The hermit princess, Elionor d’Urgell
DOI:
https://doi.org/10.3989/aem.2014.44.1.11Keywords:
hermit, anchoress, penitent, solitudeAbstract
In this paper we present a brief biography of Elionor of Urgell, a descendant of the kings of Aragon and the emperors of Constantinople, with the aim of understanding her eremitic vocation during the last period of her life. Elionor was born around 1380, the daughter of Count Pere of Urgell and Margarida of Montferrat. She found herself involved in the political and military confl icts triggered by the demise of King Martí I of Aragon, since her brother Jaume was one of the pretenders to the throne. After the enthronement of Ferran I (1412) and the rebellion of Jaume of Urgell, Jaume, his mother and Elionor herself were judged and condemned. Elionor had all her properties confi scated and was exiled from the county. After a long pilgrimage across the country with her sister and her sister in-law, during which she lived in poverty and constantly struggled to recover some part of her patrimonial wealth, she decided to withdraw from the world and live as a hermit in the solitude of an abrupt mountain slope, in a sparsely- inhabited place. She followed in the footsteps of a penitent, the hermit monk Pere Marginet, and led a life of penance, fasting and prayer in the hermitage of Sant Joan de Montblanc, in a cave called Nialó, until her death during the plague outbreak Of 1430.
Downloads
References
Agustí, Carme, Margarida de Montferrat, dins Diccionari biogràfic de dones www.dbd.cat [consulta: 13/01/2014].
Altisent, Agustí, Història de Poblet, [Tarragona], Abadía de Poblet, 1974.
Andrés, Rafael, Relació de testaments reials, dins III Congrés d'Història de la Corona d'Aragó. De la mort de Jaume I a la proclamació de Ferran I, vol. I. València, 1923.
Benvenuti, Anna, In castro penitenciae. Santità e società femminile nell'Italia medievale, Roma, Herder, 1990.
Bingen, Hildegarda de, Llibre de les obres divines, Isabel Segarra (trad.), Barcelona, Proa, 1997.
Bofarull, Próspero de (ed.), Procesos de las antiguas cortes y parlamentos de Cataluña, Aragón y Valencia. Documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, vol. II, Barcelona, Imprenta del Archivo, 1847.
Bofarull, Manuel de (ed.), Proceso contra el último conde de Urgel y su familia. Documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, Barcelona, Imprenta del Archivo, 1868.
Botinas, Elena; Cabaleiro, Julia; Duran, Maria dels Àngels, Les beguines, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002.
Carreras Candi, Francesc, Dos mujeres célebres de la casa de Urgell (Siglo XV), "Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona" 14 (1929), pp. 1-14.
Casagnes-Brouquet, Sophie, La vie des femmes au Moyen Age, Rennes, Oues-France, 2009.
Cavero Domínguez, Gregoria, Inclusa intra parietes. La reclusión voluntària en la España medieval, Toulouse, Framespa, 2012.
Costafreda Puigpinós, Virginia, Cecilia d'Urgell, germana de Jaume el Dissortat, darrera representant d'aquesta família comtal a Catalunya, "Urtx" 25 (2011), pp. 239-303.
Farré i Lloreta, Benet, Tres monjos de Poblet, Homes de Déu, Valls, [edició pròpia], 1991.
Finestres, José, Historia del Real Monasterio de Poblet, Cervera, 1756.
Giménez Soler, Andrés, Don Jaime de Aragón, último conde de Urgell, "Memoria de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona" 7 (1901), pp. 125-443.
Gonzalo de Berceo, Poema de Santa Oria, Isabel Uría Maqua (ed.) Madrid, Clásicos Castalia, 1981.
Gras, Francesc, Historia de las ermitas del Arzobispado de Tarragona, Reus, Sanjuan, 1909.
Guasp, Bartomeu, La vida ermitana a Mallorca, Palma de Mallorca, Imprenta dels Sagrats Cors, 1969.
Gustà, Marina (ed.), Curial i Gu.elfa, Barcelona, Edicions 62, 1982.
Herbert McAvoy, Liz; Hughes-Edwards, Mari (eds.), Anchorites, Wombs, and Tombs. Intersections of Gender and Enclosure in the Middle Ages, Cardiff, University of Wales Press, 2010.
L'Hermite-Leclercq, Paulette, La réclusion volontaire au Moyen Âge: una institution religieuse spécialement féminine, dins La condición de la mujer en la Edad Media, Madrid, Casa de Velázquez, 1986, pp. 135-154.
L'Hermite-Leclercq, Paulette, La réclusion dans le mellieu urbain française au Moyen Âge, dins Ermites de France et d'Italie XIe-Xe siècle, Roma, É cole franç aise de Rome, 2003, pp. 155-173. (Collection de l'École française de Rome; 313).
