La Seu d’Urgell, el último conjunto de iglesias. Liturgia, paisaje urbano y arquitectura

Eduardo Carrero Santamaría

doi:10.3989/aem.2010.v40.i1.304

Autores/as

Eduardo Carrero Santamaría Universitat de les Illes Balears

DOI:

https://doi.org/10.3989/aem.2010.v40.i1.304

Palabras clave:

Seu d’Urgell, Catedral, Conjunto de iglesias, Arquitectura, Liturgia, Peregrinación

Resumen

En la Edad Media central, la catedral de la Seu d’Urgell estaba integrada por una familia de iglesias canónica, que se mantuvieron en uso hasta fechas tardías, cuando la tendencia generalizada era la asimilación en un espacio único de edificios dispersos altomedievales. Su origen debe buscarse a comienzos del siglo XI, cuando en cerca de tres décadas se redefinió por completo todo el conjunto catedralicio, con un total de cuatro iglesias —tres de ellas documentadas por primera vez en estas fechas— rodeando a la principal de Santa María. En este trabajo también se estudian las relaciones litúrgicas entre las cinco iglesias, su vinculación a la canónica de la catedral y su advocación a algunos de los más importantes centro de peregrinación de la época.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Adell i Gisbert, Joan Albert; Beseran i Ramon, Pere; Sierra i Reguera, Albert; Villaró i Boix, Albert, La catedral de la Seu d’Urgell, Barcelona, 2000.

Altés i Aguiló, Francesc Xavier (ed.), El processoner de la Seu d’Urgell imprès l’any 1527, Barcelona, 2007.

Andrieu, Michel, Les Ordines Romani du Haut Moyen Âge, vol. III, Les Textes (Ordines XIV-XXXIV), Lovaina, 1974.

Andrieu, Michel, Les Ordines Romani du Haut Moyen Âge, vol. V, Les Textes, Lovaina, 1961-1974.

Andrieu, Michel, Le Pontifical Romain au Moyen Âge, Ciudad del Vaticano, 1938-1941.

Angenendt, Arnold, ‘Cartam offerre super altare’. Zur Liturgisierung von Rechtsvorgängen, “Frühmittelalterliche Studien” 36 (2002), pp. 133-158.

Bach i Riu, Antoni, Pelegrins als grans santuaris medievals, “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona” 48 (2002), pp. 547-562.

Bango Torviso, Isidro G., Atrio y pórtico en el Románico español: concepto y finalidad cívico-litúrgica, “Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología” 40-41 (1975), pp. 175-188.

Bango Torviso, Isidro G., La part oriental dels temples de l’abat-bisbe Oliba, “Quaderns d’estudis medievals” 23-24 (1988), pp. 51-66

Baraut, Cebrià, Els documents, dels segles IX i X, conservats a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, “Urgellia” 2 (1979), pp. 7-145.

Baraut, Cebrià, Els documents, dels anys 981-1010, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, “Urgellia” 3 (1980), pp. 7-166.

Baraut, Cebrià, Els documents, dels anys 1010-1035, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, “Urgellia” 4 (1981), pp. 7-186.

Baraut, Cebrià, Els documents, dels anys 1036-1050, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, “Urgellia” 5 (1982), pp. 7-158.

Baraut, Cebrià, Els documents, dels anys 1051-1075, de l’Arxiu Capitular de la Seud’Urgell, “Urgellia”, 6 (1983), pp. 7-243.

Baraut, Cebrià, Els documents, dels anys 1076-1092, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, “Urgellia”, 7 (1984-1985), pp. 7-218.

Baraut, Cebrià, Els documents, dels anys 1093-1100, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, “Urgellia” 8 (1986-1987), pp. 7-149.

Baraut, Cebrià, Els documents, dels anys 1101-1150, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, “Urgellia”, 9 (1988-189), pp. 7-570.

Baraut, Cebrià, Els documents, dels anys 1151-1190, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, “Urgellia”, 10 (1990-1991), pp. 7-349.

Baraut, Cebrià, Els documents, dels anys 1191-1200, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, “Urgellia”, 11 (1992-1993), pp. 7-160.

Baraut, Cebrià, Index dels documents de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, publicats en els volums IX-X d’Urgellia, Ibid., pp. 473-625.

Baraut, Cebrià, Les actes de consagracions d’esglésies de l’antic bisbat d’Urgell (segles IX-XII), La Seu d’Urgell, 1986, doc. 2, pp. 53-56.

