Fleeing the City during Epidemics: From an Atavistic Reaction to a Historical Indicator (Catalonia, Fifteenth Century)

Authors

DOI:

https://doi.org/10.3989/aem.2023.53.2.16

Keywords:

epidemic, preventive transfer, municipal government, urban centre, Catalonia, fifteenth century

Abstract


The preventive transfers of families and authorities out of towns in periods of epidemics are a historical constant that can be seen in Catalonia in the late Middle Ages. During the sequence of outbreaks following the Black Death and up to the beginning of the sixteenth century, this dynamic is documented throughout the Catalan urban network and in other territories of the Crown of Aragon. This article examines escapes that were not always desperate, but rather reactions that were ultimately integrated relatively normally into the functioning of institutions. It also assesses the extent and limits of the use these movements to the countryside at times of contagion as a parameter in order to reconstruct the epidemic sequence in fifteenth-century Catalonia, focusing on the significant cases of the cities of Barcelona and Girona from two complementary sources linked to their respective municipal governments.

Downloads

Download data is not yet available.

References

Fuentes editadas

Agramont, Jacme d', Regiment de preservació de la pestilencia. Segle XIV, ed. de Joan Veny, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1998.

Alcanyís, Lluís, Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència, ed. de Jon Arrizabalaga, Barcelona, Barcino, 2008.

Bruniquer, Esteve Gilabert, Rúbriques de Bruniquer. Ceremonial dels magnífichs consellers y regiment de la ciutat de Barcelona, ed. de Francesc Carreras Candi y Bartomeu Gunyalons Bou, Barcelona, Henrich y companyia, 1915.

Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de Valencia y principado de Cataluña. Cortes de Cataluña, vols. XI, XII, XVI, XXII, XXIII, Madrid, Real Academia de la Historia, 1907-1926.

Crònica del racional de Barcelona (1334-1417). Recull de documents i estudis, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1921.

Laliena Corbera, Carlos; Iranzo Muñío, M.ª Teresa (eds.) (2016), Acta Curiarum Regni Aragonum (ACRA). Tomo X. Cortes del reinado de Alfonso V/2 (1439-1450), vol. I, Zaragoza, Prensas de la Universidad de Zaragoza - Justicia de Aragón - Gobierno de Aragón - Grupo CEMA.

Miralles, Melcior, Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim, ed. de Mateu Rodrigo Lizondo, Valencia, Publicacions de la Universitat de València, 2011 (Col·lecció Fonts Històriques Valencianes).

Safont, Jaume, Dietari o Llibre de Jornades (1411-1484), ed. de Josep Maria Sans Travé, Barcelona, Fundació Noguera, 1992.

Sans Travé, Josep M.ª (coord.) (1992), Cort general de Montsó 1382-1384, Barcelona, Generalitat de Catalunya - Departament de Justícia (Textos jurídics catalans. Lleis i costums; 2/2).

Sans Travé, Josep M.ª (dir.) (1994), Dietaris de la Generalitat de Catalunya, vol. I, Barcelona, Generalitat de Catalunya.

Schwartz i Luna, Frederic; Carreres Candi, Francesc; Voltes i Bou, Pere (eds.) (1892-1894), Manual de novells ardits vulgarment apellat dietari de l'antich consell barceloní, vols. I-III, Barcelona, Impremta de Henrich y companyía.

Sesma Muñoz, José Ángel (ed.) (2009), Acta Curiarum Regni Aragonum (ACRA). Tomo V. Cortes de los reinados de Pedro IV y Juan I, Zaragoza, Ibercaja - Cortes de Aragón - Gobierno de Aragón - Grupo CEMA.

Referencias bibliográficas

Agresta, Abigail (2020), From Purification to Protection: Plague response in Late Medieval Valencia, "Speculum" 95/2, pp. 371-395. https://doi.org/10.1086/707682

Alfaro Pérez, Francisco José (2020), Los concejos y la administración frente a las epidemias españolas de los siglos XVI y XVII. Una aproximación general, "Revista de Demografía Histórica" 38/3, pp. 9-29.

