La princesa ermitana, Elionor d’Urgell
DOI:
https://doi.org/10.3989/aem.2014.44.1.11Palabras clave:
ermitana, anacoreta, penitent, solitudResumen
[ca] Presentem una breu biografia d’Elionor d’Urgell, descendent dels reis d’Aragó i dels emperadors de Constantinoble, amb l’objectiu de comprendre especialment la seva opció de vida ermitana duta a terme en la darrera etapa de la seva vida. Elionor va néixer vers 1380, era fi lla del comte Pere d’Urgell i de Margarida de Montferrat. Es va veure immersa en els confl ictes politics i bèl·lics que s’esdevingueren després de la mort del rei Martí I d’Aragó, ja que el seu germà Jaume era un dels pretendents a la corona. Després de l’entronització de Ferran I com a rei (1412) i de la rebel·lió de Jaume d’Urgell, aquest, la seva mare i ella mateixa van ser jutjats i condemnats. Elionor va veure confi scats tots els seus béns i fou exiliada del comtat. Després d’un llarg pelegrinar pel país, amb la seva cunyada i la seva germana, vivint pobrament, lluitant perquè se li tornés alguna part del seu ric patrimoni per poder viure, va decidir apartar-se del món i fer vida d’ermitana en la solitud d’una muntanya abrupta i en un indret poc habitat. Va seguir les petjades d’un penitent, el monjo ermità Pere Marginet, i va fer vida de penitència, dejuni i pregària a l’ermita de Sant Joan de Montblanc i a la cova dita de Nialó, fi ns a la seva mort, esdevinguda l’any 1430 en una epidèmia de pesta.
Descargas
Citas
Agustí, Carme, Margarida de Montferrat, dins Diccionari biogràfic de dones www.dbd.cat [consulta: 13/01/2014].
Altisent, Agustí, Història de Poblet, [Tarragona], Abadía de Poblet, 1974.
Andrés, Rafael, Relació de testaments reials, dins III Congrés d'Història de la Corona d'Aragó. De la mort de Jaume I a la proclamació de Ferran I, vol. I. València, 1923.
Benvenuti, Anna, In castro penitenciae. Santità e società femminile nell'Italia medievale, Roma, Herder, 1990.
Bingen, Hildegarda de, Llibre de les obres divines, Isabel Segarra (trad.), Barcelona, Proa, 1997.
Bofarull, Próspero de (ed.), Procesos de las antiguas cortes y parlamentos de Cataluña, Aragón y Valencia. Documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, vol. II, Barcelona, Imprenta del Archivo, 1847.
Bofarull, Manuel de (ed.), Proceso contra el último conde de Urgel y su familia. Documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, Barcelona, Imprenta del Archivo, 1868.
Botinas, Elena; Cabaleiro, Julia; Duran, Maria dels Àngels, Les beguines, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002.
Carreras Candi, Francesc, Dos mujeres célebres de la casa de Urgell (Siglo XV), "Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona" 14 (1929), pp. 1-14.
Casagnes-Brouquet, Sophie, La vie des femmes au Moyen Age, Rennes, Oues-France, 2009.
Cavero Domínguez, Gregoria, Inclusa intra parietes. La reclusión voluntària en la España medieval, Toulouse, Framespa, 2012.
Costafreda Puigpinós, Virginia, Cecilia d'Urgell, germana de Jaume el Dissortat, darrera representant d'aquesta família comtal a Catalunya, "Urtx" 25 (2011), pp. 239-303.
Farré i Lloreta, Benet, Tres monjos de Poblet, Homes de Déu, Valls, [edició pròpia], 1991.
Finestres, José, Historia del Real Monasterio de Poblet, Cervera, 1756.
Giménez Soler, Andrés, Don Jaime de Aragón, último conde de Urgell, "Memoria de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona" 7 (1901), pp. 125-443.
Gonzalo de Berceo, Poema de Santa Oria, Isabel Uría Maqua (ed.) Madrid, Clásicos Castalia, 1981.
Gras, Francesc, Historia de las ermitas del Arzobispado de Tarragona, Reus, Sanjuan, 1909.
Guasp, Bartomeu, La vida ermitana a Mallorca, Palma de Mallorca, Imprenta dels Sagrats Cors, 1969.
Gustà, Marina (ed.), Curial i Gu.elfa, Barcelona, Edicions 62, 1982.
Herbert McAvoy, Liz; Hughes-Edwards, Mari (eds.), Anchorites, Wombs, and Tombs. Intersections of Gender and Enclosure in the Middle Ages, Cardiff, University of Wales Press, 2010.
L'Hermite-Leclercq, Paulette, La réclusion volontaire au Moyen Âge: una institution religieuse spécialement féminine, dins La condición de la mujer en la Edad Media, Madrid, Casa de Velázquez, 1986, pp. 135-154.