Baraut, Cebrià, El bisbat d’Urgell (segles IX-XIII), en Catalunya Romànica, vol. VI, L’Alt Urgell, Andorra, Barcelona, 1992, pp. 43-48, 54, 71-74, reed. en Església i Bisbat d’Urgell. Recull de treballs, La Seu d’Urgell, 2003, pp. 124-140.

Baraut, Cebrià, La data de l’acta de consagració de la Catedral carolíngia de la Seu d’Urgell, “Urgellia” 7 (1984-1985), pp. 515-525, reed. en Església i Bisbat d’Urgell. Recull de treballs, La Seu d’Urgell, 2003, pp. 103-121.

Baraut, Cebrià, El lloc de Ciutat, primitiu nucli urbà de la Seu d’Urgell, de l’època romana a la fi de l’Edat Mitjana, “Urgellia” 8 (1986-1987), pp. 483-492, reed. en Església i Bisbat d’Urgell. Recull de treballs, La Seu d’Urgell, 2003, pp. 47-58.

Baraut, Cebrià, Pelegrins a Terra Santa de l’antic Comtat d’Urgell, al segle XI, “Església d’Urgell” 271 (1998), pp. 93-119, reed. en Església i Bisbat d’Urgel. Recull de treballs, La Seu d’Urgell, 2003.

Baraut, Cebrià, Jesús Castells, Benigne Marquès y Enric Moliné, Episcopologi de l’Església d’Urgell, segles VI-XXI, La Seu d’Urgell, 2002.

Juan Bassegoda i Nonell, Proyectos barrocos para la Seu d’Urgell, “Espacio, Tiempo y Forma”, Serie VII, Historia del Arte, 3 (1990), pp. 151-180

Batlle i Gallart, Carme, Els orígens medievals de la Seu d’Urgell, Barcelona, 1979.

Batlle i Gallart, Carme, La Seu d’Urgell a la segona meitat del segle XIII, segons els testaments, “Urgellia” 3 (1980), pp. 369-417.

Batlle i Gallart, Carme, Les institucions benèfiques de la Seu d’Urgell, “Urgellia” 6 (1983), pp. 285-334.

Batlle i Gallart, Carme, La Seu d’Urgell medieval: La ciutat i els seus habitants, Barcelona, 1985, pp. 17-22.

Baucells i Reig, Josep; Fàbrega i Grau, Àngel, Riu i Riu, Manuel; Hernando i Delgado, Josep; Batlle i Gallart, Carme (ed.), Diplomatari de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Segle XI, Barcelona, 2006.

Beer, Manuela, Triumphkreuze des Mittelalters. Ein Beitrag zu Typus und Genese im 12. und 13. Jahrhundert. Mit einem Katalog der erhaltenen Denkmäler, Regensburg, 2005.

Bertran i Roigé, Prim, Ermengol d’Urgell: l’obra d’un bisbe del segle XI, en Sabaté, F. (ed.), La transformació de la frontera al segle XI. Reflexions des de Guissona arran del IX centenari de la consagració de l’església de Santa Maria, Lleida, 2000, pp. 89-132.

Blaauw, Sible de, Contrasts in Processional Liturgy: A Typology of Outdoor Processions in Twelfth-Century Rome, en Bock, Nicolas; Kurmann, Nicolas; Romano, Sera; Spieser, Jean-Michel (ed.), Art, cérémonial et liturgie au Moyen Âge, Roma, 2002, pp. 357-396.

Blaauw, Sible de, Cultus et decor. Liturgia e architettura nella Roma Tardoantica e Medievale, Roma, 1994.

Blaauw, Sible de, Following the Crosses. The Processional Cross and the Typology of Processions in Medieval Rome, en Post, Paulus G. J.; Rouwhorst, G.; Tongeren, Louis van; y Scheer, A. (ed.), Christian Feast and Festival. The Dynamics of Western Liturgy and Culture, Lovaina-París-Sterling (Virginia), 2001, pp. 319-343.

Bosarte, Isidoro, Viaje artístico a varios pueblos de España con el juicio de las obras que a las tres nobles artes que en ellos existen y épocas a que pertenecen, Madrid, 1807.

Boto Varela, Gerardo, Cartografía de la advocación jacobea en Cataluña (siglos X-XIV), en El camí de Sant Jaume i Catalunya. Actes del Congrés Internacional celebrat a Barcelona, Cervera i Lleida, els dies 1, 17 i 18 d’octubre de 2003, Abadia de Montserrat, 2007, pp. 277-296.