Aparici Martí, Joaquín (2009), Vicisitudes demográficas en Vila-real durante el siglo XV, "Saitabi" 59, pp. 97-116.

Armenteros Martínez, Ivan (2015), L'esclavitud a la Barcelona del Renaixement (1479-1516). Un port mediterrani sota la influència del primer tràfic negrer, Barcelona, Fundació Noguera.

Arrizabalaga, Jon (1983), Lluís d'Alcanyís y su Regiment de la pestilencia (Valencia, c. 1490), "Dynamis: Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque Illustrandam" 3, pp. 29-54.

Arrizabalaga, Jon (1994), Facing the Black Death: Perceptions and Reactions of University Medical Practitioners, en García-Ballester, Luís; French, Roger; Arrizabalaga, Jon; Cunningham, Andrew (eds.), Practical Medicine from Salerno to the Black Death, Cambridge, Cambridge University Press, pp. 237-288.

Batlle Gallart, Carme (1973), La crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo XV, Barcelona, CSIC.

Baydal Sala, Vicent (2021), Una capital mediterrània a través de les seves cartes: Barcelona (1381-1566), Barcelona, Ajuntament de Barcelona.

Benedictow, Ole J. (2004), The Black Death 1346-1353. The Complete History, Woodbridge, The Boydell Press.

Benhima, Yassir (2010), Epidémies et mouvements de populations au Maroc (XIVe-XVIe siècle), en Cavaciocchi, Simonetta (ed.), La interazione tra economia e ambiente biologico nell'Europa preindustriale. Secc. XIIIXVIII (Atti della XLI Settimana di Studi. Prato, 26-30 aprile 2009), Florencia, Istituto Internazionale di Storia Economica "F. Datini" - Firenze University Press, pp. 279-285.

Betrán Moya, José Luis (1996), La peste en la Barcelona de los Austrias, Lérida, Milenio.

Biraben, Jean-Noël (1976), Les hommes et la peste en France et dans les pays européens et méditerranéens, París - La Haya, Mouton. https://doi.org/10.3917/popu.p1975.30n6.1144

Cáceres Millán, Sandra (2020), Parlamentos en el Interregno: la gestión de los estamentos en la crisis política de la Corona de Aragón (1410-1412), en Navarro Espinach, Germán; Villanueva Morte, Concepción (coords.), Cortes y parlamentos en la Edad Media peninsular, Murcia, Sociedad Española de Estudios Medievales, pp. 39-68.

Campaner Fuertes, Alvaro (1881), Cronicón mayoricense: noticias y relaciones históricas de Mallorca desde 1229 a 1800, Palma de Mallorca, Juan Colamar Salas.

Camps Clemente, Manuel; Camps Surroca, Manuel (1998), La pesta del segle XV a Catalunya, Lérida, Edicions de la Universitat de Lleida.

Carmichael, Ann G. (1993), History of Public Health and Sanitation in the West before 1700, en Kiple, Kenneth F. (ed.), The Cambridge World History of Human Disease, Cambridge, Cambridge University Press, pp. 192-200. https://doi.org/10.1017/CHOL9780521332866.022

Carmichael, Ann G. (2016), Registering deaths and causes of death in Late Medieval Milan, en Rollo-Koster, Joelle (ed.), Death in Medieval Europe: Death Scripted and Death Choreographed, Abingdon, Routledge, pp. 208-236.

Carreras Panchón, Antonio (1976), La peste y los médicos en la España del Renacimiento, Salamanca, Universidad, Instituto de Historia de la Medicina.

Chía, Manuel de (1901), Contribución a la epidemiología histórica de la provincia de Gerona, Gerona, Imprenta de Paciano Torres.

Cipolla, Carlo M. (1972), I libri dei morti, en Le Fonti della demografia storica in Italia, vol. I, Roma, CISP, pp. 851-866.

