La princesa ermitana, Elionor d’Urgell

Resumen

[ca] Presentem una breu biografia d’Elionor d’Urgell, descendent dels reis d’Aragó i dels emperadors de Constantinoble, amb l’objectiu de comprendre especialment la seva opció de vida ermitana duta a terme en la darrera etapa de la seva vida. Elionor va néixer vers 1380, era fi lla del comte Pere d’Urgell i de Margarida de Montferrat. Es va veure immersa en els confl ictes politics i bèl·lics que s’esdevingueren després de la mort del rei Martí I d’Aragó, ja que el seu germà Jaume era un dels pretendents a la corona. Després de l’entronització de Ferran I com a rei (1412) i de la rebel·lió de Jaume d’Urgell, aquest, la seva mare i ella mateixa van ser jutjats i condemnats. Elionor va veure confi scats tots els seus béns i fou exiliada del comtat. Després d’un llarg pelegrinar pel país, amb la seva cunyada i la seva germana, vivint pobrament, lluitant perquè se li tornés alguna part del seu ric patrimoni per poder viure, va decidir apartar-se del món i fer vida d’ermitana en la solitud d’una muntanya abrupta i en un indret poc habitat. Va seguir les petjades d’un penitent, el monjo ermità Pere Marginet, i va fer vida de penitència, dejuni i pregària a l’ermita de Sant Joan de Montblanc i a la cova dita de Nialó, fi ns a la seva mort, esdevinguda l’any 1430 en una epidèmia de pesta.