Bowman, Jeffrey A., The Bishop builds a bridge: Sanctity and Power in the Medieval Pyrenees, “The Catholic Historical Review” 88/2 (2002), pp. 1-16 http://dx.doi.org/10.1353/cat.2002.0006

Bragança, Joaquim O., A Adoração da Cruz na espiritualidade de Occidente, “Didaskalia” 5 (1975), pp. 255-281, reed. en Joaquim O. Bragança, Liturgia e espiritualidade na Idade Média, Lisboa, 2008.

Carrero Santamaría, Eduardo, La arquitectura medieval al servicio de las necesidades litúrgicas. Los conjuntos de iglesias, “Anales de Historia del Arte” Extra 1 (2009), pp. 61-97.

Carrero Santamaría, Eduardo, La ‘ciudad santa’ de Oviedo, un conjunto de iglesias para la memoria del rey, “Hortus Artium Medievalium” 13, 2007, pp. 375-389.

Carrero Santamaría, Eduardo, La claustra y la canónica medieval de la catedral de Astorga, en La catedral de Astorga (Actas del Simposio), Astorga, 2001, pp. 85-156.

Carrero Santamaría, Eduardo, La funcionalidad espacial en la arquitectura del Medievo y las dependencias catedralicias como objeto del estudio histórico-artístico, “Medievalismo” 9, 1999, pp. 149-175.

Carrero Santamaría, Eduardo, Sobre ámbitos arquitectónicos y vida reglar del clero. La canónica de la Seu Vella de Lleida, “Seu Vella. Anuari d'Història i Cultura” 3 (2001), pp. 82-107.

Carrero Santamaría, Eduardo, La ‘vita communis’ en las catedrales peninsulares: Del registro diplomático a la evidencia arquitectónica, “A Igreja e o Clero português no contexto europeu”, Lisboa, 2005, pp. 169-192.

Cases i Loscos, Maria Luisa, Sant Miquel de la Seu d’Urgell (abans Sant Pere). Història, en “Catalunya Romànica”, VI, L’Alt Urgell, Andorra, Barcelona, 1992.

David Chadd (ed.), Appendix II. Palm Sunday at Nidaros. Anthology of Sources, en Systad, Margrete; Ekroll, Øystein; Haug, Andreas; Petersen, Nils Holger (ed.), “The Medieval Cathedral of Trondheim. Achitectural and Ritual Constructions in their European Context”, Turnhout, 2007, pp. 319-354.

Mathias Delcor, Ermengol évêque d’Urgell et son oeuvre (1010-1035), de l'histoire à l'hagiographie, “Cahiers de Saint-Michel de Cuxa” 20 (1989), pp. 161-190.

Duchesne, Louis (ed.), Le Liber Pontificalis, París, 1955-1957.

Duran-Porta, Joan, Sobre l’origen de Raimon Lambard, obrer de la catedral d’Urgell, “Locus Amoenus” 8 (2005-2006), pp. 19-28.

Duran-Porta, Joan, ¿Lombardos en Cataluña? Construcción y pervivencia de una hipótesis, “Anales de Historia del Arte”, Extra 1 (2009), pp. 247-262.

Dykmans, Marc, Le Cérémonial papal de la fin du Moyen Âge a la Renaissance, Bruselas, 1977-1985.

Francesca Español, L’escultura románica catalana en el marc dels intercanvis hispanollenguadocians, en “Gombau de Camporrells, bisbe de Lleida a l’alba del segle XIII”, eds. I. G. Bango y J. J. Busqueta, Lleida, 1996, pp. 43-81

Español, Francesca, Massifs occidentaux dans l’architecture romane catalane, “Cahiers de Saint-Michel de Cuxa” 27 (1996), pp. 57-77.

Español, Francesca, La polifuncionalidad de un espacio retringido. Los usuarios religiosos y la satisfacción de las necesidades comunitarias, en Yarza, Joaquín; Boto, Gerardo (ed.), Claustros románicos hispanos, León, 2003, pp. 11-29.

Español, Francesca, L’arquitectura románica, en Español, Francesca; Yarza, Joaquín, El Románico catalán, Manresa, 2007, pp. 30-141.

Farías Zurita, Víctor, La sagrera catalana (c.1025-c.1200): Características y desarrollo de un tipo de asentamiento eclesial, “Studia Historica. Historia Medieval” 11 (1993), pp. 81-123.