Cohn, Samuel K.; Alfani, Guido (2007), Households and Plague in Early Modern Italy, "Journal of Interdisciplinary History" 38/2, pp. 177- 205. https://doi.org/10.1162/jinh.2007.38.2.177

Cohn, Samuel K. (2008), Epidemiology of the Black Death and Successive Waves of Plague, "Medical History Supplement" 27, pp. 74-100. https://doi.org/10.1017/S0025727300072100

Cohn, Samuel K (2009), Cultures of Plague: Medical Thinking at the End of the Renaissance, Cambridge, Cambridge University Press.

Cohn, Samuel K. (2017), Plague Violence and Abandonment from the Black Death to the Early Modern Period, "Annales de démographie historique" 2/134, pp. 39-61. https://doi.org/10.3917/adh.134.0039

Conrad, Lawrence J. (1992), Epidemic Disease in Formal and Popular Thought in Early Islamic Society, en Ranger, Terence; Slack, Paul (eds.), Epidemics and Ideas. Essays on the Historical Perception of Pestilence, Cambridge, Cambridge University Press, pp. 77-99. https://doi.org/10.1017/CBO9780511563645.005

Contreras Mas, Antoni (1978-1979), Legislación frente a la peste en Mallorca bajomedieval, "Asclepio" 30-31, pp. 167-176.

Coomans, Janna (2021), Community, Urban Health and Environment in the Late Medieval Low Countries, Cambridge, Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/9781108924344

Cuadrada, Coral (2012), El llibre de la pesta, Barcelona, Rafael Dalmau.

Dols, Michael W. (1977), The Black Death in the Middle East, Princeton, Princeton University Press.

Español Solana, Darío (2020), Monzón, ciudad de cortes: la sede de las Cortes Generales de la Corona de Aragón, en Navarro Espinach, Germán; Villanueva Morte, Concepción (coords.), Cortes y parlamentos en la Edad Media peninsular, Murcia, Sociedad de Estudios Medievales, pp. 97-148.

Falcón Pérez, M.ª Isabel (1980), Sanidad y beneficencia en Zaragoza en el siglo XV, "Aragón en la Edad Media" 3, pp. 183-226. https://doi.org/10.26754/ojs_aem/aem.198035290

Feliu Montfort, Gaspar (1999), La demografia baixmedieval catalana: estat de la qüestió i propostes de futur, "Revista d'Història Medieval" 10, pp. 13-43.

Fernández Sánchez, David (2022), Evolución de la Peste Negra en la Corona de Castilla: nuevos datos para la reconstrucción histórica, "Meridies. Estudios de Historia y Patrimonio de la Edad Media" 13, pp. 69-93. https://doi.org/10.21071/meridies.vi13.15072

Furió, Antoni (2016-2017), La gran depressió baixmedieval. Una mirada des dels Països Catalans, "Recerques" 72-73, pp. 45-103.

Fusco, Idamaria (2017), The Importance of Prevention and Institutions. Governing the Emergency in the 1690-1692. Plague Epidemic in the Kingdom of Naples, "Annales de démographie historique" 2/134, pp. 39-61. https://doi.org/10.3917/adh.134.0095

Gottfried, Robert S. (1978), Epidemic Disease in Fifteenth Century England: The Medical Response and the Demographic Consequences, Leicester, Leicester University Press.

Guilleré, Christian (1984), La peste noire à Gérone (1348), "Annals de l'Institut d'Estudis Gironins" 27, pp. 87-164.

Guilleré, Christian (1993-1994), Girona al segle XIV, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Günzberg, Jordi (1989), Las crisis de mortalidad en la Barcelona del siglo XIV, "Revista de Demografía Histórica" 2, pp. 9-36.

Günzberg, Jordi (2010), Epidemias y mortalidad en la Cataluña medieval: 1300-1500, en Cavaciocchi, Simonetta (coord.), La interazione tra economia e ambiente biologico nell'Europa preindustriale. Secc. XIIIXVII (Atti della XLI Settimana di Studi. Prato, 26-30 aprile 2009), Florencia, Istituto Internazionale di Storia Economica "F. Datini" - Firenze University Press, pp. 57-80.