L'Hermite-Leclercq, Paulette, De la moniale à la recluse: un barreau plus haut sur l'échelle de perfection, dins Renard, Jean-Paul; Riche, Denyse; Teyssot, Josiane, La place et le rôle des femmes dans l'histoire de Cluny, Brioude, CREER, 2013, pp. 217-240.
López Rodríguez, Carlos (ed.), Epistolari de Ferran I d'Antequera amb els infants d'Aragó i la reina Elionor (1413-1416), València, Universitat de València, 2004.
Llull, Ramon, Llibre d'evast e Blanquerna, Barcelona, Edicions 62, 1982, pp. 176-817.
MacKay, Angus, Mujeres y religiosidad, dins Las mujeres en el cristianismo medieval, Madrid, Asociación cultural al-Mudaina, 1989, pp. 489-508.
Mollat, Michel, Pobres, humildes y miserables en la Edad Media, Mèxic, Fondo de Cultura Económica, 1998.
Monfar y Sors, Diego de, Historia de los condes de Urgel. Colección de documentos inéditos del Archivo de la Aragón, Barcelona, E. Montfort, 1853.
Muñoz Fernández, Ángela, Mujeres y religión en las sociedades ibéricas: voces y espacios, ecos y confi nes (S. XIII-XVI), dins Historia de las mujeres en España y america latina, vol. I, Madrid, Cátedra, 2005, pp. 713-743.
Oliver, Jesús, Poblet, espai i temps, Barcelona, Diputació de Barcelona, 2000.
Porta i Balanyà, Josep, Montblanc, Valls, Cossetània Edicions, 2000.
Pujiula, Anselm, Antigualles de Poblet y Vida del venerable fra Pere Marginet, monjo de Poblet (†1435), [Tarragona], Abadía de Poblet, 1957.
Rava, Elionora, Eremite in città. Il fenómeno della reclusione urbana femenile nell'età comunale: il caso di Pisa, "Revue Mabillon" 21 (2010), pp. 139-162.
Salicrú i Lluch, Roser, La coronació de Ferran d'Antequera: l'organització i els preparatius de la festa, "Anuario de Estudios Medievales" 25 (1995), pp. 699-759.
Segura, Cristina; Cerrada, Ana Isabel (coords.), Las mujeres y el poder. Representaciones y prácticas de vida, Madrid, Asociación cultural al- Mudaina, 2000.
Seuse, Heinrich, Vida, Blanca Garí (ed.), Madrid, Siruela, 2013.
Soldevila, Ferran, Dones a la nostra història, Barcelona, Dalmau, 1961.
Valenzuela Foved, Virgilio, El castillo de Loarre, Huesca, Consejo Superior de Investigaciones Científi cas-Instituto de Estudios Oscenses, 1963.
Valla, Lorenzo, Historia de Fernando de Aragón, Santiago López Moreda (trad.), Madrid, Akal, 2002.
Vinyoles, Teresa, L'amor i la mort al segle XIV. Cartes de dones, "Miscellània de textos medievals" 8 (1996), pp. 111-198.
Vinyoles, Teresa, Actitudes femeninas ante las guerras feudales, dins Molas, Dolors (ed.), De las mujeres el poder y las guerras, Barcelona, Icaria, 2012, pp. 61-80.
Vinyoles, Teresa, Les dones de Casp: quatre reines, dins Casals, Àngel, El compromís de Casp: negociació o imposició?, Barcelona, Galerada, 2013 pp. 185-211.
Vinyoles Teresa, Les dones que van perdre a Casp: les dissortades dones del casal d'Urgell, dins Casals, Àngel, El compromís de Casp: negociació o imposició?, Barcelona, Galerada, 2013 pp. 213-240.
Wade Labarge, Margaret, La mujer en la Edad Media, Madrid, Nerea, 1988.
Xuriguera, Joan Baptista, Els comtes d'Urgell i la ciutat de Balaguer, Barcelona, Pòrtic, 1973.
Xuriguera, Joan Baptista, Margarita de Montferrat comtessa d'Urgell, Barcelona, Dalmau, 1977.
Zurita, Jerónimo, Anales de la Corona de Aragón, València, Anubar, 1967.
Downloads
Published
How to Cite
Issue
Section
License
Copyright (c) 2014 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.
© CSIC. Manuscripts published in both the print and online versions of this journal are the property of the Consejo Superior de Investigaciones Científicas, and quoting this source is a requirement for any partial or full reproduction.
All contents of this electronic edition, except where otherwise noted, are distributed under a Creative Commons Attribution 4.0 International (CC BY 4.0) licence. You may read the basic information and the legal text of the licence. The indication of the CC BY 4.0 licence must be expressly stated in this way when necessary.
Self-archiving in repositories, personal webpages or similar, of any version other than the final version of the work produced by the publisher, is not allowed.