Farías Zurita, Víctor, ‘Treva et paz tener’. La ‘sagrera’ y la paz de los obispos en la diócesis de Urgell (siglos XI y XII), en Zimmermann, Michel (coord.), Le Moyen Âge dans les Pyrénées catalanes: Art, culture et société. À la mémoire de Mathias Delcor, 2005, pp. 87-92.

Farías, Víctor; Martí, Raimon; Catafau, Aymat (ed.), Les sagreres a la Catalunya medieval. Jornada d’estudi organitzada per l’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, 2000, Girona, 2007

Fernández Somoza, Gloria Pintura románica y configuración espacial en el Monasterio de San Juan de la Peña. La vieja sala capitular en la Capilla de San Victorián, “Hortus Artium Medievalium” 15/2 (2009), pp. 393-401.

Férotin, Marius, Liber Ordinum en usage dans l’église wisigothique et mozárabe d’Espagne du cinquième au onzième siècle, [1904], reed. de Anthony Ward y Cuthbert Johnson, Roma, 1996

Fischer, Ludwig (ed.), Ordo lateranense del siglo XII, Bernhardi Cardinalis et Lateranensis Ecclesiae Prioris. Ordo Officiorum Ecclesiae Lateranensis, Munich y Freising, 1916.

Fité i Llevot, Francesc, Reculls d'història de la Vall d'Ager. Període Antic i Medieval, Àger, 1985

Fité i Llevot, Francesc, Consideracions sobre el Romànic en l’àmbit del Comtat d’Urgell, en El Comtat d’Urgell, Lleida, 1995, pp. 119-148.

Fité i Llevot, Francesc, Litúrgia i cultura a la Seu Vella de Lleida, en Seu Vella, l’esplendor retrobada, Lleida, 2003, pp. 98-129.

Fité i Llevot, Francesc, Arnau Mir de Tost i el culte a les relíquies. Un exponent pirinenc en la promoció dels santuaris, “Urgellia” 16 (2006-2007), pp. 511-549.

Fité i Llevot, Francesc, Ritual i cerimònia a la Seu Vella de Lleida: les devocions, aniversaris i fundacions, en Imágenes y promotores en el arte medieval. Miscelánea en homenaje a Joaquín Yarza Luaces, Bellaterra, 2001, pp. 373-390.

Ford, Richard A handbook for travellers in Spain, Londres, 1855.

Fuente, Vicente de la, Historia eclesiástica de España, Barcelona, 1855.

Garcia Llinares, M. Gemma; Moro García, Antoni A.; Tuset Bertran, Francesc, La seu episcopal d'Ègara. Arqueologia d'un conjunt cristià del segle IV al IX, Tarragona, 2009.

J. Garsaball i Rivasés, La canònica abans de la canònica. El paper dels canonges de la Seu d’Urgell fins a la institució del capítol el 1010, en Actes del Congrés Internacional Gerbert d’Orlhac, Vic, 1999, pp. 783-803.

Gjerløw, Lilli, Adoratio Crucis. The Regularis Concordia and the Decreta lanfranci: manuscript studies in the early medieval Church of Norway, Oslo-Boston, 1961.

Gros i Pujol, Miquel dels Sants, La Consueta antiga de la Seu d’Urgell, “Urgellia” 1 (1978), pp. 183-266.

Gros i Pujol, Miquel dels Sants, Fiestas y liturgia en el ‘Liber Ordinum’ hispánico en Esteban, Alonso; Étienvre, Jean-Pierre (coord.), Fêtes et liturgie. Actes du colloque tenu à la Casa de Velázquez, 12/14-XII-1985, Madrid, 1998, pp. 11-20.

Gros i Pujol, Miquel dels Sants, Un fragment de l’antiga consueta de la Seu d'Urgell, “Urgellia” 15 (2002-2005), pp. 191-199.

Gros i Pujol, Miquel dels Sants, El ‘Liber consuetudinum Vicensis Ecclesie’ del canonge Andreu Salmúnia -Vic, Museu Episcopal, “Miscel·lània Litúrgica Catalana” 14 (2006), pp. 175-294.

Gudiol, Josep, De peregrins i peregrinatges religiosos catalans, “Analecta Sacra Tarraconensia” 3 (1927), pp. 93-119.

Gurt i Esparraguera, Josep Maria, Les ciutats i l’urbanisme, en Palol i Salellas, Pere (dir.), Del Romà al Romànic”, Història, art i cultura de la Tarraconense mediterrània entre els segles IV i X, Barcelona, 1999, pp. 63-76.