Horrox, Rosemary (1994), The Black Death, Manchester, Manchester University Press. https://doi.org/10.7765/MMSO.34985 PMid:7831751

Illanes Zubieta, Ximena (2017), Pobres, locos, contrechos, heridos y otras miserables personas de distintas naciones y condiciones. Los enfermos del Hospital de la Santa Creu de Barcelona durante el siglo XV, "Intus-Legere Historia" 11/1, pp. 46-73.

Iradiel Murugarren, Paulino (2006), Consecuencias demográficas y económicas de las epidemias del siglo XV en la Corona de Aragón, en Le epidemie nei secoli XVI-XVII. Atti delle giornatte di studio (Fisciano, Università degli Studi di Salerno, 13-14 maggio 2005), Salerno, Laveglia, pp. 159-187.

Juncosa Bonet, Eduard (2008), Segles XV i XVI, en Risques Corbella, Manel (dir.), Història de l'Ajuntament de Barcelona, vol. I, Barcelona, Grup Enciclopèdia Catalana, pp. 104-163.

Juncosa Bonet, Eduard (2009), Barcelona 1453-1460: ¿la fugaz experiencia de un gobierno democrático?, "Res publica: Revista de filosofía política" supl. 1, pp. 83-90.

Juncosa Bonet, Eduard (2016), La població de Tarragona de la crisi baixmedieval a la de l'Antic Règim. Aproximació a la demografia històrica, Tarragona, Arola Editors.

Kermode, Jennifer (1982), Urban Decline? The Flight from Office in Late Medieval York, "The Economic History Review" 35/2, pp. 179-198. https://doi.org/10.1111/j.1468-0289.1982.tb01192.x

Llobet Portella, Josep M.ª (1983), Les epidèmies a Cervera durant l'Edat Mitjana, "Miscel·lània cerverina" 1, pp. 39-40.

Maltas Montoro, Joan (2019), Caresties, fams i crisis de mortalitat a Catalunya: 1283-1351. Anàlisi d'indicadors i reconstrucció dels cicles econòmics i demogràfics, Lérida, Universitat de Lleida (tesis doctoral).

Maltas Montoro, Joan (2022), Caresties, fams i epidèmies a Catalunya: de la conquesta de Sicília a la Pesta Negra, Barcelona, Fundació Noguera.

Marafioti, Martin (2018), Storytelling as Plague Prevention in Medieval and Early Modern Italy: The Decameron Tradition, Londres, Routledge. https://doi.org/10.4324/9781315610887

Miquel Milian, Laura (2022), El día a día del Consell municipal de Barcelona: las reuniones entre 1433 y 1479, en Aguiar Andrade, Amélia;

Silva, Gonçalo Melo da (eds.), A vida quotidiana da cidade na Europa medieval, Lisboa, Instituto de Estudos Medievais - Câmara Municipal de Castelo de Vide, pp. 157-171.

Miquel Milian, Laura (2023), Regir la ciutat: el govern municipal de Barcelona durant el regnat de Joan II, Barcelona, Fundació Noguera.

Nadal Oller, Jordi (1966), La población española (siglos XVI a XX), Barcelona, Ariel.

Narbona Vizcaíno, Rafael (2007), Algunas reflexiones sobre la participación vecinal en el gobierno de las ciudades de la Corona de Aragón (ss. XII-XV), "Res publica" 17, pp. 113-150.

Orti Gost, Pere (2023), Els indicadors fiscals de la crisi baixmedieval a Catalunya, en Orti Gost, Pere

Verdés Pijuan, Pere (eds.), Barcelona en crisi? La ciutat al segle XV, Barcelona, MUHBA (en prensa). Péquignot, Stéphane (2010), "De bones et très gracieuses paroles": les entretiens d'Antoni Vinyes, syndic de Barcelone, avec le roi d'Aragon Alphonse le Magnanime (Naples, 1451-1452), en Andretta, Stefano (dir.), Paroles de négociateurs. L'entretien dans la pratique diplomatique de la fin du Moyen Âge à la fin du XIXe siècle, Roma, École française de Rome, pp. 27-50.

