dizionario di erudizione storico-ecclesiastica da S. Pietro ai nostri giorni, vol. XXIV, Venècia, Tipografia Emiliana.

Munsuri Rosado, María Nieves (2006), Perspectiva socio-económica del clero secular en la Valencia del siglo XV, València, Universitat de València (tesi doctoral).

Navarro Espinach, Germán; Villanueva Morte, Concepción (2006-2008), Gil Sánchez Muñoz (1370-1447), el antipapa Clemente VIII. Documentación inédita de los archivos de Teruel, "Revista de Historia Medieval" 15, pp. 239-254.

Olivares Terol, María José (1997), El obispado de Cartagena-Murcia y su cabildo catedralicio. Formación y evolución en el transcurso de la Edad Media, "Anuario de Estudios Medievales" 27, pp. 1149-1175. https://doi.org/10.3989/aem.1997.v27.i2.634

Pemán Gavín, Juan (2002), El marco jurídico e institucional del Estudi General de Lleida (1300-1717), a Busqueta i Riu, Joan Josep; Pemán Gavín, Juan (coord.), Les universitats de la Corona d'Aragó, ahir i avui. Estudis històrics, Barcelona, Pòrtic, pp. 75-115.

Pérez Rodríguez, Francisco Javier; González Vázquez, Marta (1993), Aproximación al estudio de las relaciones familiares y de poder en una institución eclesiástica: el cabildo compostelano en los siglos XII y XIII, "Hispania. Revista española de historia" 53/185, pp. 1091-1098.

Planas Rosselló, Antonio (1997), Los juristas mallorquines del siglo XV, "Memòries de l'Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics" 7, pp. 23-59.

Quiroga Conrado, Magdalena de (2009), La emblemática caballeresca en la Mallorca del Renacimiento siglos XV-XVI: las cimeras y las divisas, "Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics" 19, pp. 29-96.

Ramis Barceló, Rafael (2014), Peregrinatio academica: legistas y canonistas de la Corona de Aragón en las universidades italianas durante el Renacimiento, "Miscellanea Historico-iuridica" 13, pp. 35-66. https://doi.org/10.15290/mhi.2014.13.01.02

Rius i Serra, José (1927), Catalanes y aragoneses en la corte de Calixto III, "Analecta Sacra Tarraconensia" 3, pp. 193-330.

Rosselló Lliteras, Juan (1978), Estratificación social del clero de Mallorca, "Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana" 36, pp. 189-208.

Sánchez Herrero, José (1976), Vida y costumbres de los componentes del Cabildo Catedral de Palencia a finales del siglo XV, "Historia. Instituciones. Documentos" 3, pp. 485-532.

Santamaría Lancho, Miguel (1982), La organización de la gestión económica del cabildo catedralicio de Segovia (siglos XIII-XIV), "En la España medieval" 3, pp. 505-540.

Santamaría Lancho, Miguel (1985), La explotación económica del patrimonio urbano del Cabildo catedralicio de Segovia en el siglo XIV, "En la España medieval" 6, pp. 671-700.

Santamaría Lancho, Miguel (1990), El cabildo catedralicio de Segovia como aparato de poder en el sistema político urbano durante el siglo XV, "Studia historica. Historia medieval" 8, pp. 47-78.

Sanz Sancho, Iluminado (2000), El cabildo catedralicio de Córdoba en la Edad Media, "En la España medieval" 23, pp. 189-264.

Serra i Ferragut, Bonaventura (1774), Recreaciones eruditas, BMM, ms. 470, vol. I.

Serra i Ferragut, Bonaventura (1815), Recreaciones eruditas, BMM, ms. 473, vol. IV.

Sureda i Jubany, Marc (2009), La catedral i la ciutat: dels orígens medievals al segle XVIII, a Església, societat i poder a Girona. Segles XVI-XX, Girona, Ajuntament de Girona, pp. 37-92.

Terré i Vila, Mercè; Baulies i Bochaca, Núria (1993), Estudi de les pabordies de la Seu de Lleida (1467-1468), a Bolòs i Masclans, Jordi (coord.), Paisatge i societat a la Plana de Lleida a l'Edat Mitjana, Lleida, Universitat de Lleida, pp. 115-150.

Vidal Rettich, José Alfredo (1985), El clero de Mallorca con cura de almas al introducirse la reforma tridentina, "Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana" 41, pp. 269-278.

Vigil Montes, Néstor (2011), Las actas del cabildo catedralicio como fuente para la historia del poder en una urbe medieval. El caso de Oviedo en el siglo XV, a Solórzano Telechea, Jesús Ángel; Arízaga Bolúmburu, Beatriz (coord.), La gobernanza de la ciudad europea en la Edad Media, Logroño, Instituto de Estudios Riojanos, pp. 549-565.

Villanueva Astengo, Jaime (1851), Viage literario a las iglesias de España. Tomo XXI. Viage á Mallorca, Madrid, Real Academia de la Historia.

Xamena Fiol, Pere; Riera Montserrat, Francesc (1986), Història de l'Església a Mallorca, Palma, Editorial Moll.

Descargas

Publicado

2018-12-30

Cómo citar

Cassanyes Roig, A. (2018). El capítol catedralici de Mallorca a la segona meitat del segle XV (1450-1495). Anuario De Estudios Medievales, 48(2), 587–614. https://doi.org/10.3989/aem.2018.48.2.02

Número

Sección

Estudios Misceláneos

Artículos más leídos del mismo autor/a

  • Ramon Martí, Máximo Diago Hernando, Josep M. Salrach, Albert Cassanyes Roig, Montserrat Casas Nadal, Jordi Morelló Baget, Ingrid Houssaye Michienzi, Meritxell Simó, David Arbesú, Lambert Ferreres, Federico Gálvez Gambero, Lluís To Figueras, Reseñas , Anuario de Estudios Medievales: Vol. 46 Núm. 1 (2016)
  • Víctor Muñoz Gómez, Carolina Obradors-Suazo, Xavier Costa Badia, Francisco M. Gimeno Blay, Joan Maria Jaime Moya, Luz Ballart Ruiz, Catalina Monserrat Roig, Albert Cassanyes Roig, José Manuel Triano Milán, Xavier Ballestín Navarro, Pablo José Alcover Cateura, Alicia Hernández Robles, Mercè Viladrich, Alessandro Rizzo, Brian A. Catlos, Reseñas , Anuario de Estudios Medievales: Vol. 51 Núm. 1 (2021)