Junyent, Eduard, Catalunya Romànica. L’arquitectura del segle XII, Abadia de Montserrat, 1976.

Klein, Peter K., Le cloître de la cathédrale de Gérone: fonctions et programme iconographique, en Franco Mata, Ángela (coord.), Patrimonio artístico de Galicia y otros estudios: homenaje al Prof. Dr. Serafín Moralejo Álvarez, Santiago de Compostela, 2004, pp. 139-144.

Klein, Peter K., Topographie, fonctions et programmes iconographiques des cloîtres: La galerie attenante à l'église, en Klein, Peter P. (coord.), Der mittelalterliche Kreuzgang. The medieval Cloister-Le cloître au Moyen Âge. Architektur. Funktion und Programm, Regensburg, 2004, pp. 105-158.

Kroesen, Justin E. A., The Sepulchrum Domini through the Ages. Its Form and Function, Lovaina-París-Sterling, 2000.

López Collado, Gabriel, Las Ruinas en construcciones antiguas: causas, consolidaciones y traslados, Madrid, 1976.

Lorés i Otzet, Immaculada, La vida en el claustre: iconografia monàstica als capitells de Sant Cugat del Vallès i el Costumari del monestir, “Butlletí MNAC” 6 (2002), pp. 35-46.

Martí Bonet, Josep Maria, ‘Peregrinatio pro Christo’ en el Diplomatario de San Oleguer, “Memoria Ecclesiae” 18 (2001), pp. 101-123.

Olivar, Alexandre, El Missal de Galceran de Vilanova, bisbe d’Urgell, “Urgellia” 7 (1984-1985), pp. 489-513.

Ordeig i Mata, Ramon, L’ordre hispànic del Divendres Sant sengons la tradició A, “Revista Catalana de Teologia” 2 (1977), pp. 453-484.

Orriols i Alsina, Anna, Un cicle de Sant Jaume i Sant Ermengol a la catedral de la Seu d'Urgell, en El camí de Sant Jaume i Catalunya. Actes del Congrés Internacional celebrat a Barcelona, Cervera i Lleida, els dies 1, 17 i 18 d’octubre de 2003, Abadia de Montserrat, 2007, pp. 409-417.

Ousterhout, Robert, ‘Loca Sancta’ and the Architectural Response to Pilgrimage, en Ousterhout, Robert (ed.), The Blessings of Pilgrimage, Urbana, 1990, pp. 108-124.

Parés i Saltor, Francesc Xavier, L’Ordinari d’Urgell de 1536, en La Seu d'Urgell : Societat Cultural Urgel.litana, 2002.

Pérez Almoguera, José Arturo, De la ‘arketurki’ prerromana a la ‘Vrgellum’ visigoda, ¿una continuidad?, “Cypsela” 13 (1996), pp. 153-160.

Pladevall, Antoni; Pons Gurt, Josep Maria, Particularismes catalans en els costumaris dels segles XIII-XVIII, II Congrés Litúrgic de Montserrat, Montserrat, 1967.

Puertas Tricas, Rafael, Iglesias hispánicas (siglos IV al VIII). Testimonios literarios, Madrid, 1975

Puig i Cadafalch, Josep; Falguera Sivilla, Antoni de; Goday Casals, Josep, L’arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona, 1909.

Puig i Cadafalch, Josep; Pujol i Tubau, Pere, Santa Maria de la Seu d’Urgell, Barcelona, 1918.

Pujol i Tubau, Pere, De la cultura catalana medieval. Una biblioteca dels temps romànics, “Estudis Universitaris Catalans” 7 (1913), pp. 1-8, reed. Obra completa, ed. Joan Riera i Simó, Vall d’Andorra, 1984, pp. 47-54.

Pujol i Tubau, Pere, Els dos missals mixtos de la Seu d’Urgell, “Butlletí del Centre Excursionista de Vic” 2 (1915-1917), pp. 49-55, reed. Obra completa, ed. Joan Riera i Simó, Vall d’Andorra, 1984.

Pujol i Tubau, Pere, Els testaments de tres bisbes d’Urgell, “Butlletí del Centre Excursionista de Vic” 2 (1915-1917), pp. 196-200, 3 (1918-1920), pp. 12-14 y 20-25, reed. en Obra completa, ed. Joan Riera i Simó, Vall d’Andorra, 1984, pp. 107-116.