Péquignot, Stéphane (2012a), La pràticha de aquesta ciutat e principat: réflexions sur l'action diplomatique des autorités catalanes à la veille et au début de la guerre civile (1461-1464), en Naegle, Gisela (ed.), Faire la paix et se défendre à la fin du Moyen Âge, Múnich, Oldenbourg Verlag, pp. 163-188.

Péquignot, Stéphane (2012b), Le travail de négociation à Barcelone au XVe siècle, "Revue de Synthèse" 133/2, pp. 215-233. https://doi.org/10.1007/s11873-012-0188-1 PMid:22684931

Péquignot, Stéphane (2017), Les langues des négociations au XVe siècle. L'exemple de Barcelone, en Couto, Dejanirah; Péquignot, Stéphane (dirs.), Les langues de la négociation. Approches historiennes, Rennes, Presses Universitaires de Rennes, pp. 97-127. https://doi.org/10.4000/books.pur.155787

Pérez i Pastor, Plàcid (1991), Actituds i reaccions davant les epidèmies a la baixa edat mitjana de Mallorca: les pestes dels anys 1467 i 1475, "Randa" 29, pp. 141-162.

Preto, Paolo (1978), Peste e società a Venezia nel 1576, Vicenza, Neri Pozza.

Reixach Sala, Albert (2019), Institucions locals i elits a la Catalunya baixmedieval (Girona, 1345-1445), Barcelona, Fundació Noguera.

Reixach Sala, Albert (2023a), De l'horizon méditerranéen à l'arrière-pays catalan (milieu XIVe-milieu XVe siècle): les réseaux de la diplomatie interurbaine de Barcelone, en Bottazzi, Marialuisa; Cammarosano, Paolo; Jamme, Armand (eds.), La diplomazia delle città (Europa latina, mondi mussulmani e bizantini - secoli XII-XVI). Quarta sessione: Réseaux diplomatiques et politiques urbaines, Atti del convegno di Lyon, 24-25 giugno 2021, vol. I, Trieste, CERM, pp. 193-224 (en prensa).

Reixach Sala, Albert (2023b), Frenar el contagio por tierra y por mar en Cataluña y Mallorca en el siglo XV: en los albores de los cordones sanitarios, "Reti Medievali Rivista" 24/2, DOI: 10.6093/1593-2214/10211.

Reixach Sala, Albert (2023c), Urban diplomacy, information management and epidemics in Late Medieval Crown of Aragon (c. 1350 - c. 1500), en Viúla de Faria, Tiago (ed.), State-Making and Diplomacy in Europe, 1050-1550, Coimbra, Coimbra University Press (en prensa).

Ribas Puntí, Francesc (1995), L'ús de les dades epidèmiques del Manual de Novells Ardits, "Gimbernat" 23, pp. 207-217.

Riera Viader, Sebastià; Rovira Solà, Manuel (2013), Gabriel Canyelles i el redreç de l'escrivania major del consell de Barcelona de 1433, en

Sánchez Martínez, Manuel; Gómez Rabal, Ana; Salicrú i Lluch, Roser; Verdés Pijuan, Pere (coords.), A l'entorn de la Barcelona medieval: estudis dedicats a la doctora Josefina Mutgé i Vives, Barcelona, CSIC, pp. 387-398.

Roca Cabau, Guillem (2010), Ferits o infectes de pesta: la gestión de las epidemias en Lleida y Barcelona durante el siglo XVI, "Revista de la CECEL" 20, pp. 7-38.

Roca Cabau, Guillem (2018), Medidas municipales contra la peste en la Lleida del siglo XIV e inicios del XV, "Dynamis" 38/1, pp. 15-39.

Rocafiguera Garcia, Francesc de (2021), Les epidèmies als acords del consell municipal de Vic dels segles XV I XVI, "Ausa" 30, pp. 75-121.

Rodrigo Lizondo, Mateu (2019), Dietarios y libros de memorias en los reinos de la Corona de Aragón (siglos XIV-XV), en Bautista, Francisco; Laliena, Carlos; Tomás, Guillermo (eds.), Cultura y poder del Estado en la Corona de Aragón: historiadores e historiografía en los siglos XIIIXVI, Zaragoza, Prensas Universitarias Zaragoza, pp. 61-72.