L'Hermite-Leclercq, Paulette, La réclusion dans le mellieu urbain française au Moyen Âge, dins Ermites de France et d'Italie XIe-Xe siècle, Roma, É cole franç aise de Rome, 2003, pp. 155-173. (Collection de l'École française de Rome; 313).
L'Hermite-Leclercq, Paulette, De la moniale à la recluse: un barreau plus haut sur l'échelle de perfection, dins Renard, Jean-Paul; Riche, Denyse; Teyssot, Josiane, La place et le rôle des femmes dans l'histoire de Cluny, Brioude, CREER, 2013, pp. 217-240.
López Rodríguez, Carlos (ed.), Epistolari de Ferran I d'Antequera amb els infants d'Aragó i la reina Elionor (1413-1416), València, Universitat de València, 2004.
Llull, Ramon, Llibre d'evast e Blanquerna, Barcelona, Edicions 62, 1982, pp. 176-817.
MacKay, Angus, Mujeres y religiosidad, dins Las mujeres en el cristianismo medieval, Madrid, Asociación cultural al-Mudaina, 1989, pp. 489-508.
Mollat, Michel, Pobres, humildes y miserables en la Edad Media, Mèxic, Fondo de Cultura Económica, 1998.
Monfar y Sors, Diego de, Historia de los condes de Urgel. Colección de documentos inéditos del Archivo de la Aragón, Barcelona, E. Montfort, 1853.
Muñoz Fernández, Ángela, Mujeres y religión en las sociedades ibéricas: voces y espacios, ecos y confi nes (S. XIII-XVI), dins Historia de las mujeres en España y america latina, vol. I, Madrid, Cátedra, 2005, pp. 713-743.
Oliver, Jesús, Poblet, espai i temps, Barcelona, Diputació de Barcelona, 2000.
Porta i Balanyà, Josep, Montblanc, Valls, Cossetània Edicions, 2000.
Pujiula, Anselm, Antigualles de Poblet y Vida del venerable fra Pere Marginet, monjo de Poblet (†1435), [Tarragona], Abadía de Poblet, 1957.
Rava, Elionora, Eremite in città. Il fenómeno della reclusione urbana femenile nell'età comunale: il caso di Pisa, "Revue Mabillon" 21 (2010), pp. 139-162.
Salicrú i Lluch, Roser, La coronació de Ferran d'Antequera: l'organització i els preparatius de la festa, "Anuario de Estudios Medievales" 25 (1995), pp. 699-759.
Segura, Cristina; Cerrada, Ana Isabel (coords.), Las mujeres y el poder. Representaciones y prácticas de vida, Madrid, Asociación cultural al- Mudaina, 2000.
Seuse, Heinrich, Vida, Blanca Garí (ed.), Madrid, Siruela, 2013.
Soldevila, Ferran, Dones a la nostra història, Barcelona, Dalmau, 1961.
Valenzuela Foved, Virgilio, El castillo de Loarre, Huesca, Consejo Superior de Investigaciones Científi cas-Instituto de Estudios Oscenses, 1963.
Valla, Lorenzo, Historia de Fernando de Aragón, Santiago López Moreda (trad.), Madrid, Akal, 2002.
Vinyoles, Teresa, L'amor i la mort al segle XIV. Cartes de dones, "Miscellània de textos medievals" 8 (1996), pp. 111-198.
Vinyoles, Teresa, Actitudes femeninas ante las guerras feudales, dins Molas, Dolors (ed.), De las mujeres el poder y las guerras, Barcelona, Icaria, 2012, pp. 61-80.
Vinyoles, Teresa, Les dones de Casp: quatre reines, dins Casals, Àngel, El compromís de Casp: negociació o imposició?, Barcelona, Galerada, 2013 pp. 185-211.
Vinyoles Teresa, Les dones que van perdre a Casp: les dissortades dones del casal d'Urgell, dins Casals, Àngel, El compromís de Casp: negociació o imposició?, Barcelona, Galerada, 2013 pp. 213-240.
Wade Labarge, Margaret, La mujer en la Edad Media, Madrid, Nerea, 1988.
Xuriguera, Joan Baptista, Els comtes d'Urgell i la ciutat de Balaguer, Barcelona, Pòrtic, 1973.
Xuriguera, Joan Baptista, Margarita de Montferrat comtessa d'Urgell, Barcelona, Dalmau, 1977.
Zurita, Jerónimo, Anales de la Corona de Aragón, València, Anubar, 1967.
Descargas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2014 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución 4.0.
© CSIC. Los originales publicados en las ediciones impresa y electrónica de esta Revista son propiedad del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, siendo necesario citar la procedencia en cualquier reproducción parcial o total.
Salvo indicación contraria, todos los contenidos de la edición electrónica se distribuyen bajo una licencia de uso y distribución “Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional ” (CC BY 4.0). Consulte la versión informativa y el texto legal de la licencia. Esta circunstancia ha de hacerse constar expresamente de esta forma cuando sea necesario.
No se autoriza el depósito en repositorios, páginas web personales o similares de cualquier otra versión distinta a la publicada por el editor.