La polèmica antiislàmica i la quasi impossibilitat d’una entesa

Resumen

Pere el Venerable, durant el seu viatge a Hispània entre 1142-1143, va concebre la idea de traduir a la llengua llatina els textos coneguts que feien referència a la vida i doctrina de Mahoma. La finalitat era obtenir informació per a una millor refutació de l’Islam. A la segona meitat del segle XIII neix un moviment proselitista i missional dirigit per les ordes Franciscana i Dominicana, que crearen centres d'estudis, els anomenats Studia Linguarum. A aquesta etapa pertany Ramon Martí (1230-1484/85), autor d’una obra que conté una primera part antiislámica (De origine et progressu et fine Machometi et quadruplici reprobatione eius, també coneguda com De Secta Machometi) y una segona part expositiva de la fe cristiana (Explanatio Simboli Apostolorum). Aquesta obra va condicionar el gènere literari antiislàmic, fins al punt d’inspirarne altres obres o, simplement, ésser objecte de plagi i citacions sense cap mena de referència al seu autor. Les dues parts d’aquesta obra han arribat a nosaltres de forma independent.