Rubio Vela, Agustín (1979), Peste Negra, crisis y comportamientos sociales en la España del siglo XIV: la ciudad de Valencia (1348-1401), Granada, Universidad de Granada.

Rubio Vela, Agustín (1994-1995), Las epidemias de peste en la ciudad de Valencia durante el siglo XV. Nuevas aportaciones, "Estudis Castellonencs" 6, pp. 1179-1221.

Slack, Paul (2012), Plague: A Very Short Introduction, Oxford, Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/actrade/9780199589548.001.0001

Smith, Robert S. (1936), "Bills of Mortality" and Population, 1457-1590, "Journal of Political Economy" 44/1, pp. 84-93. https://doi.org/10.1086/254886

Soler Sala, Maria (2003), El Consell de Cent i la pesta: prevenció i lluita contra l'epidèmia, en Claramunt, Salvador (coord.), El món urbà a la Corona d'Aragó. Del 1137 als Decrets de Nova Planta (Actes del XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, Barcelona-Lleida, 7-12 setembre 2000), vol. II, Barcelona, Publicacions Universitat de Barcelona, pp. 433-443.

Varlik, Nükhet (2013), From Bête Noire to le Mal de Constantinople: Plagues, Medicine, and the Early Modern Ottoman State, "Journal of World History" 24/4, pp. 741-770. https://doi.org/10.1353/jwh.2013.0104

Verdés Pijuan, Pere (2022), Hacia un estudio crítico de la contabilidad municipal en Cataluña a fines de la Edad Media, en Lafuente Gómez, Mario; Iranzo Muñío, M.ª Teresa (coords.), En pro del común: la fiscalización de las cuentas públicas en la Corona de Aragón en la baja Edad Media, Zaragoza, Prensas de la Universidad de Zaragoza, pp. 301-335.

Villalba Guitarte, Joaquín, Epidemiología Española o Historia cronológica de las pestes, contagios, epidemias y epizootias que han acaecido en España desde la venida de los cartaginenses hasta el año 1801, Madrid, Imprenta de Fermín Villalpando, 1803.

Viñas Cusí, Ferran (1965), La peste bubónica: epidemia de Porto (1899) y epidemias de peste ocurridas en Barcelona. Datos históricos sobre las epidemias de peste ocurridas en Barcelona. Medidas adoptadas por el Consell de Cent para prevenirlas y dominarlas, Barcelona, Ayuntamiento - Instituto Municipal de Historia.

Wray, Shona Kelly (2004), Tracking Families and Flight in Bologna during the Black Death, "Medieval Prosopography" 25, pp. 145-160.

Downloads

Published

2023-12-30

How to Cite

Reixach Sala, A. (2023). Fleeing the City during Epidemics: From an Atavistic Reaction to a Historical Indicator (Catalonia, Fifteenth Century). Anuario De Estudios Medievales, 53(2), 955–990. https://doi.org/10.3989/aem.2023.53.2.16

Issue

Section

Miscelaneous Studies

Funding data

Ministerio de Ciencia e Innovación
Grant numbers PID2020-117839GB-I00

Most read articles by the same author(s)