Pujol i Tubau, Pere, L’acta de consagració i dotació de la catedral d’Urgell, de l’any 819 o 839, “Estudis Romànics” 2 (1917), pp. 92-115, reed. en Obra completa, ed. Joan Riera i Simó, Vall d’Andorra, 1984.

Pujol i Tubau, Pere, L’església de la Pietat, de la Seu d’Urgell, “Analecta Sacra Tarraconensia” 5 (1922), pp. 331-352, reed. Obra completa, ed. Joan Riera i Simó, Vall d’Andorra, 1984, pp. 385-406.

Pujol i Tubau, Pere, L’urna d’argent, Barcelona, 1927,reed. Obra completa, ed. Joan Riera i Simó, Vall d’Andorra, 1984.

Pujol i Tubau, Pere, La muralla medieval de la Seu d’Urgell, “El Cadí”, V (1934), reed. en Pere Pere Pujol i Tubau, Obra completa, ed. Joan Riera i Simó, Vall d’Andorra, 1984, pp. 555-568.

Pujol i Tubau, Pere, Notes i documents sobre la construcción de retaules en l’Alt País d’Urgell, en Homenatge a Antoni Rubió i Lluch. Miscel·lània d’estudis històrics i lingüístics, Barcelona, 1936, vol. II, pp. 436-489, reed. Obra completa, ed. Joan Riera i Simó, Vall d’Andorra, 1984, pp. 591-611.

Rico Camps, Daniel, El Románico de San Vicente de Ávila (Estructuras, imágenes, funciones), Murcia, 2002.

Righetti, Mario, Historia de la liturgia, Madrid, 1955.

Riu I Riu, Manuel, Història. Santa Maria de la Seu d’Urgell, en Catalunya Romànica. L’Alt Urgell, Andorra, Barcelona, 1992, vol. VI, pp. 315-326.

Romano, Marco, L’Oratorio della S. Croce al Laterano. Preliminari di un’indagine archeologica-topografica, “Zeitschrift für Kunstgeschichte” 59/3 (1996), pp. 337-359. http://dx.doi.org/10.2307/1482833

Ruf, Maria Àngels; Villaró, Albert, L’església románica de Santa Eulàlia de la Seu d’Urgell, “Urgellia” 11 (1992-1993), pp. 487-509.

Sangés, Domènec, Recull de documents del segle XI referents a Guisona i la seva plana, «Urgellia» 3 (1980), pp. 195-305.

Sureda Jubany, Marc, Els precedents de la Catedral de Santa Maria de Girona, Girona, 2008.

Tomás Ávila, Andrés, El culto y la liturgia en la Catedral de Tarragona (1300-1700), Tarragona, 1963.

Vauchez, André, Liturgie et culture folklorique: les rogations dans la Légende Dorée de Jacques de Voragine, en Esteban, Alfonso; Étienvre, Jean-Pierre (coord.), Fêtes et liturgie. Actes du colloque tenu à la Casa de Velázquez, Madrid, 1988, pp. 21-34.

Vidal i Arderiu, Lluís M.; Bernadó, Jordi; Vidal i Larribeau, Anna; Lluís M. Vidal i Arderiu, Girona, 2002.

Villanueva, Jaime, Viage literario a las Iglesias de España, Madrid, 1803-1852.

Villaró i Boix, Albert, La ciutat de la Seu i la muralla, en Catalunya Romànica, L’Alt Urgell, Andorra, Barcelona, 1992, vol. VI, pp. 311-313.

Villaró i Boix, Albert, Hèrcules i la ciutat: Un passeig per la història de la Seu, Barcelona, 1995.

Villaró i Boix, Albert, Excavacions d’urgència a la ciutat d’Urgell: una aproximació als seus orígenes tardoromans, en Comerç i vies de comunicació (1000 a.C.- 700 d.C.). XI col·loqui internacional d’arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1997, Puigcerdà, 1998, pp. 435-447.

Villaró i Boix, Albert, Intervencions arqueològiques a la Seu d’Urgell: cap a un horitzó romà tardà, “Revista d’Arqueologia de Ponent” 8 (1998), pp. 193-196

Villaró i Boix, Albert, Ciutat d’Urgell, en Palol y Salellas, Pere (dir.), Del Romà al Romànic. Història, art i cultura de la Tarraconense mediterrània entre els segles IV i X, Barcelona, 1999, pp. 94-95.

Wunderwald, Anke, Les peintures murales de Saint-Pierre de la Seu d’Urgell et leur environnement liturgique, “Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa” 34 (2003), pp. 99-114.