  • Alejandro García Sanjuán, Raúl González Arévalo, Albert Reixach Sala, Alejandro García Sanjuan, Ramon Martí Castelló, Diana Pelaz Flores, Irene Ruiz Albi, Blanca Garí, Cornel Peter Rodenbusch, Jordi Morelló Baget, Anna Maria Oliva, Martina del Popolo, Juan Carlos Ruiz Souza, Jesús Manuel García Ayoso, Carolina Obradors-Suazo, Vicent Baydal Sala, María Álvarez Fernández, Dillon Brian -Thomas Webster, Máximo Diago Hernando, Wilfrid Tannous, Paloma Moral de Calatrava, Eduard Juncosa Bonet, Francisco J. Molina de la Torre, Mauricio Herrero Jiménez, Diana Pelaz Flores, Notes , Anuario de Estudios Medievales: Vol. 48 No. 1 (2018)
  • Imanol Vitores Casado, Esther Tello Hernández, Daniel Piñol Alabart, Marta Punsola Munárriz, Pau Castell Granados, Germán Gamero Igea, Albert Reixach Sala, Ernest Marcos Hierro, Adelaide Millán da Costa, Flávio Miranda, Maria Antònia Fornés Pallicer, Giuseppe Seche, Matilde Miquel Juan, Fabrizio Alias, Daniela Santoro, Susana Aparicio Rosillo, Antonio José Mira Jódar, Alfonso Leone, Mario Lafuente Gómez, Alejandro García Sanjuán, Alejandro Martínez Giralt, Notas bibliográficas , Anuario de Estudios Medievales: Vol. 45 No. 1 (2015)
  • Margarita Cantero Montenegro, Máximo Diago Hernando, Diana Pelaz Flores, Jacobo Vidal Franquet, Jon Arrizabalaga, Montserrat Casas Nadal, Frédérique Laugrost, Diana Pelaz Flores, Íñigo Mugueta Moreno, Albert Reixach Sala, Manuel Retuerce Velasco, Matilde Miquel Juan, Elena E. Rodríguez Díaz, Esther Tello Hernández, Lola Badia, Jordi Morelló Baget, Notas bibliográficas , Anuario de Estudios Medievales: Vol. 43 No. 2 (2013)
  • Jordi Morelló Baget, Alejandro García Sanjuán, Stephane Pequignot, Sandrine Victor, José Manuel Díaz de Bustamante, Amparo Rubio Martínez, Jaume Riera i Sans, Pablo Ortego Rico, María Teresa Iranzo Muñío, Daniel Piñol Alabart, Máximo Diago Hernando, Albert Reixach Sala, José Antonio Munita Loinaz, Brian A. Catlos, Reseñas , Anuario de Estudios Medievales: Vol. 49 No. 1 (2019)
  • Gemma T. Colesanti, Maria Elisa Soldani, José Manuel Rodríguez García, Diego Antonio Reinaldos Miñarro, Montserrat Cabré i Pairet, Linda G. Jones, Albert Reixach Sala, Mario Orsi Lázaro, Ana Escourido Pernas, Francesc Fité Llevot, Notas bibliográficas , Anuario de Estudios Medievales: Vol. 41 No. 1 (2011)
  • Diana Pelaz Flores, Pere J. Quetglas, Pablo Acosta-García, Jordi Morelló Baget, José Manuel Triano Milán, Maximo Diago Hernando, Albert Reixach Sala, Ignacio Álvarez Borge, Adeline Rucquoi, Juan V. García-Marsilla, Eduardo Carrero Santamaría, Joan Maltas i Montoro, Daniel Piñol Alabart, Helena Casas Perpinyá, Ernesto García Fernández, Reseñas , Anuario de Estudios Medievales: Vol. 50 No. 1 (2020)
  • Daniel Piñol Alabart, Helena Casas Perpinyà, Anahí Álvarez Aguado, Jon Arrizabalaga, Rodrigo Furtado, Ramon Martí Castelló, Antonio Olañeta Molina, Xavier Ballestín, Rocío Extremera Extremera, José Manuel Nieto Soria, Lluís Sales i Favà, Maria Antònia Fornés Pallicer, Albert Reixach Sala, Alba Barceló Plana, Catalina Monserrat Roig, Elvis Mallorquín, Lluís To Figueras, Raúl González Arévalo, Book reviews , Anuario de Estudios Medievales: Vol. 50 No. 2 (2020)
  • Albert Reixach Sala, Reseñas conjuntas , Anuario de Estudios Medievales: Vol. 50 No. 2 (2020)
  • Miriam Cabré, Albert Reixach Sala, A Poetry Circle in the Diocese of Girona, 1250-1280: Documentary Traces , Anuario de Estudios Medievales: Vol. 53 No. 2 (2023)
<< < 1 2